Jornades

1. La intervenció arqueològica a les necròpolis històriques. Els cementiris jueus. 15 i 16/01/2009. Sala Martí l'humà.

L'herència de la cultura jueva barcelonina és un valuós patrimoni històric de la ciutat. Les jornades acolliran experts i professionals del patrimoni històric de diferents països, entre els quals França, Israel, Bèlgica i Anglaterra, per abordar d'una manera general, amb criteris fonamentats i amb sensibilitat, el tractament de les necròpolis històriques. Es farà una referència especial a la necròpolis jueva de Montjuïc.

Coordinació científica: Laia Colomer.

Intervencions:
Renée Sivan - El tractament del patrimoni arqueològic jueu: un ventall de situacions.
Neil A. Silberman - Qui s'ha de fer càrrec de les restes humanes? Mètode científic, drets humans, ètica patrimonial i creences comunitàries.
Don Brothwell, Matías Calvo, Oriol Saula, Anna Colet i Daniel Botella - Problemàtiques de la intervenció arqueològica en les darreres dècades: Jewbury, Sagunt, Tàrrega i Lucena.
Isabel Santana - La sedimentació d'una política patrimoniial: el cas de Sevilla.
Josep Manuel Rueda i Gemma Hernández - Legislació catalana sobre patrimoni i intervenció a les necròpolis històriques: consideracions teòriques i pràctiques.
Carme Miró, Eulàlia Subirà, Dalia Levinsohn i Gemma Caballé - Taula rodona: Models i protocols d'intervenció en cementiris medievals a Catalunya.
Oriol Clos i Ferran Puig - Intervenir a Montjuïc. Reflexions des de l'urbanisme, la recerca, l'arqueologia i la història cultural.
Max Polonovski - Cementiris jueus i arqueologia: nous reptes científics i legals.

2. Construir les col·leccions contemporànies. Un repte per als museus d'història de les ciutats. 19/6/2009. Fabra i Coats.

Com construir les col·leccions que han de permetre elaborar una visió històrica complexa de l'edat contemporània? Aquesta primera jornada sobre una qüestió de gran interès per al Museu d'Història de Barcelona aposta per una aproximació interdisciplinar al tema i presentar el cas de diverses ciutats europees. L'organització de les jornades comptarà amb la col·laboració de Renée Kistemaker (Amsterdams Historiche Museum).

Coordinació científica: Joan Roca i Renée Kistemaker.

Intervencions:
Joan Roca - Presentació del Pla Estratègic del MUHBA.
Tina Merisalo - Documentar la vida suburbana a Hèlsinki i altres casos de col·leccions contemporànies.
Zelda Baveystock - La construcció de la col·lecció contemporània al Museu de Liverpool.
Marina López - Antics projectes per a una col·lecció contemporània a Barcelona (del segle XVIII al XX).
Carlos García Hermosilla - La formació del Museu Industrial del Ter: La col·lecció i la participació ciutadana.
Paul Van de Laar - Idees sobre la creació d'una col·lecció contemporània a una ciutat dinàmica.
Anja Dauschek - La creació d'una col·lecció a un museu de ciutat al segle XXI.

3. VIII Jornades d'arqueologia industrial de Catalunya "Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX i XX". 29,30 i 31/10/2009. Sala Martí l'Humà.

La fàbrica com a element de cohesió, organitzatiu, social, etc. Va influir en molts aspectes de la ciutat durant la revolució industrial, de la mateixa manera que, al seu dia, ho van fer els monestirs o els castells. Aquestes jornades pretenen contribuir a millorar el coneixement sobre la manera com una societat, partint d'unes condicions i unes riqueses naturals més aviat minses, va ser capaç d'aprofitar les possibilitats que oferia la tot just iniciada revolució industrial.

Intervencions:
Taula debat: Els criteris d'intervenció de les administracions públiques, perspectives de futur.- Max Polonovski, Jordi Casanovas i Joan Josep López Burniol.

4. Els refugis antiaeris de Barcelona. Jornades sobre intervenció patrimonial.  17, 18 i 19/12/2009. Sala Martí l'Humà.

Els refugis antiaeris que van salvar milers de vides durant la Guerra civil es distribueixen per tot el subsòl de la ciutat i en els darrers anys han esdevingut notícia i part important del patrimoni col·lectiu dels barcelonins. A la ciutat hi ha centenars de refugis antiaeris, alguns d'acabats i d'altres d'inacabats, com a resultat de la política de defensa passiva que van posar en marxa l'Ajuntament de la ciutat, la Generalitat de Catalunya i la ciutadania per protegir-se dels atacs aeris de l'aviació franquista.  L'alt nombre de refugis que es localitzen, com a resultat dels processos urbanístics, obliga a estudiar quines són les millors maneres d'actuar-hi. amb l'objectiu d'aprofundir en aquests temes i d'avançar en la definició de polítiques d'intervenció patrimonial, el MUHBA convoca aquestes jornades obertes al conjunt de la ciutadania.

Coordinació científica: Ramon Arnabat, David Iñíguez, Ferran Puig i Joan Roca.

Intervencions:
Gabriel Cardona - Els atacs aeris sobre Barcelona en el context de la guerra aèria, 1936-1945.  Les ciutats davant la guerra moderna. Una visió històrica.
David Gesalí i David Iñíguez - La defensa activa i passiva de la ciutat de Barcelona, 1936-1939. La defensa activa i passiva de la ciutat de Barcelona, 1936-1939. Les ciutats davant la guerra moderna. Una visió històrica.
Ramon Arnabat - La defensa de Barcelona. Del relat històric als elements patrimonials.  Les ciutats davant la guerra moderna. Una visió històrica.
Jordi Ramos Ruiz - Cronotipologia dels refugis antiaeris de Barcelona. L'empremta de la Guerra Civil. Patrimoni històric de la ciutat. El cas dels refugis.
Josep Maria Contel, Quim Martín, Valerie Powles - Els refugis antiaeris: història, memòria i patrimoni.  L'empremta de la Guerra Civil. Patrimoni històric de la ciutat. El cas dels refugis.
Ferran Puig - Arqueologia dels refugis antiaeris de Barcelona.  Què conservar? Legislar, inventariar i catalogar.
Andreu Besolí, Josep Castells i camp, Ricard Conesa, Carme Miró, Jordi Rogent i Albiol - Taula rodona.  Què conservar? Legislar, inventariar i catalogar.
Peter R. Fuchs - L'arqueologia dels refugis antiaeris en el centre del poder del "Tercer Reich" i la problemàtica del patrimoni.  Arqueologia del conflicte bèl·lic: models i propostes d'intervenció.
Gabriel Moshenska - La història, l'arqueologia i la memòria dels refugis antiaeris de Londres.  Arqueologia del conflicte bèl·lic: models i propostes d'intervenció.
Joan Roca, Ramon Arnabat, Jordi Guixé, Gemma Hernández, Ferran Puig, Jordi Rogent i Albiol - Cap a un protocol d'intervenció. Taula debat.
Visita a diversos refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona.

5. El consol de la bellesa. 4/5/2010. Monestir de Pedralbes.

L'anhel de bellesa i el seu gaudi, tant com el desig de conèixer, són drets de totes les persones, al llarg de tota la seva existència. Des del Museu d'Història de Barcelona voldríem oferir les màximes facilitats per garantir l'accés de tothom a un patrimoni dens en història i excepcional en la seva forma, com és el monestir de Pedralbes.  En el marc del projecte La bellesa cura, el Museu organitza aquesta jornada d'estudi i debat que, entre d'altres, abordarà aspectes com la noció mateixa de la bellesa, l'evolució del cervell humà i l'apreciació de les formes belles, per continuar amb el seu impacte en els estats emocionals. es tractarà específicament del potencial de l'experiència artística en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats i d'edat avançada.  La jornada s'adreça tant als possibles usuaris com als responsables de les diferents institucions que atenen específicament els col·lectius als quals va dirigit el programa de visites. També es oberta als responsables d'institucions museístiques i als professionals i estudiants relacionats amb els diferents temes que es tractaran al llarg del dia.

Coordinació científica: Anna Castellano i Tresserra.

Intervencions:
Mara Dierssen - La qüestió de la bellesa. Una visió de l'art des de la neurobiologia de la discapacitat intel·lectual.
Marcos Nadal -  L'evolució del cervell humà i l'apreciació de la bellesa.
Joan Roca i Albert i Anna Castellano i Tresserra -  El programa ‘La bellesa cura, fonaments i mètode’.
Gemma Bonet i Reina Capdevila - Un passeig de percepcions, ventalls de propostes.
Escola d'art per a persones amb discapacitació intel·lectual.
Vicenç Furió - Bellesa torbadora.
Francesc Torralba - La bellesa: ferida, sentit i transcendència.

6. Ciutat i comerç a la Barcelona baixmedieval: noves perspectives. 30/6/2010. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu de la jornada és mostrar algunes de les vies obertes amb vista a la renovació dels nostres coneixements sobre la vida comercial de Barcelona i dels barcelonins durant els dos últims segles medievals. Dues intervencions s'ocupen de sengles infraestructures bàsiques per a la pràctica de l'activitat comercial: el port i les parades del mercat. Tres conferències aborden, des de nous punts de vista que obliguen a revisar llocs comuns persistents, les relacions comercials de Barcelona amb els grans centres econòmics de la Itàlia central i amb els països islàmics. La jornada es completa amb una ponència de caire metodològic sobre l'estudi dels vincles comercials a tota la mediterrània a partir dels materials ceràmics trobats en contextos arqueològics a la ciutat de Barcelona.

Coordinació científica: Manuel Sánchez Martínez.

Intervencions:
Maria Elisa Soldani - Barcelona y los barceloneses en las redes del comercio internacional. El ejemplo de Italia.
Pere Ortí Gost - L'articulació dels espais comercials a la Barcelona tardomedieval.
Roser Salicrú i Lluch - Noves mirades als contactes amb l'islam occidental: els barcelonins com a agents mediadors.
Carles Vela Aulesa  - Mes enllà del comerç? Jaume I, la ciutat de Barcelona i el Magrib.
Mikel Soberón - Les grans infraestructures portuàries de la Barcelona baixmedieval.
Julia Beltrán de Heredia - El comerç a l'edat mitjana a través de la ceràmica: metodologia i context.

7. Els vitralls del Monestir de Pedralbes i la seva restauració. 21 i 22/10/2010. Monestir de Pedralbes.

Entre els vitralls gòtics conservats a Catalunya, el conjunt del Monestir de Pedralbes destaca per la seva unitat estilística i qualitat tècnica. Visible arreu de la capçalera del temple, la vitralleria gòtica fou fruit d'un únic programa decoratiu, executat amb materials i tecnologia de primer ordre, tal com hem pogut comprovar arran dels treballs de restauració. El monestir presenta també un bon exemple de vitralleria de factura postmedieval, igualment interessant per la seva diversitat cronològica i les tècniques decoratives emprades.  El pla de restauració dels vitralls comprèn la intervenció sistemàtica de tota la vitralleria, cosa que ha convertit el projecte en una intervenció metodològicament exemplar. La restauració ha deixat de ser contemplada com un objectiu per a transformar-se en un mitjà a través del qual s'han descobert aspectes artístics, històrics i tecnològics fins ara ignorats.  Amb l'organització d'aquestes jornades volem compartir el coneixement adquirit a través de la restauració d'unes obres d'art sovint poc valorades, com els vitralls, i posar a l'abast dels ciutadans el treball portat a terme així com els nous reptes generats.

Coordinació científica:  Montserrat Pugès.

Intervencions:
Josep Mª Julià i Capdevila - La intervenció patrimonial al Monestir de Pedralbes.
Anna Castellano-Tresserra -  Notícies documentals sobre els vitralls del Monestir de Pedralbes (s. XIV-XIX).
Flavia Bazzochi - Els vitralls gòtics del Monestir de Pedralbes: Estat de la qüestió i fonts documentals.
Silvia Cañellas - Els vitralls postmedievals del Monestir de Pedralbes.
Luïsa Amenós - Ferramentes i proteccions dels vitralls.
Montserrat Pugès - El projecte de restauració: origen i criteris d'intervenció (1996-2010).
Alícia Calmell, Maria Molinas i Laura Lara - Visió general de l'estat de conservació dels vitralls.
Domingo Gimeno - El vidre de Pedralbes: aspectes tecnològics i formes d'alteració.
Josep Girbal - Agents de biodeterioració i la seva presència en el vidre.
Héctor Abril - La paleta de colors del mestre de Pedralbes.
Josep Mª Julià i Capdevila, Laia Fernández i Marai Molinas - Desenvolupament dels treballs de restauració.
Lindsay W. MacDonald - Imatges digitals dels vitralls.

8. La imatge històrica de Barcelona en l'obra de Jaume Vicens i Vives. 11/11/2010. Sala Martí l'Humà i Capella de Santa Ágata.

Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura. Reflecteix també una experiència vital on es va posar de manifest, no pas la funció cohesiva i creadora del Poder, sinó la seva cara obscura.  Veient la historiografia com una oportunitat per a l'autoanàlisi col·lectiva, Vicens havia començat la seva carrera d'historiador el 1931 amb una crítica de la fallida de la societat barcelonina al segle XV i una exaltació de les accions d'un rei poderós, Ferran II, portador de la modernitat. Però arran de la vivència traumàtica del primer franquisme, la capacitat d'afrontar i superar l'adversitat, una virtut molt admirada avui sota el nom de resiliència, fou vista amb empatia creixent per Vicens. I d'aquesta comprensió, que l'acostà al discurs històric catalanista, deriven tant la nova apreciació del pactisme medieval i dels esforços per no deixar-se aclaparar per la decadència sobre vinguda com l'entusiasme davant la remuntada contemporània de Catalunya, assegurada per la potència de la seva capital.  L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d’Història de Barcelona no han estat ni poden ser insensibles a la petja deixada per Vicens i proposen una jornada de reflexió a l'entorn del seu discurs sobre la història de la ciutat. D'una banda, es tracta de posar en relleu el treball de recerca de Vicens a l'Arxiu Històric i el cabal important de documentació que hi és dipositat i que permet d'oferir visions complementàries sobre la relació entre Ferran II i el Consell de Cent. De l'altra, repassar els punts més caracteritzats del discurs de Vicens sobre la Barcelona moderna i contemporània. Sense oblidar, finalment, les concomitàncies del seu esforç sintètic i divulgador amb el que desplegà Agustí Duran i Sanpere, primer director i principal configurador de les nostre dues institucions.

