Seminaris

1. L'inversemblant estiu del 36. 04-05/11/2008. Sala Martí l'humà.

Un cop derrotat a Barcelona el 18 de Juliol de 1936 l'amotinament militar, les classes populars, associades en sindicats, comitès de barri i entitats, s'organitzaren per fer funcionar companyies i serveis, intentant cobrir velles mancances i assajar un altre model de societat. Les turbulències del moment, amb assassinats i actes criminals prou coneguts, no justifiquen l'oblit de les experiències d'aquells mesos que, tanmateix, no pogueren consolidar-se.

Coordinació: Miquel Izard.

Intervencions:
04/11/2008. Xavier Díez - Les arrels de la tragèdia.
04/11/2008. Miquel Izard - Que ho sàpiquen ells i ho tinguem present nosaltres.
05/11/2008. Taula rodona - L'oblit és una infàmia. Amb Dolors Marín, Eduard Masjuan Bracons, Josep Maymí i Miquel Izard.

2. La Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, arrels i conseqüències.  Sala Francesc Carreras Candi.

Fou la Setmana Tràgica, ara fa un segle, un fenomen específicament barceloní o bé era part d’un malestar social més general a Europa? Quin paper hi va tenir el rebuig a la guerra del Marroc i a un servei militar que reclutava de manera injusta i classista? Quins van ser els detonants de la revolta, els objectius polítics o la fam? Per què l’anticlericalisme es mantenia tan arrelat entre les classes populars barcelonines? Com entomaren els fets els intel·lectuals de l’època? Fou realment una insurrecció sense nord ni polítics disposats a liderar-la? Quin paper va tenir en el decantament de les classes populars barcelonines cap a l’anarquisme? El Seminari abordarà aquestes i altres qüestions des d’una perspectiva històrica innovadora, amb el propòsit de contribuir a situar els fets més enllà del marc local i temporal en el qual es van desenvolupar.

Coordinació: Soledad Bengoechea.

Intervencions:
21/4/2009. Ángel Smith - El malestar social a l'Europa del nou-cents i la Setmana Tràgica.
21/4/2009. Gabriel Cardona - El rebuig a la Guerra del Marroc i al servei militar imperant.
28/4/2009. José Álvarez Junco - Les bases socials de la revolta.
28/4/2009. Jordi Figuerola - El paper de l'anticlericalisme.
5/5/2009. Xavier Ferrés - La Setmana Tràgica segons els intel·lectual. La visió d'Eduard Ferrés.
5/5/2009. Pere Gabriel. Després de la Setmana Tràgica. Camins cap a l'anarquisme.

3. Història dels barcelonins: Canvi humà i trajectòria urbana al llarg del temps. Sala Martí l'Humà.

En el marc del 'Projecte Barcelona connectada, ciutadans transnacionals', el seminari ha abordat l'impacte dels fluxos de persones des dels temps baixmedievals a la immigració occitana de l'Edat Moderna i a les aportacions humanes en la conformació de la ciutat dels segles XVIII i XIX. La segona part s'ha dedicat a l'articulació entre creixement econòmic, immigració i cohesió urbana en diferents moments del segle XX i a assajar un balanç entre la història dels barcelonins i la història de Barcelona.

Coordinació: Joan Roca i Mercè Tatjer.

Intervencions:
30/4/2009. Daniel Duran i Duelt - Elits i esclaus en la Barcelona mercantil baixmedieval.
7/5/2009. Taula rodona - La immigració a barcelona als segles XVI i XVII. Albert Garcia Espuche, Xavier Torres i Joaquim Albareda.
14/5/2009. Pilar López Guallar - Veïns, forasters, transeünts i estrangers a Barcelona, 1780-1860.
21/5/2009. José Luís Oyón  - Els nouvinguts en la metròpoli del primer terç del segle XX. Expansió urbana i crisi social.
28/5/2009. Joan Roca i Soledad Bengoechea - Creixement migratori, pacte urbà i construcció nacional a les dècades de 1960 i 1970.
4/6/2009. Jordi Catalán i Mercè Tatjer - El factor humà en l'empenta històrica de Barcelona.

4. La literatura a la nova Barcelona. Els Jocs Florals. MUHBA Plaça del Rei.

Coordinació: Josep M. Domingo i Marina Gustà.

Intervencions:
18/11/2009. Andreu Freixes  -  La gènesi de la idea de Jocs Florals de Barcelona
25/11/2009. Josep Maria Domingo  - Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització urbana i representació col·lectiva.
9/12/2009. Ramon Pinyol i Torrents  - Els Jocs Florals després de 1859. Literatura, ideologia i política.
17/12/2009. Montserrat Comas - Victor Balaguer. Topografia de la història als carrers de l'Eixample.
11/1/2010. Àlex Matas - Modernització i representació literària a les ciutats europees dels segles XVII i XIX (dins Diàlegs d'Història urbana i Patrimoni).
13/1/2010. Francesc Codina - Barcelona als Jocs Florals de Barcelona. Mitificació i reflexió.

5. Barcelona entre el caos i l'ordre. I Seminari Literatura i Ciutat. 3-17/6/2010. Vil·la Joana.

El seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura. Centrat, en aquesta primera edició, en el període en el qual Barcelona creix entre el caos i l'ordre. S'hi analitzaran algunes fites narratives i poètiques que reflecteixen la imatge de la ciutat.

Coordinació: Josep M. Domingo i Marina Gustà.

6. Representacions literàries/BCN 2011. Barcelona, 1939-1966. Figures i representacions de la ciutat en la narrativa de postguerra. II seminari Literatura i ciutat. Vil·la Joana

Com cada any per primavera, el MUHBA us proposa un seguit d'activiats relacionades amb la construcció literària de Barcelona.  Al centre del MUHBA dedicat a la literatura, ciutat i natura, Vil·la Joana, on va morir el poeta Jacint Verdaguer, el divendres dia 10 de juny a les 5 de la tarda se li farà un homenatge. A continuació hi haurà un acte poètic i musical amb textos de J.V. Foix, i al vespre una lectura de l'obra El Cel de Verdaguer que anirà seguida d'una observació astronòmica.  Un itinerari que relaciona l'obra de Verdaguer i Maragall amb Barcelona, i un seminari sobre la narrativa de postguerra tanquen aquest cicle d'activitats que relaciona Barcelona i la literatura.

Intervencions:
7/6/2011. Maria Dasca - La narrativa catalana.
9/6/2011. Jordi Amat - La narrativa espanyola.
10/6/2011. Homenatge a Verdaguer.
10/6/2011. Quim Lecina i Joan Carles Martinez - Cròniques de l'ultrason. Un projecte de nova creació poètica amb textos de Josep Vicenç Foix.

7. VII Seminari sobre patrimoni literari i territori. El patrimoni literari, incentiu per a les ciutats? 18 i 19/11/2011.

Patrimoni literari, un incentiu per a les ciutats?  No hi ha ciutat sense representacions literàries, ni relat urbà que no incideixi en la imatge de la ciutat, en les representacions que se'n fan els habitants i en les que motiven els visitans. Són narracions i versos que construeixen la identitat de l'urbs i que estimulen també noves obres literàries sobre la mateixa població o sobre altres ciutats.  La xarxa urbana d'Europa i la Mediterrània és, alhora, una xarxa de vincles literaris que vertebra l'espai cultural del continent. Més encara quan una ciutat existeix literàriament en totes les llengües a les quals s'ha traduït. Quines ciutats tenim a l'abast si a les urbs escrites en la llengua pròpia afegim les metròpolis traduïdes d'altres idiomes?  La tasca de la xarxa Espais Escrits per donar a conèixer el patrimoni literari català s'ha desenvolupat sobretot des de poblacions petites i territoris que, gràcies a aquesta labor intensa, han atret noves mirades de propis i visitans. el Seminari aposta enguany per la perspectiva urbana, des de Barcelona i altres ciutats, a la recerca de visions creuades dins d'un espai literari català i europeu més teixit.  Com difondre les ciutats i com vincular urbs i territoris a partir de les paraules que els diuen i els relats que els construeixen? Hi ha un ampli consens polític en la revaloració del patrimoni, però quin paper s'atorga, en concret, al patrimoni literari?

Intervencions:
Robert Saladrigas - Barcelona, el relat coral d'una gran ciutat. Sala Martí l'Humà.
Taula rodona - Ciutats traduïdes, literatures multiplicades. Relats, ciutats i identitats. Francesco Ardolino, Anna Casassas i Adan Kovacsics. Sala Martí l'Humà.
Carme Arenas  - Relacionar ciutats acollint escriptors. Sala Martí l'Humà.
Albert Mestres - El projecte del Museu de Literatur. Sala Martí l'Humà.
Enric Balaguer - Les ciutats, difusores del patrimoni literari. Sala Martí l'Humà.
Joan Roca - Espais i relats. Paraula, patrimoni i paisatge al "barri gòtic" de Barcelona. Sala Martí l'Humà.
Anna Maluquer - Paraula, visió i proximitat, Barcelona des del port. Poesia amb la ciutat als ulls. Consorci El Far, moll de Pescadors de Barcelona.
Rosa Mesalles - Lleida i Màrius Torres. Les sinergies ciutat/poeta. Vil·la Joana.
Magí Sunyer - Tarragona. La creació d'espais literaris. Vil·la Joana.
Joaquim Mallafrè - Dublin. La ciutat de Bloom. Vil·la Joana.
Carme Garcia Soler i Josep Mascaró - Vil·la Joana com a Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Natura de Barcelona al Parc Natural de Collserola. Vil·la Joana.

8. La Barcelona industriosa vista pels forasters, segles XVIII i XIX. III seminari de Literatura i ciutat. 14/6/2012. Sala Martí l'Humà.

Els relats literaris dels viatgers del set-cents, que ens descobreixen els potencials de la ciutat, es van transformar durant el vuit-cents en mirades més polaritzades quan la industriosa Barcelona es contrastà amb els tòpics romàntics.

Intervencions:
Eduard Riu-Barrera  -  Barcelona visitada de 1750 a 1850. Interès il·lustrat i decepció romàntica.
Joan Lluís Marfany  - La Barcelona de l'arrencada industrial: La visió dels viatgers.
Antoni Martí Monterde  -  Barcelona en el mirall de París: Rubén Darío i Santiago Rusiñol.

9. La crisi del deute públic a la Barcelona baixmedieval. 22/11/2012. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu del seminari és observar les repercussions econòmiques, polítiques i socials de l'endeutament públic al final de l'edat mitjana des de dos punts de vista complementaris i prenent com a referent el cas de Barcelona. D'una banda, es mostrarà el procés d'endeutament de la ciutat comtal i les mesures polítiques i econòmiques adoptades per les autoritats municipals davant la crisi financera que va afectar la majoria de les ciutats catalanes del moment, entre les quals destaca la creació de la Taula de Canvi, el primer banc públic d'Europa. De l'altra banda, s'analitzarà el paper de Barcelona com a capital financera de la Corona d'Aragó, examinant-ne aspectes com ara els protagonistes del mercat del deute, el paper del crèdit públic en el desenvolupament d'un sistema financer i les difícils relacions dels creditors barcelonins amb el municipis endeutats.

Coordinació: Manuel Sánchez Martínez.

Intervencions:
Pere Ortí Gost  - Origen, discussió i crisi del deute públic a la Barcelona medieval.
Pere Verdés Pijuan  - De bons i mals creditors: El mercat del deute públic a la Barcelona medieval.

10. Barcelona, els jueus i el comerç mediterrani, segles XII-XIV. 13/12/2012. Sala Martí l'Humà.

La comunitat jueva, present a Barcelona des d'abans de la conformació de la ciutat medieval i del país, va tenir un paper molt rellevant en la definició de la societat barcelonina i en la seva estructuració institucional dins el marc del binomi poder urbà/poder reial, tostemps relacionat amb les necessitats fiscals de la monarquia. El programa ressegeix  tant el paper constitutiu dels jueus en la formació de la societat, les elits i les institucions de Barcelona com l'especificitat de la seva contribució en el desenvolupament dels mecanismes del crèdit i de l'expansió per la Mediterrània, abraçant un període de temps que recorre l'empenta del segle XIII i les dificultats que van anar amarant progressivament el segle XIV.

Intervencions:
Stephen Bensch - Les elits del negoci. Cristians i jueus en l'economia urbana i en la institucionalització de la ciutat, segles XII i XIII.
Yom Tov Assis - La iniciativa dels jueus de Barcelona en el comerç mediterrani de llarga distància. L'empenta del segle XIII.
Jordi Fernández Cuadrench - El crèdit jueu i la seva mecànica a la Barcelona del segle XIII.
Anna Rich Abad - La competència pel crèdit i el comerç al segle XIV. El declivi del paper dels jueus; causes i conseqüències.
Maria Josep Estanyol, Júlia Beltrán de Heredia, Victoria Mora i Eulàlia Vernet- Visita-itinerari al barri jueu medieval de Barcelona.
Debat- Mercaders, inversors i prestamistes. El comerç llunyà i els jueus de Barcelona. Stephen Bensch, Yom Tov Assis, Jordi Fernández Cuadrench i Anna Rich Abad i Teresa Calders.

11. Gaudí i la Renaixença: la Casa Bellesguard. 26/1/2013. Sala Martí l'Humà.

La Renaixença catalana es valgué de les idees del Romanticisme per reivindicar la llengua i potenciar la cultura en diversos terrenys: filosofia, literatura, arts plàstiques i arquitectura. Antoni Gaudí visqué des de jove aquest ambient i es relacionà amb alguns dels seus protagonistes principals: Pau Milà i Fontanals, Verdaguer, els germans Llimona, Elies Rogent, etc.

Coordinació: Carles Rius

Intervencions:
Carles Rius Santamaria - El Romanticisme i la Renaixença catalana.
Carles Rius Santamaria - La geometria de Peter Lenz en l'obra de Gaudí.

12. Periodisme literari a Barcelona, 1890-1936. IV Seminari de Literatura i Ciutat. 15/6/2013. Vil·la Joana.

Entre finals del segle XIX i començaments del XX la literatura catalana va donar un conjunt d'autors que, en escriure la memòria del present, van establir els fonaments de la prosa catalana moderna. Els escriptors que es van dedicar al periodisme es van fer càrrec de la complexitat d'un temps que canviava, i d'una ciutat com Barcelona.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Antoni Martí Monterde - Periodistes, escriptors, ciutadans.
Xavier Pla - Eugeni d'Ors: el "suprem periodista".
Àlex Matas - Les altres cròniques de Barcelona.

13. La disputa de Barcelona, 1263. 27/6/2013. Sala Martí l'Humà.

La Disputa de Barcelona, convocada a petició dels dominics de Girona i arbitrada personalment pel rei Jaume I, va tenir lloc a l'estiu de 1263, al Palau Reial, en presència de la cort, el clergat i els habitants de la ciutat, tant jueus com cristians. Hi intervingueren, com a disputants, el dominic Pau Cristià, convers, i el mestre Moixè ben Nakhman de Girona, anomenat Nakhmànides, que defensà les raons del judaisme.

Coordinació: Elisenda Curià, Teresa Calders, Pere Casanelles,  Alexander Fidora,  Joan Roca, Esperança Valls, Pere Verdés i Eulàlia Venet.

Intervencions:
Claude Denjean -  Els jueus i les disputes a l'àrea catalanooccitana al segle XIII. Origen i natura de les disputes. Barcelona el 1263.
Francesco Bianchi - Els textos i la crítica de textos com a instrument de combat. El llenguatge hebreu de la Disputa de Barcelona.
Alexander Fidora - Els textos i la crítica de textos com a instrument de combat. La Disputa de Barcelona i el coneixement del Talmud al món cristià.
Harvey J. Hames - La Disputa de Barcelona en la història europea. La singularitat de la Disputa de Barcelona en el marc de les disputes públiques entre cristians i jueus a l'Europa medieval.
Robert Chazan - La Disputa de Barcelona en la història europea. Conseqüències històriques de llarga durada de la disputa de Barcelona.
Debat general - La Disputa de 1263, cap a un nou balanç. Pere Casanellas, J. Ramón Magdalena Nom de Déu, C. Denjean, F Bianchi, A Fidora i H. J. Hames.

14. La Guerra de Successió i les ciutats europees. 1/1/2014. Sala Martí l'Humà.

La Guerra de Succesió fou un conflicte internacional que redibuixà el mapa de les potencies europees i de les oportunitats de les seves ciutats produint canvis rellevants en les seves possibilitats de desenvolupament mercantils des dels territoris més propers fins al món colonial.

15. El món dels oients. Música i cultura a la Barcelona dels segles XVI-XVII. Sala Martí l'Humà.

Les formes en què la música ha format part de la vida diària dels ciutadans han estat poc estudiades. Tot i les aportacions científiques sobre referències musicals rellevants del passat, s'ha parlat poc del paper de la música en els nuclis urbans i les seves comunitats.

Coordinació: Tess Knighton

Intervencions:
21/11/2013. Jordi Raventós Freixa - És possible recrear un paisatge sonor, cerimonial i festiu del passat? El cas de Barcelona en època moderna.
21/11/2013. Jaume Ayats - L'ordre sonor del carrer a l'Antic Règim.
20/12/2013. James Amelang. La història cultural de Barcelona en època moderna: noves perspectives d'estudi.
20/12/2013. Henry Kamen - L'espai i el temps en la pietat de la Contrareforma.
20/12/2013. Clive Griffin - Algunes impressions i oficials d'impremta reformistes francesos a la Barcelona del segle XVI.
23/1/2014. Manuel Peña Díaz - Cultura escrita, censura i oients a la Barcelona del Renaixement.
23/1/2014. María de los Ángeles Pérez Samper - Escoltant la vida de Barcelona en època moderna.
23/1/2014. Concert: La interpretació de Cristóbal de Morales a Barcelona al segle XVI - Musica Reservata de Barcelona

16. La bandera de Santa Eulàlia. El procés de restauració d'un símbol de la ciutat. 28/11/2013. Sala Martí l'Humà.

En aquest seminari s'abordaran la història i les vicissituds d'aquesta peça tan emblemàtica, així com les seves característiques materials, els entorns en els quals ha estat exposada i les seves successives mutacions. Així mateix es presentaran les passes que s'han seguit per garantir-ne la conservació i el condicionament per tal de ser exhibida.

Coordinació: Lidia Font Pagès

Intervencions:
Lídia Font - Presentació del projecte.
Carla Puerto i Anna Lázaro - Consideracions prèvies al tractament i plantejaments de futur.
Josep Bracons - Història de la bandera.
Luz Morata i Carme Masdeu - El teixit: característiques, estat de conservació i previsió de la resposta als tractaments.
Voravit Roonthiva i Ruth Bagan - El suport de fusta i la seva repercussió en l'estat de conservació de la bandera.
Esther Martinez - La policromia: cerca d'un tractament compatible amb la conservació del teixit.
Luz Morata, Carme Masdeu, Voravit Roonthiva, Esther Martinez, Anna Lázaro i Lídia Font - Desenvolupament dels treballs de conservació i restauració: complexitat i reflexions pràctiques.

17. Perseguits i salvats. La fugida dels refugiats jueus durant la II Guerra Mundial a través dels Pirineus i Barcelona. 17 i 18/3/2014. Sala Martí l'Humà.

