ADLAN (Amics de l'Art Nou)

Agrupació fundada a Barcelona l'any 1932 per Joan Prats i Josep Lluís Sert amb la intenció de defensar l'art d'avantguarda. Presentà cada any obres de Joan Miró. Patrocinà també l'exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la llibreria Catalònia. Organitzà una exposició memorable de Picasso a la sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari (1934) de la revista D'Ací i d'Allà.

 

Lola Anglada (Barcelona 1892- Tiana 1984)

Dibuixant i narradora per a infants. Des de molt jove col·laborava en revistes com ara En Patufet o Cu-cut!. L'any 1920 aparegué Contes d'en Paradís, primer llibre que escriví i il·lustrà alhora. En Peret (1928) Margarida (1928), Monsenyor Llargandaix (1929) i Narcís (1930) constitueixen el nucli essencial de la seva producció. Durant la guerra civil realitzà El més petit de tots (1937), editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i també sèries de dibuixos amb personatges i temes de la guerra.

 

Ateneu Enciclopèdic Popular

Associació fundada a Barcelona el 1909 per un grup d'intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes. S'inspirà en l'Ateneu Català de Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l'orientació ciutadana: campanyes contra la guerra i pel respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura. La darrera de les seves iniciatives fou l'organització d'un congrés de cultura popular. Desaparegué el 1939.

 

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 – Mèxic 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Fou un dels dirigents del moviment per a la reforma universitària (Congrés Universitari Català, 1919), que propugnava nous mètodes de treball científic i acadèmic i l'ús del català. Aviat fou considerat un dels prehistoriadors europeus més destacats. El 1929 organitzà a Barcelona el Congrés Internacional d'Arqueologia i, el 1939, la Conferència Internacional de la Prehistòria de la Mediterrània. Fou nomenat primer rector de la Universitat Autònoma (1933-37). Després del Sis d'Octubre (1934) fou empresonat al vaixell Uruguai amb altres membres del Patronat de la Universitat Autònoma. Membre d'Acció Catalana i conseller de Justícia del govern de la Generalitat de Catalunya (1937-39), s'exilià a la fi de la guerra civil.

 

Luis Buñuel (Calanda 1900 – Mèxic 1983)

Realitzador cinematogràfic. Vinculat intel·lectualment a la generació del 27. Durant la guerra civil espanyola supervisà films de propaganda política republicana. El 1939 s'exilià als EUA. Alguns dels seus films són Un chien andalou (1928), L'âge d'or (1930), Las Hurdes (1932) i Los olvidados (1950). A partir de 1955 inicià una prestigiosa carrera internacional amb títols com Nazarín (1955), Viridiana (1961), El ángel exterminador (1962) o Ese oscuro objeto del deseo (1978), entre d'altres.

 

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona 1912 – 1994)

Escriptor, periodista i dibuixant. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època. El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén. Arran de la guerra civil s'exilià a França i, després, a Mèxic, on residí fins al 1963. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta, considerada la seva obra més significativa.

 

Casa Bloc

Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l'Institut contra l'Atur Forçós. Després de 1939 fou modificada i s'hii instal·laren una comissaria i habitatges per a famílies de la policia armada.

 

Pau Casals (El Vendrell 1876 – Puerto Rico 1973)

Compositor, director d'orquestra i violoncel·lista. L'èxit de la seva carrera internacional comença a París (1899). Entre altres iniciatives seves, destaquen les fundacions, a Barcelona, de l'Orquestra Pau Casals (1920-39) i de l'Associació Obrera de Concerts (1926-39). El 1932 fou nomenat per la Generalitat de Catalunya president de la Junta de Música de Catalunya. A partir de 1939, des del seu exili voluntari ajudà els espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel en protesta pel suport dels governs al règim feixista de Franco.

 

Agustí Centelles i Ossó (València 1909 – Barcelona 1985)

Fotògraf. Sobresortí per la seva activitat de repòrter gràfic en publicacions com ara El Día Gráfico, La Humanitat, El Diario de Barcelona, La Publicitat o La Vanguardia. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d'informació gràfica dels anys de la república i de la guerra. Exiliat el 1939, retornà a Barcelona el 1944.

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres 1904 – 1989)

Pintor, decorador i escriptor. Tingué una estreta relació amb Luis Buñuel, Federico García Lorca i Pepín Bello. Els anys 1925, 1926 i 1928 exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona, i el 1935 a la llibreria Catalònia, anys en què la seva pintura, el Manifest Groc (1928), els seus articles a L'Amic de les Arts i les conferències a l'Ateneu Barcelonès i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular provocaren reaccions violentes de signe divers. Entre 1940-1948 s'establí a Nova York, on consolidà la seva projecció internacional. El 1948 tornà a Espanya.

