Barcelona vista del Besòs. La ciutat des de la perifèria

Barcelona vista del Besòs, retrat urbà i humà de la metròpoli construït de la perifèria al centre, és un projecte fotogràfic que se centra en les topografies quotidianes de les majories urbanes al front marítim oriental de Barcelona. Com a projecte no sols de creació, sinó també educatiu, ciutadà i polític, i com a proposta de documentació i de representació  alhora, el seu propòsit ha estat el de proporcionar iconografies per a un nou imaginari col·lectiu.¹

El projecte és obra de Patrick Faigenbaum, fotògraf, i del sotasignat, Joan Roca, geògraf i historiador. Amb Faigenbaum no ens coneixíem. Era gener de 1999 i ell tan sols venia a fer fotografies a petició de Jean-François Chevrier, que m’havia demanat a mi una conferència a Brusel·les sobre la Barcelona post-olímpica.

Ens vam trobar a l’estació de Sants (jo duia el llibre David Hockney’s Dog days per reconèixer-nos), i allà  mateix ens hi vam posar, fent un cafè. Teníem poc temps. Calia definir el tema i sobretot trobar el to, per situar espais i persones de les perifèries urbanes dins del conjunt de la ciutat, sense etnografia comunitària ni victimisme. 

Vam pujar a Montjuïc per tal que Faigenbaum tingués una referència de Barcelona i a migdia ja érem al pont de Cristóbal de Moura, rumb a la Catalana, la Mina, el Besòs i el Poblenou. Fou el primer recorregut per tota aquella àrea del front marítim, unificada pel procés de transformació urbanística, que ens ocuparia fins a la crisi de 2008. Una àrea en la qual, de les obres olímpiques ençà, la metamorfosi urbana posava en contacte activitats i ciutadans de condició molt diversa, del riu Besòs a la Ciutadella, de la Gran Via al mar. Així començà una tasca que va durar vuit anys i que per la seva sintonia amb els plantejaments educatius de l’Institut Barri Besòs, on el sotasignat era professor, va establir-hi el quarter general. Això va marcar molt el projecte, elaborat sota la mirada d’un centre educatiu molt sensible al seu entorn urbà, amb el Fòrum de la Ribera del Besòs que s’hi reunia, i de l’escola de belles arts de París, l’ENSBA, on era professor Faigenbaum.

La recerca es va organitzar combinant aproximacions precises als indrets més significatius dels fluxos humans i dels paisatges urbans amb recorreguts molt més a l’atzar. Ho vam definir com a vagareig programat, a mig camí entre el flâneur de Benjamin, les memòries arrelades de Halbwachs, la invenció de la quotidianitat per Michel de Certeau, la lectura de l’ambient de Munir Cerasi, la topofília de Yi-Fu Tuan o els ‘llocs’ i ‘no llocs’ de Marc Augé. Un vagareig amb hipòtesis prèvies, sí, però hipòtesis que es modificaven en interactuar amb les imatges. En tots els casos, les fotografies passaven pel doble filtre de l’historiador i del fotògraf. Així, a quatre ulls, vam anar completant la crònica de la transformació de Barcelona en el trànsit de segle, des de la perspectiva de la història urbana i amb la mirada radicada a la costa oriental, tan activa des del segle xviii. Tot plegat, amb vista a la construcció d’una nova percepció del “local” i el “global” alhora, com es pot veure a l’exposició al palau de la Virreina d’aquest hivern de 2017/2018, amb la col·laboració del MUHBA, que ha publicat el llibre sobre el projecte.

Joan Roca i Albert
Geogràf i historiador
____________________________________________

1. Joan Roca i Albert, “Urban inclusion and Public Space: Challenges in Transforming Barcelona”, dins de Urban Diversity. Space, Culture, and Inclusive Pluralism in Cities Worldwide, Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 2010; Ídem, “Los riesgos de la nueva dimensión urbana”, dins de Josep M. Montaner i Joan Subirats (ed.), Repensar las políticas urbanas, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2012.