Durant els anys de la II Guerra Mundial (1939-45) milers de persones, entre seixanta mil i vuitanta mil, majorment jueus, però també resistents i soldats, van creuar els Pirineus fugint de la barbàrie nazi o per incorporar-se a l’exèrcit aliat al nord d'Àfrica. Les xarxes d'evasió els portaven a Barcelona, on molts van continuar el camí cap a la llibertat.  Dels molts que van arribar a passar per Barcelona, uns pocs es van quedar a la ciutat, on van trobar una oportunitat per iniciar una nova vida i en la qual ells i els seus descendents se senten ciutadans.  El projecte "Perseguits i salvats", finançat per la Comissió Europea en el marc del programa "Europa amb els Ciutadans" defineix i recupera aquesta història europea i difon a través de la formació i l'educació ciutadana aquests fets, poc coneguts dins de l'ampli període de les deportacions i internaments de la Segona Guerra Mundial.

Coordinació: Rosa Serra

Intervencions:
Xavier Boltaina Bosch - L'Holocaust: el dret al "servei" del genocidi.
Jacques Fredj - Ecrire L'histoire et préserver la mémoire.
Thomas Lutz - Documentation and architectural symbolization of the dealing with Nazi-perpetrators centre in Berlin.
Bernd Rother - El holocausto en el este de Europa.
Eduardo Martín de Pozuelo - El franquismo y el holocausto.
Rosa Toran - Els republicans, víctimes després de l'alliberament.
Yéssica San Román - El paso de refugiados a Suiza.
Josep Calvet - Les muntanyes de la llibertat. L'entrada dels refugiats a Espanya.
Oren Bar-El - La importancia de recordar el Holocausto.
Haim Avni - Entre Portbou i Barcelona: La salvación de judíos entre 1940-1944.
María Josep Estanyol - La petjada dels jueus a Catalunya des de l'època medieval fins a l'actualitat.
Manu Valentín - L'arribada de jueus a Barcelona durant els anys trenta.
Josep Calvet - Refugiats a Barcelona: La tasca del AJDC i Samuel Sequerra.
Rosa Serra - El projecte "Perseguits i salvats: la fugida de refugiats jueus durant la II Guerra Mundial a través dels Pirineus i de Barcelona.
Jordi Algué - Presentació de la recerca iconogràfica.
Dalia Levinsohn i Dory Sontheimer Heibruner - Testimonis del projecte "Perseguits i salvats".
Projecció de l'audiovisual.
Mireia Boya - Memòria oral del pas d'evadits jueus per la Vall d'Aran.
Víctor Sörenssen i Manu Valentín - Projecte Verbannung. El exilio judeoalemán en Barcelona (1933-1945).
Guy Séris - Projeté La Maison du Chemin de la Liberté de Saint Girons (France).
Llàtzer Sibis - Projecte la presó-museu  de Sort.
Nathalie Fourcade - Le projet de Rivesaltes.
Diàleg entre Vicenç Villatoro i Jaume Reyner. Modera Rosa Serra.

18. La recuperació de les pintures de la domus romana d'Avinyó, 15. 10/4/2014. MUHBA Plaça del Rei

Les excavacions arqueològiques dutes a terme entorn al carrer Avinyò núm. 15 van posar al descobert una domus romana del segle I d.C. Destaca pels seus mosaics i les belles decoracions pintades que s'han conservat fins els nostres dies.

Intervencions:
Julia Beltran de Heredia i Lídia Font - El projecte d'Avinyo: context històric i metodologia.
Alicia Fernández - Els esquemes compositius i la iconografia.
Lídia Font i Sílvia Llobet - La restauració.
Debat general . Moderació Joan Roca.

19. Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930. 8-9/5/2014. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Sala d'Actes.

L'alimentació d'una ciutat com Barcelona és un important repte polític, econòmic i social que pot ser analitzat amb perspectiva històrica. Aquestes jornades presenten els grans canvis que es van produir en el sistema de proveïment alimentari de la ciutat entre principis del segle XIX i principis del segle XX, i són una continuació de les Jornades celebrades al MUHBA el maig de 2013, dedicades als temps medievals i moderns.  Les vies i ciutats de l'occident europeu havien construït un sistema de mercat alimentari protegit que tractava de garantir el proveïment urbà dels aliments més bàsics, a més de contenir-ne els preus. Per al segle XVIII aquest sistema es va debilitar en aparèixer les primeres mesures liberalitzadores. Aleshores s'inicià un procés que va culminar al segle XIX, amb la consolidació del liberalisme econòmic i la desregulació dels mercats (alimentari, de treball i de sòl). El llarg període de transformació va anar acompanyat de debats teòrics, de posicionaments polítics, de canvis jurídics i d'innovacions pràctiques.  En una ciutat que s'industrialitzava i on s'accentuava una diferenciació social, que era també una diferenciació de consum alimentari de classe i de gènere, els governs municipals havien de fer front als nous reptes i compensar els efectes que tenien les successives mesures liberalitzadores sobre la capacitat municipal de protecció del proveïment urbà.  Es va mantenir durant dècades la protecció del proveïment de pa, el principal producte de la dieta majoritària, com a garantia d'estabilitat social, i la funció de l'administració municipal va reorientar-se, de proveïdora a reguladora. Amb el temps, es van desenvolupar noves vies de control de qualitat, salubritat i preus, i van emergir amb èxit noves propostes comercials públiques i privades, com la xarxa de mercats municipals, el cooperativisme de consum, la diversificació de botigues de queviures, i l'oferta de nous productes.  la pèrdua dels monopolis municipals del proveïment alimentari va significar no tan sols una reducció de la capacitat municipal d'intervenir en els preus, sinó també un afebliment de la hisenda local, provocant una crisi municipal que no va resoldre la reforma de la hisenda espanyola de 1845. En canvi, s'establiren una sèrie d'impostos indirectes sobre productes alimentaris, els "consums", que repercutien de manera desigual en les famílies, significant un retall proporcional més gran sobre els pressupostos més modestos i una font de malestar social.  Entre 1820 i 1930 el sistema de proveïment alimentari de la ciutat de Barcelona va canviar radicalment donant lloc a un nou model i a una diversificació d'agents i de mecanismes de regulació i control. Tota una sèrie de canvis que serà objecte d'estudi en aquestes jornades.

Coordinació: Mercè Renom

Intervencions:
Antoni Domènech - La recepció de les idees "liberals" i el seu reflex en els debats sobre la reforma del mercat alimentari. Taula 1: La liberalització del mercat alimentari.
Elena Roselló Chérigny i Montserrat Baget  - La transformació liberal a l'àmbit jurídic i els seus efectes en el mercat alimentari barceloní. Taula 1: La liberalització del mercat alimentari.
Ramon Arnabat -  Liberalisme i proveïment alimentari a la ciutat de Barcelona. Taula 1: La liberalització del mercat alimentari.
Pere Pascual - El subministrament de cereals i farina a Barcelona durant el segle XIX. Taula 2: Els nous models  comercials i la fiscalitat.
Joan Fuster - Efectes de les revoltes populars en les polítiques de proveïment alimentari de la ciutat a mitjan segle XIX. Taula 2: Els nous models  comercials i la fiscalitat.
Mercè Renom - La reforma tributària de 1845 i les respostes polítiques i socials. Taula 2: Els nous models  comercials i la fiscalitat.
Manuel Guàrdia i José Luis Oyón - Dels decrets liberalitzadors a la creació de la xarxa de mercats municipals. Taula 3: La transformació de la funció municipal: del proveïment alimentari al control.
Marició Janué - Les polítiques alimentàries dels ajuntaments del sexenni. Taula 3: La transformació de la funció municipal: del proveïment alimentari al control.
Montserrat Miller - Els mercats alimentaris de principis del segle XX: municipi i associacions de venedors i botiguers. Taula 3: La transformació de la funció municipal: del proveïment alimentari al control.
Joaquim M. Puigvert - El control sanitari dels mercats alimentaris barcelonins. Taula 4: L'administració municipal i els altres agents del proveïment alimentari.
Ivan Miró - Les cooperatives de consum. Taula 4: L'administració municipal i els altres agents del proveïment alimentari.
Ismael Hernández y Josep Pujol - Les vaqueries, les empreses lleteres i el control municipal. Taula 4: L'administració municipal i els altres agents del proveïment alimentari.
Xavier Cussó - Alimentació, salut i nivells de vida a la Barcelona industrial (1850-1936). Taula 5: El consum diferenciat.
Cristina Borderias - Nutrició i gènere a la Barcelona obrera: fisiologia, treball o privilegis. Taula 5: El consum diferenciat.
Francesc Muñoz-Pradas i Roser Nicolau-Nos - Alimentació i salut de la població infantil. Taula 5: El consum diferenciat.

20. Barcelona i els seus corresponsals (1890-1960). V Seminari de Literatura i Ciutat. 29/5/2014. Sala Martí l'humà.

Entre les millors pàgines de la literatura catalana es compten els centenars de reportatges, cròniques i llibres de viatge dels escriptors que van exercir de corresponsals a diverses ciutats europees. Els periodistes i escriptors catalans a Europa van ser un dels motors de l'europeisme cultural barceloní.

Coordinació: Antoni Martí Monterde

Intervencions:
Jordi Amat - Madrid-Barcelona: Gaziel i Madrid, Gaziel a Madrid.
Álex Matas - Berlín-Barcelona: Eugeni Xammar davant l'ou de la serp.
Rossend Arqués -  Roma-Barcelona: Josep Pla, sensacions de Roma.

21. Música i política. La cort de Carles III i l'atracció de Barcelona a Europa, 1705-1713. 19/6/2014. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu del seminari és aprofundir en el coneixement de les xarxes musicals que es creen entre Barcelona i altres capitals europees, com ara Viena, Nàpols, Madrid i Lisboa, a les primeres dècades del segle XVIII i dels repertoris musicals en un moment històric de molta transcendència per al desenvolupament de les arts.   La presència de la cort de Carles III a Barcelona va comportar la introducció de nous gèneres musicals i l'europeïtzació dels compositors i dels intèrprets dels cercles cortesans. També va representar un canvi radical del model de mecenatge musical.

Coordinació: Tess Knighton

Intervencions:
Juan José Carreras - Política i mobilitat dels músics entorn del 1700.
Álvaro Torrente - Música, política i religió a la Barcelona de l'arxiduc Carles.
José María Domínguez - Agent, cardenal i molt melòman virrei de Nàpols: Vicenzo Grimani (1655-1710) i l’opera al servei de Carles III.
Andrea Sommer-Mathis - La transferència de músics i música de la cort reial de Barcelona a la cort imperial de Viena en les primeres dècades del segle XVIII.
Joan Roca - Debat i cloenda
Concert: Espais musicals a la Barcelona de l'arxiduc Carles. Aina Martin, Bartí Beltrán, Xavier Soler i Pau Marcos.

22. La regulació municipal de la vida urbana a Barcelona, segles XIV-XVI. Potencials i conflictes. 4 i 11/12/2014. Sala Martí l'Humà.

El seminari presentarà com els barcelonins de diferents oficis, estaments socials i confraries, entre d'altres adscripcions, van modelar les seves opcions gràcies a la capacitat normativa municipal, així com els conflictes que van sorgir entre l'interès comú i els interessos particulars.

Coordinació: Carles Vela

Intervencions:
Carles Vela - Ordonaren los consellers e prohòmens de la dita ciutat. La capacitat de Barcelona d'organitzar la seva vida quotidiana.
Carles Vela  - Lobbies a Barcelona a la baixa edat mitjana? Ús i abús de la capacitat normativa municipal.
 

23. Ciutat en quarantena. La vida intel·lectual a la Barcelona del franquisme(I). VI Seminari de Literatura i Ciutat. Enric Sullà, Joan Carlos Pueo i Antoni Furió . 18/6/2015. Vil·la Joana

El seminari analitzarà el camp intel·lectual i literari durant el franquisme. En aquesta ocasió s’abordarà la cruïlla entre els anys cinquanta i seixanta a través de les figures de Josep Maria Castellet, José María Valverde i Joan Fuster.

24. Paisatges urbans emergents Sessió I: el patrimoni fabril. 19/11-17/12/2015. Oliva Artés.

Presentació d'estudis, materials i propostes. Diàleg a partir de la visita a l'exposició Interrogar l'Eix de Pere IV, en format de pluja d'idees.

Intervencions:
Kike Bela,  Jordi Callejón, Gemma Canela, Salvador Clarós, Lali Davi, Maria Espinosa, Marc García, Mònica Garriga, David Gòmez, Clea Granados, Elia Hernando, Albert Martín, Francesc Muñoz, Josep Maria Navarro, Montserrat Pallarés i Lluís Sales - Mercat d'idees Eix de Pere IV
Sebastián Balfour, Manel Guàrdia, Marina López, Joan Roca i Àlex Sànchez  - El projecte MUHBA OLIVA ARTÈS i l'exposició Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI.

25. La Barcelona deportada. 70 anys de l'alliberament dels camps nazis. 10/12/2015. Sala Martí l'Humà.

Barcelona va ser, entre totes les ciutats de l'Estat, la que va aportar el major nombre de víctimes. Se sabia que poc més de 600 deportats i deportades havien viscut a la ciutat, però les recerques posteriors han doblat aquesta xifra. Persones de procedències diverses, però totes vinculades a Barcelona, que van patir la deportació als camps d'extermini hitlerians durant la Segona Guerra Mundial. D'entre els supervivents, no pocs contribuïren després a organitzar, a Barcelona mateix, el combat clandestí contra la dictadura de Franco.

Intervencions:
Juan M. Calvo Gascón - La Barcelona deportada.
Juan M. Calvo Gascón, Rosa Toran i Ferran Palau – Debat.

26. Paisatges urbans emergents Sessió II: el patrimoni fabril. 17/12/2015. Oliva Artés.

4t taller sobre representació de la ciutat. Les antigues fàbriques i el seu entron tècnic i social constitueixen elements valuosos en la configuració del paisatge dels antics barris industrials i obrers. En aquest seminari-taller es presentaran estudis relacionats amb les propostes de tractament del paisatge fabril, tant des de la perspectiva teòrica com de la seva aplicació pràctica. Les antigues fàbriques i altres elements del llegat fabril han obtingut un reconeixement creixent en la configuració significativa dels paisatges urbans tant del nucli històric de la ciutat com dels antics barris industrial i obrers.

Intervencions:
Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Jaume Artigues - Els testimonis fabrils a Ciutat Vella. Empremtes patrimonials del bressol industrial. Ciutat Vella.
Assunpció Feliu - Contrapunt: La Casa Parès. Empremtes patrimonials del bressol industrial. Ciutat Vella.
Debat - Santiago Ibarra, Jordi Rabassa i els ponents
José Luís Oyón  - El patrimoni d'habitatge obrer a Barcelona. La ciutat del treball com a patrimoni.
Antoni Remessar i Tomeu Vidal - Contrapunt: Història i memòria del Bon Pastor.  La ciutat del treball com a patrimoni.
Debat - Mercè Tatjer, Salvador Angosto, Carme Turégano i els ponents
Joan Roca - MUHBA Fabra i Coats: la història del treball i la ciutat. La ciutat del treball com a patrimoni.
Montserrat Milà - Contrapunt: Història i memòria a la Maquinista. La ciutat del treball com a patrimoni.
Debat - Jaume Seda, Lluís Sales, Antoni Martínez, Juanjo Romero, Suso López i els ponents.
Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Jaume Artigues - El patrimoni industrial de Barcelona. Tendències recents. El patrimoni industrial al front litoral. el Poblenou.
Jaume V. Aroca, Francesc Muñoz i Francesc Magrinyà - Contrapunt 1: Les tres xemeneies de la tèrmica del Besòs, patrimoni metropolità? El patrimoni industrial al front litoral. El Poblenou.
Col·lectiu LaCol  - Contrapunt 2: Patrimoni i usos de Can Batlló. El patrimoni industrial al front litoral. El Poblenou.
Adelina Casanovas i Marc Aureli Santos - Contrapunt 3: Can Ricart, el sistema energètic. El patrimoni industrial al front litoral. El Poblenou.
Jordi Borja - Patrimoni i espai públic
Taula rodona - Eix Pere IV. Del patrimoni al paisatge. Canvis i permanències -  Federico Wulff, Elia Hernando, Salvador Clarós, Ferran Sagarra, Antoni Vilanova, Francesc Muñoz i Marc Andreu.

27. Samudaripen. Els gitanos, un holocaust oblidat. 26/1/2016. Sala Martí l'Humà.

Amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust, Veus Gitanes (Romane Glàsura) organitza un seminari per donar a conèixer la història de la persecució i l'extermini del poble gitano que va tenir lloc durant el període nazi a tot Europa. Partim del fet que és urgent i molt important recuperar la història del poble gitano, per una qüestió de justícia i reconeixement, però també per aportar nous elements a la reflexió sobre els esdeveniments xenòfobs i racistes que s'esdevenen avui arreu d'Europa.

Intervencions:
Rocio Vargas Ripoll - Cant del "Gelem, Gelem"
Francisca Perona Cortés, Amalia Cortés i Noemí Fernández -  Presentació de l'acte
José Heredia Moreno - Mucho amor. El sistema español de dominación antigitana.
Anna Mirga-Kruszelnicka - Activisme gitano juvenil: identitat, memòria històrica i lluita contra l'antigitanisme.
Gitta Martí - Supervivent de l'holocaust.
Eva Cruells López - Samudaripen, l'holocaust oblidat.

28. Europa i Amèrica, Barcelona i l'Havana, 1765-1929. Gener/2016. Sala Martí l'Humà.

El cicle aborda la història compartida entre Barcelona i l'Havana posant èmfasi en les xarxes comercials i els fluxos migratoris entre ambdues ciutats, sense oblidar el marc polític d'aquest contacte intens, tant abans de la independència de Cuba al 1898 com en les dècades posteriors.

Josep Maria Fradera, Martín Rodrigo Alharilla, Albert García Balañà i Jeanne Molsand.
Presentació del documental L'Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936.

29. La construcció de la Carta Històrica de Barcelona. 15/3/2016. Sala Martí l'Humà.

La formalització científica i tècnica d’un nou instrument de consulta per a la història de Barcelona que permet, en una successió cartogràfica georeferenciada, cobrir des de Barcino fins a la ciutat del final del segle XX.

Coordinació: Ramon Pujades

Intervencions:
Joan Roca i Ramon Pujades - Presentació del projecte per part del Museu d'Història de Barcelona.
Oriol Hostench, Pablo Martínez i Mar Santamaria - Presentació Carta Històrica de Barcelona.
Oriol Hostench - Travelling dels segles.
Pablo Martínez – Metodologia.
Mar Santamaria - Explicació d'usos del web.

30. Paisatges urbans emergents Sessió III. Nodes del carrer Pere IV. 2/4/2016. Oliva Artés.

Pere IV es revela avui com un element urbà de primer ordre, amb un gran potencial estructurador del territori en el seu recorregut entre la Ciutadella i la rambla de Prim. Per la seva antiguitat, ha acumulat al llarg del temps una diversitat d'estructures urbanes procedents de la parcel·lació rural i la instal·lació de fàbriques a la qual se superposaren la malla de l'eixample de Cerdà i, més recentment, les ordenacions derivades del PGM (1976) i el Pla urbanístic del 22@ (2000). La petja de la vila rural, després la ciutat industrial i avui eminentment centre metropolità, és ben visible en nombrosos vestigis que conformen un patrimoni ric i suggeridor, per bé que a hores d'ara desordenat i un poc oblidat.

