Barcelona + Sostenible

Es tracta d’una iniciativa que promou la recollida i reutilització d’aigües pluvials i grises en equipaments públics per garantir el manteniment d’espais verds comunitaris. Està impulsada per una agrupació de cinc organitzacions, dues de les quals formen part de la Xarxa Barcelona + Sostenible.

En un context d’alerta per sequera, Comunitats de Sembra d’Aigua es presenta com una solució innovadora per assegurar la sostenibilitat dels espais verds urbans a través de la recuperació i gestió col·lectiva de l’aigua. És un dels sis projectes escollits, d’entre 46 propostes, en la cinquena edició de “La Ciutat Proactiva” de BIT Habitat, centrada a trobar solucions innovadores per lluitar contra la sequera. Comunitats de Sembra d’Aigua rebrà una subvenció per finançar fins a un 80% del projecte amb l’objectiu de fer realitat les idees implementant-les en l’entorn real de Barcelona amb demostracions o proves pilot que permetin validar-ne la utilitat.

Impulsat per l’Associació Taula de l’Eix Pere IV, l’Associació Germanetes Jardins d’Emma, el Laboratori d’Emergències Urbanes (LEMUR), Elisava Escola Universitària i Viver Tres Turons, el projecte busca dissenyar un kit tècnic per a la gestió comunitària dels recursos hídrics alternatius. Aquest kit, que serà dissenyat amb el suport de l’alumnat de l’Escola de Disseny Elisava, facilitarà la reproducció del model en altres entorns.

La iniciativa es desenvolupa als districtes de l’Eixample i Sant Martí, on s’ha activat la col·laboració entre centres escolars, entre els quals es troben les escoles Diputació i Brasil i l’Institut Viladomat, membres d’Escoles + Sostenibles, entitats, centres cívics i horts urbans. En les primeres fases, s’han dut a terme sessions de diagnòstic col·laboratiu, on s’han analitzat les solucions existents de recollida i ús d’aigües pluvials i grises i s’han identificat punts de millora. També s’han organitzat formacions en fitodepuració i escolta activa de les necessitats comunitàries.

Segons Chiara Buffa, de la cooperativa Lemur, la sequera ha posat en risc 190 horts comunitaris i els patis naturalitzats de moltes escoles de Barcelona. Davant d’aquest repte, Buffa explica que moltes comunitats han començat a explorar solucions per recuperar les aigües grises i aprofitar millor els recursos existents. “Les escoles amb les quals col·laborem han començat a recuperar les aigües de les gerres del menjador per regar els seus espais verds o per aportar aigua als horts urbans, com en el cas de l’Escola Brasil i l’hort de Germanetes”, explica.

A partir d’aquestes experiències, el projecte pretén avançar cap a un model més estructurat i replicable: “Ens vam adonar que les comunitats podien recuperar grans quantitats d’aigua i que, en alguns casos, fins i tot es trobaven amb un excés que no podien emmagatzemar”. Per això volen desenvolupar un sistema que permeti “sistematitzar i potenciar aquestes pràctiques, imaginant un model de gestió compartida i sostenible de l’aigua”.

Les pròximes fases del projecte inclouen el prototipatge i la construcció comunitària de les solucions desenvolupades. “Farem dues jornades de construcció comunitària als dos ecosistemes on treballem i instal·larem prototips a l’Escola Brasil, l’Escola Diputació i probablement als horts de Germanetes“. A més, el projecte generarà una guia de codi obert amb solucions tècniques de baix cost perquè qualsevol comunitat o organització interessada pugui implementar-les fàcilment.

Més enllà de l’impacte ambiental, Comunitats de Sembra d’Aigua està generant un vincle intergeneracional molt enriquidor. Buffa destaca que estan “unint infants de primària, estudiants de batxillerat i universitaris amb veïns, molts d’ells jubilats que es dediquen a cuidar el verd urbà. S’estan creant relacions que habitualment no es donen en altres contextos“.

Amb aquesta mirada transversal i comunitària, l’objectiu final del projecte és transformar la gestió de l’aigua en una eina de participació col·lectiva. “Creiem que aquest model comunitari pot ser un laboratori per imaginar noves maneres de gestió compartida de l’aigua en contextos urbans”, afirma Buffa, posant com a referent les històriques comunitats de regants del País Valencià. Amb aquest enfocament, la iniciativa demostra que la gestió sostenible de l’aigua pot ser també una eina de cohesió social i d’empoderament veïnal, i que les organitzacions poden jugar un paper clau en la coordinació d’esforços entre diferents agents compromesos amb un futur més verd i sostenible.