Intervencions:
Manuel Rovira i M. Cinta Mañé - Els pergamins municipals de l'època de Ferran II.
Sebastià Riera - Les cartes reials com a font per a l'estudi de la relació de Ferran II amb la ciutat de Barcelona.
Ramon Grau - L'aportació de Vicens a la història municipal de Barcelona.
Miquel Àngel Marín Gelabert - Presentació de la reedició de la tesi doctoral de Jaume Vicens i Vives. Ferran II i la Ciutat de Barcelona, 1479-1516.
Xavier Torres Sans  - A l'ombra del Minotaure: Vicens i la Barcelona dels segles XVI-XVIII.
Josep Maria Muñoz - L'eina d'un poble renaixent: Vicens i la Barcelona dels segles XIX-XX.
Eulàlia Duran - Duran i Sanpere, Vicens i Vives i la divulgació de la història de Barcelona.

9. Barcelona en Gòtic. 21/3/2011. Mercat de Santa Caterina - sala d'actes.

A partir del paisatge urbà contemporani, en aquesta jornada es proposarà una reflexió a l'entorn del nucli històric de Barcelona, dels edificis gòtics característics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques que en els segles XIX i XX han contribuït a estilitzar la seva fesomia medievalitzant.  La jornada es desenvoluparà al Mercat de Santa Caterina, bastit sobre l'antic convent gòtic, les restes del qual són d'un especial interès historiogràfic a l'hora de definir la naturalesa del gòtic català.  Al final de la jornada es presentaran a l'espai arqueològic de Santa Caterina, els resultats del projecte de recerca "Barcelona en gòtic" desenvolupat dins el subprograma Avanza Continguts Digitals pels laboratoris de Cultura i Turisme i de Visualització Virtual de Barcelona Media, un recorregut virtual 5D per ciutat Vella on s'evidencia l'originalitat formal del gòtic català.

Intervencions:
Josep Bracons - Sobre la naturalesa del gòtic català. L'absis de Santa Caterina.
Albert Cubeles  - Gòtic i neogòtic. La voluntat de representació urbana.
Damià Moragues - Continguts culturals urbans i turisme a la ciutat de Barcelona.
Joan Roca - Cronos, topos i logos. Nous formats en la lectura del patrimoni.
Jordi Pardo - Presentació del projecte Barcelona en gòtic.
Michel Marino - L'arquitectura tecnològica del projecte Barcelona en gòtic.
Pere Muñoz - Cultura, turisme i tecnologia.

10. La SEAT i Barcelona. La represa sense democràcia, 1947-1973. 14 i 15/4/2011. Sala Martí l'Humà.

Les jornades aborden en detall algunes de les qüestions fonamentals apuntades a l'exposició "Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973", a partir dels canvis experimentats en la decisiva dècada de 1950. Uns anys en què la ciutat, en bona mesura a causa de les energies econòmiques i socials urbanes endògenes, en estat latent des dels desastres de la guerra, reprèn el creixement malgrat la dictadura.  Els treballs s'endinsen en els canvis estructurals que quallen als anys cinquanta per aprofundir a continuació en el seu impacte econòmic, social i urbà en les dècades següents. Les presentacions sobre aquest període de modernització sense democràcia posaran un èmfasi especial en la planificació urbana i en la crisi de l'habitatge, en la immigració i en els conflictes socials, entre d'altres. Les jornades acabaran amb una taula rodona i un debat obert.

Coordinació científica:  Sebastian Balfour.

Intervencions:
Sebastian Balfour - Arrels intel·lectuals de la modernització autoritària franquista i les seves contradiccions a Barcelona.
Andrea Tappi - La SEAT de Barcelona (1950-1980).
Jordi Catalan - SEAT i la represa del districte d'automoció de Barcelona.
Isabel Segura - La modernitat s'instal·la als suburbis. L'arquitectura de SEAT com a marca.
Joan A. Solans -  Madrid i Barcelona. Els orígens del Pla Comarcal de 1953.
Amador Ferrer - Estat, municipi, església. Orígens de les polítiques d'habitatge massiu.
Javier Tébar i Nàdia Varo - La gestació de lideratges als nous moviments socials en els anys 50.
Martí Marín - Suburbialització, dictadura i conflicte: la immigració a Barcelona, de la postguerra al desarrollo.
Jordi Borja, Jordi Catalan, Martí Marín, Nàdia Varo i Joan Roca - Dels canvis soterrats de la dècada de 1950 al dinamisme urbà de la Barcelona dels anys seixanta (taula rodona).

11. Les bases colonials de Barcelona, 1765-1868. 12/5/2011. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu central de la jornada és oferir una reflexió col·lectiva sobre les pregones relacions entre Barcelona i el món colonial espanyol en l'època contemporània, tant a l'Amèrica hispana com a Àfrica i a Àsia. A partir de les aportacions dels principals especialistes en aquesta realitat, ens endinsarem en les arrels colonials de la ciutat en un marc cronològic ampli, que començarà amb l'apertura del port al comerç directe amb Amèrica, el 1765, i acabarà amb la independència de Guinea Equatorial, el 1968.  De forma monogràfica, ens ocuparem particularment dels vincles de la ciutat amb el món americà, en primer lloc, però també amb el nord d'Àfrica, el llunyà arxipèlag filipí i la Guinea espanyola. I analitzarem amb detall l'impacte que l'emigració de retorn (els cèlebres ‘indianos’) va tenir per la ciutat. Els diferents punts de vista propis de cada un dels partícips a la jornada permetran oferir una aproximació coral i plural amb atenció als fets analitzats des de disciplines diferents com ara l'economia, la política, l'urbanisme, l'arquitectura o la iconografia.

Coordinació científica:  Martín Rodrigo.

Intervencions:
Gabriela Dalla Corte i Martín Rodrigo - Barcelona i el món americà.
Eloy Martín Corrales - Barcelona i el Marroc.
Josep Maria Delgado - Barcelona i les Filipines.
Jordi Sant - Barcelona i Guinea Equatorial.
Àngels Solà - Els capitals americans i la industrialització a Barcelona.
Martín Rodrigo - Barcelona, la capital del retorn.
Carme Grandas - Els indianos i la construcció de la ciutat.
Tate Cabré - Rutes indianes per la Barcelona extramurs.

12. Intervenir la muralla romana de Barcelona. 3 i 4 /5/2012. Sala Martí l'Humà.

Les recerques arqueològiques i les intervencions arquitectòniques al llarg dels anys han contribuït a configurar el paisatge actual de la muralla romano-comtal de la ciutat. De la mà d'experts de disciplines diverses, en aquestes jornades es tractaran els estudis històrics i arqueològics realitzats, la significació de les restes de la muralla romano-comtal en el conjunt històric de la ciutat i els enfocaments, mètodes i pràctiques d'intervenció patrimonial del passat i del futur.

Coordinació científica:  Joan Roca i Albert, Julia Beltrán de Heredia i Eduard Riu-Barrera.

Intervencions:
Ferran Puig, Isabel Rodà i Alessandro Ravotto - Un segle de recerques arqueològiques a la muralla romana. (Sessió I. L'estudi historicoarqueològic de la muralla romano-comtal de Barcelona).
Francesc Caballé i Reinald González - La muralla romano-comtal, entre les fonts arqueològiques i les documentals. (Sessió i. L'estudi historicoarqueològic de la muralla romano-comtal de Barcelona).
Carme Miró - La muralla, estudis arqueològics recents i perspectives de treball futur. (Sessió I. L'estudi historicoarqueològic de la muralla romano-comtal de Barcelona).
Carmen Fernández Ochoa, Paloma García Díaz i Fernando Gil Sendino - Els treballs arqueològics a la muralla romana de Gijón. (Sessió II. De l'estudi arqueològic a la valoració patrimonial i museística).
Joan Figuerola, Joan Gavaldà, Joan Menchón i Jordi Romera - La posada en valor de les muralles de Tarragona. (Sessió II. De l'estudi arqueològic a la valoració patrimonial i museística).
Julia Beltrán de Heredia i Joan Roca i Albert - La incorporació de la muralla romana en el discurs museològic. (Sessió II. De l'estudi arqueològic a la valoració patrimonial i museística).
Oliver Poisson - Carcassona, passat i present de la restauració de les muralles. (Sessió III. El tractament monumental de la muralla: qüestions de mètode).
Francesco Giovanetti - La restauració de la muralla de Roma: dels temps de Valadier als nostres dies. (Sessió III. El tractament monumental de la muralla: qüestions de mètode)
Eduard Riu-Barrera - Història de la monumentalització de la muralla romano-comtal de Barcelona. (Sessió III. El tractament monumental de la muralla: qüestions de mètode).
Josep Pujades, Montserrat Pugès, Julia Beltrán i Jordi Rogent - Visita-itinerari a l'àrea de la intervenció. (Sessió IV. La intervenció des del carrer del Sotstinent Navarro a la Plaça dels Traginers).
Josep Llinàs, Fernando Álvarez i Rafael Garcia Giral - Perfilar el monument i el seu entorn urbà. L'actuació en el tram de muralla entre Bisbe Caçador i la plaça dels Traginers. (Sessió IV. La intervenció des del carrer del Sotstinent Navarro a la Plaça dels Traginers).
Jaume Ciurana - Actuar a la muralla romana. Reflexions finals. (Sessió  IV. La intervenció des del carrer del Sotstinent Navarro a la Plaça dels Traginers).

13. La ciutat de les dones. El món monàstic femení i la construcció de la Barcelona medieval. VII Jornades de Cultures Medievals. 9, 10 i 11/5/2012. Monestir de Pedralbes.

L'objectiu de les jornades és abordar la feminització d'alguns espais urbans lligada, en bona mesura, a la difusió de noves sensibilitats i nous models monàstics a les ciutats en expansió, amb una referència central a la Barcelona baixmedieval. El fenomen té a veure amb la voluntat de les dones relacionades amb el món religiós de convertir-se en promotores i mecenes del patrimoni espiritual i material de les ciutats on vivien.

Coordinació científica:  MUHBA, IRCUM i Centre Patrimonial del Monestir de Pedralbes.

Intervencions:
Anna Benvenuti Papi - El món monàstic femení i la ciutat medieval. Consideracions generals i alguns exemples locals.
Blanca Garí, Núria Jornet Benito, M. del Mar Graña Cid - Taula de debat: Monacat i urbanisme: dones construint la ciutat medieval.
Anna Castellano-Tresserra, Josep Bracons, Lídia Font, Rosa Senserrich - Taula de debat: Pedralbes i Barcelona: promoció i mecenatge femení.
Rosa Terés i Teresa Vicens - Violant de Bar i Maria de Castella: reines, promoció espiritual  i mecenatge a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana.
Ignasi Baiges - Taller amb documentació medieval.

14. Conservar els murals del Trecento: el paper de la tècnica pictòrica. 29 i 30/11/2012. Sala Martí l'Humà i Monestir de Pedralbes.

Els estudis fets en obres tant significatives com les capelles Maggiore de la Santa Croce, de Saint Martial d'Avinyó, de San Blas de Toledo o la de Sant Miquel del Reial Monestir de Pedralbes a Barcelona, ofereixen una oportunitat única per avançar en el coneixement de la difusió de les tècniques d'execució, dels processos de deteriorament i de les estratègies de conservació dels murals del Trecento. a partir dels treballs de recerca que el Museu d'Història de Barcelona, junt amb el Monestir de Pedralbes, ha dut a terme a la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, els anys proposats, s'organitzen aquestes jornades al voltant de la tècnica d'execució d'alguns dels murals més rellevants del Trecento parant una atenció especial a les relacions existents entre la tècnica emprada i l'estat de conservació.

Coordinació científica: Lídia Font Pagès.

Intervencions:
Cecilia Frosinini - Els murals d'Agnolo Gaddi a la capella Maggiore de la Santa Croce: diferències i similituds tècniques amb els murals de Giotto a Bardi-Peruzzi.
Maria Rosa Lanfranchi - Els murals d'Agnolo Gaddi a la capella Maggiore de la Santa Croce: relació entre la tècnica d’execució i les alteracions.
A. Sánchez-Barriga Fernández - Intervenció a les pintures murals de la capella de San Blas de la Catedral Primada de Toledo.
Julie Tugas - El control científic i tècnic de la restauració dels murals de la capella de Saint Martial del Palau dels Papes d'Avinyó.
Isabelle Dangas - Els murals de la capella de Saint Martial: relació entre la tècnica d'execució i les alteracions.
Lídia Font i Rosa Senserrich - Els murals de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes: relació entre la tècnica d'execució i les alteracions.
Visites guiades a la capella de Sant Miquel i a l'exposició "Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel".

15. Construir la imatge de Barcelona. Creixement urbà, patrimoni i representació de la ciutat al segle XX. 29/4/2013. Sala Martí l'Humà.

L'expansió de la ciutat durant l'edat contemporània ha plantejat ara i adés el repte de donar significació cultural als nous territoris urbanitzats en els seus marges. En aquest procés, la construcció de la mirada sobre el paisatge humà i urbà de les vastes perifèries emergents ha precedit sovint la seva presa en consideració des dels punts de vista social, urbanístic i monumental. Aquest primer taller se centrarà en el darrer gran període de creixement de Barcelona a mitjan segle XX amb la presentació inicial de noves recerques sobre la construcció d'aquestes mirades creades des de la fotografia, en contraposició amb altres moments històrics i amb altres ciutats.  El taller compta amb la col·laboració de l'AFB (Arxiu Fotogràfic de Barcelona), del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya) i del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), dipositaris dels principals arxius fotogràfics consultats.

Coordinació científica: Xavier Antich i Marta Delclós.

