7. El cristianisme, els visigots i la ciutat

A l’inici del segle V Bàrcino patí canvis de gran transcendència. El Govern i l'Administració imperial foren substituïts per nous poders, els monarques visigots i l’Església cristiana. A la ciutat hi convivien la població de tradició romana amb una minoria germànica, i el canvi de creences condicionà el seu creixement.

Les dimensions reduïdes de l’urbs i la potent muralla que la defensava propicià que els visigots l'adoptessin com a plaça forta. Alhora, la jerarquia eclesiàstica aixecà els seus propis espais de representació i la petita ciutat s’anà consolidant com a capital de facto del territori.