Reinventar el museu de Barcelona. Història urbana i democràcia cultural.

Prefiguració del pati de la Casa Padellàs, amb el Rellotge dels Flamencs al fons

En l’empeny per construir l’Europa dels ciutadans es posa d’immediat de manifest el paper cabdal de les ciutats i de la xarxa urbana, com a esquelet d’una identitat compartible, i el potencial dels museus de ciutat. La constatació també sembla vàlida per a d’altres àrees del món: els museus de ciutat creixen arreu com a museus de la ciutadania. El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) va néixer el 1943 a la Casa Padellàs i la plaça del Rei, després d’una llarga gestació. En les darreres dècades, el MUHBA s’ha configurat com un conjunt d’espais patrimonials estès per la ciutat, que ara cal poder teixir amb una visió de tot Barcelona, a la Casa Padellàs. Actualment, molts altres grans museus de ciutat d’Europa remodelen la seva seu central, de París a Frankfurt i Viena, de Copenhaguen a Berlín i Lisboa. Barcelona no és, per tant, un cas únic.

MUSEU “DE” LA CIUTAT, MUSEU “A” LA CIUTAT

Les seus del MUHBA mostren la colònia romana, amb les excavacions a la plaça del Rei, el Temple d’August i altres espais arqueològics; l’urbs medieval, amb el Palau Reial i el barri jueu; la ciutat de la literatura i les arts, amb la Casa Verdaguer de Vil·la Joana i la Casa del Guarda del Park Güell; i la Barcelona de l’era contemporània, amb quatre espais encara en obres: Fabra i Coats (el treball i la ciutat), Casa de l’Aigua (recursos i proveïment), Turó de la Rovira (guerra i postguerra) i Oliva Artés (metròpoli contemporània, en format museu laboratori).

Es tracta, doncs, d’un museu amb les sales per la ciutat, les quals no constitueixen àmbits estancs, sinó polaritats entrellaçades. El MUHBA es fa així museu de proximitat sense perdre la condició de museu de la ciutat. Gràcies a aquesta doble escala, el Museu és un instrument de política urbana amb un potencial remarcable. El seu relat se situa dins dels paràmetres de la història urbana, de Barcino a l’alba del segle xxi, i permet relacionar els diferents replans de la vida a la metròpoli barcelonina, capital nacional de Catalunya, sense oblidar els vincles amb àmbits més amplis, en un món global.

EL NOU COR DEL MUSEU A LA CASA PADELLÀS

Però ara mateix el MUHBA no té cor, li falta un espai de síntesi on conflueixin espais i relats per tornar a bombejar-los en una síntesi oberta de la trajectòria de la ciutat. Li cal recuperar la Casa Padellàs com el que fou en temps d’Agustí Duran i Sanpere: un lloc per començar a interrogar Barcelona, una “casa de la història” amb la qual voldríem poder celebrar el 75è aniversari del Museu. 

La primera impressió que tindrà el visitant al pati serà el gran rellotge dels flamencs de 1576 i que fins el 1864 va pautar la vida urbana. Al voltant del pati, amb la metàfora del temps que passa, hi haurà l’àgora i l’escola. Museu àgora

L’àgora, d’accés obert i lliure, funcionarà com un basar d’idees, amb elements que incitin a imaginar alternatives per conèixer la ciutat: l’audiovisual Això és Barcelona a la sala d’actes, la Carta històrica digital per situar-se, el MUHBA virtual (amb les seus del museu en 3D), l’interactiu Urbium Europae (Europa des dels museus de ciutat), el Mur de les memòries (amb imatges i documents aportats pels ciutadans) i la llibreria. 

Museu escola

A l’altra banda del pati hi haurà el Museu escola, seguint la tradició educativa catalana, tan deutora de Montessori, i tenint presents les museum schools dels Estats Units i, també, les aules dels museus de L’Havana.

Com a element de suport, el Museu escola comptarà amb una secció de l’exposició de síntesi pensada per als més petits. Les estades d’escoles al museu estimularan la innovació educativa, en benefici de tots els altres escolars que efectuïn visites més breus. 