Intervencions:
Marta Delclós i Jordi Calafell - On la ciutat perdia el nom. Mirades fotogràfiques de l'expansió i de la perifèria de Barcelona de 1947 a la Transició. Sessió 1. Iconografies del creixement sense democràcia.
Xavier Antich i Manolo Languillo - La transformació de Barcelona i la diversificació de les representacions i els imaginaris urbans. Sessió 2. De les iconografies del creixement a les de la reconstrucció.
Patrick Faigenbaum i Joan Roca i Albert - La història urbana en la construcció de la mirada en la definició del patrimoni. Reflexions a partir del projecte ‘Barcelone vue du Besòs’, 1997-2007. Sessió 3. Representacions, patrimonis i paisatges històrics.
Gabor Sonkoly, Eötuös Loránd - "Arees" versus "paisatges". Qüestions de mètode en l'extensió del patrimoni i en la monumentalització de les capitals europees, del nucli històric a la perifèria. Sessió 3. Representacions, patrimonis i paisatges històrics.
Francesc Muñoz, Fernando Álvarez i Fernando Marzá  - Barcelona, capital i metròpoli. Patrimonis emergents, espai públic i representació cultural en els paisatges ordinaris. Sessió 3. Representacions, patrimonis i paisatges històrics.
Xavier Antich, Marta Delclós i Joan Roca - Apunts finals

16. Alimentar Barcelona. Els temps medievals i moderns. 23 i 24/5/2013. Sala Martí l'Humà.

La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d'aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l'occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.  El sistema de mercat alimentari protegit de la ciutat de Barcelona tractava de garantir el proveïment dels aliments més bàsics i de contenir-ne els preus. Va ser un sistema que es mantingué sota la tutela municipal fins entrat el segle XIX, quan els principis del liberalisme econòmic i el centralisme de l'Estat espanyol el posaren en crisi.  En aquestes jornades s'explicarà la formació, en els temps medievals, del sistema barceloní de mercat protegit dels productes més bàsics (com els cereals, el pa, la carn, el vi, el peix i l'horta), les seves característiques i la seva evolució al llarg dels segles fins a la seva transformació al segle XIX, quan es construí un nou model que serà analitzat més endavant, en futures jornades.

Coordinació científica: Mercè Renom.

Intervencions:
Joan J. Busqueta - Control del territori i proveïment barceloní a la baixa edat mitjana: l'exemple del llinatge Sant Climent. La formació del mercat protegit municipal.
Pere Benito i Monclús - Crisis de subsistència i polítiques frumentàries a la Barcelona medieval. La formació del mercat protegit municipal.
Pere Ortí Gost - De la fiscalitat reial a la fiscalitat municipal: el control del mercat alimentari barceloní des del segles XII al XIV. La formació del mercat protegit municipal.
Pere Verdés-Pijuan - Fiscalitat municipal i proveïment urbà a la Barcelona baixmedieval: dues cares de la mateixa moneda? Institucions i polítiques alimentàries.
Pol Serrahima - La catedral de Barcelona i el pa al segle XV: la Pia Almoina i la Casa de Caritat. Institucions i polítiques alimentàries.
Luís R. Corteguera - Pa i política a la Barcelona dels Àustries. Institucions i polítiques alimentàries.
Juanjo Cáceres Nevot - Els mecanismes de proveïment cerealístic a Barcelona i la intervenció del Consell municipal durant la baixa edat mitjana. Cereals i pa.
Antoni Riera Melis - Del pallol al rebost, el pa de la Barcelona medieval. Cereals i pa.
Marina López i Guallar - L'administració municipal del proveïment del pa, 1714-1799. Cereals i pa.
Gaspar Feliu - El pa al segle XVIII: continuïtats, conflictes i canvis. Cereals i pa.
Manuel Sánchez - Vi i tavernes a la Barcelona medieval. El vi i la carn.
Ramon A. Banegas López - Abastar de carn la ciutat. El negoci de la carnisseria i el poder municipal al final de l'edat mitjana. El vi i la carn.
Josep M. Bringué - Les pastures del bestiar per al consum de Barcelona. El vi i la carn.
Mireia Comas i Teresa Vinyoles - La pesca i el proveïment de peix. Peix, horta i volateria.
Mireia Comas i Teresa Vinyoles - L'horta i la volateria en els mercats. Peix, horta i volateria.

17. L'Església a Catalunya i la guerra de Successió. 5 i 6/10/2014.

Les jornades volen ser un espai comú d'aportacions i reflexió entorn del paper que va desenvolupar l'Església catalana, entesa en un sentit ampli (Papat, bisbes, catedrals, clergues, parròquies, monestirs, convents, institucions de beneficència…) al llarg de la Guerra de Successió: el seu posicionament, les seves vivències i els seus protagonistes.

18. El Turó de la Rovira. Criteris d'intervenció i recuperació patrimonial d'un espai arqueològic de la Guerra Civil i de la postguerra. 12/11/2014. Sala Martí l'Humà.

La bateria antiaèria del Turó de la Rovira representa un dels conjunts patrimonials més ben conservats de la Guerra Civil i, sobre seu, els testimonis del barri dels Canons mostren l'enginy constructiu dels seus habitants en una ciutat de postguerra que creixia sense disponibilitat d'habitatges. A la jornada s'explicaran els criteris d'intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s'han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història, a fi de crear un nou espai públic d'interès cultural i museístic per a la ciutat.

Coordinació científica: Joan Roca.

Intervencions:
Joan Villarroya - El patrimoni preservat de la Guerra Civil.
Ramon Arnabat - Els elements patrimonials relacionats amb la defensa de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil: conèixer, intervenir, difondre.
Carme Miró - Història de les intervencions al Turó de la Rovira.
Jordi Ramos Ruiz - Interès històric i arqueològic de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira.
Carme Garcia i Joan Roca - El projecte del MUHBA al Turó de la Rovira.
Carlota Coloma i Adrià Lahuerta - Projecció del documental "La intervenció invisible"
Imma Jansana i Jordi Romero - Projectar en un paisatge patrimonial.
Lídia Font - El projecte de restauració-conservació de les restes arqueològiques i històriques del Turó de la Rovira.
Fernando Álvarez, Oriol Hostench i Joan Roca - Reflexions metodològiques i criteris d'intervenció sobre el conjunt patrimonial del Turó de la Rovira.

19. Bisbes, visigots i ciutat a l'Antiguitat Tardana.

Amb motiu de l'obertura dels espais del subsòl arqueològic de la plaça del Rei més vinculats al conjunt episcopal, la jornada/seminari abordarà la recerca sobre l'antiguitat tardana en la darrera dècada, amb la trajectòria de Barcino a Barcinona com a eix central.

20. Hagadàs. Història, narrativa i llegat artístic. 24 i 25/3/2015. Sala Martí l'Humà.

L'aljama de Barcelona era la comunitat jueva més important de Catalunya i de tota la corona catalanoaragonesa i estava relacionada amb les comunitats de la mediterrània, de la Provença i del nord d'Europa, florint-hi una brillant activitat cultural. El segle XIV va ser el període d'esplendor de l'art gòtic i de la il·luminació dels llibres jueus, com les hagadàs, que destaquen per la quantitat d'exemplars conservats així com per la qualitat de les miniatures que contenen, i que han esdevingut un dels testimonis més preuats del llegat dels jueus catalans.  La relació, a Barcelona, amb els obradors cristians va propiciar la creació d'imatges i iconografies compartides, en un context social i cultural en què els il·luminadors de les hagadàs podien ser tan cristians com jueus. en aquestes jornades es parlarà de les hagadàs dins del seu marc històric, dels significats dels rituals, dels episodis bíblics que descriuen i de l'estil i les tècniques pictòriques emprades en les il·lustracions figuratives, entre d'altres temes.

Coordinació científica: Ana Bejarano, Manuel Forcano i Josep Lluís Carod-Rovira.

Intervencions:
Manuel Forcano - Les hagadàs catalanes.
Katrin Kogman-Appel - El context social i cultural de l'hagadà.
Rosa Alcoy - Les hagadàs i l'art d'il·luminar.
Alba Barceló - El cicle de l'èxode en les hagadàs catalanes: les deu plagues d'Egipte.
Ana Bejarano - Hagadàs, simbologia i comunitat.
Dalia Ruth Halperin - Esperança i desesperança. La vida dels jueus a Barcelona com es reflecteix des d'una micrografia del Mahzor català.
Marc Michael Epstein - Afecte, emoció i imaginació: la "vida interior" de les hagadàs.
Josep Lluís Carod-Rovira - Hagadà de Sarajevo.
Aleksandra Buncic - La joia de la iconografia: l'Hagadà de Sarajevo.
Geraldine Brooks - The People of the Book (Els guardians del llibre) sobre l'Hagadà de Sarajevo.
Taula de debat amb els ponents - Les hagadàs i el seu llegat: reflexions finals.

21. Barcelona-París. Relacions intel·lectuals i capitals culturals (1880-1950). 6, 7 i 8/5/2015. Sala Martí l'Humà.

El Simposi Internacional Barcelona-París té com a objectiu estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Catalunya i França, a través de les seves respectives capitals, des de la perspectiva de la Literatura comparada i la Història comparada dels intel·lectuals. Les ciutats són el lloc per excel·lència d'acumulació de capital cultural i lloc central d'un camp cultural a l'Europa moderna i contemporània. Aquest simposi vol analitzar com, entre la cultura catalana i la francesa, s'ha establert al llarg del temps un tipus especial de relacions i de tràfec intel·lectual, especialment vinculats a la literatura i, alhora, a la ciutat.  París, al segle XIX i part del XX, va ser una referència ineludible per Barcelona, fins el punt que va marcar profundament el seu model urbà, de ciutadania i de camp literari i intel·lectual. La major part dels grans escriptors catalans han passat en algun moment per París, sigui com a corresponsals, com a viatgers, o como a exiliats, i han després de la capital de França una visió del que hauria de ser Barcelona, -o del que hauria de defugir. A més a més, la literatura catalana s'ha definit, durant una gran part de la seva història i de manera molt profunda, en relació a la literatura francesa: lectures, referències, debats literaris i fonaments ideològics d'irradiació parisenca tenen a Barcelona un ressò i un desenvolupament específics. Per la seva banda, de manera proporcional, no són pocs els autors francesos que han fet estades a Barcelona que mereixen ser contextualitzades i estudiades, de vegades com una contra-imatge de París.  En el mapa cultural de les ciutats, Barcelona i París mostren distàncies i afinitats, asimetries, dependències i ruptures, èpoques de relacions estretes i moments d'indiferència relativa; però entre aquestes dues capitals tan diferents existeix un tipus de vincle que, a banda del seu interès específic, pot il·luminar també el conjunt de la reflexió sobre el paper de les ciutats en Europa.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Joan Ramon Resina - Llums d ela ciutat. La renovació del periodisme català a la ciutat de la llum.
Joaquim Coll i Amargós - La recepció de l'afer Dreyfus a Barcelona.
Vincent Robert - La recepció de l'afer Ferrer a París.
Toni Dorca - Narcís Oller-Émile Zola: l'ansietat de la influència.
Carolina Moreno - Transferts triangulars i capitals culturals: París-(Escandinàvia)-Barcelona.
Xavier Pla - Eugeni D'Ors i les "Gloses al viure a París".
Bernat Padró Nieto - Presentació del llibre: Qui Acusa? Figures de l'intel·lectual europeu.
Jeanne Moisand - Amistades peligrosas: Familia, género y nación en los teatros de París y Barcelona (hacia 1870-Hacia 1910).
Esther Pino Estivill - Gaziel, au-dessous de la mêlée: diario de un estudiante en París.
Joan Safont - Eugeni Xammar i el monogràfic sobre París de la revista Ibèria.
Presentació del facsímil de la revista Ibèria (número 157, 20 d'abril de 1918). Monogràfic dedicat a París.
Bernat Padró Nieto - Estratègies avantguardistes i encreuaments intel·lectuals entre Barcelona i París.
Montserrat Corretger - Alfons Maseras, periodista i escriptor entre París i Barcelona.
Diana Sanz Roig - Models parisencs de les revistes literàries de Barcelona.
Roxana Nadim - La Barcelona fantasma de los escriptores franceses. El cabaret, estudio de un mitema.
Teresa Rosell Nicolás - Claude Simon, entre le Palace i le Jardin des plantes.
Silvia Coll-Vinent - Joan Estelrich a París.
Neus Penalba - Mercè Rodoreda: Escriure a París o fer créixer flors al pol nord.
Maria Llombart - El Gest d'un llibre: ofrena a París.
Joan Roca i Albert - Museïficar capitals culturals.
Antoni Martí Monterde - De Jacint Verdaguer (passant per Santiago Rusiñol) a Josep Pla: la referència parisenca en el camp literari català.
Christophe Charle - L'Europe des capitales culturelles.

22. Estimul'Art: museus i Alzheimer: memòria i emoció. 18/9/2015.

Amb motiu del dia Internacional de l’Alzheimer, la Fundació ACE, el Museu Marès i el MUHBA organitzen una jornada per exposar els resultats del programa d'investigació conjunta dut a terme el 2014-15. El Projecte Estimul'Art, que duen a terme el Museu Frederic Marès i el Museu d'Història de Barcelona, conjuntament amb la Fundació ACE, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus pot ajudar a viure més plenament, quan l'Alzheimer i altre malalties afecten les nostres capacitats cognitives.

Intervencions:
Mercè Boada - Tu, jo i l'Alzheimer...
Agustín Ruiz - Què estem investigant sobre l'Alzheimer?
Antoni Gelonch - Estimul'Art: art, història i memòria.
Maribel Vera - Estimul'Art: la visió dels cuidadors professionals.
Gemma Bonet i Joan Miquel Llodrà - Estimul'Art: la visió del museu.
Amèrica Morera - Estimul'Art: els resultats.
Joan Roca i Josep M. Trullén - Estimul'Art: el futur.

23. La gestió dels arxius arqueològics. 29 i 30/10/2015. Sala Martí l'Humà.

L'Arxiu Arqueològic del MUHBA obre un debat sobre la renovació dels protocols amb vista a millorar l'eficiència i l'eficàcia dels processos de neteja, inventari, classificació i emmagatzematge, convidant centres similars d'altres ciutats d'Europa.

Coordinació científica : Emili Revilla.

Intervencions:
Gemma Hernández - Marc normatiu dels arxius arqueològics a Catalunya.
Francis Grew - L'Arxiu Arqueològic del Museu de Londres.
Rolande Simon-Millot - La gestió arqueològica a França: entre iniciatives locals i responsabilitats estatals, el model de la regió de Lorena.
Iñaki García Camino - L'Arkeologi Museoa de Bizkaia: un nou arxiu de la cultura material del territori.
Ana Loriente Pérez - L'Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida.
Emili Revilla i Lídia Font - L'Arxiu arqueològic del MUHBA.
Lídia Font, Iñaki García Camino, Francis Grew, Gemma Hernández, Ana Loriente Pérez, Emili Revilla i Rolande Simon-Millot i Núria Miró - Legislar, mantenir i gestionar els Arxius Arqueològics: reptes i necessitats.