Intervencions:
Joan Roca - Oliva Artés i la Milla d'Or del patrimoni fabril.
Taula Eix Pere IV i EMUVE, equip de Federico Wulf i Melina Guirnaldos - Parc Central - Can Ricart.
Aurora López - Sagrat Cor - Escocesa.
Maria Rubert de Ventós - Ca l'Illa, Perú - Pere IV.
Taula Eix Pere IV, Holger August  - Pere IV - Passatge Trullàs.
Marc Andreu - Eix Pere IV, la perspectiva des del Districte de Sant Martí.

31. Les lluites per la imatge de la ciutat. Abril - Maig 2016.

El seminari s'organitza entorn de l'exposició Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004 a la Virreina Centre de la Imatge i es vincula amb el Seminari de representacions urbanes del MUHBA. En sis sessions de debats, s'aborda un recorregut històric, visual i urbanístic, per a la producció i difusió d'una iconografia fotogràfica de Barcelona.

Intervencions:
7/4/2016. Jep Martí, Núria F. Rius i Rafel Torrella - Primeres iconografies fotogràfiques de Barcelona al segle XIX. MUHBA Plaça del Rei.
14/4/2016. Andrés Antebi, Jordi Calafell i Ivan Miró - Al voltant del 1909: la ciutat proletària i el sorgiment del fotoperiodisme. Palau de la Virreina.
21/4/2016. Teresa Ferre, Juan Naranjo i Josep Maria Rovira - Els anys trenta, de la vida moderna a la Guerra Civil. Palau de la Virreina.
28/4/2016. Jaume Fabre, Javier Ortiz Echagüe i Isabel Segura - Barcelona durant la dictadura. La imatge humanista del desenvolupament econòmic a la pàgina impresa. Palau de la Virreina.
5/5/2016. Marc Andre, Eugenio Madueño i Cristina Zelich - Reconstruccions de Barcelona. El moviment veïnal i el nou documentalisme als setanta. Palau de la Virreina.
12/5/2016. Mari Paz Balibrea, Jordi Bonet i Carles Guerra - Del 92 al 2004: màrqueting urbà i nous moviments socials. Palau de la Virreina.

32. La casa Gralla, del Renaixement al neorenaixement a Barcelona. 3 i 5/5/2016. Sala Martí l'Humà.

El seminari abordarà l'arribada i l'impacte dels corrents renaixentistes a l'arquitectura de Barcelona, ciutat amb un gran afecte de les seves elits per la tradició gòtica, i el cas específic de la casa Gralla, el més gran edifici privat que féu seus els codis formals del Renaixement, així com la consideració del Renaixement i el valor monumental d'alguns edificis renaixentistes barcelonins, en especial la casa Gralla però també la Casa Clariana-Padellàs, en l'afaiçonament de Barcelona als segles XIX-XX.

Intervencions:
Joaquim Garriga - La casa Gralla i la introducció de l'arquitectura renaixentista a Barcelona.
Judith Urbano - Les vicissituds de la casa Gralla.
Visita guiada a l'exposició La casa Gralla. El periple d'un monument.
Joan Molet  - El Renaixement com a font d'inspiració en l'arquitectura Barcelonina des del temps del Romanticisme al Noucentisme.
Josep Bracons - La casa Padellàs, edifici viatger.

33. Paisatges urbans emergents Sessió IV. Can Ricart i altres espais patrimonials de l'eix Pere IV.  5/11/2016. Oliva Artés.

Barcelona, com la resta de ciutats euromediterrànies, experimenta un canvi profund que va molt més enllà de la crisi econòmica actual. A més de portar a terme una revisió profunda dels models econòmics i de gestió, cal trobar noves estratègies.  Els projectistes, els urbanistes i els responsables polítics s'adonen cada vegada més de la importància d'explorar mètodes de regeneració urbanística innovadors, basats en sinergies renovades entre la ciutadania i les institucions públiques encarregades de la gestió urbana, i en una actuació més responsable per part del sector privat.  La sessió IV Taller de Paisatges Urbans Emergents, en el marc de la Taula de l'Eix Pere IV i el projecte de recerca europeu EMUVE Unit Barcelona (Euro-Mediterranean Urban Voids Ecology) de l'Escola d'Arquitectura de Gal·les de la Universitat de Cardiff, en col·laboració amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i el MUHBA, presenta noves idees per a Can Ricart i per a alguns altres espais patrimonials de l'Eix Pere IV.  En aquesta sessió es presentaran també els resultats en format maqueta del projecte Scan Poblenou. disseccions des de Pere IV, desenvolupat pel Grup Urbanisme X2 (Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya), i la proposta de senyalització de Pere IV a partir de l'anàlisi del seu paisatge històric.

Intervencions:
Federico Wulff Barreiro i Salvador Clarós - Projecte EMUVE Unit Barcelona: Plantejament teòric, objectius i metodologia.
Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas i Eleonora Bosnan - Estratègies de recuperació urbanística: noves propostes d'estudi.
Maria Rubert, Àlex Giménez, Eulàlia Gómez, Anna Majoral i Daniel Navas - La maqueta del projecte Scan Poblenou. Disseccions des de Pere IV del Grup Urbanisme X2.
Debat- Producció, indústria i elaboració agroalimentària: escola de gastronomia i mercat de productes biològics. Alice Hiley i Emma Thomas.
Debat - Resiliència, integració social i reciclatge urbà. Alice Hiley i Emma Thomas.
Debat - Urbanisme col·laboratiu i economia social. Eleonora Bosnan.
Lluís Sales - Proposta de senyalística per a l'Eix Pere IV. Interpretació històrica i patrimonial.
Debat - Can Ricart i altres espais patrimonials de l'Eix Pere IV. Federico Wulff Barreiro, Salvador Clarós, Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas, Eleonora Bosnan, Maria Rubert, Anna Majoral i Joan Roca.

34. El camp literari a Barcelona, 1924-1975. VII Seminari Literatura i Ciutat. 17/12/2016. Vil·la Joana

Barcelona, com les grans capitals culturals d'Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l'àmbit de l'edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l'existència d'un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos. I Barcelona ha acollit tradicionalment una rica i plural indústria cultural que ha editat obres de gèneres literaris diferents: novel·les i poemaris, assaigs i traduccions d'autors estrangers, intervencions polítiques i peces breus aparegudes en publicacions periòdiques i revistes culturals. En aquest seminari analitzarem el món editorial en català a Barcelona entre els anys 1924 i 1975. Ho farem a partir de tres projectes editorials concrets: una editorial, la Llibreria Catalònia; una col·lecció,  Els llibres de l'Ossa Menor, i una revista publicada en la clandestinitat,  Nous Horitzons. L'anàlisi d'aquestes realitzacions, ens permetrà entendre les grans il·lusions d'alguns dels protagonistes de la història del món editorial, però també les dificultats que van patir i els obstacles als quals van fer front. A partir d'aquegts projectes tan significatius llegirem la història política i cultural del país i de la ciutat des dels anys vint fins a la fi del franquisme.

Coordinació: Enric Sullà

Intervencions:
Manel Llanas - La llibreria Catalònia (1949-1963): una indústria de la lletra impresa.
Mireia Sopena - Editar en terra de naufragis (1949-1963): els llibres de l'Ossa Menor.
Giaime Pala - La revista Nous Horitzons i la lluita antifranquista dels intel·lectuals del PSUC.

35. Les arts i la ciutat. Espais performatius a la Barcelona moderna, segles XVI-XVII. 24 i 26 /1/2017. Sala Martí l'Humà.

Els actes i les representacions culturals s'han estudiat des de l'anàlisi de les obres i des de l'òptica dels participants com a creadors, executors o espectadors. Hi ha, però, un altre protagonista en la dinàmica entre representació i recepció de l'acció musical, teatral, de dansa, etc. per part de la comunitat urbana: l'espai. Lluny de ser un fons passiu l'espai religiós o teatral, públic o privat, formal o informal, el carrer o el balcó, on té lloc l'actuació o la performance en condiciona el resultat. Aquest cicle de sis conferències examina els diferents espais performatius de la ciutat de Barcelona a càrrec d'historiadors de l'art i l'arquitectura, de la música, el teatre i la dansa, i de la societat i la història urbana.

Coordinació: Tess Knighton

Intervencions:
Joan-Lluís Palos Peñarroya i Alberto Chamorro Esteban - Espais cívics: carrers i places.
Eduardo Carrero Santamaría - Espais eclesiàstics: catedrals i esglésies parroquials.
Mercè Gras Casanovas - Espais conventuals; convents i monestirs.
Gaston Gilabert - Espais teatrals: teatres i representacions.
Lluís Bertrán - Espais domèstics: palaus i cases particulars.
Tess Knighton - Espais alts: torres i portes.

36. Models de la cartografia urbana espanyola: una anàlisi històrica. 2 i 3/2/2017. Sala Martí l'Humà.

En el desenvolupament històric de la cartografia urbana no és possible distingir una sola via de progrés lineal i acumulatiu. Al contrari, la representació cartogràfica de les ciutats ha evolucionat seguint diferents models o tradicions específics, cadascun dels quals té un origen peculiar, un llenguatge propi i unes característiques tècniques i operatives definitòries. en el cas de la cartografia espanyola és possible distingir , entre els segles XVI i XIX, quatre tradicions clarament diferenciades: les vistes de ciutats, la topografia militar urbana, la planimetria cadastral urbana i la cartografia urbanística. Els diferents tipus de mapes urbans formats en aquesta llarga seqüència històrica només esdevenen plenament comprensibles en inscriure'ls dins de la seva pròpia tradició. L'objectiu d'aquest col·loqui és estudiar la gènesi d'aquests models o patrons de cartografia urbana, descriure'n els trets essencials i analitzar-ne les influències mútues.

Intervencions:
Lucia Nuti - La nascita di un nuovo genere di rappresentaziones: il ritratto di città.
Ramon Pujades - Vises urbanes ibèriques: la recepció d'uns models importats. Sessió 1. Vistes de ciutats.
Federico Arévalo - El levantamiento planimétrico de la ciudad: de la Edad Media al Renacimiento. Sessió 1. Vistes de ciutats.
Vicenç M. Rosselló i Verger - Les ciutats dels Països Catalans als dibuixos d'Antoon van den Wijngaerde. Sessió 1. Vistes de ciutats.
Fernando Marías - Madrid, entre Antonio Manzelli y Pedro Texeira (1622-1656). Sessió 1. Vistes de ciutats.
Juan Calatrava - Tres miradas sobre Granada en torno a 1870: Charles Garnier, Victor Fournel, Rafael Contreras. Sessió 1. Vistes de ciutats.
José Ignacio Muro - La representación de la ciudad en la topografía militar (siglos XVII-XIX). Sessió 2. Cartografia militar urbana.
Isabel Testón Núñez, Rocio Sánchez Rubio, Carlos Sánchez Rubio - Mapas para la guerra y para la corte en la España del siglo XVII. Sessió 2. Cartografia militar urbana.
Jesús Burgueño - Cartografiar l'entorn urbà. El "Plano de Barcelona y sus alrededores" de l'estat major (1865). Sessió 2. Cartografia militar urbana.
Luís Urteaga - El espacio urbano en la cartografía catastral (siglos XVIII y XIX). Sessió 3. Planimetria cadastral urbana.
Concepción Camarero-Bullón i Francisco Marín Perellón - Un cuarto de siglo después de su publicación: uso y abuso de la Planimetría General de Madrid. Sessió 3. Planimetria cadastral urbana.
Meritxell Gisbert - Cartografia patrimonial i urbanística: els plànols de Barcelona dels soler, 1798-1855. Sessió 3. Planimetria cadastral urbana.
Joan Capdevila - Los planos de población en los levantamientos topográficos del Instituto Geográfico Nacional. Sessió 3. Planimetria cadastral urbana.
Bárbara Polo - El plano de población de Burgos de 1912 del Instituto Geográfico Nacional. Sessió 3. Planimetria cadastral urbana.
Francesc Nadal - Reformisme liberal i cartografia urbana municipal a l'Espanya del segle XIX. Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.
José Luís Villanova - Los planos urbanos del Centro Geodésico Topográfico 1878-1891. Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.
Teresa Navas Ferrer - Carreteres i urbanisme. Cartografia viària de la província de Barcelona. Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.
Alfredo Faus Prieto - Planos de alineación de los antiguos caminos extramuros de la ciudad de Valencia (1860-1877). Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.
Ana del Cid - Cartografías urbanas del turismo: el plano de Granada de Ramón González Sevilla y Juan de Dios Bertuchi (1894). Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.
Carme Montaner - Els mapes de ciutats espanyoles en les publicacions de l'editorial Alberto Martín (1900-1925). Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies.

37. Habitar Barcelona al segle XX. Accés a l'habitatge, veïns i ciutat, 1945-1992. 22/3/2017. Oliva Artés.

La jornada advoca per una particular -i innovadora- interpretació històrica de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Es defineix un cicle històric que comença amb l'arribada massiva d'immigrants a Barcelona, l'auto-construcció i l’accés diferit a la propietat de l'habitatge a través dels polígons, i que arriba fins als Jocs de 1992, que coincideixen amb l'amortització de les hipoteques i la consolidació de la propietat. Un període on la reivindicació urbanística i l'associacionisme veïnal creixen cercant mantenir, o augmentar, el valor social dels béns adquirits: demandes de millora de la urbanització, equipaments, espais lliures i articulació urbana.

Coordinació : Amador Ferrer.

Intervencions:
Carme Trilla i Pere Serra - La transformació del règim de tinença de l'habitatge. El cas de Barcelona.
Marc Andreu - Inici i trajectòria del moviment veïnal a Barcelona.
Joan Roca - Perifèries urbanes, propietat de l'habitatge i cohesió social.
Amador Ferrer - Polígons d'habitatges i conflictivitat urbana: particularitats barcelonines.

38. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió I. L'espai central del MUHBA i el seu entorn. 25/4/2017. Sala Carreras Candi.

Amb aquest col·loqui comença el seminari taller del MUHBA sobre els museus de ciutat i la ciutadania al segle XXI, en el marc del qual es presentaran, en format de visites debat, projectes de diferents museus europeus. El seminari taller forma part de les reflexions que el MUHBA aspira a compartir amb la ciutadania i amb els altres museus membres de la seva xarxa, la City History Museums and Research Network of Europe, i amb el CAMOC, l'organització dels museus de ciutat de la UNESCO/ICOM, de cara a l'Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018.

Coordinació: Joan Roca.

Intervencions:
Joan Ganau - Entorn: El paper urbà i monumental del barri Gòtic al segle XXI.
Josep Bracons - Lloc: La Casa Padellàs, inserció i trajectòria d'un edifici mòbil fet museu.
Joana Sousa Monteiro - Funció: Els museus de ciutat: noves estratègies com a espais de ciutadania.
Joan Roca - Ideació: La reinvenció i reforma de la Casa Padellàs com a espai nuclear de relats urbans.
Joan Ganau, Josep Bracons, Joana Sousa i Joan Roca - La Casa Padellàs i les vistes a l’entorn urbà des de la seva galeria.

39. Paisatges urbans emergents Sessió V. El patrimoni industrial i la identitat europea. La perspectiva de Flandes i Barcelona. 8/4/2017. Oliva Artés.

A Flandes, a Catalunya -de manera destacada a Barcelona- i en moltes altres ciutats i països d'Europa, la iniciativa ciutadana ha tingut un paper important en la valoració dels referents d'arquitectura i enginyeria, així com del món del treball que han conformat l'Europa industrial. en aquest seminari, Adriaan Linders guiarà una visita-debat a l'exposició dedicada al patrimoni industrial de Flandes. s'hi abordarà la trajectòria del cas flamenc i a continuació hi haurà una taula de debat àmplia sobre el recorregut de  Barcelona en aquest àmbit i la situació actual.

Intervencions:
Assumpció Feliu - El patrimoni industrial: la rellevància de la societat civil i de les associacions en la seva preservació.
Adriaan Linters - El patrimoni industrial: perspectiva de Flandes.
Mercè Tatjer - El patrimoni fabril a Barcelona: situació actual.
Antoni Vilanova - Contrapunt 1: El patrimoni industrial del Poble Nou.
Jaume Artigues - Contrapunt 2: El patrimoni industrial a Ciutat Vella.
Jordi Rogent - Contrapunt 3: El patrimoni industrial a Sant Andreu.
Joan Roca - Apunts de cloenda.

40. Estimul'Art: Memòria, emocions i vivències. II Seminari de museus i Alzheimer. 23/5/2017. Sala Martí l'Humà.

El projecte Estimul'Art, que du a terme la Fudació ACE conjuntament amb el Museu Frederic Marès, el Museu d'Història de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques i l'ESMUC, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus d'art i història, i les institucions relacionades amb la música i les arts escèniques, poden fomentar les emocions, quan l'Alzheimer i altres malalties afecten les capacitats cognitives. La iniciativa compta amb un seguiment cientificomèdic rigorós per tal de millorar les propostes que les diferents entitats poden oferir als ciutadans afectats per aquesta malaltia.

Intervencions:
Mercè Boada -  Alzheimer, realitat i tsunami.
Antoni Gelonch - Ampliació del projecte Estimul'Art.
Gemma Bonet, Joan Miquel Llodrà, Anna Valls Passola i Carme Carreño Pombar - Vivències d'Estimul'Art Museus.
Enllaç
Melissa Mercadal i Sonia Gainza - Vivències d'Estimul'Art Música, Dansa i Teatre.
Maribel Bera i Mariola Moreno - Valoració terapèutica des de la Fundació ACE.
Enllaç

41. Paisatges urbans emergents Sessions VI-IX. Llegats singulars a Barcelona.

En el marc del màster internacional Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de vuit conferències que incidirà en diversos aspectes de les relacions entre patrimoni i paisatge urbà diferenciant les possibilitats d'intervenció i gestió en el paisatge urbà i el patrimoni en dos sentits. en primer lloc, quan es tracta de singularitats patrimonials concretes, que representen fites en el paisatge urbà i que reclamen noves condicions de visibilitat i llegibilitat urbanes des d'un punt de vista relacional i, en segon lloc, quan es tracta d'àrees urbanes amb un clar contingut zonal on són pertinents visions més contextuals. Les conferències s'oferiran en diferents barris i llocs de Barcelona on els llegats singulars caracteritzen de diferents maneres el paisatge urbà i on el MUHBA ha fet o té plantejats projectes d'intervenció i gestió en el patrimoni urbà. Els quatre ponents oferiran una conferència oberta en què exploraran aquests aspectes generals i, a continuació, es farà una visita a l'entorn que ha acollit la sessió.

Intervencions:
31/5/2017. Bas Pedroli - Ordinary Landscapes and urban heritage in Europe. Turó de la Rovira.
7/6/2017. Juanjo Galán - Patrimonis emergents per reciclar paisatges. Casa de l'Aigua.
5/7/2017. Victoria Szabo - Smartscapes: urban heritage in the era of the digital society. Oliva Artés.
26/7/2017. Simon Morley -  The new sublime: on heritage landscapes. Sala Martí l'Humà.
26/7/2017. Christopher Willan - Projecció de l'audiovisual: Els últims 10 dies de les xemeneies. Sala Martí l'Humà.

