La ciutat medieval dins del Palau Reial

La primavera vinent farà 700 anys de la culminació de la Capella Reial, la primera església gòtica completada a Barcelona. Jaume II ordenà llavors comunicar-la amb la caixa romànica del Palau Reial Major a través de la desapareguda avantcambra gòtica, que substituïa les anteriors estructures romàniques del sector, capella comtal inclosa. Enderrocada l’any 1837 per aixecar un bloc de pisos, l’avantcambra gòtica és evocada des de mitjan segle xx per l’actual reconstrucció historicista, que li fa poca justícia.

Dècades més tard (1359), Pere el Cerimoniós manava demolir tot l’interior del vell palau romànic a partir del terra de la primera planta, i feia recréixer la caixa romànica per encabir el gran saló gòtic del Tinell, conegut pels medievals com el saló de Parament o l’Aula Règia. La Capella, el saló de Parament i les voltes romàniques que el suporten, junt amb alguns vestigis originals de les galeries del verger i de l’ala de l’Audiència al carrer Comtes (actual Museu Frederic Marès), són el que resta d’un conjunt medieval molt complex que no ha pervingut. A inicis del segle xv, ja ocupava tot el sector comprès entre la muralla romana, la baixada de la Canonja, el carrer Comtes i el desaparegut carrer de les Escrivanies, fossilitzat en el pas públic que mantenen les dues portes renaixentistes del Palau del Lloctinent. El primitiu corral del palau o plaça tancada paral·lela a la façana principal també va ser enllaçat llavors amb l’antiga plaça de la Corretgeria. Va néixer així un espai cívic bastant més llarg que no l’actual plaça del Rei, atès que estenia el seu coll d’ampolla sobre tot el carrer del Veguer. La dinastia de Barcelona culminava d’aquesta manera la reforma integral de l’edifici que simbolitzava el poder reial. Autorepresentar-se amb suficient dignitat era essencial en un moment en què el municipi de Barcelona i la Diputació del General anaven consolidant i proclamant arquitectònicament els respectius contrapoders.

Amb aquest breu resum el MUHBA anuncia una llarga investigació sobre l’evolució del Palau Reial Major al si de la Barcelona gòtica. Els treballs han anat des de la recerca documental, fotogràfica i cartogràfica fins a l’aixecament tridimensional dels interiors de l’edifici amb escàner làser terrestre, l’anàlisi i datació dels paraments pervinguts i l’obtenció d’imatges amb càmeres ubicades en drons. Conscients que un complex patrimonial d’aquesta rellevància només pot ser plenament entès des del coneixement de la societat que el va erigir, el MUHBA també ha fomentat els avenços en la recerca sobre la Barcelona del segle xv, l’etapa amb més polèmiques i buits historiogràfics. Els resultats de tota aquesta activitat seran presentats en una exposició dedicada a la Barcelona de la baixa edat mitjana, que inaugurarem l’estiu del 2018. Començarà mostrant la recuperació per la ciutat de la condició de gran port internacional, a través de la instal·lació del derelicte Barceloneta I; i continuarà explicant la nova realitat econòmica, el creixement urbà i els canvis socials i polítics que se’n derivaren, sota l’ombra arbitral del Palau Reial Major. L’objectiu és construir un nou relat museogràfic del període, amb les peces més rellevants de les nostres col·leccions i nous formats audiovisuals. Un dels reptes serà articular amb aquesta base estructural tot un seguit d’obres barcelonines prestades per altres institucions, que ajudaran a enriquir i matisar la presentació inicial del nou discurs. 

Ramon J. Pujades i Bataller
MUHBA