24. Primer simposi internacional  Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. 9/12/2015 i 10 i 11/2/2016. Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia. Sala Gabriel Oliver.

La literatura Comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. D'una a banda, per la història de la modernitat cultural a Catalunya, -i especialment a Barcelona-, la seva crítica literària té una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb la relació de la literatura catalana amb les literatures europees. Però, en el moment d'institucionalitzar-se acadèmicament la Literatura Comparada -especialment a la Universitat francesa de la primera meitat del segle XX-, només Ramon Esquerra aconsegueix incorporar-se explícitament a aquesta nova disciplina. En canvi, els principals crítics literaris a Catalunya es caracteritzen en els seus escrits per una actitud implícitament comparatista, sense sotmetre's a les pautes marcades oficialment des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, discutint l'orientació donada per l'acadèmia a aquesta perspectiva crítica.  En realitat estem parlant de la major part dels escriptors catalans que van conrear la crítica literària, sobretot en la primera meitat del segle XX, abans de la institucionalització dels estudis de Literatura Comparada a Catalunya; una nòmina rica i densa, raó per la qual és necessari plantejar una primera edició, dedicada a Ramon Esquerra, J.V. Foix, Lluís Montanyà, Eugeni d'Ors, Joan Estelrich, Armand Obiols, Marià Manent, Martí de riquer, José María Valverde, a la qual seguirà una segona edició, en 2017, en què es tractaran Josep Yxart, Carles Riba, Joan Fuster, Joaquim Folguera, Sebastià Gasch, guillem Díaz-Plaja, entre d'altres.  El resultat és un conjunt de Comparatistes sense comparatisme: crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la Literatura Comparada al nostre país, i en el conjunt d'Europa.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Hans Ulrich Gumbrecht - Conferència de presentació. ¿Hay algo que sobrevive de la "Nacionalidad" de las Literaturas?
Enric Bou - Sinceritat i convicció: J.V. Foix agitador de l'avantguarda.
Bernat Padró Nieto - Els avantguardistes com a crítics comparatistes: Lluís Montanyà.
Guillem Molla - Ramon Esquerra, un pioner del comparatisme acadèmic.
Silvia Coll-Vinent - Joan Estelrich, entre l'humanisme i el comparatisme.
Antoni Martí Monterde - Eugeni d'Ors, a favor i en contra de la Literatura Comparada.
Neus Penalba - Armand Obiols, comparatista.
Teresa Rosell Nicolás - La literatura estrangera de Marià Manent.
Salvador Company - Martí de Riquer i la Filologia de la Weltliteratur.
Juan Carlos Pueo - José María Valverde: notas para un comparatismo irónico.
Xavier Pla - Joan Ferraté, comparatista: una operació de lectura.
Jordi Llovet - La importància de la Literatura Comparada a Catalunya: un diàleg amb Jordi Llovet.

25. Els gremis de Barcelona. 12,13 i 14/4/2016. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, sala d'actes Agustí Duran i Sanpere.

Projecte de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el MUHBA. Els gremis han modelat la xarxa social de les ciutats europees durant molts segles, des de l'edat mitjana fins a la revolució industrial. A Barcelona, la toponímia urbana, amb el nom de carrers d'oficis, ho demostra a bastament. La historiografia municipal ha estat orgullosa de l'existència dels gremis que, fins al 1714, a través del Consell de Cent, van participar en el govern de la ciutat.

Coordinació científica : Pere Molas i Xavier Cazeneuve.

Intervencions:
Ramon Grau - El prestigi dels gremis a Barcelona: Fonament historiogràfic. Taula 1. Historiografia i fonts.
Àngels Busquets - Els fonts documentals gremials de la ciutat de Barcelona. Taula 1. Historiografia i fonts.
Jaume Riera - L'evolució de les confraries medievals. Taula 2. la societat gremial.
Eduard Juncosa - La participació política dels menestrals en el govern de la Barcelona Medieval. Taula 2. La societat gremial.
Jaume Dantí - Els gremis i el govern municipal: participació i representació corporativa al Consell de Cent en època Moderna. Taula 2. La societat gremial.
Josep Capdeferro - L'exigència de puresa de sang per part de col·legis i gremis de la Barcelona moderna. Taula 2. La societat gremial.
Xavier Torres - Les confraries devocionals a la Barcelona moderna:  balanç i perspectives. Taula 2. La societat gremial.
Àngels Solà - Del règim gremial al sistema liberal: menestrals, fabricants i comerciants de Barcelona, 1750-1850. Taula 2. La societat gremial.
Juanjo Romero - Dones i oficis: Del gremi a la família a la Barcelona del segle XIX. Taula 2. La societat gremial.
Josep Bracons - La col·lecció de peces de gremis barcelonins del MUHBA. Taula 3. Memòria dels gremis.
Xavier Cazeneuve i Albert Cubeles  - La presència dels gremis en la trama urbana barcelonina. Taula 3. Memòria dels gremis.
Carles Vela Aulesa  - La regulació de l'ofici d'especier-apotecari a Barcelona. Taula 4. Els col·legis.
Marià Hispano - Evolució institucional dels procuradors dels tribunals de Barcelona. Segles XVIII-XX. Taula 4 . Els col·legis.
Albert Estrada-Rius - El Col·legi de la Seca Reial de Barcelona: una corporació per al personal de la casa de la moneda. Taula 4. Els col·legis.
Francisco Martínez Hoyos - Constructores de Barcelona: ocho siglos de historia. Taula 5. La construcció i el ferro.
Rosa Creixell  - El gremi de la fusta: ordenances, tallers i conflictes. Taula 5. La construcció i el ferro.
Lluïsa Amenós - Confraria fabrorum Barchinone: l'organització dels oficis relacionats amb la indústria derivada del ferro a la Barcelona baixmedieval. Taula 5: la construcció i el ferro.
Isabel de la Fuente Castelló - L'organització de l'ofici i confraria dels argenters de la ciutat de Barcelona a través dels seus privilegis i ordinacions. Taula 6: els gremis artístics.
Sílvia Cañellas - Els vitrallers, entre els oficis del vidre i l'art de la pintura. Taula 6. Els gremis artístics.
M. Carmen Riu de Martín - Estudi comparatiu del gremi de ceramistes amb altres gremis d’artesans (segles XIV-XVI) Taula 6. Els gremis artístics.
Rosa Gregori - Confratrie Librariourum civitatis Barchinone i l'ofici dels llibreters a la ciutat de Barcelona. Estudi institucional i edició de les fonts històriques (segles XVI-XIX). Taula 6. Els gremis artístics.
Victor Mata - Lluita corporativa, sotmetiment institucional i represa econòmica dels gremis de Velers i Velluters de Barcelona en els segles XVII-XVIII. Taula 6. Els gremis artístics.
Pere Molas  - Conferència de cloenda. La projecció social dels gremis.

26. Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d'Europa. 14, 15 i 16/6/2016. Vil·la Joana.

La creació, l'any 1827, del neologisme Weltliteratur per part de Goethe ha estat sempre considerada l'escena fundacional de la literatura comparada, si més no pel que fa als valors i ideals que vol encarnar i desenvolupar. Aquesta idea ha estat revisada periòdicament, en diverses ocasions. Actualment, alguns dels debats més intensos del comparatisme graviten al voltant de problemàtiques que, al capdavall, són una nova represa de la necessitat de repensar el comparatisme mundial amb relació a la Weltlitaratur. Però, l'abast ineludiblement mundial de la Wltliteratur ha eclipsat la necessitat de pensar la literatura europea, o les literatures a Europa, en aquest marc. el fet que hi hagi cinc grans literatures que, al llarg del temps, han estat predominants en la idea de literatura europea i occidental no vol dir que, actualment, ho siguin; i el reconeixement de la pluralitat cultural d'Europa no ha estat clarament traduït en una història de la literatura europea veritablement inclusiva d'aquesta diversitat, tan complexa com la literatura global.  Amb aquest simposi internacional, des de la perspectiva que poden oferir una literatura com la catalana i una ciutat com Barcelona, volem debatre la dimensió europea de la Weltliteratur i repensar la idea de literatura europea en aquesta clau, adreçant una mirada atenta a la manera com, encara avui, pot ajudar a pensar Europa.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Joseph Jurt - Le concept de "Weltliteratur" de Goethe - une première esquisse d'un champ littéraire international?
Anna Boschetti - Contre la guerre des étiquettes, pour le cumul des acquis.
Antoni Martí Monterde - La literatura catalana com a Weltliteratur.
Carolina Moreno - Georg Brandes i la Weltliteratur.
Mads Rosendahl Thomsen - The Contexts of Literature: Mapping World Literature from Europe.
Jerôme David - Vers un espace logique de la littérature mondiale.
Enrique Santos Unamuno - Weltliteratur i literatura sobre el mapa: hacia una lectura telescópica.
Borja Bagunyà - La novel·la global; Weltliteratur i Weltmarkt.
Pascal Dethurens - La littérature européenne: forteresse ou lieu de passage? Réflexions sur la possibilité d'une poétique de la littérature européenne au temps de la littérature mondialisée.
Bernat Padró Nieto - Les revistes lliteràries: un cas extrem d'internacionalisme.
Teresa Rosell Nicolás - Samuel Beckett o la Weltliteratur.
Neus Penalba - "La màxima diversitat en el mínim espai". Milan Kundera i l'europeisme perifèric de les nacions petites des d'una perspectiva catalana.
Janos Szàvai - Weltliteratur ou littérature européenne: des définitions à géometrie variable.
Alexander Beecroft - Premodern World Literature and the Political.
José Lambert - World Views in the Scholarly Discourse on (World) Literature: Europe and Beyond.
Gisèle Sapiro - La circulation internationale des idées lilttéraires en Europe au temps de la globalisation.
Emily Apter - Untranslatability and the Problem of World Literature.

27. Ramon llull i Barcelona. 2/7/2016. Vil·la Joana.

Ramon Llull va ser en diverses ocasions a Barcelona. L'any 1299 va escriure-hi el Dictat de Ramon i el Llibre d'oracions, tots dos dedicats als reis Jaume II li va concedir permís per predicar a les sinagogues i mesquites del país. El Dictat de Ramon s'ha de vincular amb la resposta que Llull va oferir al mètode de disputació dominicà, que havia donat un resultat tan incert en la disputa de Barcelona de 1263.  Fins a l'edat moderna, la ciutat va ser un important centre de difusió del lul·lisme. La seva escola lul·liana, molt activa durant els segles XV i XVI, va ser un punt de referència per a tot el lul·lisme europeu. Més tard, a partir de mitjan segle XIX, la Renaixença en va recuperar la figura, especialment pel que fa al seu vessant literari. L'interès per Llull té un punt culminant en la lectura que Jacint Verdaguer va fer del Llibre d'amic e amat en les seves Perles.

Coordinació científica : Joan Santanach Suñol.

Intervencions:
Lola Badia - Barcelona i el perible vital i intel·lectual de Ramon Llull.
Francesc Tous - L'escola lul·liana de Barcelona.
Ricard Torrents - Ramon Llull, Jacint Verdaguer i les Perles del ‘Llibre d'amic e amat’.

28. L'esquerra al sud d'Europa durant els anys setanta. 10/11/2016. Sala Martí l'Humà.

Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l'any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya. La Fundació Cipriano García de CCOO i l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, en col·laboració amb el MUHBA,  Segle XX revista catalana d'història i el CEFID de la UAB, han programat una jornada internacional de debat centrada en l'anàlisi i la interpretació de les dinàmiques i els canvis històrics (socials, culturals, econòmics i polítics) que es van produir a les societats del sud d'Europa als anys setanta.  a Espanya, Grècia i Portugal queien els règims dictatorials a partir de l'inici dels processos de mobilització social i canvi polític de diferent signe, marcats per la incertesa, que finalment van donar lloc a règims democràtics. A Itàlia, la situació política i el context han estat definits com "els anys de plom" per la combinació d'inestabilitat i violència política. I a França es forjava una política d'aliances que es va concentrar en la "Unió de l'esquerra". En el conjunt d'aquests processos, el paper dels moviments socials i la societat civil organitzada va ser clau. Es van expressar projectes de transformació social que, en bona part i durant un temps van fixar els marcs de l'agenda política.  Al llarg de les sessions se subratllarà el particular protagonisme del procés d'articulació dels sistemes urbans que es van forjar al llarg dels processos de modernització durant el segle XX. Una xarxa de ciutats europees que van ser l'escenari central dels processos polítics i les transformacions socials i econòmiques que van tenir lloc al llarg d'una dècada, avui caracteritzada com el final d'una etapa, un punt d'inflexió per a l'esquerra europea, i alhora oberta als canvis que van marcar el canvi de segle.

Coordinació científica : Xavier Tébar.

Intervencions:
Geogg Eley i Andreu Mayayo - Conferència inaugural. L'esquerra en la dècada dels anys setanta al sud d'Europa: davant de quin punt d’inflexió es va trobar?
Andrea Sangiovanni i Paola Lo Cascio - Les dues societats: l'esquerra a Itàlia durant els anys setanta.
Xavier Vigna i Nadia Varo - L'esquerra francesa davant dels moviments socials a la dècada dels anys setanta.
Giulia Strippoli i Steven Forti - Antifeixisme, anticolonialisme, antiimperialisme. L'esquerra portuguesa als anys setanta.
Magda Fytili i José Manuel Rúa - L'esquerra grega als anys setanta: des de la clandestinitat i el radicalisme a la legalització i l'apaivagament social.
Carme Molinero i Jordi Guixé - L'esquerra a Espanya durant els anys setanta: de la mobilització antifranquista a les crisis.
Carme Molinero i Pere Ysàs - Presentació de llibre ‘Las izquierdas en tiempos de transición’.

29. Els primers pagesos i el mar: noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella. 19 i 20/1/2017. Sala Martí l'Humà.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d'aquest espai  a partir del VI mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques es centraran, d'una banda, en les descobertes d'època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis. D'altra banda, s'analitzaran les principals línies de recerca existents amb l'objectiu d'aportar nova informació sobre els mecanismes de transmissió adoptats per les primeres comunitats pageses del Mediterrani Occidental i la seva relació amb el mar.

Coordinació científica : Ana Gómez i Miquel Molist.