42. Crisis i revolucions a Barcelona, 1917. 1 i 8 /6/2017. Sala Martí l'humà.

El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa. Catalunya, malgrat que es va mantenir neutral en la contesa, va viure una crisi que certificava la mort d'un sistema, el de la Restauració, com a conseqüència de tres desafiaments diferents i consecutius que es van succeir durant els mesos de juny, juliol i agost i que van posar de manifest la debilitat del règim: l'aparició de les juntes de defensa a causa del malestar que hi havia a l'exèrcit per la seva incapacitat, l'escassetat de pressupostos i la manca d'expectatives d'ascens; l'Assemblea de Parlamentaris, que tractava de promoure una reforma de la vida política, i la vaga general d'agost, desencadenada per motius laborals i polítics. Atesa, en certa manera, la repercussió de l'anarquisme a Catalunya i Barcelona, entre les organitzacions obreres creixia la idea d'utilitzar la força com a instrument de canvi. Aquest seminari s'inscriu dins dels actes organitzats per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.

Coordinació: Soledad Bengoechea.

Intervencions:
Soledad Bengoechea - Presentació general.
José Luis Martín Ramos - Les Juntes de Defensa.
José Luis Martín Ramos - L'Assemblea de Parlamentaris.
María Cruz Santos - La vaga general d'agost de 1917.
Pelai Pagès - La repercussió de la Revolució Russa en l'anarquisme de Barcelona i Catalunya.
Enllaç

43. La fe gravada. Religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVII. 27 i 29/6/2017. Sala Martí l'Humà.

Els combats pel control social i polític als inicis de l'Europa moderna, arran de la divisòria religiosa creada per la Reforma protestant i la Contrareforma o reforma catòlica, van revolucionar els mitjans de propagació d'idees amb la difusió massiva de gravats impresos. Mirant el conjunt del continent des de Barcelona, el seminari s'endinsa en els nous espais socials regulats per la religió i en la tècnica, les iconografies i la producció de gravats que, a través de la xarxa urbana i procurant salvar fronteres, servien per al combat i sedimentaven la doctrina.  El Seminari és part del projecte Imatges per creure, sobre la conformació d'Europa i Barcelona a l'edat moderna, que el MUHBA impulsa en el marc dels estudis i les propostes incentivats pel 500 aniversari de la Reforma protestant.

Intervencions:
Xavier Torres - Ensenyar a creure: la reforma religiosa a la Barcelona moderna.
Sílvia Canalda - Fer creure: usos i formats del gravat religiós a l'època moderna.
Enllaç
Cristina Fontcuberta - Gravats d'una lluita: catòlics i protestants en l'art del segle XVI.
Antoni Gelonch - La Bíblia gravada.
Enllaç

44. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió III. La renovació dels museus de ciutat a Europa. 23/10/2017. Sala Carreras Candi.

En aquest seminari, tercera part de "Reinventar el museu de la ciutat", es convoquen cinc museus europeus d'història de ciutats que recentment han renovat els seus projectes museològics i espais o bé es troben en procés de reforma. Amb els museus de ciutat de Berlín, Viena, Hèlsinki i Luxemburg i el mateix MUHBA compartirem les motivacions, els objectius i els processos de renovació integral d'aquests museus i hi dialogarem. Aprofundirem temes clau per a aquesta tipologia de museu: la relació entre el museu i la ciutat des de la perspectiva de l'escala urbana, els relats i apropaments al públic local i al turista, i el paper de les exposicions permanents dels museus estructurats en diferents seus a la ciutat.  La sessió, organitzada en el marc de l'activitat de la City History Museums and Research Network of Europe, oferirà una ocasió per debatre al voltant de les funcions dels museus d'història de ciutat avui, que es reprendrà en el pròxim congrés de l'European Asociation of Urban History de 2018 amb una sessió específica: "Els museus de ciutat com a agents de canvis al segle XXI".

Coordinació: Joan Roca

Intervencions:
Renée Kistemaker - La renovació dels museus de ciutat a Europa: objectius, concepte i projectes. Presentació de casos.
Ursula Storch - Wien Museum.
Tina Merisalo - Helsinki City Museum.
Paul Spies - Stadtmuseum Berlin.
Gaby Sonnabend - Lëtzebuerg City Museum.
Joan Roca - Museu d'Història de Barcelona.
Tim Marshall. Taula rodona I: L'abast del museu de ciutat: història i patrimoni, del barri a la metròpoli i viceversa.
Rosa Tamborrino. Taula rodona II: Nous programes públics per a un museu de ciutat nou. Aproximacions al públic turista i al públic local.
Taula rodona III: La història de la ciutat a través dels objectes: les exposicions permanents dins els nous plans museològics.

45. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona. 16/11/2017. Sala Martí l'Humà.

Dins del marc dels actes de l'Any Puig i Cadafalch, el seminari abordarà la seva visió crítica de l'urbanisme vuitcentista (plans Cerdà i Baixeras) en favor de la ciutat, l'interès per les infraestructures (aigua, clavegueram, pavimentació), la dotació d'equipaments nacionals (museu i biblioteca) i la contribució a les grans operacions de la plaça de Catalunya i l'exposició de Montjuïc (1915-1924).

Coordinació: Eduard Riu-Barrera i Mireia Freixa.

Intervencions:
Eduard Riu-Barrera i Mieria Freixa - Barcelona i Puig i Cadafalch. Algunes consideracions històriques.
Joan Roca - Presentació. Puig i Cadafalch, Barcelona i el Museu d'Història.
Manuel Guardia - Puig i Cadafalch i la reinvenció de Barcelona.
Ramon Graus - "Construcció catalana" i modernització tècnica a l'arquitectura de Puig i Cadafalch.
Maribel Rosselló - L'arquitectura de l'habitatge urbà de Puig i Cadafalch a Barcelona entre 1895 i 1935.
Enllaç

46. Relats de feina. Taller sobre memòries ciutadanes i fonts orals. 21/2/2018. Sala Martí l'Humà.

En el marc de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, el MUHBA, entre els seus projectes orientats a protegir i augmentar el coneixement sobre el patrimoni industrial de la ciutat, proposa un taller sobre la multiplicitat de sistemes existents per registrar memòries i documents orals de l'era industrial en col·laboració amb les comunitats.

Coordinació: Mercè Tatjer.

Intervencions:
Mercè Tatjer i Joan Roca -  L'Any Europeu del Patrimoni cultural i les memòries de Barcelona.
Cristina Borderias - Memòria oral a les fàbriques i tallers de Barcelona.
Celia Cañellas - Memòries de formació i treball a les escoles històriques de Barcelona.
Marc Dalmau - Memòria i recuperació del patrimoni de les cooperatives.
Taula debat.

47. Reinventar el museu de la ciutat IV. Xarxa i policentrisme. 22/2/2018. Sala Martí l'Humà.

Continuació de les reflexions sobre la reinvenció dels museus de ciutat en la doble perspectiva del MUHBA i del proper congrés de l'ICOM/CAMOC, que en properes dates debatrà a Frankfurt sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, entre l'espai social i la cultura urbana, en clau històrica i patrimonial. Després de les sessions anteriors  (I. L'espai central del MUHBA i el seu entorn, sobre la proposta general; II. La Casa Padellàs futura, amb presentacions a entitats socioculturals, i III. La reinvenció dels museus de ciutat a Europa amb set museus i centres de recerca europeus), la sessió IV tindrà com a convidats especials centres d'estudis locals barcelonins i entitats veïnals, i abordarà l'estructura policèntrica d'un museu amb les sales difoses per la ciutat i amb un espai nucleador concebut com a àgora ciutadana.

48. Reinventar el museu de la ciutat V. Trekking urbà. La Barcelona de llevant. 26/5/2018. Inici a MUHBA Plaça del Rei.

Barcelona ha esdevingut en l'era contemporània una gran metròpoli i capital europea gràcies a la immigració. Ara que el Museu complirà setanta-cinc anys, abordar aquest procés és un tema cabdal en el nou punt de trobada amb la història de les perifèries urbanes de Barcelona, la Casa Padellàs, i als espais en construcció del MUHBA a llevant de la ciutat: Oliva Artés serà un laboratori sobre la metamorfosi humana i urbana de la metròpoli, la Casa de l'Aigua mostrarà els proveïments bàsics, Fabra i Coats, el món del treball, sobretot en femení, i Bon Pastor la trajectòria dels primers barris públics al llarg d'un segle. en tots aquests projectes el MUHBA compta amb la col·laboració estreta de les entitats culturals i veïnals i es proposa sumar-hi més col·laboradors.

49. Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals. 15 i 22/3/2018. Sala Martí l'Humà.

Entre Montjuïc i el Llobregat, al marge esquerre del riu batega l'epicentre de moltes aspiracions de Barcelona i Catalunya. El port franc, proposat fa més d'un segle com un espai clos lliure d'aranzels per a la transformació industrial de mercaderies en trànsit, es va reformular posteriorment per donar lloc a l'ampliació del port i per construir el polígon industrial més gran de Barcelona.

Intervencions:
Ferran Armengol - Els combats pel port franc, 1899-1921.
Joseba Legrancón - Els ports francs entre 1917 i 1939.
Joan Clavera - La Zona Franca de Barcelona en el procés d'integració europea.
Enllaç
Jordi Catalán - La indústria de l'automoció i la dinamització de la Zona Franca.
Marc Garcia - Els nous paradigmes de la Zona Franca.
Enllaç

50. Barcino i l'Alt Imperi Romà. 5/4/2018. Sala Martí l'Humà.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l'èxit  de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat -controlades per les elits locals- les que s'ocupaven del manteniment de l'ordre i de l'explotació econòmica. En aquest seminari s'estudiarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Intervencions:
Pablo Ozcáriz - L'administració de la província Hispània Citerior durant l'Alt Imperi Romà.
Julia Beltran de Heredia - La topografia de Barcino a l'Alt Imperi Romà.
Enllaç
Isabel Rodà - El culte imperial i la colònia de Barcino.
Alessandro Ravotto - Barcino i la muralla alt imperial.
Enllaç

51. El Palau Reial Major. 19/4/2018. Sala Martí l'Humà. 

El Palau Reial Major de Barcelona és un conjunt arquitectònic medieval amb una vida evolutiva molt llarga i complexa que només ha pervingut parcialment. Les reformes successives van anar modificant l'estructura i la fesomia per ajustar-les a les necessitats i gusts canviants. El Museu d'Història de Barcelona té un projecte de recerca multidisciplinari que pretén fer una revisió integral de les dades acumulades fins ara i afegir-ne tantes de noves com sigui possible.

Reinald González - Estudi dels paraments del Palau Reial Major: noves troballes per a la seva restitució.
Juan Corso, José Fernández i Pilar García-Almirall - Aixecament amb làser terrestre del Palau Reial Major.
Enllaç
Ramon Pujades - Conèixer el Palau Reial Major: una llarga evolució històrica.
Marc Viader - El Palau Reial Major: restitució en tres dimensions.
Debat general

52. Paisatges urbans emergents Sessions X-XII. El patrimoni en els límits. Oliva Artés

En el marc del màster internacional Intervenció en el Paisatge i Gestió del Patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de tres conferències que explora diferents aspectes dels valors emergents que diferents tipus de patrimonis representen en una diversitat de paisatges, prenent la ciutat de Barcelona com a laboratori i cas d'estudi. en aquesta segona edició es proposa analitzar el paper del patrimoni com a element constitutiu del paisatge urbà a partir de la idea del límit, considerant tres escenaris concrets: el paisatge urbà construït i el límit amb l'espai no construït; el carrer i el límit amb l'espai públic urbà i les vores urbanes, i el límit amb els espais no urbanitzats. Cadascun d'aquests límits es plantejarà en tres conferències que posaran l'èmfasi en el contingut patrimonial divers que aquests escenaris paisatgístics representen.

Intervencions:
3/5/2018. Alessandro Balducci - La ciutat construïda com a paisatge: lectures patrimonials en el segle XXI.
24/5/2018. Maria Rosario Oliveira - Patrimonis emergents en el límit urbà: la perifèria de la ciutat com a ecotò patrimonial.
14/6/2018. Kris Scheerlink - Streetscapes: el carrer com a paisatge patrimonial.

53. Gregorio López Raimundo i el PSUC. 11/6/2018. Sala Martí l'Humà.

Nascut a Aragó l'11 de juny de 1914, Gregorio López Raimundo emigra a Barcelona de jove. Durant la guerra civil milita a les Joventuts Socialistes Unificades i més tard ingressa al PSUC, del qual és secretari general des de mitjan anys cinquanta. Bona part de la seva activitat es desenvolupa al país, i es converteix en referent i símbol de la lluita antifranquista i del moviment obrer i els moviments socials.

Coordinació : Seminari Permanent d'Història del PSUC.

Intervencions:
Carme Molinero Ruiz - La trajectòria militant i política de Gregorio López Raimundo.
Antoni Lardín Oliver - El PSUC, partit del moviment obrer.
Enllaç
Taula rodona - Partit de militants socials- Josep Maria Rodríguez Rovira, Laura Tremossa i Mariano Aragón moderat per José Luís Martín Ramos
Enllaç

54. Barcelona-Buenos Aires, viatge d'anada. X Seminari Literatura i Ciutat. 16/6/2018. Vil·la Joana.

Buenos Aires i Barcelona són dues ciutats que es van postular com a capitals del segle XX, com París ho havia estat al segle XIX. Per diverses raons, cap d'elles no va aconseguir ser-ho, però en l'esforç totes dues van esdevenir referències de modernitat i de projecte cultural i ciutadà. En aquest Seminari abordarem les relacions literàries i intel·lectuals entre la capital de Catalunya i la capital de l'Argentina en el període 1900-1960, amb especial atenció a la presència a Buenos Aires d'escriptors i intel·lectuals de Barcelona.

Coordinació: Bernat Padró.

Intervencions:
Manuel Llanàs - López Llausàs a Buenos Aires.
Antoni Martí Monterde - Santiago Rusiñol: "Del Born al Plata".
Xavier Pla - Buenos Aires, la ciutat somiada de Josep Pla.
Enllaç

55. El futbol construeix ciutats. Barcelona i el futbol al segle XX. 27/9/2018. Sala Martí l'Humà.

A tot arreu, el futbol ha canviat les ciutats i ho continua fent avui. Ha estat la base per al sorgiment de clubs esportius i ha contribuït a l'articulació de noves formes de lleure. Sota l'empara de l'impacte d'aquest esport, s'organitza una taula rodona per presentar el projecte d'una exposició i un simposi internacional sobre el futbol i per reflexionar sobre aquest fenomen i la ciutat al segle XX.

Coordinació: Institut Barcelona Esports.

Intervencions: 
Marta Carranza i Joan Roca - Obertura
Carles Santacana i Xavier Pujadas  - Projecte d'exposició i simposi internacional.
Debat - El futbol i la construcció de les ciutats modernes al segle XX. Natalia Arroyo, Lluís Permanyer i Carles Santacana i Xavier Pujades. Moderat per Aitor Lagunas.
Enllaç

56. Paisatges urbans emergents Sessió XIII. Patrimonis blaus: innovar en el relat de l'aigua i la ciutat. 29/9 i 27/10/2018. Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

Amb una tradició històrica ja bimil·lenaria el diàleg aigua i ciutat, aigua i territori, ha deixat en el cas de Barcelona una profunda empremta. Aquest ric i interessant patrimoni des de la nostra mirada actual se'ns mostra amb una gran potencialitat que cal reivindicar. Tot cercant la relació entre urbs, territori, ciutadania i medi ambient, aquest seminari es dedicarà a donar a conèixer i intercanviar propostes de redescobriment de les fonts, les mines i els pous seculars del pla de Barcelona, i de reivindicació i posada en valor dels sistemes de canalització de l'aigua portada des de l'exterior de la ciutat.  Altres iniciatives i propostes que no són al programa seran molt benvingudes. a la sessió del 27 d'octubre es podrà obrir un espai de sessió taller per recollir-les i compartir-les.  El seminari tindrà lloc a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, un indret emblemàtic que exemplifica la singular densitat d'elements patrimonials de l'aigua al nord de Barcelona.

Coordinació: Manel Martín Pascual.

Intervencions: 
Albert Cuchí - Canvis i fluctuacions de l'aigua km0. Lisboa i altres casos.
Joan Gaya - Aigua viva com a patrimoni.
María José Durán - Km 2,790, patrimoni de la Trinitat Vella.
Arnaldo Gil - El micropatrimoni de l'aigua.
Jordi Petit - Una mirada al patrimoni de l'aigua de Sant Andreu des del segle XXI.
Enllaç
Juanjo Fernández Rodríguez -  La mina de Can Travi. 160 anys d'aigua corrent a Horta.
Jordi Fossas Bonjoch - La torre de les Aigües, del Besòs al Poblenou.
Oriol Granados - L'ús de l'aigua de les fonts de Montjuïc.
Altres propostes, debat general i conclusions - Modera Manel Martín Pascual
Enllaç
Carme Miró - El proveïment inicial de Barcelona: l'aqüeducte de Barcino.
Enric H. March - El patrimoni de l'aigua a la Barcelona medieval i moderna: el rec Comtal.
Tania Galán - Les captacions de Montcada en època contemporània: la mina i la Casa de les Aigües de Montcada.
Manuel Guardia - Dos mil anys d'història i patrimoni de l'aigua a Barcelona: de l'aqüeducte romà a la portada d'aigua del Ter.
Enllaç
Jaume Busquets i Maria Llinàs - Conservació i restauració del patrimoni de l'aigua: divulgació i reconeixement social.
Sonia Hernández - El servei de Barcelona des de la construcció de l'Eixample: les centrals del Besòs i Cornellà d'Aigües de Barcelona.
José Luís Conejero - Impacte social i educatiu del patrimoni de l'aigua.
Debat general i conclusions - Modera Manel Martín Pascual.
Enllaç

57. MUHBA Bon Pastor: la construcció participativa d'un museu de l'habitatge. 17/10 i 21/11/2018. Biblioteca del Bon Pastor.

La museïtzació d'una illa de Cases Barates al Bon Pastor es un projecte de creació d'un museu en viu, possible gràcies a la complicitat dels veïns i veïnes del barri i, també, d'altres agents socials que treballen diàriament en el desenvolupament d'aquest projecte. És el resultat d'una estreta col·laboració creada entre l'Associació de Veïns del Bon Pastor, l'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, el Pla de Barris del Bon Pastor i el Museu. En aquestes dues sessions de treball s'explicaran les diferents fases del projecte de la mà dels professionals que, des de diversos àmbits, treballen en la museïtzació de les Cases Barates del Bon Pastor.

