LA REPÚBLICA IMAGINADA

Què se n'esperava d'aquesta primavera republicana?
Tot o gairebé tot. Havia arribat l’hora dels ciutadans, que havien deixat de ser súbdits d'una monarquia decrèpita i decadent, per esdevenir persones lliures. L'aire republicà havia d'esbandir l'ambient resclosit de tantes dècades de retard i donar el protagonisme de la història al poble, encapçalat per «la senyora gorda de las dos tetas, un muslazo y el gorro raro», com recordava Paco Candel, i als seus representants, la nova classe política d'esquerres, catalanista i republicana. Des de la democratització del vots dels ciutadans (les dones van poder votar a les eleccions de novembre de 1933) fins a la renovació a fons del sistema educatiu, passant per una necessària i imprescindible reforma agrària, la millora de les condicions laborals dels treballadors o el canvi del paper social de la dona, tot estava per fer i semblava possible.

Francesc Vilanova