MUHBA Domus Sant Honorat

En aquest espai es conserven les restes d’una gran domus romana i de diversos locals comercials del segle IV, propietat d’un personatge important. Del segle XIII-XIV se’n conserven sis sitges per emmagatzemar tota mena de productes.

L’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica a la finca del carrer de la Fruita cantonada amb el carrer de Sant Honorat. Les troballes arqueològiques que s’hi van fer van ser ben significatives, tot i que la descoberta no va ser una sorpresa, ja que l’any 1999 ja s’hi havien fet sondejos que havien dut a la localització dels primers mosaics romans. A conseqüència d’aquestes excavacions  es van poder recuperar les restes d’una important domus romana i les estructures d’un gran magatzem medieval. El 23 d’abril de 2010 es va obrir aquest nou espai arqueològic de 680 metres quadrats.

El projecte arquitectònic de Josep Llinàs inclou un recorregut que permet veure’n els elements més destacats en un itinerari que segueix un model similar al del jaciment de la plaça del Rei: una passarel·la amb una línia de circulació pel jaciment que ressegueix les alineacions de les estructures antigues i reforça en planta els diversos espais, de manera que “l’obra nova” ajuda a la comprensió de “l’obra vella”. Cal destacar el circuit que s’adapta a les sitges, de desenvolupament semicircular. A l’interior del jaciment el visitant podrà veure i gaudir d’una de les domus de Barcino, un bon exponent de l’arquitectura domèstica de la ciutat en època romana.

La domus

La casa, propietat d’un personatge important de la ciutat, va ser construïda en el segle IV, en un moment pròsper i dinàmic de la petita ciutat romana. Com era habitual a l’època, la casa segueix un esquema clàssic i s’organitza a l’entorn d’un peristylum, una mena de pati porticat que permetia l’entrada de llum i ventilació, i que alhora feia un paper de punt de trobada familiar i d’espai de lleure i de reunió, sobretot a l’estiu.

Al voltant del peristil s’hi obrien les diferents habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics policroms i decorades amb pintures que posen de manifest l’estatus social dels seus habitants. Hi ha indicis arqueològics que permeten suposar que la domus disposava de termes privades, com podem veure a la majoria de les cases rellevants de la ciutat.

Les sitges medievals

L’altre element que sobta és la presència de sis grans sitges que van formar part d’un gran magatzem, d’un alfòndec, situat al Call Major de Barcelona. Els alfòndecs eren espais on els mercaders que arribaven a la ciutat deixaven les mercaderies i passaven la nit. Impressionen l’alçada i la capacitat de les sitges, així com el sistema constructiu, una acurada obra de fàbrica que s’eleva gairebé quatre metres. El complex medieval testimonia la vitalitat econòmica i comercial del call barceloní en el segle XIII.

MATERIALS PER A APROFUNDIR
Guia del Centre
Domus Romana
Sitges medievals