21. De platja a port
El comerç marítim, principal motor econòmic de la ciutat, es desenvolupava malgrat no disposar d’un bon port, ni natural ni artificial. Barcelona només comptava amb la protecció relativa de la barra de sorra paral·lela a la costa coneguda com Les Tasques, que definia una llacuna litoral on es podia carregar i descarregar amb barques quan feia bon temps. En cas de tempesta, però, els vaixells podien acabar a la platja, com palesa el derelicte Barceloneta I.
El 1439, la ciutat intentà aixecar una primera escullera, però els temporals la desferen. Fou el 1487 que pogué culminar el seu primer moll artificial, prolongat entre 1590 i 1623 amb dos trams addicionals.