Intervencions:
Ingrid Senépart - El Neolític antic a la regió de Marsella i la seva relació amb el Mediterrani.
Miquel Molist - Barcelona i el mar durant el Neolític Antic: noves dades i nous reptes.
Eduardo Vijande Vila - El Neolític a la badia de Cadis i la seva relació amb l'estret de Gibraltar.
Mario Mineo - La Marmotta i sistemes de navegació al Neolític antic.
Presentació de comunicacions moderades per Santi Riera - Geomorfologia de les zones de costa.
Miquel Molist i Anna Gómez / Jean Guilaine - Presentació del llibre ‘La Prehistòria al Pla de Barcelona’. Conferència ‘L'homme néolithique et la mer: diffusion et évolution des premières sociétés paysannes en Méditerranée’.
Presentació de comunicacions moderades per Jordi Nadal - Recursos marins i la seva explotació.
Presentació de comunicacions moderades per Eva Fernández - Noves metodologies d’investigació per a l'anàlisi de la interrelació entre els grups humans i el mar a la Prehistòria.

30. L'iberisme: perspectiva des de Barcelona. 13/5/2017

L’europeisme cultural de Barcelona, si bé s’ha orientat històricament cap al nord, on ha buscat models per emular, no pot obviar la seva dimensió ibèrica. Capital cultural d’una regió dominada per una capital política com Madrid, Barcelona ha vist com alguns dels seus intel·lectuals han somiat amb un federalisme peninsular, que difuminés el poder polític central en favor d’un equilibri polític i territorial sostingut per una constel·lació de capitals com Lisboa, A Coruña, Bilbao i la mateixa Barcelona. La impossibilitat d’assolir la quimera federalista no ha impedit —potser més aviat ha estimulat— un iberisme cultural sostingut en el diàleg entre les diferents literatures peninsulars. Escriptors com Maragall, Ribera i Rovira, Gaziel o fins i tot Pla, han plantejat un iberisme amb perspectiva des de Barcelona.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Arturo Casas Vales - Iberismo: aspectos discursivos.
Victor Martínez-Gil - Accions i xarxes urbanes de l'iberisme.
Jesús Revelles - Josep Pla i l'Exposició d'Art Català a Lisboa (1921).

31. Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV. 18, 19 i 20/9/2017. Sala Martí l'Humà.

Durant els darrers anys, els historiadors s'han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l'Edat Mitjana a un moment de decadència.  En el cas de la península Ibèrica també s'ha posat de manifest l'especificitat regional d'aquest territori i, tant a Castella com a la Corona d'Aragó, s'han relativitzat força les dificultats econòmiques documentades durant el període esmentat considerades més aviat com a episodis conjunturals dins d'una "crisi creativa".  Tanmateix, a la corona aragonesa encara persisteix el dubte del cas català amb Barcelona al capdavant. Malgrat els esforços per matisar la imatge apocalíptica del període, el pes historiogràfic de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar ha dificultat considerablement la revisió del relat de la crisi de la Ciutat Comtal durant el segle XV, construït fa més  de setanta anys. Davant d'aquest fet i dels indicis contradictoris que s'han anat documentant hi ha hagut diversos autors que, fent palesa la riquesa dels nostres arxius, han reclamat la necessitat d'aprofundir en l'estudi de la dinàmica social i econòmica tant de Barcelona com de Catalunya a la fi de l'Edat Mitjana.  Fent-nos ressò d'aquest clam, aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d'analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l'evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l'època medieval. Prioritzarem, sobretot, l'anàlisi de les finances municipals -un dels aspectes més negligits per la interpretació tradicional-, i alhora situarem les dades que se'n puguin derivar en un context més ampli, integrant-hi altres indicadors de caràcter fonamentalment econòmic i comparant el que va succeir a Barcelona amb el que va passar a la resta de Catalunya i a la Corona d'Aragó coetàniament. tot plegat, sense perdre de vista el marc historiogràfic, amb el propòsit d'oferir nous elements de reflexió i enriquir la visió que s'ha ofert fins avui de la crisi d'una de les principals ciutats de la Mediterrània al tombant de l'època moderna.

Coordinació científica : Pere Ortí Gost, Ramon Pujades Bataller i Pere Verdés Pijoan.

Intervencions:
Ramon Grau Fernández - Evolució del pensament històric sobre la Barcelona baixmedieval. Decadència, crisi i desdramatització. Introducció historiogràfica.
Antoni Furió - Velles i noves visions sobre la crisi baixmedieval. Introducció historiogràfica.
Pere Verdés-Pijuan - La crisi baixmedieval a Catalunya: darreres aportacions. Introducció historiogràfica.
Pere Ortí Gost - L'evolució de les finances municipals de Barcelona (1340-1460). La crisi de les finances municipals de Barcelona.
Laura Miquel Milian - Els efectes de la guerra civil en les finances del Consell (1460-1472). La crisi de les finances municipals de Barcelona.
Albert Cubeles i Bonet - El paper del Consell de Cent en l'obra arquitectònica i urbanística a la Barcelona del quatre-cents. La crisi de les finances municipals de Barcelona.
Ramón Agustín Banegas López - Política del blat i política de la carn al segle XV: continuïtats, trencaments, particularitats i convergències. La crisi de les finances municipals de Barcelona.
Pere Ortí Gost  - Els indicadors fiscals de la crisi baixmedieval a Barcelona. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Mikel Soberón Rodríguez - El dret d'ancoratge com a indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Lluís Sales Favà - El fogatjament de 1496: noves dades per a l'estudi de l'evolució demogràfica i de l'estructura socioprofessional de la ciutat de Barcelona. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Joan Maltas Montoro i Pol Serrahima i Balius -  Desenvolupament comercial, integració de mercats i preus del gra a Catalunya i Barcelona, segles XIII i XVI. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Ivan Armenteros Martínez i Roser Salicrú i Lluch - Treball lliure i treball esclau a la Barcelona del segle XV. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Anna Cabré i Joana Maria Pujadas-Mora - Matrimoni i població a Barcelona i la seva àrea, segles XV-XVI. Indicadors de la crisi a Barcelona (I).
Carolina Obradors Suazo - Les ciutadanies de Barcelona (segles XIV i XV): normes, pràctiques i gestió de la pertinença urbana. Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Jordi Morelló  - La contribució de l'Església en el context de la crisi baixmedieval: anàlisi diacrònica de la fiscalitat beneficial al bisbat de Barcelona. Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Carles Vela Aulesa - Pensar en el més enllà en època de crisi. Els testaments com a font econòmica? Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Antoni Conejo da Pena i Joan Domenge Mesquida - La promoció artística a la Barcelona del quatre-cents. Alguns casos per debatre. Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Ramon J. Pujades - Els palaus reials de Barcelona: entre el desig i la realitat econòmica de la monarquia. Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Marià Carbonell - "Obra condecent e assats sumptuosa". Construcció i moblament de la Casa de la Diputació del General a la primera meitat del segle XV. Indicadors de la crisi a Barcelona (II).
Pere Verdés-Pijuan - La crisi de les finances municipals a la Catalunya del segle XV. La crisi de Barcelona en el context de la Corona d'Aragó.
Gaspar Feliu - Banca pública i banca privada al segle XV. La crisi de Barcelona en el context de la Corona d'Aragó.
Albert Reixach Sala - Els arrendaments d'impostos com a indicadors econòmics de la Catalunya baixmedieval: de les imposicions municipals als drets del General. La crisi de Barcelona en el context de la Corona d'Aragó.
Carlos Laliena Corbera i Mario Lafuente Gómez - Gasto público y fiscalidad municipal en Zaragoza durante el siglo XV. La crisi de Barcelona en el context de la corona d'Aragó.
Juan Vicente García Marsilla - Segle d'or o de plom? Mesurant la realitat econòmica i social de la València dels quatre-cents. La crisi de Barcelona en el context de la corona d'Aragó.
Gabriel Jover Avellà - Camp i ciutat a la Mallorca del segle XV: quina mena de crisi? La crisi de Barcelona en el context de la corona d'Aragó.
Pere Ortí Gost - Conclusions.

Enllaç a l’enregistrament

32. Gramàtiques del patrimoni industrial. La reinvenció de ciutats i regions. 17 i 18/10/2017. Oliva Artés

Pensant en escales múltiples, les interdependències entre centres i perifèries seran sempre al centre del nostre debat i, dels sis casos que declinarem, cinc presentaran experiències europees i un, com a contrapunt de de l'exterior, ens facilitarà la perspectiva global.

Coordinació científica : Marion Steiner, Joan Roca i Antoni Vilanova.

Intervencions:
Massimo Preite - Conferència inaugural: El patrimoni industrial i la ciutat: pràctiques urbanes i processos participatius.
Inauguració de l'exposició: Indústria, territori, identitat. La Ruta del patrimoni industrial del Ruhr visita Catalunya.
Marion Steiner - El nostre programa: junts a Europa - repensar el futur.
Frances Muñoz - La ciutat: textures industrials, urbanisme sostenible i cohesió social.
Joseph Hoppe - El redescobriment de la cultura industrial a Berlín.
Joan Roca - Patrimoni industrial, paisatge social i transformació urbana a Barcelona.
Kiovet Sánchez - Indústria, natura i patrimoni a la badia de l'Havana: significats i valors.
Mercè Tatjer - Estenent escales: entendre i refer les regions.
Catherine Bertram - Patrimoni de la humanitat i participació ciutadana al Bassin Minier du Nord-Pas de Calais.
Martin Tönnes - El Ruhrgebiet com a paisatge industrial cultural: noves propostes per al desenvolupament regional.
Antoni Vilanova - Nous vincles entre Barcelona i la identitat de Catalunya.
Debat final amb els ponents moderat per Joan Roca - Patrimoni industrial i responsabilitat social.
Salvador Claròs - Reflexions inicials.

33. X Col·loqui Internacional Verdaguer. Escriptures il·luminades. 9, 10 i 11/11/2017.

Organitzat per la Societat Verdaguer, la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic-UCC i la Societat Catalana de la Llengua i Literatura. El MUHBA col·labora en aquest col·loqui on es convoca l'estudi d'aquelles escriptures il·luminades atentes als marges i a les fronteres, en l'univers de la creació literària i també en la història dels moviments socials, del pensament i l'art, al llarg del vuit-cents i les dues primeres dècades del segle XX.

34. Comparatistes sense comparatisme. II simposi La literatura comparada a Catalunya. 13, 14, 15 i 20/12/2017. Vil·la Joana.

La major part dels escriptors catalans que van conrear la crítica literària, sobretot en la primera meitat del segle XX, abans de la institucionalització dels estudis de Literatura Comparada a Catalunya tenen una dimensió internacional cosmopolita; una nòmina rica i densa, raó per la qual va ser necessari plantejar una primera edició, dedicada a Ramon Esquerra, J.V. Foix, Lluís Montanyà, Eugeni d'Ors, Joan Estelrich, Armand Obiols, Marià Manent, Martí de Riquer, José María Valverde, a la qual segueix aquesta segona edició en què es tractaran Joan Maragall, Josep Yxart, Carles Soldevila, Just Cabot i els crítics literaris de Mirador, Jaume Bofill i Ferro, Joan Fuster, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, entre d'altres. El resultat és un conjunt de Comparatistes sense comparatisme: crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la Literatura Comparada al nostre país, i en el conjunt d'Europa. Les actes de tots dos Simposis es publicaran conjuntament i es presentaran durant aquest Simposi.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Lluís Quintana - Joan Maragall, entre la traducció i la reflexió crítica.
Toni Dorca - Al llindar del comparatisme: el regionalisme literari i la teoria de la novel·la en la crítica de Josep Yxart.
Juan Carlos Pueo - Carles Soldevila: el cànon i la biblioteca.
Jordi Malé - L'"apreuament comparatiu" de Jaume Bofill i Ferro.
Joan Safont - Els crítics literaris de Mirador.
Antoni Martí Monterde - Joan Fuster, a favor i en contra de la Literatura Comparada.
Marina Porras Martí - Gabriel Ferrater, crític literari.
Marc Audí - Joan Brossa, traductor de Rimbaud.
Presentació del llibre Comparatistes sense comparatisme i de la Col·lecció ‘Figura de Literatura Comparada’.
Enrique Santos Unamuno  - Space and the Other: contra el Imperio mundial de las Letras.
Antoni Martí Monterde - Barcelona i els Meridians literaris.
Maria Patrício Mulero - Pascale Casanova: la fàbrica d'un perfil sociocultural acadèmic.
Enric Sullà - Cànon i Clàssic: perspectiva des de la literatura catalana.

35. La República Mundial de les Lletres: perspectiva des de Barcelona. 20, 21 i 22/12/2017. Vil·la Joana.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde, Maria Patricio Mulero i Enric Sullà.

36. Crítica i restitució patrimonial en  gastronomia. 26/5/2018. Oliva Artés.

Aquesta jornada, organitzada per la Fundació Alicia i el MUHBA, té com a objectiu aportar eines pràctiques de coneixement en el camp de la restitució de receptes històriques i pretén ser un punt de trobada per a historiadors i cuiners on puguin compartir coneixements, inquietuds i projectes. Cada cop hi ha més cuiners i cuineres que giren la mirada cap a la cuina històrica amb una visió oberta i la voluntat de treballar amb rigor, per això demanen més coneixement. Cal obrir un pont de diàleg entre ciència i cuina en el camp de la restitució patrimonial, en aquesta disciplina, centrat en la gastronomia de Barcelona i la seva àrea d'influència. Només així podrem avançar cap a una cuina històrica seriosa, contrastada i alhora plaent.

Coordinació científica : Fundació Alicia.