Intervencions: 
Amador Ferrer - Habitar Barcelona: exposar una història del segle XX.
Gabriela Morales - Trajectòria històrica de les cases del Bon Pastor.
Miquel Ángel Lozano - El Pla de Barris i les comunitats del Bon Pastor.
Enllaç
Antoni Remesar - Espai públic i estudis de memòria al Bon Pastor.
Joan Roca i Salvador Angosto - Espai públic i estudis de memòria al Bon Pastor.
Carme Turégano i Àngels Mira - Apunts de cloenda.
Enllaç
Carmen Cazalla i Aina Mercader - Les Cases Barates del Bon Pastor: un patrimoni viscut.
Paula Ustarroz i Sonia Pons - Making-of: de la Casa Barata al pis i la construcció d'un museu.
Aritz García - Projectes d'acompanyament i memòria en viu.
Aurora Fernández, Ricard Mercadé i Andrea Manenti - Rehabilitació de les cases i ideació museogràfica al Bon Pastor.
Natalia Hervàs i Anna Buti - El mobiliari de les Cases Barates: la restitució i la restauració.
Marta Delclòs - Els arxius familiars com a font documental.
Enllaç

58. Repensant la figura de Gaudí. 23-24-25-26/10/2018. Casa del Guarda del Park Güell.

Amb motiu de la celebració de la Biennal del Pensament, la Direcció d'Arquitectura Urbana i Patrimoni d'Ecologia Urbana junt amb l'ICUB, i amb la col·laboració del MUHBA, organitza unes jornades de reflexió entorn el Patrimoni però centrat en la figura d'Antoni Gaudí. Es pretén començar a elabora un discurs propi al voltant del personatge i, sobre tot de la seva obra, al marge de la pressió turística i mediàtica en el que s'ha transformat i des de una perspectiva bàsicament barcelonina. Es plantegen quatre taules rodones centrades en la reflexió al voltant de la seva figura i arquitectura però posant èmfasi en la seva comprensió des de noves òptiques en un moment que la seva obra es veu desbordada en ser entesa com una icona turística. Considerant el debat ciutadà obert al voltant del Park Güell, es centrarà la dinàmica sobre aquest espai únic, de titularitat municipal, que també és Monument Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

59. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya i Barcelona. 12, 13 i 14 /12/2018. Vil·la Joana.

La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. D'una banda, per la història de la modernitat cultural a Catalunya -i especialment a Barcelona- la seva crítica literària té una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb la relació de la literatura catalana amb les literatures europees. Però en el moment en què la literatura comparada s'institucionalitza -especialment a la universitat francesa de la primera meitat del segle XX-, només Ramon Esquerra aconsegueix incorporar-se explícitament a aquesta nova disciplina. En canvi, els principals crítics literaris a Catalunya es caracteritzen en els seus escrits per una actitud implícitament comparatista, sense sotmetre's a les pautes marcades oficialment des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, discutint l'orientació donada per l'acadèmia a aquesta perspectiva crítica.  en realitat estem parlant de la major part dels escriptors catalans que van conrear la crítica literària, sobretot en la primera meitat del segle XX, abans de la institucionalització dels estudis de literatura comparada a Catalunya. Una nòmina rica i densa, raó per la qual va ser necessari plantejar una primera edició, dedicada a Ramon Esquerra, J.V. Foix, Lluís Montanyà, Eugeni d'Ors, Joan Estelrch, Armand Obiols, Marià Manent, Martí de riquer i José María Valverde, a la qual va seguir una segona edició en què es va tractar Joan Maragall, Josep Yxart, Carles Soldevila, Just Cabot i els crítics literaris de Mirador, Jaume Bofill i Ferro, Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Joan Brossa, entre d'altres.  Ara arribem a la tercera edició. Aquest es un projecte obert: cada mes de desembre hi haurà un simposi.  El resultat és un conjunt de "comparatistes sense comparatisme" crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la literatura comparada al nostre país i en el conjunt d'Europa.  Les actes dels simposis es publicaran successivament, cada dues edicions. De moment ja n'ha aparegut el primer volum a la Col·lecció Figura d'Edicions UB.

Coordinació: Antoni Martí Monterde

Intervencions: 
Enric Sullà, Joan Carlos Pueo i Antoni Furió - Les valors comparatistes de Joaquim Folguera.
Joan Todó -  L'altra absència de Josep Carner: el comparatisme.
Joan Safont - Guillem Díaz Plaja i les lletres de Mirador.
Tomàs Meinhardt - Andreu Nin: entre la traducció i el gèlid compromís.
Lluís Quintana i Isabel Turull - Homer, Goethe, Pindemonte, Maragall: dels escolis de Carles Riba a les galerades de Nausica de Maragall.
Maria Dasca - Maurici Serrahima: una reflexió sobre llegir i escriure.
Marina Porras Martí - Joan Ferraté: l'operació de llegir.
Maria Patricio Mulero - Reflexions entorn de la literatura a l'era industrial. Josep Maria Castellet i la sociologia literària de Lucien Goldmann.
Oriol Ponsatí-Murlà - Josep Maria Corredor: el comparatisme exiliat.
Enllaç

60. Europeisme, perspectiva des de Barcelona. 15/12/2018. Vil·la Joana.

Catalunya és un dels pocs racons del continent on pràcticament no hi ha euroescepticisme. Aquest fet, extraordinari, no és pas balder ni casual, i mereix més atenció, no ja per Catalunya sinó, sobretot, per Europa, on no solen trobar-se zones d'entusiasme tan clares. L'explicació és que la trama intel·lectual i literària sempre s'ha considerat, des de Barcelona, una part d'Europa, en una relació de lectures, viatges i propostes que han donat com a resultat una claríssima vocació europeista ben visible en la tradició literària. L'objectiu d'aquesta jornada és presentar la tradició de l'europeisme cultural a Catalunya des del punt de vista de la història comparada dels Intel·lectuals.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions: 
Ferran Armengol - La República Catalana i la unitat europea segons els germans Rubió i Tuduri.
Antoni Martí Monterde - La literatura catalana i els Estats Units d'Europa.
Joaquim Rius - Política cultural i europeïtzació: el cas de Barcelona en el marc de l'Europa del sud.
 

61. Entrades reials a Barcelona. 24 i 31/1/2019. Sala Martí l'Humà.

Al llarg dels segles, les entrades reials foren moments essencials que reflectien, mitjançant l'emblemàtica, les relacions polítiques entre la monarquia i la ciutat. Les entrades tenien una naturalesa doble: formaven part de les festivitats urbanes alhora que constituïen el cicle festiu i de celebracions de la monarquia. Especialment representaven un moment idoni per a l'escenificació i la projecció del poder monàrquic. Així, la cerimònia de l'entrada reial, simbiosi de processó cívica i religiosa a la vegada, esdevenia una ocasió única per a la negociació política, social i fins i tot identitària. Aquest seminari reuneix diferents experts sobre la història de la cultura de la ciutat de Barcelona a l'edat moderna.

Intervencions: 
Alfredo Chamorro - La imatge del rei i percepció ciutadana: veure i ser vist a les entrades reials a Barcelona. L'impacte polític.
Francesc Massip - La visita reial: alliçonament espectacular. L'impacte polític.
Ida Mauro - Esbalair la cort. Les arts figuratives al servei de la inefable meravella de la ciutat transformada. L'impacte polític.
Tess Knighton - Les entrades reials a Barcelona i la història de les emocions. L'impacte sociocultural.
Maria Ángeles Pérez Samper - Una festa dels sentits: olors, sabors, colors i sons a les entrades reials a Barcelona. L'impacte sociocultural.
Jordi Raventós - Viure la festa, viure la música: les músiques com a element emocional a les entrades reials a Barcelona. L'impacte sociocultural.
Enllaç

62. La Canadenca: les vuit hores. 28/2/2019. Sala Martí l'Humà.

L'hivern de 1919 la vaga de La Canadenca va marcar un punt d'inflexió en la lluita obrera. Va ser l'ocasió de posar en pràctica el Sindicat Únic aprovat pels cenetistes al Congrés de Sants. La consecució de la jornada de vuit hores mitjançant la vaga va esdevenir una fita en el món sindical.

Intervencions: 
Antoni Dalmau - El context de la vaga: el lloc i el moment.
Soledad Bengoechea i María Cruz Santos - La Canadenca: consecució i conseqüències de les vuit hores.
Pelai Pagès - Topografia urbana de la vaga de La Canadenca: els espais del conflicte.
Maria Ramírez Magrinyà - El sinistre Miguel Arlegui. Lectura d'un fragment del llibre ‘Memorias de un jefe de pistoleros’ de Leopoldo Martinez.
Enllaç

63. Barcelona i cinema: panoràmiques urbanes de ciutat. V Taller sobre representació de la ciutat. 23/5/2019. Sala Martí l'Humà.

V Taller sobre representació de la ciutat. Des de l'aparició del cinema, les ciutats ja no s'han conegut només per les descripcions verbals, literàries, pictòriques o fotogràfiques. Les imatges en moviment, els recorreguts de les càmeres pels llocs més icònics i emblemàtics han consolidat el paper d'aquests espais com a símbols de tota una població.

Jorge Gorostiza - Plànols de situació: Barcelona als inicis de les pel·lícules.
Celia Marín - Els baixos fons de Barcelona. Persistència de la geografia del mal.
Enllaç
Antonio Pizza - Reivindicació dels valors col·lectius a la Barcelona construïda i filmada durant els anys setanta.
Debat general - Jorge Gorostiza, Celia Marin i Antonio Pizza. Moderador Juan Manuel Garcia Ferrer.
Enllaç

64. Barcelona, ciutat de frontera?. XI Seminari Literatura i Ciutat. 8/6/2019. Vil·la Joana.

Els espais fronterers són un gran interrogant crític, històric, cultural i literari per a Europa. Sense cruïlles com Alsàcia i Renània, Trieste, Bèlgica i Suïssa entre d'altres, no s'entén el passat ni el futur d'Europa. En el nostre cas tenim l'espai que queda d'una banda i l'altra de l'Albera, que malda per no oblidar la seva història i cultura compartides.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions: 
Òscar Jané - L'(a)frontera i Barcelona.
Jan Brugueras - Les fronteres qüestionades. Barcelona i els debats nacionals.
Joan-Lluí Lluís - Quan Barcelona era un prat, ja Mirmanda era capital d'un estat.
Enllaç

65. Barcelona-París. Memòria literària compartida. Gare de France III. 10/10/2019. Vil·la Joana.

Les relacions literàries i intel·lectuals entre Catalunya i França tenen múltiples maneres d'articular-se. Una de les més importants, al costat del periodisme literari, és el memorialisme: diaris, autobiografies, ficcions autobiogràfiques, relats que dialoguen amb un passat de geografia compartida -molt sovint a través del periodisme de corresponsalia-, i també els llibres de viatges, com una profunda manifestació de l'escriptura a l'exili.

Coordinació: Antoni Martí Monterde i Ester Pino Estevill.

Intervencions: 
Maria Dasca - Joan Puig i Ferreter, l'escriptura a l'exili.
Antoni Martí Monterde  - L'estació de França de Josep Pla: el primer viatge a París.
Maria Patricio Mulero - El Paris que va veure Carles Soldevila.
Joan Safont - Amadeu Cuito i París.
Xavier Pla - Eugeni d'Ors i les Décades de Pontingy.
Amadeu Cuito - Memòria de París.

66. Teresa Pàmies i les dones del PSUC. 17/10/2019. Sala Martí l'Humà.

Des de la seva fundació, el PSUC tingué dones al front de combat i, entre elles, una jove Teresa Pàmies destacà per les seves intervencions com a propagandista en els mítings del partit i de la UGT de Catalunya. En el centenari del seu naixement, el Seminari Permanent d'Història del PSUC vol recordar tantes i tantes dones que amb ella lluitaren per la democràcia i la igualtat de drets al nostre país.

Intervencions:
José Luís Martín Ramos i Pere Gabriel - Teresa Pàmies, memòria militant.
Cèlia Canyellas i Rosa Toran - Les dones del PSUC a la Guerra Civil.
Soledad Bengoechea i María Cruz Santos - Les dones del PSUC contra la dictadura franquista.
Enllaç

67. 1919, un any entre la revolució i la reacció. 22 i 24/10/2019. Sala Martí l'Humà.

Els Sindicats Lliures van sorgir a Barcelona el 1919 com a alternativa contrarevolucionària a la CNT. Tot i ser coneguts sobretot per les seves activitats terroristes antianarquistes, van bastir un veritable aparell sindical que va arribar a organitzar desenes de milers d'obrers.

Intervencions:
Arturo Zoffmann Rodríguez - "Un obrero honesto contra los tiranos rojos": la guerra bruta entre lliures i cenetistes a Barcelona, 1919-1923.
María Cruz Santos Santos - L'hegemonia dels sindicats de Barcelona en el Congrés de la Comèdia, 1919.
Enllaç
Soledad Bengoechea Ecchaondo - La rebel·lia patronal: el locaut de Barcelona, 1919-1920.
Jordi Roca Vernet -  1919, el desafiament patronal al règim liberal parlamentari.
Enllaç

68. El clima de Barcelona. Sequeres i inundacions a la petita edat de gel, segles XIV-XIX. 26/10/2019. Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

L'objectiu d'aquesta jornada és explorar la relació canviant entre clima i societat al llarg d'aquest període, amb particular atenció als episodis de sequeres i inundacions. Combinant la història ambiental amb la història social i econòmica, s'analitzaran casos d'estudi que afectaren la vegueria de Barcelona, es presentaran les principals fonts per analitzar-los. i s'oferirà una visió de conjunt dels efectes de la variabilitat climàtica a les societats i de les respostes humanes per afrontar-la.

Coordinació: Santiago Gorostiza i María de Maeztu.

Intervencions:
Elena Xoplaki - El Mediterrani durant la Petita Edat de Gel: clima i impactes.
Mariano Barriendos - Sequeres i inundacions a la Catalunya dels segles XIV al XIX: el cas de Barcelona.
Maria Antònia Martí Escayol - El dietari modern, la història de l'aigua en primera persona.
Mar Grau-Satorras - Foradant el sòl i pregant al cel: sequeres en terra de rieres (Terrassa, 1600-1715).
Santiago Gorostiza - Excomunicats per tallar l'aigua? Francesc  Socies i els conflictes pel subministrament d'aigua a la Barcelona del segle XVII.

69. El Park Güell i la metròpoli: mirades encreuades.  28/11/2019. Park Güell, casa Pere Jaqués.

En aquest seminari es volen presentar mirades que atorguen nous significats als valors del parc des de la perspectiva de la història urbana i els estudis ambientals.

Coordinació: Albert Cuchí

Intervencions:
Albert Cuchí - Park Güell: noves mirades interpretatives.
Mireia Freixa i Mar Léniz - Els orígens del Park Güell com a projecte urbà.
Marta Delclòs - Imatges de l'apropiació ciutadana del Park.
Debat - El Park Güell i la ciutat. Moderador Joan Roca i Albert

70. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió VI. Perifèries i centres: una xarxa compartida. 18/12/2019. Sala Martí l'Humà.

En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, en què es posen en relleu els conceptes d'espai social i cultura urbana en clau històrica i patrimonial, el museu es planteja com fer un pas endavant en l'aposta per un museu a múltiples escales, reconeixent la història i la cultura dels barris com a història i cultura de la ciutat i viceversa, tant en la construcció del relat urbà com en la gestió pública comunitària dels espais museístics.

Coordinació: Joan Roca

Joan Roca - Visita comentada a l'exposició Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes. Una proposta experimental per definir el MUHBA del segle XXI en l'horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona.

Taller per compartir l'experiència de la visita i comentar els projectes del museu als diferents espais patrimonials repartits per la ciutat, amb un espai nuclear concebut com a àgora ciutadana a la Casa Padellàs.

71. Barcelona: ciutat, història i memòria en femení. 5 i 6/2/2020. Sala Martí l'Humà.

Al voltant de tres blocs temàtics diferents es dialogarà i es donarà a conèixer com s'han deixat de banda paradigmes historiogràfics patriarcals, com s'han creat paraules que diuen la història en femení, com s'han descobert fonts que narren experiències de dones diverses.

Coordinació: Patrícia Martinez i Àlvarez

Intervencions:
Jordi Rabassa - Obertura
Maria Milagros Riverra Garretas - La història que reconeix autoritat femenina. Pensar, escriure. Dir història de les dones.
Núria Jornet Benito, Patricia-Victoria Martínez i Àlvarez, Isabel Segura Soriano - Taula-diàleg. Pensar, escriure. Dir història de les dones.
Isabel Segura Soriano - Barris que ens parlen de dones des de les fonts històriques. Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I.
Núria Jornet-Benito - Fonts per a l'estudi dels espais de religiositat femenina a Barcelona: arxius monàstics i documents. Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I.
Luz Ballart - Fonts notarials per a l'estudi d'experiències de dones a l'especieria medieval: Constança Estanyol, vídua. Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I.
Delfí I. Nieto-Isabel  - Cos, ment i ànima: dones i assistència a la Barcelona medieval.  Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I.
Mireia Comas Via - Dones defensant els seus drets: processos i requeriments notarials a finals de l'edat mitjana. Fonts per a la història. Memòria de la ciutat II.
Marieta Fargas Peñarrocha - La conflictivitat familiar amb veu i emocions de dones: al·legacions jurídiques i plets a la Barcelona moderna.  Fonts per a la història. Memòria de la ciutat II.
Marta Ortega Balanza, Tàcita Muta - Anònimes als peus de la impremta: la viuda de Brusi.  Fonts per a la història. Memòria de la ciutat II.
Tura Tussell i Latorre - Fonts per a l'estudi del servei domèstic: la Barcelona contemporània.  Fonts per a la història. Memòria de la ciutat II.
Teresa Vinyoles  - Aprendre a viure, ensenyar a viure. Historiadores que fan història de les dones a Barcelona.
Mònica Borrell-Cairol - Fer recerca en història del treball de les dones a la ciutat de Barcelona (XVIII-XX). Historiadores que fan història de les dones a Barcelona.
Isabel Pérez Molina - Les dones barcelonines a través de fonts jurídiques: recerca, feminisme i educació. Historiadores que fan història de les dones a Barcelona.
Elisa Varela Rodríguez - La lenta incorporació de la historiografia de les dones a la historiografia de la ciutat. Historiadores que fan història de les dones a Barcelona.
Patricia-Victòria Martínez i Àlvarez - Experiències feministes a Barcelona: relats, imatges i memòria. Historiadores que fan història de les dones a Barcelona.
Enllaç

72. Literatura comparada: perspectives des de Barcelona. IV simposi de literatura comparada a Catalunya. 12, 13 i 14/2/2020. Vil·la Joana.