 

Pompeu Fabra i Poch ( Barcelona 1868 – Conflent 1948)

Gramàtic i lexicògraf. Autor del Diccionari general de la Llengua Catalana, que aparegué el 1932, any en què fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona. Esdevingué un home molt popular al país i, entre 1931 i 1936, fou objecte de molts i reiterats homenatges. El 1939 s'exilià i continuà treballant, sobretot en una nova gramàtica catalana, que es publicà, ja pòstumament, el 1956.

 

Carles Fontserè i Carrió (Barcelona 1916)

Escenògraf, il·lustrador, dibuixant de publicitat i fotògraf. Aviat destacà com a cartellista; dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s'incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República. S'exilià el 1939 a França.

 

Fundació Bernat Metge

Institució per al foment de l'estudi dels clàssics grecollatins als Països Catalans. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció homònima en català, segons el model de les gran col·leccions clàssiques europees. Sota el mecenatge de Francesc Cambó, inicià els seus treballs l'any 1923. La col·lecció restà interrompuda, per raons de censura franquista, des de 1939 fins a 1946.

 

Federico García Lorca (Andalusia 1898 – Granada 1936)

Poeta i dramaturg. A través de la seva amistat amb Salvador Dalí des de 1925 conegué Catalunya,. Aviat es relacionà amb els grups de Mirador i de Quaderns de Poesia i impartí conferències i lectures. A través de Margarida Xirgu, principal protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona, conegué el món teatral català. Quan esclatà la guerra civil, el 1936, era a Granada, on fou detingut i afusellat el 19 d'agost.

 

Grup d'Aquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)

Associació creada a Barcelona com a secció catalana del CIRPAC. L'equip integrant es formà al final dels anys vint i adoptà en principi el nom de GCATSPAC, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC. La finalitat era de fomentar i divulgar l'arquitectura contemporània i les indústries que s'hi relacionaven. Féu una anàlisi de l'estructura urbana de Barcelona, que fou presentada al IV Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM), el Pla Macià, el projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances i la Casa Bloc de Sant Andreu de Palomar.

 

Helios Goméz (Andalúsia 1905)

Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s'uní al grup Treball i a la Federació Comunista Catalanobalear. Col·laborà com a dibuixant a L'Hora i a La Rambla i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l'editorial Ariel. El 1948 exposà a Barcelona.

 

Juli González i Pellicer (Barcelona 1876 – París 1942)

Escultor. Entre 1930 i 1932 mantingué un contacte constant amb Picasso, a qui li ensenyà la tècnica per a treballar el ferro. Vers el 1934 tornà a la tradició figurativa, amb obres compactes, de pedra, com també de ferro, la qual ja no abandonà fins a la mort. Les sèries d'Homes-cactus, La Montserrat, L'Home gòtic o La gran falç revelen, a través del simbolisme, els horrors de la guerra i les seves inquietuds.

 

Le Corbusier (Neuchâtel 1887 – Alps Marítims 1965)

Nom amb què és conegut Charles Édouard Jeanneret, arquitecte i pintor. Se situà entre els capdavanters del racionalisme, però el que produí més admiració i polèmica foren les seves obres literàries Vers une architecture (1925), Une maison, un palais (1930) i La ville radieuse (1935), en què donà a conèixer els cinc punts bàsics de la seva teoria arquitectònica: els pilotis [pilars], les terrasses jardí, la planta oberta, la finestra longitudinal i la façana lliure. El 1932-1933 col·laborà, a Barcelona, en el projecte Pla Macià.

 

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona 1873 –1941)

Dibuixant, gravador i pintor. Membre de l'assessoria artística de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou l'artífex del Poble Espanyol de Montjuïc. Il·lustrà l'Abecedari Català per a nens (1920). Fou professor de gravat a l'Escola d'Arts i Oficis de la Generalitat a Olot (1936-39). A la postguerra il·lustrà El Patrañuelo, de Joan Timoneda. El 1967 l'Ajuntament de Barcelona organitzà una gran exposició retrospectiva de la seva obra.

 

Josep Obiols i Palau (Barcelona 1894 – 1967)

Pintor i dibuixant. És autor del conegut cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1919). Participà en algunes exposicions col·lectives, però celebrà molt poques exposicions individuals (Barcelona, 1931 i 1934). Féu nombroses il·lustracions per a llibres i revistes, com també cartells (Exposició de Primavera, 1933). Fou professor de l'Institut Escola. En esclatar la guerra civil posà el seu art al servei de la Generalitat i féu cartells i auques de propaganda política.

 

Joan Fabré i Oliver (Vilanova i la Geltrú 1868 – Barcelona 1951)

Dibuixant i crític d'art. Col·laborà amb l'Institut Català de les Arts del Llibre. Fou il·lustrador de diverses editorials i director artístic de la casa de mosaics Escofet, per a la qual preparà l'Àlbum monumental de mosaics.

