Mirar el món des de Barcelona

Construir mirades globals des de Barcelona és un paper cabdal del museu de la ciutat. Si en els casos de Barcino, en el món romà, i de la Barcelona mercantil i seu reial, en temps baixmedievals, fa temps que s’hi treballa des del Museu, ens calia reprendre també el fil per als segles moderns i contemporanis. En el cas de l’Edat Moderna, l’exposició “El món del 1714. A l’entorn de Barcelona” va permetre situar les opcions de Barcelona, capital de Catalunya, en el marc de les oportunitats mercantils que s’havien obert a escala mundial i del combat entre les potències europees pel control del continent i de les colònies. Enguany, l’exposició “Imatges per creure” ha abordat la història d’Europa i de la difusió del protestantisme en els segles xvi i xvii. L’exposició ho aborda des de Barcelona, una capital marcada, precisament, per la contrareforma catòlica. Pel que sabem, ha estat l’única exposició que, en aquest cinquè centenari de les tesis de Luter, no s’ha limitat a mostrar l’impacte del protestantisme allà on va triomfar, sinó que ha situat tot Europa en perspectiva històrica, amb una mirada de la Mediterrània cap al nord, i no a la inversa.

Quant als temps contemporanis, el Museu té ara mateix un paper rellevant a l’ICOM/Camoc en la reflexió sobre els museus de ciutat com a constructors de polítiques socioculturals i, alhora, de polítiques urbanes. La secció de l’ICOM per als mueus de ciutat ha publicat el text “Reinventar el Museu de Barcelona” al número 03/2007 de la Camoc Museums of Cities Review (vegeu pàgines centrals del butlletí). La revista fou presentada en el congrés anual de l’ICOM/Camoc, celebrat pel novembre de 2017 a Ciutat de Mèxic, en el qual va participar el Museu. El congrés de Mèxic tenia per tema “museu i històries  controvertides”.

La ponència del MUHBA, La ciutat informal en el museu de la ciutat, mostrava la trajectòria del barraquisme a Barcelona i els reptes metodològics de la seva incorporació al Museu, amb el parc arqueològic i els espais expositius del MUHBA Turó de la Rovira. La intervenció va despertar un interès notable entre els assistents europeus i sobretot americans, del Canadà a l’Argentina, i també entre els sud-africans, Durban sobretot. Els barris d’habitatge informal han estat i són l’entorn urbà d’una part substancial de la població mundial: no fer-se’n ressò als museus de ciutat falseja la realitat i disminueix el seu potencial. Fa poc, la presidenta del CAMOC va presentar l’experiència de Barcelona davant l’OCDE, com un model d’actuació dels museus de ciutat en el desenvolupament local. Una altra mirada, arran de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural en 2018, és la que el MUHBA ha presentat sobre el patrimoni industrial a la Comissió Europea, a proposta de l’Ajuntament i l’ICUB. El projecte s’ha intitulat Les ciutats i el seu llegat industrial en la construcció d’Europa: el patrimoni industrial i les majories urbanes a la UE. S’hi han adherit els consocis del MUHBA en la City History Museums and Research Network of Europe de Torí, Roma, Liubliana, Cracòvia, Berlín, Hamburg, Lió, Madrid i Lisboa. L’ambició de construir una identitat europea compartible té una base important en la història i les memòries de l’era fabril, en la qual s’han format les majories urbanes del continent: el patrimoni industrial esdevé així un referent decisiu.

Joan Roca i Albert
MUHBA