La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. D'una banda, per la història de la modernitat cultural a Catalunya -i especialment a Barcelona- la seva crítica literària té una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb la relació de la literatura catalana amb les literatures europees, però en el moment que s'institucionalitza acadèmicament només Ramon Esquerra aconsegueix incorporar-se explícitament a aquesta nova disciplina. Alhora, els principals crítics literaris a Catalunya es caracteritzen en els seus escrits per una actitud profundament comparatista, però sense sotmetre's a les pautes marcades oficialment des de les càtedres del comparatisme i, en alguns casos, discutint l'orientació donada per l'acadèmia. Cal subratllar també que Barcelona és actualment la ciutat del nostre entorn en què més profundament s'està investigant en aquest camp, que disposa de diverses titulacions de grau i màster en literatura comparada.  El resultat és un conjunt de Comparatistes sense comparatisme: crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la literatura comparada al nostre país i en el conjunt d'Europa.  Aquest simposi és la quarta edició d'un projecte obert amb edicions el febrer de 2016, el desembre de 2017 i el desembre de 2018 que busca desenvolupar una perspectiva el més completa possible de la història de la literatura comparada a Catalunya.  Ja s'ha publicat un primer volum que en recull les contribucions: Comparatistes sense comparatisme (2018), al qual seguiran diversos volums que apareixeran periòdicament a la Col·lecció Figura, d'Edicions de la Universitat de Barcelona.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Jaume Pèrez Montaner - Importància de la literatura comparada.
Jaume Ferrer Puig - Josep Maria Poblet.
Guillem Molla - Ferenc Oliver Brachfeld.
Jesús Revellés - Llorenç Villalonga.
Carolina Moreno Tena - Montserrat Roig.
Manel Ollé - Joan Perucho.
Marta Pascual - Joan Sales.
Isabel Robles -Josep Palàcios.
Antoni Martí Monterde - Jaume Pérez Montaner: entre la poesia i la crítica.
Presentació del volum Comparatistes sense comparatisme 2.

73. Coronavirus (COVID-19) and museums: impact, innovations and planning for post-crisis. 10/4/2020. Web.

Seminari web promogut per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb la col·laboració del Consell Internacional de Museus (ICOM).

Intervencions: Peter Keller, Mattia Agnetti, Nathalie Bondil, Inkyung Chang, John Davies, Joan Roca, Maciej Hofman, Antonio Lampis i Ekaterina Travkina.
Enllaç

74. Cap al MUHBA digital. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió VII. 17/3/2020. Sala Martí l'Humà.

En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, el MUHBA es planteja com fer un pas endavant a múltiples escales en l'aposta per un museu, reconeixent l’accessibilitat de les noves tecnologies i la multiplicitat d'usos que se'n poden derivar. Seguint aquesta línia, en aquest seminari es presentaran els projectes de la Carta Històrica de Barcelona i les Col·leccions en Línia, que tenen la pretensió de posar el patrimoni i els resultats de les recerques del museu a l'abast de tothom.

Intervencions:
Joan Roca - El museu virtual
Oriol Hostenck, Pablo Martínez i Ramon Pujades - La Carta Històrica de Barcelona.
Ramon Pujades i Marc Viader - Cap a la Barcelona 3D: el Palau Reial major en el seu context urbà.
Josep Bracons i Núria Miró - Col·leccions en línia.
Daniel Alcubierre i Lídia Font Pagès - Museografia digital: projectes en desenvolupament.
Edgar Straehle - Cap a un MUHBA multimèdia.

75. Barcelona, cruïlla de circuits literaris perifèrics. 8 i 9/5/2020. Vil·la Joana.

El projecte té per objectiu la recuperació de la memòria d'una experiència històrica de reconciliació post-bèl·lica mitjançant el foment de la convivència orientat al reconeixement de la diversitat cultural a l'Europa d'entreguerres; una diversitat que la nova configuració geopolítica feia evident.

Coordinació: Bernat Padró.

Intervencions:
Thomas S. Harrington - La Revista Prisma (1922): punt de trobada per als escriptors de l'Amèrica "nova" i dels sistemes literaris "perifèrics" d'Europa.
Maximiliano Fuentes - Nacionalismes i cultures a la fi de la Gran Guerra: els 14 punts de Wilson i la creació de la Societat de Nacions. Reconeixement i visibilització de les literatures no hegemòniques.
Joan Safont - PEN Club, una escletxa internacional oberta per la literatura catalana. Reconeixement i visibilització de les literatures no hegemòniques.
Bernat Padró Nieto - El paper de les revistes en la circulació perifèrica de la literatura. Espai internacional de revistes i xarxes urbanes.
Teresa Rosell Nicolàs - Escriptors anglesos a parís. La revista ‘Transition’ (1927-1938). Espai internacional de revistes i xarxes urbanes.
Jesús Revelles - L'Oficina d'Expansió Catalana: diplomàcia cultural a principis de segle XX. Barcelona com a node dels circuits literaris perifèrics.
Tomàs Meinhardt - Rudolf Slaby a Barcelona i la reivindicació de les literatures eslaves desconegudes. La circulació perifèrica de literatures a Catalunya.
Inés García López - La temptació del nord: la literatura escandinava medieval. La circulació perifèrica de literatures a Catalunya.
Xavier Montoloi Pauli - La culminació de les relacions catalanoromaneses als anys trenta: Nicolae Iorga i Constantin Marinescu a Barcelona. La circulació perifèrica de literatures a Catalunya.
Jordi Cerdà -  L'iberisme o la il·lusió d'una pàtria gran. La circulació perifèrica de literatures a Catalunya.
Antoni Martí Monterde - La Literatura Comparada i la reivindicació de la diversitat cultural europea. La circulació perifèrica de literatures a Catalunya.
Enllaç

76. El futur espai del Museu d'Història de Barcelona a la Fabra i Coats de Sant Andreu. 14/5/2020

Un projecte que vol situar el món del treball a Barcelona en perspectiva històrica i també analitzar la incidència de les diferents modalitats de treball en la vida urbana, amb una mirada a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats.

Coordinació: Tamayo-Valls-Matters.
Enllaç

77. Arquitectura, interiors i identitat social. La classe treballadora i els models de l'habitatge. Sessió 1. 18/6/2020. Biblioteca del Bon Pastor.

Aquesta primera jornada es proposa situar l'habitatge obrer en el nou context generat per la societat industrial, que converteix els grans centres productius com Barcelona en destinació d'intensos fluxos d'immigració d'una població d'origen generalment rural o procedent de centres més petits que es converteix en població obrera i s'emmotlla a la gran ciutat.

Coordinació: Paolo Sustersic.

Intervencions:
Paolo Sustersic i Joan Roca - El Bon Pastor, recerca, museu. El perquè del seminari-taller.
Martí Marín i Corbera - Barcelona, la immigració i la ciutat entre l'Expo de 1929 i el desenvolupisme.
Amador Ferrer - Habitatge social i creixement de la metròpoli de Barcelona.
Enllaç
Manel Guàrdia - Polígons i densificació. La revolució del paisatge residencial de Nou Barris, 1939-1975.
Miquel Àngel Lozano - La vessant comunitària en el procés de construcció de l'equipament museístic de les cases barates.
Enllaç

78. El moviment veïnal a Nou Barris. 20/8/2020. Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova.

Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Associació de Veïns de Nou Barris, l'Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris organitza un seminari per rememorar el naixement de la lluita veïnal i la seva incidència en la transformació urbana i en la consolidació dels serveis bàsics. S'analitzaran també les formes que van contribuir a augmentar la cohesió social i a incrementar la participació de la ciutadania en l'activitat política i cultural. Aquest seminari inclou una visita guiada a les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova.

79. Barcelona-València: una singularitat amarga? XII Seminari literatura i ciutat. 3/10/2020. Vil·la Joana.

Barcelona i València són dues capitals de l'Europa mediterrània que comparteixen història, llengua, cultura i també economia. Aquests elements, que han refermat els vincles entre elles, també han estat motiu de distanciament. Tot i així, és innegable que totes dues, considerades complementàries, poden explicar una part important de la història intel·lectual del nostre país.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Antoni Martí Monterde - Barcelona-València: una singularitat amarga? Presentació de la jornada.
Xavier Pla - Joan Fuster, lector (i "introductor") de Josep Pla.
Antoni Martí Monterde - Els Països Catalans, entre la geopolítica i la memòria cultural.
Gustau Muñoz - València-Barcelona, anada i tornada.
Vicent Flor -València i Barcelona, la capital que odia i la capital que menysprea.
Francisco Fuster - Paraules d'amor. Azorín, Catalunya i el catalanisme.
Josep Vicent Boira - Burgesos i comerciants, cotxes i trens. Les relacions entre València i Barcelona a principis de la Modernitat.

80. La Barcelona de les barricades, 1820-1843. 19/11/2020. Sala Martí l'Humà.

Amb el Trienni Liberal (1820-1823) s'inicia a Barcelona la Revolució Liberal (1820-1843), que pretén establir un règim basat en una constitució que garanteixi els drets i les llibertats de la ciutadania. L'activitat política a la ciutat, en què conflueixen les idees transgressores amb el vell sistema polític i social i les demandes de diversos col·lectius socials i polítics, dona lloc a un lideratge revolucionari descentralitzat en la construcció del nou Estat liberal. En aquest període, Barcelona esdevé la principal ciutat constitucional de la monarquia borbònica, i la seva deriva revolucionària és comparable a la de ciutats de l'antic imperi espanyol com Buenos Aires, Bogotà, Caracas o Santiago de Xile, alhora que les idees de la França republicana i revolucionària arrelen amb força. Barcelona es converteix en un espai d'experimentació sobre quins han de ser els límits de la participació i de les llibertats dels projectes polítics liberals i, alhora, també viu onades repressives dirigides per les autoritats militars amb el beneplàcit del govern i el suport de les elits de la ciutat.

Coordinació: Jordi Roca Vernet.

Intervencions:
Jordi Roca Vernet - La dimensió transnacional de la revolució Liberal a Barcelona, 1820-1843.
Xavier Sánchez Sancho - L'església dividida durant el Trienni Liberal a Catalunya.
Josep Rueda - Els anticlericalismes: liberal i popular, 1835-1837.
Núria Miquel - La Jamància: una alternativa revolucionària del liberalisme progressista centralista.
Joan Roca, Jordi Roca Vernet i Núria Miquel - Presentació de la Guia d'Història Urbana Revolució liberal/BCN 1820-1843
Enllaç

81. El paleoclima de Barcelona. Repensar el passat per encarar el futur. 28/11/2020. Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

El coneixement sobre els canvis climàtics en el passat s'obté des de diverses disciplines com ara la geologia i la biologia, i també des d'altres ciències humanes com l'arqueologia, fent servir tècniques analítiques i metodologies aplicades a materials diferents (sediments, restes botàniques, documents arqueològics, etc.). Aquestes recerques, inspirades en la recuperació de dades de les glaceres de l'Antàrtida o Grenlàndia, s'han ampliat a escala mundial i això ha permès relacionar diversos factors climàtics a mitjà i llarg termini com són les edats del gel, però també les erupcions volcàniques i altres catàstrofes naturals que han afectat les diverses comunitats humanes del passat. L'aproximació a l'evolució paleoclimàtica en els temps passats s'està constituint com una eina per comprendre i activar respostes a fenòmens climàtics actuals com l'aridificació o el reescalfament. A més, en els períodes més recents de la prehistòria i la protohistòria, a l'anàlisi geofísica de la paleoclimatologia per sí mateixa se suma l'important vincle que hi ha entre paleoclima i grups humans.

Coordinació: Miquel Molist i Anna Gómez-Bach.

Intervencions:
Antoni Rosell Melé - L'evolució climàtica a través dels temps geològics més recents. El passat climàic com una de les claus del futur.
Francesc Burjachs - Mite i realitat de les glaciacions quaternàries a Catalunya. Les glaciacions van arribar a Barcelona?
Jordi Revelles - Vegetació i clima durant la primera meitat de l'holocè. El marc ambiental de les primeres societats agrícoles a Catalunya.
Anna Gómez i Miquel Molist - El poblament de les primeres societats agrícoles al pla de Barcelona i la incidència climàtica des de l'arqueologia.
Raquel Piqué - La reconstrucció paleoambiental del VI al II mil·lennis. Prehistòria recent a través de l'estudi antracològic: el cas de Barcelona.
Enllaç

82. Cicle Arquitectura, interiors i identitat social. Sessió 2: Teoria i pràctica de l'existenzminimum.  3/12/2020. Biblioteca del Bon Pastor.

La segona jornada se centra en una mirada paral·lela tant cap als models planificats que tracten el problema de la ciutat per als treballadors, com cap als referents arrelats en la tradició popular i mediterrània, que influeixen en els debats del període d’entreguerres i s’estenen també a la postguerra. En un temps d’intensa immigració i d’urgència de proposar solucions al problema de l’habitatge econòmic, es produeixen diferents aportacions dins d’un ampli ventall de propostes que no només reflecteixen un posicionament arquitectònic i urbà, sinó també una visió, a vegades més idealitzada i a vegades més realista, del mínim necessari per viure, i les cases del Bon Pastor també en són l'expressió.

Coordinació: Paolo Sustersic.

Jelena Prokopljevic  - Habitatge obrer a l'URSS 1922-1932: de la casa Komuna a la ciutat socialista.
Paolo Sustersic - Els programes d'habitatge social a Àmsterdam, Viena i Frankfurt, 1902-1933
Antonio Pizza - L'arquitectura vernàcula i la "casa mediterrània" com a referents populars a Itàlia i Espanya, 1930-1950.
María del Agua Cortés - L'espai domèstic i el mobiliari rural català com a font per a l'habitatge popular en la darrera meitat del segle XIX i el primer terç del XX.
Enllaç

83. Reinventar el museu de la ciutat, sessió VII. Cap al museu digital i virtual. 17/12/2020. Sala Martí l'Humà.

El seminari, previst per al dia 17 de març i cancel·lat a causa de la covid-19, s'ha enriquit durant aquests mesos de confinament, que han propiciat un salt endavant cap al museu digital i virtual, sense oblidar per això el museu presencial. El MUHBA presenta en aquesta jornada els projectes més destacats relacionats amb el museu digital i virtual: la restitució patrimonial en 2D i 3D, les col·leccions en línia, el museu virtual, les innovacions en l'arquitectura conceptual del web, i també la creació de nous formats de programació virtual i semipresencial. En aquests temps de pandèmia, el MUHBA s'ha reinventat i ha creat noves formes de relacionar-se amb la ciutadania. Amb aquest objectiu, ha treballat intensament en l'acceleració digital en els formats i continguts. En aquest jornada el MUHBA reflexiona sobre cap a on va el museu, en una trajectòria que ha de conjuminar presència i virtualitat per adaptar-se als nous temps.

Coordinació: Joan Roca.

Intervencions:
Elena Pérez i Xavier Tarraubella - Les sales del MUHBA i la història de Barcelona.
Daniel Alcubierre, Lídia Font i Carla Puerto - Integració d'una eina digital de representació 3D en l'estudi d'un bé moble.
Ramon Pujades - Restituir la ciutat, projectes 2D i 3D.
Josep Bracons i Núria Miró - Digitalitzar les col·leccions per obrir-se a nus públics. Col·leccions en línia: la vitrina virtual.
Daniel Alcubierre - Cap al museu virtual.
Teresa Macià - Nous formats digitals que acosten el museu a l'escola.
Edgar Straehle - El MUHBA digital i les xarxes socials del museu.
Mònica Blasco - Les 7 portes del MUHBA, la nova web del museu.
Joan Roca - Perspectiva internacional: A decalogue for City Museums in a time of pandemic.
Enllaç

84. La cuina de Barcelona en època moderna, segles XVI-XVIII. 14/1/2021. Sala Martí l'Humà.

Aquest seminari té com a objectiu presentar algunes de les aportacions de l'època moderna a la història de l'alimentació, una disciplina cada cop més consolidada entre els investigadors. La riquesa i l'excepcionalitat de les fonts documentals catalanes permeten aproximar-nos als sistemes alimentaris moderns en tota la seva complexitat. A través de l'estudi dels llibres de cuina impresos, i els receptaris domèstics, eclesiàstics i gremials, s'analitzarà 'evolució dels productes alimentaris, dels plats quotidians i festius així com els seus significats i usos entre diferents classes socials de la Barcelona moderna.

Intervencions:
Maria Angles Pérez Samper - L'alimentació a la Barcelona de l'època moderna.
Jordi Bages-Querol - Els receptaris i llibres de cuina catalans a l'època moderna.
Marta Manzanares - L'art de fer confitures a la Barcelona moderna.
Enllaç

85. Fabra i Coats. Projecte de ciutat i treball. 28/1/2021. Sala Martí l'Humà.

En el marc del desenvolupament del projecte Barcelona, ciutat i treball, compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats del món del treball amb vocació de crear un equipament de barri i ciutat a la Fabra i Coats, s'inicia una primera presentació dels continguts a fi de propiciar una reflexió ciutadana sobre el treball i la seva dimensió històrica en el context de la gran ciutat. En aquest seminari, experts de diferents àmbits acadèmics ens parlaran de la complexitat de les formes de treballar, de l'acumulació d'experiències i conflictes, de la transformació de les relacions socials i econòmiques i de la seva incidència en la configuració de l'entramat urbà de la ciutat moderna.

Intervencions:
Joan Roca - Obertura
Joan Roca, Marc Prat, Cristina Borderias, Llorenç Ferrer i Pere Colomer - El món del treball a Barcelona, Sant Andreu i la Fabra i Coats: reflexions per crear un nou discurs de ciutat.
Debat general.
Enllaç

86. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió VIII. Museu, ciutat i turisme futur. 11/2/2021

Hi ha molts debats en marxa sobre els museus de ciutat i els seus visitants, arran de l’impacte de la Covid, en els quals ha pres part el MUHBA, entre ells els organitzats per l'OCDE, l'ICOM i el CAMOC. El seminari es proposa ampliar el debat cap a una reflexió més integral, que abordi també el paper i el potencial del museu de la ciutat -i dels altres museus- en la reformulació del turisme futur a Barcelona.

87. Literatura comparada: Perspectives des de Barcelona. V Simposi de Literatura Comparada a Catalunya. 7, 8 i 9 /4/2021. Vil·la Joana.

A Catalunya, especialment a Barcelona, els principals crítics literaris es caracteritzen per la dimensió internacional i cosmopolita dels seus escrits i per una actitud profundament comparatista, però sense sotmetre's a les pautes marcades oficialment des de les càtedres del comparatisme i, en alguns casos, discutint l’orientació donada per l'acadèmia. Cal subratllar també que Barcelona és actualment la ciutat del nostre entorn en què més profundament s'està investigant en aquest camp. El resultat de tot plegat és l'existència d'un conjunt de comparatistes sense comparatisme: crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la literatura comparada al nostre país i en el conjunt d'Europa.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Josep Maria Fulquet - Els escriptors-traductors catalans com a comparatistes.
Teresa Rosell - C.A. Jordana: traductor, crític, exiliat.
Sílvia Coll-Vinent - Joan Crexells, crític de literatura anglesa.
Jaume C. Pons Alorda - Ventura Ametller, teòric de l'universalisme.
Àlex Matas - Sebastià Gasch, entre les arts i l'exili.
Marta Pasqual - Aurora Bertrana, articulista.
Carme Fenoll - La biblioteca com a espai comparatista.
Francesc Foguet - Rafael Tasis, teòric de la novel·la.
Marina Porras - Jaime Gil de Biedma al peu de la lletra.
Josep Maria Terricabras - Josep Ferrater Mora, filosofia i crítica literària.