 

Ricard Opisso i Sala (Tarragona 1880 – Barcelona 1966)

Dibuixant i caricaturista. L'any 1903 entrà a la redacció de Cu-cut!, on féu nombrosos dibuixos «esquitxats», que han quedat com els millors de la seva extensa obra. Tornà a Barcelona i en desaparèixer Cu-cut! (1912), entrà a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia. També col·laborà a Papitu amb el pseudònim Bigre, a El Caloyo i a d'altres revistes eròtiques. Realitzà també dibuixos per a Hojas Selectas, Mi revista, Lecturas, La Ilustración Artística, TBO i moltes altres publicacions.

 

Pla Macià

Pla d'expansió de Barcelona elaborat el 1932-34 pel GATCPAC, en col·laboració amb Le Corbusier. Va rebre aquest nom en homentatge a Francesc Macià. Estructurava la ciutat a partir del port, de les vies que, seguint el Besòs i el Llobregat la comuniquen amb el Vallès, i de l'eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Badalona a Castelldefels. Proposava la reforma i el sanejament del nucli antic, l'adaptació de l'esquema Cerdà per a l'Eixample, la classificació de la ciutat en zones, la comunicació amb les platges del Llobregat i una modificació de les ordenances municipals que preveia especialment noves formes de ventilació.

 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894 – 1961)

Escriptor. Entre 1920 i 1936 recollí amb fidelitat algunes de les aspiracions més significatives d'una època, els feliços vint. Entre les obres més importants, cal citar Cançons d'abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923), Cançons de totes les hores (1925), El comte Arnau (1928), La rosa de cristall (1933) i Àncores i estrelles (1936). En el camp del teatre Sagarra conreà també una gran varietat de gèneres: revistes musicals del Paral·lel, tragèdies, comèdies, farses i sainets de costums. També col·laborà amb la premsa a La Publicitat o Mirador. Entre el mes d'octubre de 1936 i el d'agost de 1940, residí a l'estranger. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorporà a la vida literària clandestina.

 

Joan Sales i Vallès (Barcelona 1912 – 1983)

Escriptor i editor. Milità al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al PSUC. Durant la guerra civil (1936-39) lluità als fronts de Madrid i Aragó. S'exilià a França i Mèxic. Fou redactor en la revista Full Català, precedent de Quaderns de l'Exili, de la qual fou fundador (1943-47). El 1948 tornà a Catalunya i s'establí a Barcelona. Treballà a l'Editorial Ariel.

Josep Lluís Sert i López ( Barcelona 1902 – 1983)

Arquitecte. Fundà amb altres companys el GATCPAC. Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d'arrels bauhausianes i lecorbusierianes, i el promotor de la nova cultura arquitectònica. En l'aspecte urbanístic cal subratllar dos projectes redactats per tot l'equip GATCPAC: el Pla Macià i la Ciutat de Repòs i Vacances. L'any 1937 dissenyà el pavelló espanyol per a l'Exposició Internacional de París, que constituí un impacte tant per la qualitat de l'edifici com pel seu contingut en defensa de la República. Després de la guerra, s'exilià als EUA.

 

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona 1894-1971)

Historiador i escriptor. De 1924 a 1928 col·laborà assíduament a la Revista de Catalunya. L'any 1928 rebé de Francesc Cambó l'encàrrec d'escriure una Història de Catalunya, que aparegué en tres volums el 1934-35. El 1929 recollí en el volum Recerques i comentaris els seus millors assaigs històrics. Entre 1931 i 1938 fou professor d'història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exiliat a França, retornà a Catalunya el 1943 i es féu càrrec de la càtedra d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans.

 

Josep Torres i Clavé (Barcelona 1906 – Front d el'Ebre 1939)

Arquitecte. Fundà el GATCPAC i dirigí la revista AC. Amb altres companys del GATCPAC portà a terme els estudis per al Pla Macià de Barcelona i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels. En esclatar la revolució de 1936 esdevingué l'home clau de totes les transformacions que es realitzaren en el camp de l'arquitectura i la construcció. Quan el seu treball a la rereguarda ja no era necessari, s'incorporà definitivament al front —tardor de 1938—, on morí, en plena retirada de l'exèrcit republicà.

 

Josep Viladomat i Massanes (Osona 1899 – Andorra 1989)

Escultor. La seva revelació pública s'esdevingué amb una Maternitat presentada a l'«Exposició d'Art» de Barcelona de 1923. Guanyà el premi Campeny d'escultura (1936) i el de l'«Exposició Trimestral de Belles Arts» el 1938 a Barcelona. Participà en la decoració de les conselleries de Cultura i de Finances de la Generalitat (1936-37). El 1939 es refugià a Andorra.