Barcelona flashback

En els dos pisos intermedis, l’exposició Barcelona flashback es perfila com una aproximació àgil a la història urbana, amb un relat plural i renovable. Hi ha antecedents prestigiosos, com l’exposició ADN Amsterdam. Volem oferir diferents formats de visita, dels 50 minuts a estades més llargues. Barcelona flashback tindrà quatre parts, la panoràmica, la històrica, la contemporània i la infantil, que el visitant podrà combinar com li convingui: En primer lloc, (I) Barcelona a vol d’ocell, amb dues visions àmplies: la metròpoli actual, amb aproximacions al seu territori a través de les panoràmiques urbanes, i la plana barcelonina fa 7.500 anys, amb una visió dels primers agricultors del neolític. A continuació, (II) Vint segles de vida urbana, per situar la trajectòria de la ciutat i poder interrogar tot seguit alguns moments i processos decisius, com el declivi imperial a Barcino, l’origen del municipi medieval, els conflictes amb la monarquia hispànica, els canvis tècnics i el moviment obrer, l’alba de l’urbanisme modern amb Cerdà, l’ambició modernista de capitalitat i Gaudí, l’impacte de la guerra i la resistència antifranquista o els efectes dels Jocs Olímpics. En total, vint nodes explicatius, amb les peces, imatges, cartografies i textos disposats com un còmic mural, i amb un fris més detallat, a sota, per als qui vulguin saber-ne més.

Després, (III) Explorant Barcelona, una radiografia geogràfica, per capes, dels paisatges urbans de la Barcelona present, descodificats segons les claus de l’economia i la societat, de l’arquitectura i l’urbanisme, de la banalitat i la creativitat, etc. Un espai per entrenar-se en la lectura de centres i perifèries, coherent amb les guies d’història del museu i amb les propostes d’itineraris i trekkings urbans generats pels seus estudis de postgrau. 

Al final, (IV) Barcelona amb ulls de nen, amb objectes i jocs que suscitin converses entre petits i grans. De les olors de la cuina medieval (basant-se en els estudis del Museu sobre gastronomia històrica) a la rèplica de la maqueta del projecte de port franc exhibida en l’Exposició de 1929 i als ordinadors escolars de la dècada de 1980.

Centre de Recerca i Debat

Al pis superior de la Casa Padellàs, amb la bella galeria sobre la via Laietana i la plaça del Rei, hi haurà el mirador públic i el Centre de Recerca i Debat (CRED), amb l’arxiu, la biblioteca i sales de reunió. El CRED, funciona fa quasi una dècada com un punt de trobada amb universitats, entitats culturals, centres d’estudis locals i ciutadans.El CRED és el think tank del Museu: les investigacions presentades en conferències, seminaris i postgraus nodreixen publicacions, exposicions grans i petites, visites i itineraris, estimulen un turisme alternatiu i proporcionen un know how exportable.

Els usuaris del CRED hi troben un entorn creatiu i aquest cercle virtuós, que dissol fronteres entre recerca i divulgació, contribueix notablement a la sostenibilitat del centre de coneixement que ha de ser el MUHBA. Ara, per fi, podrà tenir un espai propi.

MIRALL I PORTAL DE BARCELONA

Amb la Casa Padellàs com a nucli vertebrador d’un museu amb les sales per tota la ciutat, el MUHBA aspira a veure’s reconegut, ara que farà 75 anys, com un equipament estratègic, mirall i portal de Barcelona i els seus barris. La innovació en història, patrimoni i ciutadania fa del museu un centre de R+D en la reinvenció de la ciutat del segle xxi,  com a pont assentat sobre el patrimoni entre l’apropiació ciutadana de la història urbana i una major democràcia cultural, en la línia de la Declaració de Barcelona sobre els museus de ciutat d’Europa.

(Versió breu de l’article publicat per l’ICOM a Camoc Museums of Cities Review, 03/2017)

Joan Roca i AlbertMUHBA