88. Construint la ciutat en femení. Sant Pere de les Puel·les a la Barcelona medieval. 15, 22 i 29/4/2021.

Amb motiu de la commemoració dels 1.075 anys de la consagració de l’església monàstica de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i de la primera menció d’aquets monestir femení, l'Àmbit Cultural de Benedictines (ACUB) i el monestir de Sant Pere de les Puel·les, amb la col·laboració del projecte de recerca I+D "Paisatges monàstics" de la Universitat de Barcelona i del MUHBA, organitzem un espai de trobada i diàleg en el qual fins a catorze investigadors i investigadores de diferents disciplines i àmbits de recerca debatran sobre aquest monestir femení que encara avui roman silent entre els documents del seu arxiu i els carrers del barri de Sant Pere, i que es vol posar en relleu per tal de crear les sinergies necessàries per fer avançar el coneixement sobre la comunitat i el monestir de Sant Pere de les Puel·les i les seves petjades en la història de la ciutat.

On line des de la Universitat de Barcelona.

89. Arquitectura, interiors i identitat social. Sessió 3: l'habitatge social a l'època de l'estat del benestar (III). 21/4/2021. Biblioteca del Bon Pastor.

La tercera jornada d'aquest cicle ens apropa al moment més intens del desenvolupament de les polítiques d'habitatge social en les dècades de la postguerra, quan les noves necessitats i els nous fluxos migratoris cap a les grans ciutats europees requereixen intervencions públiques a gran escala. En el cas de l'Estat espanyol. la repressió i la pobresa dels primers temps del franquisme van condicionar de manera decisiva tant els models d'allotjament com els de consum. Barcelona va comptar, tanmateix, amb trets específics, vinculats a la trajectòria de les dècades anteriors a la guerra i a l'existència d'organismes com el Patronat Municipal de l'Habitatge.

Coordinació: Paolo Sustersic.

Intervencions:
Julio Garnica - L'arquitectura de l'habitatge social al nord Europa, el Regne Unit i França, i la seva recepció a Barcelona, 1945-1965.
Daniele Porretta - L'habitatge social i el neorealisme a la Roma de la postguerra, 1945-1963.
Paolo Sustersic - El disseny interior de l'habitatge social a Barcelona en les dècades de 1950 i 1960.
Vicent Borràs Català - La gènesi del model de consum de les classes populars a Barcelona: de l'autarquia al desenvolupisme.
Enllaç

90. Barcelona, node ferroviari: un passat amb futur. 27/5/2021. Sala Martí l'Humà.

La Fundació Museu Maquinista i Macosa es proposa ara reforçar el potencial explicatiu i patrimonial de la seva seu amb la incorporació d'una locomotora de maniobres de la sèrie 303, fabricada per la Maquinista, amb el suport del Districte de Sant Andreu. En el projecte hi col·labora el MUHBA, dins la seva línia de recerca sobre la història de Barcelona i la mobilitat en la perspectiva de l'exposició Moure Barcelona que, al seu torn, ha de poder enriquir aquest espai de la Fundació a l'Eix patrimonial i museístic del Besòs.

Coordinació: Pere Pasqual Doménech.

Intervencions:
Pere Pasqual - Barcelona i el ferrocarril.
Lídia Font - Conservar una locomotora de 1963 a l'aire lliure.
Miquel Jorba - La Maquinista i la seva Fundació: el paper dels treballadors.
Joan Roca i Albert - El ferrocarril, un tema clau per a la ciutat i per al museu de la ciutat.
Enllaç
 

91. La nau tinglada del segle XV. Recuperació i interpretació. 8/6/2021. Sala Martí l'Humà.

A les excavacions arqueològiques dels anys 2006-2008 al costat de l'estació de França es van localitzar, a més de les bases del baluard de Migjorn, les restes de la gran escullera de pedra construïda per iniciativa del Consell de Cent entre 1477 i 1478 i el derelicte d'un vaixell enfonsat a mitjans del segle XV. el seu folre tinglat ha permès identificar-lo com una nau construïda a les primeres dècades del segle. Tot indica que es tracta d'una nau de comerç procedent del Cantàbric, una mostra de les naus anomenades "biscaïnes", "castellanes" o "tinglades" que va estar en funcionament entre 1410 i 1439. En aquest seminari es presentaran les restes arqueològiques del vaixell i es donaran a conèixer les tasques que s'han dut a terme per recuperar-les i interpretar-les.

Intervencions:
Mikel Soberon - El derelicte Barceloneta I i la presència basca a la Mediterrània medieval.
Marcel Pujol Hamelink - El Barceloneta I, un derelicte d'origen biscaí a la Barcelona del segle XV: estudi del vaixell i construcció del model restituïu.
Lídia Font Pagès - De l'excavació a la vitrina, una llarga singladura: 2008-2021.
Enllaç

92. Barcelona a la postguerra: visions literàries. XII Seminari de Literatura i Ciutat. 12/6/2021. Vil·la Joana.

Amb el final de la Guerra Civil, des dels primers dies del franquisme, i especialment després de 1945, el règim decreta per a Espanya un aïllament de tot el que significava la modernitat política i cultural europea. Apart de les lògiques repercussions polítiques, aquest tancament de fronteres va tenir conseqüències molt greus també en el pla cultural per a una ciutat com Barcelona, de llarga tradició europeista, que veu tallades les seves relacions lògiques amb els grans corrents de pensament europeus. Totes les relacions intel·lectuals internacionals van quedar substituïdes per una cultura oficial de referència estrictament espanyola. Aquest estudi ressegueix com  van viure aquest procés els escriptors catalans, i les conseqüències en la percepció de Barcelona com a capital cultural, provincianitzada fins a l'extrem que, en irrompre la gauche divine, semblaven cosmopolites quan, en realitat, eren la culminació d'un procés gestat al 1939.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Marina Porras - El Pijoaparte i Cecilia Cé.
Mireia Sopena - El camp editorial català a la Barcelona de postguerra.
Joan Safont - Sabotatges contra Franco.
Núria Cadenes - La llarga postguerra: projeccions del franquisme.

93. Memòria de les lluites per l'habitatge a Barcelona i commemoració de la vaga de lloguers de 1931. 29/6/2021. Oliva Artés.

El programa "Memòria de les lluites per l'habitatge a Barcelona" de la Regidoria de Memòria Democràtica, neix amb la voluntat d'estudiar, difondre i reivindicar els moviments i les persones, principalment dones, que han desenvolupat estratègies per defensar el dret a l'habitatge a la Ciutat. Una part del programa consisteix en la coordinació i comissariat d'una sèrie d'activitats amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, junt amb les Taules de memòria de districte i el Museu d'Història de Barcelona, MUHBA, a la seu Oliva Artès.

94. Arquitectura, interiors i identitat social IV. Barcelona i el Bon Pastor. Les transformacions i el projecte museístic de l'habitatge popular. 7/10/2021. Biblioteca del Bon Pastor.

La quarta jornada, conclusiva del cicle, analitza el període que va del final del franquisme al present, amb els canvis d'enfocament de les polítiques de l'habitatge a Barcelona i la necessitat d'actuar en profunditat sobre el patrimoni heretat.  Si en un primer moment les operacions es van centrar en la imprescindible rehabilitació dels habitatges i els barris construïts en l'etapa anterior, en el cas del Bon Pastor també es va concloure, no sense tensions, que la qualitat dels edificis no assegurava les condicions de confort i habitabilitat pròpies d'un habitatge actual. Destaca en aquest context la decisió de conservar dues illes de les Cases Barates del Bon Pastor, en una de les quals es narrarà la història de l'habitatge popular a Barcelona. Aquesta operació és el fruit de un extens treball de camp, investigació, conservació i rehabilitació del patrimoni a càrrec del MUHBA, que va comptar amb la participació i col·laboració decisiva dels habitants del barri i de les institucions i va esdevenir un exemple modèlic d'intervenció que entra ara en les seves fases finals.

Coordinació: Paolo Sustersic.

Intervencions:
Carme Trilla i Pere Serra - L'època de la democràcia i les polítiques de rehabilitació de l'habitatge social a Barcelona.
Isabel Campí i Isabel del Rio - L'interior domèstic, mirall de gustos i identitats canviants (1959-1986).
Xavier Tarraubella - El museu del Bon Pastor en el context de l'eix patrimonial del Besós.
Paolo Sustersic, Daniel Alcubierre, Carmen Cazalla, Andrea Manenti, Aina Mercader, Natàlia Hervàs, Jordi Ramos - Les cases barates del Bon Pastor: narrar l'habitatge obrer i els seus habitants en el temps.
Salvador Angosto -  La conservació de la memòria del Bon Pastor una tasca col·lectiva.

95. Les transformacions de les institucions psiquiàtriques a Barcelona durant els segles XIX i XX. 26/10/2021. Sala Martí l'Humà.

El seminari recorre els diferents moments de la reforma dels sanatoris mentals analitzant alguns dels conflictes polítics, culturals i econòmics del moment. Un punt de trobada per la reflexió en perspectiva històrica sobre el procés d'humanització de la tecnologia psiquiàtrica, destacant el paper rellevant d'algunes persones, organitzacions i moviments socials en la deconstrucció de les lògiques manicomials de reclusió i aïllament. Un espai per donar a conèixer algunes de les trames urbanes dels darrers dos segles, sobrevingudes durant els processos de disseny i posada en marxa dels dispositius d'atenció psiquiàtrica que actualment tenim a Barcelona. una oportunitat per continuar el debat de llarga durada sobre el paper de la ciutat i la configuració de l'espai públic, els usos del temps i la participació en els entorns comunitaris per a la promoció de la salut mental en equilibri amb la protecció dels drets de la població barcelonina.

Coordinació: Edgar Vinyals.

Intervencions:
Josep Maria Comelles i Esteban - L'acollida dels bojos a la Barcelona contemporània.
Sílvia Ventura i Mas - La organització de l'atenció psiquiàtrica en la Mancomunitat.
Debat - Els primers espais d'atenció des dels barris i els pobles - Marta Espar, Luis Lalucat i Paloma Lago.
Enllaç

96. Les polítiques de memòria de l'Ajuntament de Barcelona. La Galeria de Catalans il·lustres en el seu 150è aniversari. 3/11/2021. Acadèmia Catalana de Bones Lletres.

El 30 de setembre d'enguany es va commemorar el 150 aniversari de la creació de la Galeria de Catalans il·lustres. Aquesta iniciativa municipal, pionera a l'Europa del seu temps, tingué un significat ben destacat com a part del projecte de política de memòria impulsada des de l'Ajuntament. al llarg del temps la Galeria ha patit tota mena d'interrupcions i utilitzacions, reflex de les contradiccions existents al consistori i a la mateixa societat barcelonina. Aquest espai, integrat actualment per quaranta-vuit quadres de personalitats de la vida catalana, s'exposa des de fa cinquanta anys al Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Recentment aquesta corporació ha publicat el llibre Construint la memòria. La Galeria de Catalans il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona, escrit per Laia Alsina, Pere Molas, Borja de Riquer i Margalida Tomàs. Per tal de difondre i debatre el significat, les característiques i la història d'aquesta peculiar galeria, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el MUHBA organitzen un seminari, obert al públic, amb dues taules rodones i una visita guiada.

Intervencions:
Debat- Les polítiques de memòria municipals al segle XIX. El cas de Barcelona. - Stèphane Michonneau, Borja de Riquer i Judit Subirachs.
Debat - Història de la Galeria de Catalans il·lustres. Presències, absències i interessos. - Pere Molas, Laia Alsina i Edgar Straehle.
Enllaç

97. Escolaritzar Barcelona. L'ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979. 10/11/2021. Sala Martí l'Humà.

La progressiva escolarització en el sistema públic ha estat condicionada per factors polítics que n'han facilitat o dificultat l'accés, i per factors socials generadors de demanda. Des de 1901, els canvis en el govern de la ciutat permeteren la creació d'escoles a l'aire lliure i grups escolars monumentals. en els anys de la Segona República, l'ajuntament s'esmerçà en aplicar a l'escola els principis de gratuïtat, laïcisme, neutralitat i catalanitat, i en multiplicar l'oferta de places a partir de l'adaptació d'edificis, uns objectius gairebé assolits en la breu i excepcional experiència del CENU durant la guerra. Durant dècades el franquisme substituí l'esperit de llibertat de l'escola republicana per l'adoctrinament patriòtic i religiós, i relegà a una funció de beneficència el sistema públic. A partir dels anys 60, el creixement demogràfic demandarà l'extensió de la xarxa pública, alhora que des dels moviments socials es reivindicarà la dignificació dels edificis i els ideals de l'escola republicana, gratuïta, laica i catalana.

Coordinació: Cèlia Cañellas.

Intervencions:
Antonio Viñao - Espacios construidos: notas para una simbología de los edificios escolares.
Carme Agulló - Els espais viscuts: l'escola en la memòria d'alumnes i mestres.
Enllaç

98. Clima i crisis agràries i alimentàries a Barcelona durant la petita edat de gel. 13/11/2021. Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

A les darreres dècades l’interès per la reconstrucció del clima des de la fi de l’Antiguitat ha generat un volum sense precedents de dades, especialment a les latituds septentrionals del continent euroasiàtic. Basant-se en la combinació de diferents tipus de proxies (glaciològics, geològics, biològics), els paleoclimatòlegs han identificat una sèrie de cicles climàtics, els límits cronològics dels quals encara avui són objecte de discussió. D’altra banda, la disponibilitat de reconstruccions cada vegada més fines de les temperatures mitjanes han portat a reconsiderar el paper del clima en les crisis alimentàries (fams i caresties) i, en general, en l’agricultura premoderna. En aquest nou context, paleoclimatòlegs i historiadors es mouen entre dos pols, des del determinisme climatològic extrem fins a la prudència dels qui prefereixen no creuar les fronteres de les seves especialitats: la història mediambiental i la història econòmica. A l’entremig alguns historiadors, més agosarats, han creuat la línia de separació entre disciplines i s’han obert a reconsiderar el pes dels factors mediambientals en l’origen d’algunes crisis agràries i alimentàries i en la difusió de certes epidèmies.

Coordinació: Pere Benito.

Intervencions:
Pere Benito - Pseudohistòria contra el canvi climàtic o del neodeterminisme climàtic en la història.
Isabel Dorado Liñán - El clima escrito en los árboles: reconstrucciones dendroclimatológicas del último milenio en Cataluña.
Pol Serrahima Balius - El clima en un model explicatiu complex de la crisi de subsistència preindustrial: una peça clau, una peça més.
Joan Maltas Montoro - El clima en les crisis alimentàries que afectaren Barcelona durant la Petita Edat de Gel (ss XIV-XVI).
Gabriel Jover - Clima, metròpolis i crisi agrària a finals del 1700: Pulsió Maldà, producció d'olives i subministrament d'oli a Barcelona (aprox. 1753-1798).
Enllaç

99. El Centre d'Interpretació del Treball de Barcelona. Projecte arquitectònic i museològic. 18/11/2021. Fabra i Coats. Institut Martí Pous, sala d'actes.

El Centre d’Interpretació del Treball és un equipament museístic en procés de creació, que s’ha d’ubicar a la nau F i la Sala de Calderes del recinte de la Fabra i Coats. Es tracta d’un projecte compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats relacionades amb el món del treball, i el seu objectiu és oferir un espai museístic únic on reflexionar sobre el treball, la seva evolució històrica i el seu poder transformador en la formació de la gran ciutat. En aquest seminari es vol presentar l’estat actual del procés, tant pel que fa al projecte arquitectònic per a la rehabilitació i adequació de la nau F, com a la definició del projecte museològic. La sessió es completarà amb una presentació de la col·lecció d’objectes de la Fabra i Coats, cedida pels Amics, i d’altres materials d’interès cedits per altres entitats, els quals constitueixen una part essencial del projecte museístic.

Intervencions:
Patricia Tamayo - El projecte arquitectònic.
Carles Puigferrat i Xavier Tarraubella - El projecte museològic.
Josep Bracons - La col·lecció d'objectes de la Fabra i Coats.
Enllaç

100. El context de l'agregació de Sarrià a Barcelona el 1921: política i societat. 10/2/2022. Sala d'actes del Districte de Sarrià.

Intervencions:
Jordi Casassas Ymbert - Catalanisme i conformació de la idea d'una Barcelona metropolitana, 1897-1921.
Carles Puigferrat - Sarrià 1921, la culminació del procés d'agregació dels pobles del pla de Barcelona a la ciutat. Dinàmica local versus dinàmica general.
Enllaç

101. Apamar la ciutat: la carta històrica de Barcelona 2.0. 16/2/2022. Sala Carreras Candi.

El 2016, després de dos anys d’intensa activitat científica i tècnica, el MUHBA va treure a la llum una nova eina digital destinada a compendiar de manera gràfica el coneixement sobre el creixement i l’evolució urbanística de la ciutat al llarg de la seva història. El vora mig milió de consultes que ha rebut des de llavors palesa que ciutadans i estudiosos valoren com a força útil aquell esforç del MUHBA per condensar totes les dades disponibles en un seguit de plantes aixecades gràcies a la georeferenciació i vectorialització de la cartografia històrica preservada i de la cartografia contemporània de les troballes arqueològiques, ordenat cronològicament en una línia que abasta des del l’any 150 aC. fins a l’any 2010 i enriquit amb la informació específica que aporten les diverses capes addicionals projectables. Per aquesta raó, el MUHBA presentarà en aquesta sessió la nova versió de la CHB, corregida, millorada i ampliada, que ha pujat recentment a la xarxa, i també les línies d’ampliació i millora futures en les quals ja s’està treballant.

Coordinació: Ramon Pujades.

Intervencions:
Joan Roca i Ramon Pujades - Presentació. La Carta Històrica de Barcelona, versió 2.0.
Oriol Hostench i Pablo Martínez - La Carta Històrica de Barcelona del MUHBA. Novetats i millores. La Carta Històrica de Barcelona, versió 2.0.
Carme Montaner i Noelia Ramos - Noves perspectives per a mapes antics: reconstrucció geomètrica digital del mapa de Barcelona de 1823-1827. Sinergies per a l'ampliació i el perfeccionament.
Jesús Burgueño i Francesc Nadal - Cartografiar la geopolítica de Barcelona: les recerques del GEHC sobre l'evolució dels límits municipals. Sinergies per a l'ampliació i el perfeccionament.
Enllaç

102. Les conquestes de drets de la ciutadania psiquiatritzada en el segle XX. 22/2/2022. Centre Excursionista de Catalunya.

El segon seminari del MUHBA sobre la salut mental dona continuïtat a l´anàlisi de les transformacions de les institucions psiquiàtriques amb un enfocament centrat en les reformes del Segle XX. Un període on, dins i fora dels frenopàtics, es reafirmen diferents identitats col·lectives i es constitueixen els escenaris polítics on s’iniciaren els debats sobre els canvis necessaris en la legalitat que regulava les institucions psiquiàtriques.  Una mirada en perspectiva històrica a un període decisiu on sorgeixen els primers grups que denuncien les agressions de la psiquiatria a la llibertat de la ciutadania.

Coordinació: Edgar Vinyals.

Intervencions:
Manuel Desviat i Muñoz, Iván Sánchez i Moerno, Bea Pérez i Pérez i Marta Espar i Figueras - El final de l'immobilisme davant les tragèdies durant les reclusions als sanatoris mentals.
Enric Arqués i Martí, Alícia Roig i Salas, Enriqueta Vidal i Domènech, Carles Albert i Gasulla i Alícia Fernández i Martínez - Les reformes durant el segle XX al sector de la Salut Mental.
Dolors Ódena i Bertrán, Xavier Comín i del Castillo, Inma Arriaga i Guillén, Aitor Lopez i Lorenzo i Martín correa-Urquiza i Vidal - Taula rodona commemorativa 30 anys Associació Ademm.
Enllaç

103. Dones i postguerra al barri del Bon Pastor. Acte en commemoració del 8 de març. 17/3/2022. Biblioteca del Bon Pastor.

