41. La revolució de l’aigua a la metròpoli contemporània

A la segona meitat del segle XIX, l’estabilitat tecnològica anterior es trencà amb l’aparició del bombeig d’aigua, que ocasionà una veritable revolució en la seva gestió i usos a Barcelona. El subministrament de l’Eixample es configurà com el principal problema a resoldre i com l’autèntic desencadenant del procés.

El nou paradigma tècnic, el creixement de la població i els canvis científics i culturals, com l’higienisme, foren factors de pes en la política de l’aigua, en la qual la iniciativa pública sucumbí davant un seguit d’iniciatives privades sorgides en les darreres dècades del segle XIX, que a la llarga s’integraren en una única gran companyia hegemònica.