Premsa

Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel

El MUHBA Museu d'Història de Barcelona ha posat el punt de mira en el conjunt mural de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes per aprofundir en l'estudi i garantir la conservació d'una obra creada fa gairebé set segles, quan el nou corrent pictòric que es difon des de Florència i altres ciutats de la península Itàlica arriba a la dinàmica Barcelona del tres-cents, amb els seus grans edificis gòtics en construcció.

Exposició "Ja tenim 600!". La represa sense democràcia. Barcelona, 1947-1973

La mostra pren com a fil conductor el SEAT 600 i mostra les transformacions que experimentaren Barcelona i els seus habitants durant els anys cinquanta, amb tot un seguit de fets i decisions amb efectes de llarga durada i un impacte decisiu en la configuració de Barcelona.

Una de les exposicions flaix del MUHBA, Museu d'Història de Barcelona destinades a presentar noves peces de la col·lecció: un SEAT 600 D cedit per Josep Carles Vallejo Calderón, president del Memorial Democràtic de Treballadors de SEAT. El vehicle que va convertir-se en icona del creixement sense democràcia.

MUHBA Oliva Artés. El centre d'història contemporània de Barcelona

MUHBA Oliva Artés ha de construir la mirada històrica sobre la ciutat i la metròpoli contemporània, des dels inicis de la manufactura al segle XVIII fins a principis del segle XXI, articulant-la de manera significativa amb les èpoques anteriors de la trajectòria de la ciutat. Dins de l'aposta del Museu d'Història de Barcelona de ser "el mirall de la ciutat", MUHBA Oliva Artés es perfila com un dels grans espais articuladors del pla estratègic del Museu.

Exposició Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme

El 150è aniversari de la 'restauració' dels Jocs Florals de Barcelona és l’ocasió d’un projecte expositiu que, tot mirant de rescatar aquell cèlebre episodi de l’anècdota i del tòpic, vol contribuir a reubicar-lo en la complexa dinàmica d’accions i de representacions que, com en el cas d’altres ciutats aleshores, acompanyaven la imminència de la nova Barcelona burgesa de Cerdà i l’Eixample.

Barcelona connectada, ciutadans transnacionals. Creixements migratoris i pràctiques urbanes

Un projecte en construcció i una exposició que aborda les pràctiques transnacionals dels barcelonins més recents, en cerca de nous conceptes per explorar els canvis històrics relacionats amb les migracions.
Una mostra que reflexiona sobre algunes innovacions en la vida urbana d‟aquesta darrera dècada d'intensa aportació humana i sobre el dia a dia en les relacions pràctiques, agrupades en cinc àmbits: "Imaginaris", "Connexions", "Intimitats", "Negocis" i "Asimetries".

Barraques. La ciutat informal

El barraquisme, un fenomen urbà de primera magnitud a Barcelona des de principis del segle XX, fins gairebé els Jocs Olímpics, creà una vertadera "ciutat informal" al costat dels nuclis antics, de l'Eixample i de les diverses formes de creixement de la perifèria urbana. Aquesta ciutat informal s'estengué per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del propi Eixample i pels turons que envoltaven la ciutat.