Intervencions:
Joan Roca, Jaume Biarnés i Teresa Vinyoles - Obertura.
Antoni Massanés - Experiències de restitució del patrimoni gastronòmic.
Francesc Soler Parellada - Per què una col·lecció de receptaris històrics? Què hem après i què esperem aprendre de 700 anys d'història? Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics.
Antoni Riera Melis - Fonts indirectes per a la cuina catalana de l'edat mitjana i el Renaixement. Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics.
María Ángeles Pérez Samper - Fonts indirectes per a la cuina catalana d'època moderna i contemporània. Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics.
Enllaç a l’enregistrament
Debat general. Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics.
Lluís Garcia Petit - La bioarquologia com a eina per identificar ingredients i varietats: aportacions i limitacions. Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps.
Paul Freedman - La introducció de productes per la influència d'altres cultures. Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps.
Agustí Romero - Les conseqüències de l'evolució en els sistemes de producció: el cas de l'oli. Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps.
Enllaç a l’enregistrament
Debat general. Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps.
Ada Parellada i Lluís Garcia Petit - Llaminera de porc amb fruits del bosc, plat prehistòric. Sessió III. Restitució pràctica de plats històrics.
Sergi de Meià i Isabel Lugo - Carbassa a la moresca, segle XV, i bunyols de cigrons amb crema catalana, segle XVI. Sessió III. Restitució pràctica de plats històrics.
Albert Raurich i Núria Bàguena - Favetes amb llet d'ametlla, segle XIV.
Jaume Biarnés - Almadroc, segle XIV.
Joan Roca i Jaume Biarnés - Les restitucions gastronòmiques del MUHBA. Sessió III. Restitució pràctica de plats històrics.
Tast dels productes del MUHBA.
Cloenda
Enllaç a l’enregistrament

37. Restes i rastres: memòries obreres, patrimoni i nous usos socials dels espais industrials. 19/10/2018. Fabra i Coats Espai Josep Bota.

Després dels fenòmens de desindustrialització, en algunes conurbacions europees els espais i les arquitectures industrials en desús s'han transformat en nous centres d'expressió de realitats econòmiques socials i culturals diferents. Amb el propòsit de debatre, reflexionar i fer balanç sobre les formes de resignificació i els nous usos atribuïts a aquests espais industrials, l'Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, en col·laboració amb el MUHBA, organitza una jornada internacional.
Enllaç a l’enregistrament

38. Color, luxe i moda a l'època romana. Pedres precioses i ornamentals i les seves imitacions. 15 i 16 /11/2018. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu de les jornades és presentar el fenomen de les imitacions en època romana i analitzar el concepte de luxe, la rellevància del color i el significat dels recipients i els elements de guarniment personal fabricats en diferents matèries primeres, i també dels revestiments parietals en pedra, vidre i pintura; en definitiva, el paper que va tenir en l'àmbit social la cultura material en la normalització i l'accés a una estètica. Els participants són membres del projecte "Ficta Vitro Lapis: Las imitaciones en piedras en vidrio en la Hispania romana" (HAR2015-64142-P) (MINE-CO/FEDER, UE) procedents de la Universidad de Cantabria, el Museu d'Història de Barcelona, el Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, la Universidad de Zaragoza i el Museo de Zaragoza i, també, altres especialistes d'Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya i Espanya.

Coordinació científica : Miguel Cisneros i Emili Revilla.

Intervencions:
Amanda Claridge - Colour in Roman Material Culture.
Fabrizio Slavazzi - Piatti e coppe in pietre dure e porfidi di grandi dimensioni in età romana.
Simona Perna - Carving and skeuomorphism of Roman vases in calcite alabaster and other decorative esones.
Pilar Caldera i Nova Barrero - Un regalo de los dioses: cristal de roca, arte, ciencia y sociedad.
Miguel Cisneros, Esperanza Ortiz i Juan Paz - Luxus: vidrio de lujo y vidrio por lujo. Reconstrucción del escenario histórico para esqueuomorfos y piedras duras.
Jan-Pieter Löbbing - Skeuomorphism and roman glass vessels imitating precious stone.
Jesús Setién - Información analítica sobre la composición química de los vidrios del Proyecto FIVILA.
Alfredo Encuentra - Las expresiones torno terere, argenti modo caelare(Plin. NH 36.193) y el proceso del vidrio tallado en la Antigüedad.
Nova Barrero i Pilar Caldera - Vitrae gemmae. Análisis preliminar del adorno personal en vidrio desde Augusta Emerita.
Miguel Cisneros, Emili Revilla i Laura Suau - Los vidrios que imitan piedras en Barcino: un análisis arqueológico de la colección del MUHBA.
Eleonora Gasparini i Patrizio Pensabene - L'uso misto di marmo e vetro in rivestimenti di epoca imperiale: alcuni esempi.
Simon Barker i  Devi Taelman - Painted imitation marble in the context of the marble economy: examples from Pompeii.

Enllaç a l’enregistrament

39. El llegat del patrimoni Industrial. El cas de Barcelona. 29/11/2018. Sala Martí l'Humà.

El projecte d'investigació de la Universitat de Lleida "El llegat mediàtic del patrimoni industrial", guanyador de la convocatòria del 2016 del progrma RecerCaixa promou, en col·laboració amb el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), aquesta jornada com un punt de trobada entre diversos actors que conviuen amb el denominat patrimoni industrial de Barcelona. Fer coincidir en un mateix debat el món acadèmic, els tècnics i professionals i la ciutadania activa en la matèria ha estat l'objectiu d'aquesta trobada, que pren el concepte de llegat del patrimoni industrial com a nucli del debat.  Entenem com a llegat tot allò que ha subsistit de les generacions passades i ens és donat com a herència. Un cop rebut cal interpretar-ho i incorporar-ho al nostre present. En aquest cas, del patrimoni industrial ens arriba un llegat que pot tenir diverses dimensions: pot ser constructiu, sociocultural, mediàtic o simbòlic.  amb la intenció de reflexionar entorn de les experiències que han tingut lloc a Barcelona en aquest àmbit i de les expectatives que sorgeixen en noves formes de gestió, les ponències es dedicaran a exposar casos actius de tractament del llegat, com pot ser l'aprofitament del valor d'ús dels espais fabrils, l'emmagatzematge i al utilització de fonts documentals escrites i orals vinculades a la industrialització, o el retrobament de la identitat vinculada als barris industrials en mans de moviments veïnals reivindicatius, entre d'altres.

Intervencions:
Jordi Henneberg i Joan Roca - Obertura. Valor documental i històric del patrimoni industrial.
Mercè Tatjer - Fons gràfic i documental dedicat a l'estudi de les fàbriques del segle XVIII i XIX de Barcelona.
Eduard Àlvarez - Aplicació de tècniques de mineria de dades sobre fons documentals històrics per reconstruir la història del patrimoni industrial.
Glòria Clavera - Plataforma interactiva d'anàlisi de fonts primàries d'informació sobre la industrialització.
Teresa Navas - La identitat dels barris a partir del llegat morfogenètic del territori: camins i vies d'aigua.
Joan Carles Luque, Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, Maria Raya, Pere Fernández. Modera Glòria Clavera - Debat. Fonts primàries i patrimoni industrial. Valor simbòlic i sociocultural del patrimoni industrial.
Eusebi Casanelles - El valor del patrimoni industrial com a testimoni de la industrialització en un territori i/o paisatge.
Javier Rocamonde - Una anàlisi de la relació entre els processos cooperatius i els valors patrimonials en el paisatge industrial del Llobregat.
Jordi Rogent i Jordi Tasias - Inventari del patrimoni industrial modernista. Modernisme i desenvolupament industrial a Catalunya.
Javier Fraga -  La reivindicació del patrimoni industrial com a via per la construcció de la identitat col·lectiva.
Salvador Clarós, Joan Costa, Estrella Blasco i Xavier Basiana - Debat. Espais fabrils i usos socials a Barcelona.

Enllaç a l’enregistrament

40. Barcelona hospitalària. Pensar històricament els hospitals i la ciutat, segles XIV-XVIII. 17 i 18/1/2019- Sala Martí l'Humà.

"Barcelona hospitalària" es un projecte d'estudi de llarga durada, des de l'època medieval fins a l'actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió presentem la primera jornada de treball, que abraça els períodes medieval i modern. Es tracta d'un projecte que considera la institució pública d'assistència a l'espai urbà com una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i ciutat. Així, a més de plantejar-se anar més enllà de les cotilles temporals, pretén abordar la seva comprensió des de diferents vessants i àmbits d'estudi, com ara el regiment de la cosa pública, l'ètica o l'espiritualitat, la medicina, l'assistència no mèdica, la fiscalitat, els col·lectius atesos, les malalties o el patrimoni. en efecte, atesa la recerca feta els darrers anys sobre les institucions assistencials, el projecte es proposa revisar, debatre i formular noves propostes per contribuir al coneixement sobre la història hospitalària barcelonina. Especialistes de diferents àmbits acadèmics i diverses perspectives d'anàlisi presentaran les seves recerques amb la voluntat d'intercanviar informacions sobre el paper de l'hospital a la ciutat, incidint en les seves interaccions i relacions i, de la mateixa manera, aprofundint en com s'ha fet front a les malalties i com s'ha proporcionat assistència a la població barcelonina des de l'època medieval fins a l'actualitat. Aquesta recerca històrica ens permetrà continuar el projecte en forma d'un llibre i una exposició, que aportaran a la ciutadania noves claus per entendre on som i quina ciutat volem.

Coordinació científica : Alfons Zarzoso i Josep Barceló.

Intervencions:
Antoni Conejo - Els hospitals i la cosa pública durant la baixa edat mitjana. Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l'assistència hospitalària a l'Antic Règim.
Jon Arrizabalaga - Assistència hospitalària, caritat i pobresa. Una ètica de la responsabilitat col·lectiva en l'Antic Règim. Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l'assistència hospitalària a l'Antic Règim.
Antoni Riera Melis - Alimentació i salut a la baixa edat mitjana, segons els "règims de sanitat". Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l'assistència hospitalària a l'antic règim.
Lluís Cifuentes - Les eines escrites en l'assistència sanitària a la Barcelona de finals de l'edat mitjana. Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l'assistència hospitalària a l'Antic Règim.
Francesca Español - Advocacions religioses i cura espiritual dels malalts. Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l'assistència hospitalària a l'antic règim.
Carles Vela Aulesa - La medicalització dels hospitals barcelonins baixmedievals. Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina.
Teresa Huguet - La medicalització de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, segles XVII i XVIII. Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina.
Àlvar Martínez-Vidal i José Pardo-Tomás - Ensenyament i formació en anatomia als espais hospitalaris de la Barcelona moderna. Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina.
Alfons Zarzoso i Begonya Torres - L'hospital de la Santa Creu com a espai d'aprenentatge mèdic entre el Reial Col·legi de Cirurgia i la Facultat de Medicina de la UB. Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina.
Roser Tey - La infermeria durant l'edat mitjana. Sessió III. Aprovisionar l'hospital i ocupar-se dels malalts.
Salvatore Marino i Maria Soler - El personal hospitalari no mèdic de l'Hospital de Barcelona. Sessió III. Aprovisionar l'hospital i ocupar-se dels malalts.
Jaume Marcé - "Estatuir, de nou orde e ley en lo dit hospital". Una relectura del Llibre d'ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu. Sessió IV. Administració i gestió hospitalària.
Pol Bridgewater Mate - Ciutat i Església, col·laboració i enfrontament: l'administració de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona al segle XV. Sessió IV. Administració i gestió hospitalària.
Laura Miquel i Jaume Marcè - El finançament de l'Hospital de la Santa Creu al segle XV. Sessió IV. Administració i gestió hospitalària.
Teresa Vinyoles, Ximena Illanes Zubieta i Salvatore Marino - Dones marginades, infants abandonats i hospitals barcelonins, segle XV. Sessió V. Assistència hospitalària a diversos col·lectius.
Montserrat Carbonell - Dones pobres de la Barcelona del set-cents: vulnerabilitat, interdependència i "agentivitat". Sessió V. Assistència hospitalària a diversos col·lectius.
Josep M. Comelles i Josep Barceló - L'acollida de persones dements a l'Hospital de la Santa Creu durant la Catalunya moderna. Sessió V. Assistència hospitalària a diversos col·lectius.
Clara Jáuregui i Núria Montes - L'Hospital de Sant Llàtzer i el tractament de la lepra a la Barcelona medieval. Sessió  VI. La gestió de la desgràcia: malalties i guerres.
José Luis Betrán - La pesta a Barcelona: assistència hospitalària en època moderna. Sessió VI. La gestió de la desgràcia: malalties i guerres.
Adrià Cases - L'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i les guerres en època moderna. Sessió VI. La gestió de la desgràcia: malalties i guerres.
Antoni Conejo - Representacions del poder en l'art i l'arquitectura hospitalària barcelonina. Sessió VII. Patrimoni hospitalari i memòria de la ciutat.
Reis Fontanals - Les fonts arxivístiques hospitalàries i assistencials a la Biblioteca de Catalunya. Sessió VII. Patrimoni hospitalari i memòria de la ciutat.
Miquel Terreu i Pilar Salmerón - Fonts arxivístiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Sessió VII. Patrimoni hospitalari i memòria de la ciutat.

Enllaç a l’enregistrament

41. Escriptures de l'exili republicà del 1939 i els camps de concentració. Vuitanta anys després. 10, 11 i 12/4/2019. Vil·la Joana.

Organitzat pel Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL) del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB amb la col·laboració del MUHBA. Té com a objectiu principal visualitzar les relacions entre les cultures de l'exili republicà del 1939 i les diferents manifestacions de l'univers concentracionari.

Intervencions:
Reyes Mate - Exili i nacionalisme, dues formes d'existència.
Amical de Ravensbrück - Homenatge a les dones de Ravensbrück. El testimoni oral i escrit dels supervivents de Ravensbrück.
Therkas Teatre - Representació teatral ‘De algún tiempo a esta parte’de Max Aub.
Sara J. Brenneis - Mauthausen: un camp nazi a l'abast de la memòria. Art i literatura.
Bernard Sicot - Poetes en els camps. Art i literatura.
Miguel Cabañas Bravo - La solidaritat de Picasso amb els artistes de l'exili republicà. Art i literatura.
Alejandro Pérez Vidal - La recepció de les imatges i els relats concentracionaris i de la xoà a Europa i a España, 1944-1969. Alguns casos significatius. El sistema concentracionari europeu. Bases per a una comparació.
Javier Sánchez Zapatero - Cap a una gramàtica de l'escriptura concentracionària. El sistema concentracionari europeu. Bases per a una comparació.
David Serrano i Blanquer - Tipologia de presos versus tipologia de sobrevivents: de la síndrome de Sísif a la síndrome de Penélope. El sistema concentracionari europeu. Bases per a una comparació.
Antonia Amo - Teatre i camps de concentració. Trista herència. Llegats contemporanis.
Adan Kovacsics - El llegat d'Imre Kertész. Llegats contemporanis.
José Maria Naharro Calderón - Antics camps: perenne concentració. Llegats contemporanis.
Benito Bermejo - Deportats espanyols als camps nazis (1940-1945). Itineraris i memòria. Gènere i geografies.
Gina Herrmann - Les deportades republicanes: resistents a l'infern nazi. Gènere i geografies.
Luiza Lordache - Espanyols, víctimes de l'estalinisme. Solidaritat i supervivència als camps de treballs forçats soviètics. Gènere i geografies.
Francie Cate-Arries -Ponència de clausura Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: relats fundacionals de l'exili republicà.

