29. Crisi del monacat i canvi urbà

A l’inici del segle XIX, els ordes religiosos acumulaven una bona part dels immobles del país, i Barcelona, atapeïda de convents, no n’era una excepció. Després de diversos intents frustrats, els decrets desamortitzadors promulgats a partir de 1836 aconseguiren que les propietats sortissin de les mans de l’Església i asseguraren, amb l’exclaustració i el foment de l’assalt popular als monestirs, que els frares no s’hi poguessin restablir.

L’espai alliberat per la destrucció de grans convents com el de Santa Caterina permeté llavors dotar de mercats coberts i d’altres serveis moderns una ciutat ja en plena industrialització, que es veia ofegada pel vell cinturó de muralles encara dempeus.