24. La Barcelona gremial (En construcció)

Si el comerç marítim era el motor del creixement, la producció manufacturera n’era la saba vital. S’organitzava en obradors de tipus familiar presidits per un mestre d’ofici, i abastia tant la demanda local com les exportacions.

Per evitar les limitacions d’associació i afavorir la solidaritat professional, els oficis s’agruparen en confraries pietoses segons avançava el segle xiv, fins a aconseguir representació al Consell de Cent i transformar-se en l’estructura bàsica de la producció i l’organització ciutadana. Al segle xvi, molts ja eren gremis amb seu pròpia que imposaven des de la normativa municipal el proteccionisme característic de l’època moderna.