Enllaç a l’enregistrament

42. Barcelona i la conquesta de Nàpols: el repte d'un canvi geopolític. 6/6/2019. Sala Martí l'Humà.

L'objectiu del seminari és tractar de calibrar les conseqüències per a la ciutat de Barcelona per l'annexió de Nàpols el 1435 i els interessos de al monarquia en el context geopolític mediterrani que culminà amb la caiguda de Constantinoble i la signatura del Tractat de Lodi.

Intervencions:
Ramon J. Pujades - Una cartografia excepcional de la senyoria catalana de Nàpols: la descoberta del mapa d'Itàlia de Bartolomeo Pareto de l'any 1457. Sessió I Geopolítica mediterrània.
Francesco Senatore - Els Trastàmara, Itàlia i la geopolítica del segle XV. Sessió i geopolítica mediterrània.
Roser Salicrú - Barcelona i els barcelonins en la conquesta de Nàpols. Sessió II: La ciutat i el monarca.
Vicent Baydal - Barcelona i Alfons el Magnànim: vint-i-sis anys d'absència i una reina mediadora. Sessió II: La ciutat i el monarca.
Pere Ortí Gost  - La conquesta de Nàpols en la crisi econòmica barcelonina. Sessió III. La repercussió sobre Barcelona.
Ivan Armenteros  - Barcelona i la Guerra Civil Catalana. Sessió III.  La repercussió sobre Barcelona.
Debat general

Enllaç a l’enregistrament

43. Barcino-Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre. 21, 22 i 23/11/2019. Sala Martí l'Humà.

En aquesta reunió volem posar l'èmfasi en el valor del marbre com a símbol d'estatus, present en la decoració arquitectònica, l'escultura l’epigrafia monumental, entre d'altres.

Organització: Diana Gorostidi, Anna Gutiérrez García-Moreno, Isabel Rodà / Comité científic: José Miguel Noguera, Montserrat claveria i Pilar Lapuente.

Intervencions:
Simon Keay - Ponència marc: Making Rome a city of marble: reconsidering the organization of marble import, storage and distribution at Portus. Sessió I. Ciutats de marbre.
Julia Beltrán - Lapis redibivus, viejas piedras para nuevas formas. Spolia en Barcino. Sessió I. Ciutats de marbre.
Josep Maria Nolla - Arqueologia de Gerunda i suburbium. Sessió I. Ciutats de marbre.
Silvia González Soutelo - El mármol ausente de Lucus Augusti (Lugo). Primeros apuntes sobre el uso y consumo de un bien de prestigio. Sessió I. Ciutats de marbre.
José Miguel Noguera - El foro colonial de Carthago Nova: novedades arquológicas. Sessió I. Ciutats de marbre.
Marilda de Nuccio - I patterns decorativi in marmo colorato nei pavimenti degli edifici di culto e privati a Roma. Sessió i. Ciutats de marbre.
Adalberto Ottati i Serena Vinci - No solo mármol. Grabar y escribir en la piedra para construir, en algunos ejemplos de Asia Menor en época romana. Sessió I. Ciutats de marbre.
Antonio Sartori - Ponència marc: Il lapicida, questo sconosciuto. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Joaquim Tremoleda, Marta Santos i Pere Castanyer - Troballes epigràfiques inèdites a la ciutat romana d'Empúries. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Francisco Beltrán i Diana Gorostidi - De Dertosa a Caesar Augusta: el viaje de la epigrafia honorífica. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Serena Zoia - ¿Exegi monumentum perenne? Actualización del mensaje epigráfico sobre monumentos funerarios y votivos. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Antonio Peña - Dionysos en la mesa. Los hermas de pequeño formato del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Isabel Moreno i Montserrat Claveria - Consideración de un conjunto de sarcófagos de Tarraco a través de la pátinas. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Trinidad Nogales - Los ciclos escultóricos de Quinta das Longas y los talleres de Afrodisias en Hispania. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Vassiliki Gaaggadis-Robin -  L'emploi du marbre en Narbonnaise. Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Manuel Parada i Laura María Palacios - Pechos, amor y poder. Retratos maritales de Roma al Renacimiento. Sessió II. paraules i imatges: el missatge etern del marbre.
Patrizio Pensabene - Ponència marc: Marmi e proprietà delle cave in età tardorepubblicana. Sessió III. Matèria de poder.
Lluís Casas, David Parcerisa, Aureli Álvarez, Christian Prado, Kusi Colonna-Petri, Montserrat Pugès, Roberta Di Febo, Marta Moreno i Isabel Moreno - La pedra de Montjuïc, marcadors petrogràfics per identificar la pedra insignia de Barcelona. Sessió III. Matèria de poder.
Pilar Lapuente i J. Antonio Cuchí - El Pirineo, una fuente principal de mármol en el occidente romano. Sessió III. Matèria de poder.
Anna Gutiérrez i Hilari Muñoz - Broccatello... De Tortosa? Darreres novetats entorn de l'expoltació del jaspi de la Cinta. Dels romans als segle XVIII. Sessió III. Matèria de poder.
Virginia García-Entero - De Augusto a los Borbones: el uso del marmor de Espejón como imagen del poder. Sessió III. Matèria de poder.
Begoña Soler - El significado del color. A propósito de algunos marmora polícromos originarios del sur de Hispania. Sessió III. Matèria de poder.
Oliva Rodriguez - De mil colores: el mármol polícromo del valle del Guadalquivir. Sessió III. Matèria de poder.

44. Barcelona hospitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XXI. 12 i 13/12/2019. Sala Martí l'Humà.

Barcelona Hospitalària és un projecte d'estudi de llarga durada, des de l'època medieval fins l'actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. Davant d'una cronologia tan extensa, el projecte es va dividir en dues jornades de treball. Presentem ara la segona jornada amb el títol "La ciutat i els seus hospitals, segles XIX-XX". Centrem el focus en la Barcelona del segle XIX fins a l'actualitat.

Coordinació científica : Alfons Zarzoso i Josep Barceló.

Intervencions:
Jerònia Pons i Margarida Vilar - El sistema hospitalari català públic i privat des d'una perspectiva històrica. L'adveniment de la beneficència liberal: una visió de context.
Montserrat Pantaleón - Els espais de la beneficència a la Barcelona del segle XIX. L'adveniment de la beneficència liberal: una visió de context.
Pilar León - El paper de l'església en el context hospitalari barceloní dels segles XIX i XX. L'adveniment de la beneficència liberal: una visió de context.
Josep M. Comelles - La crítica ciutadana als límits assistencials de l'Hospital de la Santa Creu. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Alicia Fernández, Iván Sánchez-Moreno i Victoria Sedkowski - Els malalts mentals a la Barcelona contemporània (1855-1936). Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Ida Carrau - L'hospital militar i les crisis epidèmiques a la Barcelona del segle XIX i primer terç del XX. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Carles Hervàs i Maica Pérez Aguado - Hospitals de guerra: Catalunya i Barcelona, entre el front i la rereguarda. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Josep Barceló - Les bases ideològiques i pràctiques del model hospitalari barceloní (1870-1970). Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Jordi Casademont i Miquel Bruguera - L'hospital i la medicina especialitzada a Barcelona, 1920-1980. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Anna Ramió, Carme Torres i Gloria Gallego - La infermeria als hospitals barcelonins durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1932-1938). Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Carmen Domínguez Alcón - La cura infermera hospitalària: el pas del model religiós al tècnic professional a la Barcelona contemporània. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Sara Fajula - El patrimoni documental hospitalari a Barcelona.  Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Albert Cubeles i Ignasi Cristià - Commemoració, museïtzació i patrimoni: de l'Hospital de la Santa Creu al recinte modernista de Sant Pau. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Miquel Carandell i Ned Somerville - Reaprofitament dels espais hospitalaris i assistencials barcelonins, segles XX-XXI. Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats.
Alfons Zarzoso - La privatització de la medicina a Barcelona (1888-1936). El govern de l'hospital, 1880-1980.
Paloma Fernández Pérez - La gestió empresarial i l'organització científica del treball als hospitals barcelonins del primer terç del segle XX. El govern de l'hospital, 1880-1980.
Lluís Bohigas i Juli de Nadal - Reforma i gestió hospitalària a Barcelona (1950-1980). El govern de l'hospital, 1880-1980.
Joaquim M. Puigvert i Raquel Lacuesta - Arquitectes i espais mèdics a la Barcelona dels segles XIX i XX.  El govern de l'hospital, 1880-1980.
Lucila Mallart - Un hospital o una obra d'art: Domènech i Muntaner i l'arquitectura barcelonina del 1900.  El govern de l'hospital, 1880-1980.
Sergio Fuentes Milà - Un hospital clínic i una facultat de medicina: arquitectura i urbanisme en mans de Domènech Estapà.  El govern de l'hospital, 1880-1980.
Montse Rivero - Els jardins dels manicomis de la Barcelona del segle XIX.  El govern de l'hospital, 1880-1980.
Cèlia Miralles Buil - L'espai urbà com a hospital i la lluita contra la tuberculosi, primer terç del segle XX. Ciutat, edificis i veïns: l'hospital dins l'espai urbà.
Margarida Güell i Antoni Albacete - La transformació del monestir de Valldonzella en hospital antituberculós, 1936-1937. Ciutat, edificis i veïns: l'hospital dins l'espai urbà.
Carme Vila Gimeno - El moviment veïnal en lluita per nous serveis mèdics. Ciutat, edificis i veïns: l'hospital dins l'espai urbà.

45. Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820. "100 anys de l'assalt al Palau de la Inquisició a Barcelona. 10/3/2020. Sala Martí l'Humà.

El 10 de març del 2020 es commemoren 200 anys de l'assalt al palau de la Inquisició a Barcelona. Aquesta revolta anticlerical, que va succeir pocs dies després de l'acatament públic del rei Ferran VII a la Constitució de Cadis a l'inici del Trienni Liberal de 1820-23 impulsat pel pronunciament del general Riego, va obrir els Països Catalans a l'arribada de noves idees liberals i a una presència i influència protestant que fou molt important al llarg del segle XIX. Escrit per diversos autors de l'àmbit acadèmic i universitari, presentem el llibre Un dia de fúria: Barcelona, 10 de març de 1820 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020), una obra de divulgació històrica que vol abordar l'abans i el després d'aquell esdeveniment tan decisiu per la ciutat i per a tot el país.

Intervencions:
Lluís Permanyer i Lladós - Obertura.
Jordi Roca Vernet - Història d'una litografia icònica.
Sergi Alcalde i Vilà - La figura dels "familiars".
Alexandra Capdevila i Muntadas - Els francesos i el Sant Ofici.
Antoni Llamas i Mantero - Marginalitat social i Inquisició.
Ramon Arnabat Mata - Revolució i contrarrevolució.
Frances Luttkhuizen - Els documents de la Inquisició arriben a Boston.
Gemma Caballer Albareda - Els quàquers inspeccionen presons i hospitals.
Carme Capó Fuster - Precedents de Lo Nou Testament (1820-36).
Agustí Camós Cabeceran -  Bergnes de les Cases: un personatge clau.
Albert Palà Moncusí - Protestants i lliurepensadors.
Josep-Lluís Carod-Rovira - Conclusions.

46. Habitar Barcelona, segle XX. Oliva Artés.

Intervencions:
Francesc Roca, Oriol Nel·lo, Jordi Bosch, Albert Aixalà, Juan Antonio Modenes, Carme Trilla, Josep Maria Montaner i Amador Ferrer.

47. La innovació musical republicana. Barcelona, 1931-1934. Sala Martí l'Humà

L’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu d’Història de Barcelona organitzen la jornada Innovació Musical Republicana (1931-1934) amb la voluntat de fer explícits els nuclis principals i els mecanismes de la innovació musical a Barcelona entre la proclamació de la Segona República, l’abril de 1931, i els Fets del 6 d’octubre de 1934. En aquest període es van posar les bases de diversos projectes per tal d’impulsar l’avantguarda i la connexió de la ciutat amb artistes internacionals, d’escoltar les reivindicacions feministes, d’assolir l’avenç tecnològic, d’assumir les músiques foranes i de dotar les pròpies de nous significats.  La jornada permetrà establir un diàleg entre especialistes de diversos àmbits en cinc taules de debat, amb la intenció de bastir noves idees que permetin matisar i ampliar la historiografia actual sobre aquest període, força centrada en el fructífer bienni posterior i en el desastre de la Guerra Civil. No es tracta de descriure el retrat d’una època concreta, sinó de localitzar les iniciatives, les institucions i les persones que van creure en les possibilitats d’una ciutat que encetava un període de llibertat creativa.

Coordinació científica : Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Núria Sempere.

Intervencions:
12/3/2021. Montse Madridejos - Innovació flamenca, flamencs innovadors.
12/3/2021. Romà Escalas - Música antiga d'avantguarda.
12/3/2021. Sara Guastevi -  Tecnologies de reproducció sonora.
12/3/2021. Jaume Carbonell - Barcelona, capital del hot mediterrani.
12/3/2021. Leticia Sánchez de Andrés i David Albet - Robert Gerhard i la Segona Escola de Viena a Barcelona.
12/3/2021. Concert a càrrec d'Oriol Saña i estudiants de jazz de l'ESMUC. - El mestre Demon, pioner del jazz a la Barcelona dels anys trenta.
28/4/2021. A càrrec d'estudiants de l'ESMUC - Música antiga d'avantguarda a la Barcelona de la Segona República.
30/5/2021. A càrrec d'estudiants de l'ESMUC - Barcelona, Verdaguer i el flamenc.
5/6/2021. A càrrec d'estudiants de l'ESMUC - La pauvre maletot, de Darius Milhaud.

48. Conferència mundial dels museus de ciutat 2021 al MUHBA ICOM/CAMOC. 1, 2 i 3/12/2021, 2/12/2021 i 3/12/2021. Sala Martí l'humà i MUHBA Oliva Artés.

