Ofrenes de la Rambla, el repte de la memoria
![Ofrenes de condol al pla de l'Ós. Barcelona 2017 © MUHBA, autora: Teresa Soldino, 2017 Ofrenes de condol al pla de l'Ós. Barcelona 2017 © MUHBA, autora: Teresa Soldino, 2017](/museuhistoria/sites/default/files/styles/multimedia_node/public/b33_ofrenesrambla.jpg?itok=w2L-en-G)
![](/museuhistoria/sites/default/files/styles/multimedia_node/public/b33_ofrenesrambla_0.jpg?itok=KntTmmL5)
Arran de l’atemptat del 17 d’agost, es va prendre la iniciativa de documentar les mostres de condol que espontàniament la ciutadania i els visitants estaven dipositant a la Rambla.
Aquestes ofrenes i escrits es distribuïen des de Canaletes fins al pla de l’Ós i calia registrar-ne la composició i la ubicació, perquè en alguns casos aquesta era la dada que les relacionava específicament amb alguna de les víctimes. Per conservar aquest vincle entre els objectes i l’espai es va adaptar el sistema de registre arqueològic, vinculant les fitxes descriptives de cada punt amb un catàleg fotogràfic i amb una planimetria on se situava cada element. En total es van identificar 150 punts de condol i es va generar un document que va servir com a pauta per a la recuperació sistemàtica dels objectes i documents, així com per al tractament posterior.
La recollida de les ofrenes, feta en col·laboració amb l’Arxiu Municipal Contemporani, Tallers Municipals i Serveis de Neteja, va concloure l’etapa de treball de camp amb la recuperació de més de 5000 objectes.
En el decurs dels treballs es van tenir presents les tasques desenvolupades en altres ciutats víctimes d’atacs similars, com ara Madrid, París o Manchester. A totes elles s’havia tingut la voluntat d’estudiar la resposta ciutadana, si bé en cada cas s’havia actuat de manera diferent, generant metodologies adaptades a les circumstàncies específiques. El contacte entre alguns dels especialistes que hi han treballat i el MUHBA ha obert la via a compartir experiències per establir protocols de treball comuns i es pot interpretar com un reconeixement de la feina feta.
L’etapa següent, la gestió dels objectes i la informació que puguin proporcionar, s’ha iniciat amb la confecció d’un inventari detallat. L’objectiu immediat dels treballs ha de ser comprendre la resposta ciutadana i conservar-ne la memòria. Posteriorment, amb la col·laboració d’especialistes en diferents matèries i l’estudi d’altres fonts, com la resposta a les xarxes socials, es podran fer lectures més exhaustives del fenomen: des de l’evolució dels missatges, que passen del condol a la crítica política, fins a l’aprofitament de la tragèdia, visible en l’aparició d’ofrenes comercialitzades en massa i de propaganda d’entitats civils i religioses. Les conclusions d’aquesta recerca s’hauran d’integrar en un estudi més ampli sobre l’atemptat, que expliqui tota la complexitat d’un esdeveniment d’aquest abast.
La resposta del Museu als fets d’agost ha estat una mostra més de la seva evolució durant 75 anys, amb la iniciativa de documentar el present, pensant en les necessitats de la societat i del museu de demà. El Museu ha estat així un actor municipal capaç d’interactuar amb entitats d’altres àmbits per cobrir requeriments molt específics de la ciutat, entre la història i la memòria i amb efectes inesperats. En aquest cas ha estat, de manera no premeditada, una eina capaç d’oferir un cert consol a la gent per garantir que els seus sentiments, expressats a través d’objectes i escrits, han estat valorats.
Val a dir que aquestes noves capacitats han estat percebudes per la ciutadania, tant per l’increment en l’interès mediàtic i les mostres d’agraïment rebudes durant la recollida com per l’increment en l’oferiment al museu d’elements contemporanis de tota mena perquè siguin testimoni de la història de la ciutat.
Daniel Alcubierre
MUHBA