Instal.lació audiovisual ‘Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells’

Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, és una instal·lació audiovisual de Marta Marín-Dòmine organitzada para commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. La instal·lació pren com a referència el camp d’Auschwitz-Birkenau per mostrar la distorsió que es produeix en una situació de violència extrema entre la percepció del supervivents dels camps nazis que mai van veure cap ocell sobrevolant la zona i un estudi que va arribar a catalogar la presència de fins a 127 ocells diferents.

Instal·lació 25.000 pencils

25,000 Pencils explora la metodologia col·laborativa de 'design through making' a través d'un simple acoblament (mitjançant juntes tòriques de goma) de llapis de colors a escala 1: 1. Dos-cents quaranta estudiants d'arquitectura de Cardiff i Barcelona treballaran juntament amb 10 tutors en la producció d'una instal·lació al MUHBA Oliva Artés a Barcelona. Cada un dels 250 participants afegirà 100 llapis a la instal·lació. Gairebé sense un disseny previ, s'indicaran únicament als participants unes instruccions molt senzilles sobre com connectar un llapis amb un altre.

Col·loqui ‘Models en la cartografia urbana espanyola: una anàlisi històrica’

En el desenvolupament històric de la cartografia urbana no és possible distingir una sola via de progrés lineal i acumulatiu. Al contrari, la representació cartogràfica de les ciutats ha evolucionat seguint diferents models o tradicions específics, cadascun dels quals té un origen peculiar, un llenguatge propi i unes característiques tècniques i operatives definitòries.

Cicle de conferències ‘Les arts i la ciutat. Espais performatius a la Barcelona moderna, segles XVI-XVII’

Els actes i les representacions culturals s’han estudiat des de l’anàlisi de les obres i des de l’òptica dels participants com a creadors, executors o espectadors. Hi ha, però, un altre protagonista en la dinàmica entre representació i recepció de l’acció musical, teatral, de dansa, etc. per part de la comunitat urbana: l’espai. Lluny de ser un fons passiu, l’espai religiós o teatral, públic o privat, formal o informal, el carrer o el balcó, on té lloc l’actuació o la performance en condiciona el resultat.

Patrimoni industrial de Flandes, 1975-2015

L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.

Seminari ‘El camp literari a Barcelona, 1924-1975’

Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.

Jornada ‘Paisatges urbans emergents. Can Ricart i altres espais patrimonials de l’Eix Pere IV’

Barcelona, com la resta de ciutats euromediterrànies, experimenta un canvi profund que va molt més enllà de la crisi econòmica actual. A més de portar a terme una revisió profunda dels models econòmics i de gestió, cal trobar noves estratègies.

Els projectistes, els urbanistes i els responsables polítics s’adonen cada vegada més de la importància d’explorar mètodes de regeneració urbanística innovadors, basats en sinergies renovades entre la ciutadania i les institucions públiques encarregades de la gestió urbana, i en una actuació més responsable per part del sector privat.