CAMOC and MUHBA orioise three days of shared work to reflect on the main areas of a new urban museology for the 21st century. It sets the goal of moving from the concept of "city museum" to the "citizens museum", firmly grounded on the research carried out in the fields of urban history, heritage management and citizen participation.  After more than a year of global pandemic, the title of the CAMOC 2021 Barcelona annual conference gained new meaning. Technological change accelerated by the pandemic and the current social and political uncertainty emphasize the importance of cities and urban networks for the global future. Reinvention of city museums can play a key role in building a democratic world with more social justice and respect for the planet.  The CAMOC 2021 meeting will focus on the role that city museums can play as strategic institutions of urban, social and cultural cohesion and also as knowledge centres for urban development. The city museum as a space of knowledge of urban history and heritage can be configured as an innovative explanatory hub that fosters new links, echoing the struggles for truth, equality and cultural dialogue. Connecting cities and citizens in a multi-scale network, simultaneously taking into account the neighbourhood, city and global perspectives, can contribute to a more diversified and sustainable urban economy. city museums can promote new tourism practices, respectful of the environment and the local population. city museums should also be seen as key nodes of technical knowledge in heritage conservation and management, cultural innovation and urban cohesion that can contribute to local development.  In a nutshell, the conference programme will assert itself on three concepts: museum work, reporting the city, and enhancing citizenship, furthermore a workshop entitled "The hidden potential of city museums" will be held.  CAMOC Barcelona 2021 will take place on-site; howeber, we will also be streaming it online. The conference will be held in two locations of the Museum: in Plaça del Rei on December 1 and 2, and in Oliva Artés on December 3.

Coordinació científica : MUHBA i CAMOC.

Intervencions:
Joana Sousa Monteiro  - CAMOC, a short history.
Suay Aksoy, Ian Jones i Chet Orloff - Past, present and future of City Museums: Roundtable.
Michael Niezabitowski - Municipal museums and global polarization.
Elena Pérez Rubiales - Museum narratives. The ctiy in 55 rooms.
Marco Edoardo Minoja - From Museum districts to Cultural districts. Linked open muserums as a cultural strategy.
Anna Trapkova - Moscow without Outskirts. The Research of the Remote Kapotnya District in the Museum of Moscow.
Michael González Sánchez - Museum of the City of Havana and the "Havania Project" counterpoint or fusion of the interpretation of "stories" of the Havana territory?
Paula Talib Assad, Nádia Bosquê, Marcos Cartum, Henrique Siqueira i Danilo Montingelli - The city as a museum collection: management perspectives from the strategic planning of the City Museumm of Sao Paulo.
Senka Ibrisimbegovic - The city contemporary museum as a knowledge generating institution. Case study: City of Sarajevo_Future Museum quarter.
Manar Mazhar Ashour Hassan - The City Museum of Cairo: Khedival Cairo
Patricia Elsa Brignole - Regional urban museology, between tradition and sustainable local development.
Eddie Butler-Bowdon - Te past is always tense, the future perfect!
Há Duong - City museums in sustaining cultural heritage of minority communities - a case study of the Danang city Museum and the Katu ethnic culture.
Akiko Okatsuka - Changing Tokyo
Cheng Yanni - How could museum play a role in rural-urban Integration.
Joana Sousa Monteiro - Lisbon Vegetable Gardens. Three city museum approaches to urban sustainability.
Jan Gerchow - The Urban Green Project. Three city museum approaches to urban sustainability.
Ramon Pujades - Feeding Barcelona. Three city museum approaches to urban sustainability.
Lydia Muthuma and Flora Mutere-Okuku - Re-fashioning the city museum: Nairobi walking tours.
Inga Sarma - Looking for city image and identity.
Shruthiramesh, Bhagyasshree Ramakrishna i Shriya Dhir - Curating Informalities: Syncretism of Social Innovation in the Dity.
Àlex Sánchez i Manel Guàrdia - Dialogue. History, heritage and museum: without research, no city reportin!
Johanna Vähäpesola - New interpretations of municipal school history - concepting a self-service museum promoting access to education.
Otto Hochreiter - The Fiction of Narrative. History in the Museum Space.
Lindinxiwa Mahlasela  - Forging collective memories to foster cohesive communities.
Anna Sirro - City museum. Long story of urban enlightenment with many names. Challenges during renovation of the main exhibitions of the museum of the History of St. Petersburg.
Joan Roca - Procedures. A guide for assembling city museums. Workshop: the hidden potential of city museums.
Patterns. Drawing new city museum paradigms together. Workshop: the hidden potential of city museums.
Strategies. Discussion on city museums in expansive cities on all continents and on The 4 Meridians Proposal for Africa & Europe. Workshop: the hidden potential of city museums.
Carme Turegano i Paul Van der Laar - City museums: global perspectives locally rooted and managed.
Annemarie de Wildt - A colonial coach - Debating the future of contested national heritage.
Catherine c. Cole - The Nunavut Heritage Centre and Sustainability of Inuit Culture, Language and Identity.
Glenn Perkins - Democracy Tables: Remixing City Dialogue.
Andrea dela Place - Narratives of an HLM - urban and social history Connected.
Neslihan Dogan and Christine de Weerdt  - Reconciling bottom-up heritage work with collection-based mediation: Two speeds?
Luis Carlos Manjarres Martinez  - Our MeCA is as we paint it: Museum of the Self-Built City community museology as resistance.
Caterina di Felice - From the neighbourhood community to the global world: the case of MUHBA Oliva Artés.
Elif Çigdem Artan - Intersectional Curatorial Practices: Questioning Migration and Gender in city Museums.
Mercè Tatjer Mir - Doing research to report the city in an alternative way. The history of L'Esquerra de l'Eixample in Barcelona.
Flavio Milandri and Giovanna Conforto - 5Ps. People, planet, prosperity, peace, partnership. Connecting museums and communities through Storytelling.
Paola E. Boccalatte - Dirittibus. The Museum For/Around the City.
Almudena Cruz Yábar - How city museums in Spain deal with "difficult heritage"
Ramon Graus - Behind the façade. Comparing three building traditions: London, Lisbon, Barcelona.

49. Joan Fuster: figura d'un segle. 1922-2022. Centenari de l'intel·lectual català més decisiu del s. XX. 2, 3 i 4/2/2022. Facultat de Filologia de la UB: la Capella i Vil·la Joana

L'any 2012, a la Facultat de Filologia, va tenir lloc el Simposi Internacional Joan Fuster: figura de temps. Aquell any tenien lloc cinc aniversaris relacionats amb la vida i l'obra de l'escriptor i assagista valencià: els 90 anys del seu naixement, els 60 anys de la primera anotació al Diari (1952-1960), els 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians i El País Valenciano, els 40 anys de la publicació de Literatura catalana contemporània i els 20 anys de la seva mort. El Simposi Internacional Joan Fuster: figura de temps va voler commemorar-les totes, no per voluntat d'homenatge, sinó per mostrar la pluralitat del pensament de Joan Fuster i la seva vigència. El simposi va tenir lloc a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb la participació d'Antoni Martí Monterde, Neus Penalba, Enric Sullà, Xavier Pla, Jaume Pérez Montaner.  Aquelles fites marcaven una trajectòria literària i personal, però també una època històrica en les lletres catalanes i europees. Als anys quaranta s'iniciava, primer en poesia i poc més tard en Diaris i Assaig Humanista una de les principals propostes històrico-crítiques de la literatura catalana, i es plantegen els reptes polítics de futur per als Països Catalans, tot resseguin la seva història unitària i diversa. El títol del Simposi -Joan Fuster: figura de temps- s'inspirava en el primer lliurament del Diari. També fa referència a una definició polièdrica i temptativa de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per la cultura catalana. Aquestes jornades pretenen una revisió crítica del significat d'aquests moments inicials de l'obra de Fuster, i del que signifiquen avui. Amb una puntualitat imprevisible però feliç, el dia de l'aniversari de la mort de Joan Fuster apareixia el volum Joan Fuster: figura de temps, a Edicions UB. Va ser l'embrió de la col·lecció Figura de Literatura Comparada en l'Espai Intel·lectual Europeu.  Nascut el 1922, Joan Fuster iniciava als anys quaranta, primer en poesia i poc més tard en Diaris i Assaig Humanista una de les obres intel·lectuals i assagístiques més influents del segle XX, que fixa els fonaments d'una de les principals propostes històrico-crítiques de la literatura catalana, i es plantegen els reptes polítics de futur per als Països Catalans, tot resseguin la seva història unitària i diversa. El títol del Simposi -Joan Fuster: figura d'un segle- s'inspira en el primer lliurament del Diari: figures de temps (1952). També fa referència a una definició polièdrica i temptativa de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per la cultura catalana. Aquestes jornades pretenen una revisió crítica del significat d'aquests moments inicials de l'obra de Fuster, i del que significa la seva obra en l'Espai Intel·lectual Europeu.  Quina figura de l'intel·lectual traça i funda l'obra de Fuster? Què hi ha en l'obra de Fuster que ens permet pensar la nostra contemporaneïtat? què hi ha en la nostra contemporaneïtat que ens porta a rellegir l'obra de Fuster? Aquestes són les qüestions principals que abordava aquell Simposi.  En 2022, centenari del seu naixement, i trentè aniversari de la seva mort, considerem que aquelles preguntes tenen encara potser més vigència que mai, especialment a la vista dels darrers esdeveniments.  Per aquesta raó, és el moment de tornar a debatre la situació de l'edició de l'obra completa d'un clàssic com Fuster, i amb quins problemes topa la recepció crítica i per part dels lectors de la seva obra, al costat d'altres preguntes i iniciatives que, sens dubte, generarà la relectura de la seva obra també en el segle XXI.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Intervencions:
Gustau Muñoz - Joan Fuster: una lectura des del segle XXI.
Marina Porras - Fuster i els germans Ferrater/Ferraté.
Àlex Matas Pons - Uns països sense política?
Enllaç a l’enregistrament
Valeria Gaillard - Joan Fuster, una experiència compartida de traducció.
Ester Pino Estivill - Joan Fuster i Roland Barthex: l'aventura de llegir.
Enllaç a l’enregistrament
Toni Rico - Identitat i ideologia en l'obra de Joan Fuster.
Núria Cadenes - Joan Fuster, contra el feixisme.
Enric Pujol - Joan Fuster, i la historiografia catalana.
Enllaç a l’enregistrament
Toni Mollà - Joan Fuster i la invenció de la identitat.
Enllaç a l’enregistrament
Jesús Revelles - Joan Fuster i Llorenç Villalonga.
Enllaç a l’enregistrament
Josep Ballester - Fuster ex-poeta?
Enllaç a l’enregistrament
Bernat Ruiz Domènech - L'aventura del llibre català.
Enllaç a l’enregistrament
Jan Brugueras - Tot els Nosaltres...
Enllaç a l’enregistrament
Xavier Aliaga - Joan Fuster, el periodista necessari.
Enllaç a l’enregistrament
Ferran Garcia Oliver - Fuster en l'afable companyia dels clàssics.
Enllaç a l’enregistrament
Bernat Padró Nieto - Joan Fuster i la revista Verbo.
Enllaç a l’enregistrament
Francesc Viadel - Aproximació a Joan Fuster de Manuel Lloris, un intent d'esmena a la totalitat.
Enllaç a l’enregistrament
Xavier Pla - Joan Fuster, lector i prologuista de Josep Pla.
Enllaç a l’enregistrament
Òscar Jané - Joan Fuster i el nord del Nord.
Enllaç a l’enregistrament
Jordi Sebastià - El pensament religiós en Joan Fuster.
Enric Bou - Els viatges de Joan Fuster a la seva terra. Dos llibres del 1962.
Antoni Martí Monterde - Presentació de Joan fuster. Figura d'Assaig. Barcelona: Comanegra, 2022.
Enllaç a l’enregistrament
 

50. Comparatistes sense comparatisme. VI simposi La literatura comparada a Catalunya. 1, 2 i 3/12/2022. 
Vil·la Joana

La literatura Comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. D'una banda, per la història de la modernitat cultural a Catalunya, -i especialment a Barcelona-, la seva crítica literparia té una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb la relació de la literatura catalana amb les literatures europees.   Però, en el moment d'institucionalitzar-se acadèmicament la Literatura Comparada, només Ramon Esquerra aconsegueix incorporar-se explícitament a aquesta nova disciplina. En canvi, els principals crítics literaris a Catalunya es caracteritzen en els seus escrits per una actitud profundament comparatista, però sense sotmetres's a les pautes marcades oficailment des de les càtedres del comparratisme i, en alguns casos, discutint l'orientació donada per l'acadèmia.   El resultat és un conjunt de comparatistes sense comparatisme: crítics literaris de talent, voluntat i mirada comparatista que, rellegits en aquesta clau, mostren una història alternativa de la Literatura Coomparada al nostre país, i en el conjunt d'Europa. Aquest Simposi és la sisena edició d'un projecte obert amb edicions cada anys des de 2016, que busca desenvolupar una perspectiva el més completa possible de la Història de la Literatura Comparada a Catalunya. Ja se n'han publicat dos volums que recullen les contribucions a Comparatistes sense Comparatisme des de 2016 a 2020; seguiran diversos volums que apareixeran periòdicament a la Col·lecció Figura, d'Edicions de la Universitat de Barcelona.

Coordinació científica : Antoni Martí Monterde.

Pere Gimferrer, un espítiut comparatista. Tía Blesa. 1/12/2022
Els Modernistes i la recepció del pensament sociològic a Catalunya. Jordi Riba. 1/12/2022
Joan Gili Serra. Josep Mengual. 1/12/2022
L'Hoste: Rubén Darío i Joan Alcover. Ignasi Moreta. 1/12/2022
Enllaç als enregistraments

Els editors com a comparatistes. Bernat Ruiz-Domènech. 2/12/2022
Josep Sol. Guillem Molla. 2/12/2022
Francesc Pujols com a crític literari amb voluntat cosmopolita. Max Pérez i Alba Pedrós.2/12/2022
Josep Iborra: Humanisme i crítica literària. Enric Iborra. 2/12/2022
Enllaç als enregistraments

Josep Ferrater Mora, filosofia i crítica literària. Josep Maria Tericabras. 3/12/2022
Josep Maria Junoy. Andratx Badia. 3/12/2022
Els escriptors de dietaris com a comparatistes. Antoni Martí Monterde. 3/12/2022
Enllaç als enregistraments