Seminari ‘Crisis i revolucions a Barcelona, 1917’

El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa. Catalunya, malgrat que es va mantenir neutral en la contesa, va viure una crisi que certificava la mort d’un sistema, el de la Restauració, com a conseqüència de tres desafiaments diferents i consecutius que es van succeir durant els mesos de juny, juliol i agost i que van posar de manifest la debilitat del règim: l'aparició de les juntes de defensa a causa del malestar que hi havia a l'exèrcit per la seva incapacitat, l'escassetat de pressupostos i la manca d'expectatives d'ascens; l'Assemblea de Parlamentaris, que tractava de promoure una reforma de la vida política, i la vaga general d'agost, desencadenada per motius laborals i polítics. Atesa, en certa manera, la repercussió de l'anarquisme a Catalunya i Barcelona, entre les organitzacions obreres creixia la idea d'utilitzar la força com a instrument de canvi. Aquest seminari s'inscriu dins dels actes organitzats per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.

Programa del seminari ‘Crisis i revolucions a Barcelona, 1917’