Jornada 'La imatge històrica de Barcelona en l'obra de Jaume Vicens i Vives' al Centre de Recerca i Debat

Reflecteix també una experiència vital on es va posar de manifest, no pas la funció cohesiva i creadora del Poder, sinó la seva cara obscura. Veient la historiografia com una oportunitat per a l'autoanàlisi col·lectiva, Vicens havia començat la seva carrera d'historiador el 1931 amb una crítica de la fallida de la societat barcelonina al segle XV i una exaltació de les accions d'un rei poderós, Ferran II, portador de la modernitat. Però arran de la vivència traumàtica del primer franquisme, la capacitat d'afrontar i superar l'adversitat, una virtut molt admirada avui sota el nom de resiliència, fou vista amb empatia creixent per Vicens. I d'aquesta comprensió, que l'acostà al discurs històric catalanista, deriven tant la nova apreciació del pactisme medieval i dels esforços per no deixar-se aclaparar per la decadència sobrevinguda com l'entusiasme davant la remuntada contemporània de Catalunya, assegurada per la potència de la seva capital. L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona no han estat ni poden ser insensibles a la petja deixada per Vicens i organitzaren una jornada de reflexió a l'entorn del seu discurs sobre la història de la ciutat.