47. Metròpoli i modernisme

A l’inici del segle XX Barcelona era una metròpoli industrial, moderna i cosmopolita, de més de mig milió d’habitants. Amb les muralles enderrocades mig segle enrere i el projecte d’Eixample de Cerdà, la ciutat creixia ràpidament, estenent-se cap als suburbis fabrils.

L’esclat del modernisme coincidia amb una ciutat esponerosa, socialment conflictiva, artísticament molt dinàmica i capital d’una Catalunya renaixent, que trobà en aquest nou llenguatge estètic i de representació urbana una marca identitària que perviu encara ara. El Park Güell fou l’expressió d’aquest ressorgiment cultural català i, durant molts anys, escenari d’actes socials ciutadans.