S'hi tractaran temes de la vida quotidiana de les dones del Bon Pastor  des de les festes, els actes lúdics i els casaments fins a aspectes de la vida quotidiana al barri com els que reflecteixen els retrats de les dones als portals. El Mercat del Bon Pastor fa un paper important com a espai de treball, un espai molt femení. També el rol de les dones grans cuidadores de la canalla. En aquesta època el món del treball femení de les dones del Bon Pastor s’aglutinava  al voltant del Mercat del Bon Pastor, un dels llocs on treballaven més dones del barri des de la seva creació l'any 1961. A partir de les entrevistes realitzades sabem que moltes tenien parades de peix, carn o fruiteries. Un altre indret és la fàbrica de Can Sala, al polígon del Bon Pastor, i la Fabra i Coats.

Coordinació: Carme Cazalla.

Intervencions:
Marta Delclós, Sònia Pons i Paula Ustarroz.
Enllaç

104. El futbol a Barcelona: espectacle de masses o font de valors ciutadans? 31/3/2022.Oliva Artés.

Diàleg en que es vol relacionar els discursos sobre els valors formatius i educatius del futbol amb la praxi real i la imatge que es projecta des dels mitjans de comunicació. El futbol com una oportunitat per a la cohesió social, però també el reflex d’actituds socials poc edificants. L’eix del Seminari s’estableix a partir del visionat del documental l’Equip petit (2011) i serveix per mantenir un diàleg per mitjà de l’exposició de les idees dels dos ponents amb l’objectiu d’arribar a un consens o conclusions. Ramon Besa parteix de la seva visió privilegiada del futbol espectacle i la seva immensa projecció a la ciutat de Barcelona. Alhora, la seva expertesa sobre el paper dels mitjans de comunicació el porten a parlar del rol d’aquests en el fet de traslladar un model de futbol amb uns valors potser massa propers a l’espectacle, la competitivitat a qualsevol preu, la idolatria, el professionalisme, els show-business, els diners com a objectiu, etc. Per la seva banda Francesc Torralba es centra en explicar els valors i l’ètica del futbol i el seu impacte educatiu a la ciutat. La construcció de ciutadans per mitjà d’una activitat tan atractiva com és el futbol pot ser una oportunitat única en un món cada cop més atomitzat i mancat de recursos per mantenir uns valors humans fonamentals i dignes: l’amistat, el saber perdre i guanyar, la solidaritat d’equip, la creativitat, el respecte, etc. D’aquest diàleg, en el context de l’Exposició “Barcelona i el Futbol: el gran joc social del segle XX”, en sortirà la solució a una qüestió molt rellevant per a educadors, infants, esportistes, comunicadors, i en general per a tota la societat.
Enllaç

105. MUHBA Bon Pastor, un projecte museístic de barri i de ciutat a les cases barates. 7/1/2022. Biblioteca del Bon Pastor.

L’objectiu d’aquest seminari taller és posar a debat públic les propostes per al nou espai museístic dedicat a l’habitatge, que ha de ser un espai del MUHBA ideat i gestionat en estreta col·laboració amb les entitats del Bon Pastor i amb el Districte de Sant Andreu. La sessió de taller té per objectiu debatre els projectes que s’estan confegint i compta amb la participació de l’equip comissarial i del MUHBA que hi està plenament implicat: Carmen Cazalla, Marta Delclós, Marta Iglesias, Manel Guàrdia, Toni Fernández, Natàlia Hervás, Aina Mercader, Mònica Martínez, Newdivision, José Luis Oyón, Jordi Ramos. Maribel Rosselló, Paolo Sustersic, Carme Trilla i Carme Turégano.

Coordinació: Paolo Sustersic.

Intervencions:
Joan Roca - MUHBA Bon Pastor, el tractament patrimonial d'un projecte de l'Eix museístic del Besòs.
Amador Ferrer i Carme Trilla - Habitatge i cohesió social: un repte històric, exposició prèvia a MUHBA Oliva Artès.
Manel Guàrdia - Allotjar les majories, exposició estable al costat Bellmunt de MUHBA Bon Pastor.
Paolo Sustersic - La museïtzació de les Cases Barates, exposició estable al costat Barnola de MUHBA Bon Pastor.
Debat - Idees per un nou model de gestió publico-comunitària del projecte.- Moderadors Joan Roca i Carme Turégano.
Enllaç

106. Immigració, habitatge i dret a la ciutat. HLM (Habitation à loyer modéré) a París versus polígons a Barcelona. 12/5/2022. Oliva Artés i Bon Pastor.

La necessitat de respondre al creixement de les ciutats europees després de la segona guerra mundial va comportar una expansió sense precedents d'un model d'edificació i de zona residencial per a les classes populars derivats dels postulats del CIAM. En aquest marc, però, les respostes han estat molt més variables que no sembla, entre lloguer i propietat dels habitatges, entre equipaments concentrats dins del barri o més dispersos, entre polígons residencials vora ciutat o més allunyats, etc. Aquesta diversitat dins d'una aparent unitat formal ha comportat resultats molt desiguals a mitjan i llarg termini. En el seminari s'abordaran els de París, amb un museu de nova generació que ara vol mostrar-los, i a Barcelona, on el MUHBA també treballa a fons sobre com presentar el tema. I és que difícilment podria reinventar-se el museu de la ciutat sense abordar, en clau històrica, el verb habitar.

Coordinació: Joan Roca.

Intervencions:
Joan Roca - El verb habita al museu de la ciutat. Projectes en marxa: d'Oliva Artés al Bon Pastor. Oliva Artés. Enllaç.
Andrea Delaplace, Muriel Cohen i Fabrice Langrognet - Els HLM (Habitation à Loyer Modéré) d'Aubervilliers (Paris) i la seva traducció museística. Oliva Artés.
Amador Ferrer i Imma Boj - L'expansió residencial als polígons i altres barris de l'extraradi de Barcelona i la seva traducció museística. Oliva Artés. Enllaç
Visita al projecte MUHBA Bon Pastor. Bon Pastor. Enllaç
Col·loqui i cloenda a la Biblioteca Bon Pastor. Biblioteca del Bon Pastor. Enllaç

107. Els espais del proveïment alimentari a la Barcelona del Consell de Cent (1249-1714). 24 i 25/5/2022. Centre Excursionista de Catalunya

A la Barcelona preindustrial, sota el principi del bé comú, el poder reial i sobretot el municipal del Consell de Cent van desplegar una política d'ampli abast per tractar de garantir l'arribada d'aliments de qualitat i en quantitat suficient. Dins d'aquesta política la centralització en llocs determinats de la distribució i comercialització d'aliments fou un dels trets més característics. Concentrar la venda dels diferents productes en porxos, places i altres instal·lacions permetia tenir una imatge cabal dels estocs d'aliments amb què podia comptar la ciutat, pesos i mesures, alhora que simplificava els mecanismes de recaptació fiscal.  El present seminari es vol fixar en la implantació i desenvolupament d'aquestes infraestructures cabdals i el seu funcionament des d'una perspectiva urbana.

Coordinació: Mikel Soberon.

Intervencions:
Ramon Pujades - Infraestructures de proveïment alimentari a la Barcelona del Consell de Cent: ubiació i representació.
Mikel Soberon - L'espai portuari de Barcelona com a gran plaça de proveïment d'aliments.
Pere Ortí Gost - Els maells i les carnisseries de Barcelona: un monopoli reial (segles XII-XIV).
Enllaç
Pol Serrahima Balius - Mercats, porxos i pallols: l'organització de l'espai urbà i la lluita per la transparència en la comercialització del cereal.
Pau Alcover - La Barcelona desapareguda però no oblidada. La Plaça de l'Oli.
Laura Miquel i Pol Bridgewater - El comerç minorista d'aliments a la Barcelona dels segles XVI-XVII: el paper del revenedors.
Enllaç

108. Barcelona, futbol i literatura. Llegir i escriure sobre l’esport rei de la ciutat. 9/6/2022. Oliva Artés.

Com un esport tan popular i que ha ajudat a vertebrar la ciutat influeix en la imatge literària de Barcelona?  Com els escriptors han estat seduït pel futbol, s'hi ha inspirat i l'han incorporat a les seves trames i relats?  L'objectiu fonamental de la taula és saber com un esport tan popular i que històricament ha ajudat a vertebrar la ciutat de Barcelona influeix en la literatura.

Intervencions:
Marius Serra, Anna Ballbona i Jordi Puntí.
Enllaç

109. Els altres Verdaguers d'Europa. 10/6/2022. Vil·la Joana.

Tot al llarg del segle XIX, les cultures literàries europees van identificar i venerar alguns artistes i intel·lectuals com a representants exemplars de les seves cultures i/o nacions. Entre ells els poetes eren especialment valorats i alguns van rebre el títol de "poetes nacionals". A través del procés de canonització, aquests artistes -en qualitat de sants culturals- van adquirir un estatus social i una importància simbòlica que tradicionalment estava reservada per a les autoritats reials i els sants religiosos Jacint Verdaguer representa un cas típic de poeta nacional canonitzat com a sant cultural a Catalunya.

Intervencions:
J.M. Domingo - Jocs Florals: representació i acció.
Marijan Dovic - National Poets, Cultural Saints: The Canonization of France Preseren.
Maria Xesús Lama - Rosalia de Castro: la veu de les dones al capdavant d'un poble.
Jean-Yves Casanova - Frédéric Mistral, escriptor  europeu?.
Magí Sunyer - Jacint Verdaguer, poeta i heroi.
Mireia Freixa i Mar Léniz - Antoni Gaudí, un sant cultural i potser un Sant.
Enllaç

110. Barcelona en postguerra: Visions literàries, II  XIV Seminari de Literatura i Ciutat. 18/6/2022. Vil·la Joana.

El cop que va sofrir Catalunya amb la postguerra va afectar molt profundament la cultura, i especialment el camp literari i intel·lectual de Barcelona. Les conseqüències sociopolítiques i culturals d'aquella desfeta es projecten en el temps i, en molts sentits, encara perduren. Aquesta jornada ressegueix com va ser viscut aquest procés per part dels escriptors catalans, i les conseqüències en la percepció de Barcelona com a capital cultural, provincianitzada fins l'extrem que, en irrompre la gauche divine, semblaven un grup de cosmopolites quan, en realitat, poden considerar-se culminació d'un procés gestat en 1939.

Coordinació: Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Josep Lluís Martín Berbois - Polítiques culturals a la Barcelona de Porcioles?
Antoni Furió - Els atemptats a Joan Fuster.
Antoni Martí Monterde - Descosmopolitització de Barcelona: de les Barcelonerías a al gauche divine.
Antoni Batista - Salvar els mots. La postguerra de Salvador Espriu.
Enllaç

111. La biblioteca proustiana de Ferran Cuito. 17/9/2022. Vil·la Joana.

Taula rodona. Durant l'exili a Perpinyà i en plena ocupació nazi de França, l'enginyer i polític Ferran Cuito va comprar una gran llibreria de roure - "Le Vieux Chêne" de la mitologia familiar - i es va dedicar  a la lectura com a forma de resistència davant d'una perspectiva ben poc falaguera. La seva passió per l'obra de Marcel Proust el portaria a reunir una biblioteca proustiana realment única.   Des de l'exili, Ferran Cuito va ser també un dels promotors de la celebració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer. L'any del centenari de Proust, i des de Vil·la Joana, repassem la història d'aquesta biblioteca.

Intervencions:
Amadeu cuito, Glòria Farrés, Joan Safont i Xavier Pla
Enllaç

112. Les xarxes de proveïment alimentari de Barcelona: una visió a llarg termini. 20 i 21/9/2022. Centre Cívic Pati Llimona

El creixement i sosteniment de les ciutats està en estreta relació amb la capacitat d'alimentar la gent que hi viu. Barcelona ha passat d'uns 30.000 habitants en constituir-se el Consell de Cent, al segle XIII, als gairebé 1.700.000 habitants d'avui (prop de 5.000.000 amb la conurbació).  Des del segle XIII ençà, per alimentar la ciutat ha calgut ocupar més terreny, anar més lluny, millorar l'organització institucional i comercial, adaptar-se a nous mitjans de transport, fer inversions i fer polítiques. en aquesta llarga trajectòria històrica, hi ha hagut innovacions, alteració d'equilibris i nous reptes, i a vegades s'han posat de manifest balanços energètics i impactes ambientals insostenibles. Aquest seminari analitzarà l'evolució de les xarxes del proveïment de Barcelona, els seus impactes i les seves fragilitats.

Coordinació: Mercè Renom i Enric Tello

Intervencions:
Maria Soler - La xarxa de mercats de l'entorn rural de Barcelona a l'Edat Mitjana. TAULA 1: ELS MERCATS DE LA BARCELONA MEDIEVAL I MODERNA.
Mercè Renom - Governar el proveïment alimentari de la Barcelona moderna. TAULA 1: ELS MERCATS DE LA BARCELONA MEDIEVAL I MODERNA.
Enllaç
Francesc Nadal i Meritxell Gisbert - Els espais agraris de Barcelona i del Pla a partir de la cartografia del segle XIX. TAULA 2: PROCESSOS D'ESPECIALITZACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA PETJADA ALIMENTÀRIA DE BARCELONA.
Josep Colomé, Jordi Planas, Raimon soler, Lluís Parcerisas i Enric Tello - Blat, vi i altres productes: les vies d'especialització a l'entorn de Barcelona. TAULA 2: PROCESSOS D'ESPECIALITZACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA PETJADA ALIMENTÀRIA DE BARCELONA.
Lluís Parcerisas i Enric Tello - Paisatge, produccions agràries i balanços energètics al Maresme: una part de la petjada alimentària de Barcelona. TAULA 2: PROCESSOS D'ESPECIALITZACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA PETJADA ALIMENTÀRIA DE BARCELONA.
Enllaç
Ana Moragues Faus i Alvaro Porro - L'estratègia alimentària de Barcelona.
Gemma Tribó - Els canals del Baix Llobregat: especialització i nous mercats. TAULA 3 DESPRÉS DE LA CRISI AGRÀRIA FINISECULAR, CAP A UNA AGRICULTURA INDUSTRIAL I UNS MERCATS EUROPEUS.
Josep Ma. Ramon Muñoz - El Canal d'Urgell: impacte territorial i comercial. TAULA 3 DESPRÉS DE LA CRISI AGRÀRIA FINISECULAR, CAP A UNA AGRICULTURA INDUSTRIAL I UNS MERCATS EUROPEUS.
Ramon Ramon Muñoz - Barcelona i el nou mercat mundial de l'oli d'oliva. TAULA 3 DESPRÉS DE LA CRISI AGRÀRIA FINISECULAR, CAP A UNA AGRICULTURA INDUSTRIAL I UNS MERCATS EUROPEUS.
Enric Tello i Joan Marull - La infrastructura verda metropolitana: cap a una nova transició agroecològica. TAULA 4: UN SISTEMA AGROALIMENTARI SOSTENIBLE PEL SEGLE XXI
Sònia Callau - Present i futur dels espais agraris de les comarques barcelonines. TAULA 4: UN SISTEMA AGROALIMENTARI SOSTENIBLE PEL SEGLE XXI
Pau Verrié Ainaud - Claurusa: L'aposta pels mercats municipals als anys 80 dels primers ajuntaments democràtics de Barcelona.
Mercè Renom - Presentació del llibre Abastecer Barcelona (traducció al castellà del llibre Alimentar Barcelona)
Enllaç

113. Variabilitat climàtica en el món romà i tardoromà: impacte sobre el pla de Barcelona. 12/11/2022. Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova

Una de les principals característiques del clima mediterrani és la seva variabilitat temporal, que en la nostra regió es manifesta molt especialment en l'escassetat dels recursos hídrics. Tanmateix, els canvis climàtics del passat tingueren una gran incidència en la disponibilitat i l'ús d'un nombre notable de recursos naturals i, per tant, afectaren dràsticament a l'abastiment i l'activitat de la ciutat.   Constituint la ciutat un  espai la funció principal del qual no és la producció i l'extracció de recursos terrestres sinó la seva comercialització i el seu consum, els canvis climàtics tenen principalment una repercussió en l'abastiment de recursos biòtics a la comunitat urbana. En aquest sentit, incideixen doblement sobre un medi urbà com Bàrcino, provocant transformacions en la configuració de l'exosistema urbà i suburbà i afectant la disponibilitat de recursos terrestres. Alguns espais urbans es poden veure directament alterats per la variabilitat climàtica, especialment en medis costaners, amb modificacions del front litoral associats al'ascens marí o inundacions provocades per canvis en el règim hídric dels cursos d'aigua.

Coordinació: Carme Miró Alaix i Santiago Riera Mora

Intervencions:
Jaime Frigola Ferrer -  Canvis climàtics dels darrers 3000 anys a la conca Mediterrània occidental. L'estudi de registres sedimentaris marins.
Santiago Riera Mora i Ramon Julià Brugues - Variacions del nivell del mar, configuració del front litoral i règim hídric al pla de Barcelona.
Carme Miró i Alaix i Hèctor Orengo Romeu - L'abastiment d'aigua de la ciutat de Bàrcino duran l'antiguitat.
Sabrina Bianco - El combustible de Bàrcino: disponibilitat de recursos forestals i impacte del'abastiment de llenya a partir de l'estudi antragològic.
Ana Pena Pérez i Santiago Riera Mora - La configuació dels paisatges urbans i suburbans durant l'Antiguitat: gestió humana, canvi climàtic i règim d'incendis.
Enllaç

114. MUHBA Fabra i Coats-3 Nau F, la ciutat del treballen marxa. La museografia i les col·leccions. 24/11/2022. Fabra i Coats Espai Vertical

El projecte MUHBA Fabra i Coats - Barcelona, ciutat i treball ha de convertir la Nau F i la Sala de Calderes en un equipament museístic on s'explicarà el treball a Barcelona en el seu context geohistòric, recollint la complexitat i la transformació de les formes de treballar en el transcurs dels segles i oferint una mirada específica a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats com a establiment fabril emblemàtic. Es tracta d'un projecte compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats relacionades amb el món del treball.   Les obres per a la rehabilitació de la Nau F ja estan en curs, així com l'elaboració delprojecte museogràfic i expositiu, en el qual tindrà un pes específic i significatiu la col·lecció d'objectes de la Fabra i Coats, cedida pels Amics a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) el 2009, i altres materials d'interès procedents d'altres entitats.   en aquest seminari es vol presentar el projecte museogràfic i de disseny de l'espai, el projecte expositiu i les darreres actuacions realitzades de tractament, condicionament i conservació de la col·lecció d'objectes.

Coordinació: Xavier Tarraubella

Intervencions:
Patricia Tamayo - El projecte museogràfic i de disseny de l'espai.
Judith Barnés i Carles Puigferrat - El projecte expositiu.
Lídia Font, Núria Miró, Anna Làzaro, Anna Garcia i Marta Segarra - Registre, condicionament i conservació d'objectes.
Enllaç