La ruta de l’aigua a llevant de la ciutat: un recorregut per la història de Barcelona
A l’extrem nord de Barcelona, a tocar del congost del Besòs, es localitzen diverses infraestructures hidràuliques que han portat aigua a la ciutat al llarg de la seva història, la majoria de les quals es troba en un estat de conservació acceptable. Es tracta d’un conjunt excepcional i força desconegut que permet interpretar bona part de l’evolució de l’abastament d’aigua de la ciutat i la seva rodalia.
En ordre cronològic cal fer referència, en primer lloc, a l’aqüeducte romà de Bàrcino (segle I d.C.), un tram del qual es troba soterrat al futur Parc Arqueològic del Rec Comtal, a Sant Andreu de Palomar. En segon lloc, trobem el rec Comtal, que data com a mínim del segle X. Part del seu recorregut medieval amb l’aigua corrent és visible al barri de Can Sant Joan de Montcada i al de Vallbona, al districte de Nou Barris, mentre que un tram es troba soterrat a Sant Andreu en espera de l’execució de les obres del Parc Arqueològic. En tercer lloc, cal fer referència a les galeries i la boca de la mina de Montcada, inaugurades el 1785: des d’aquesta data fins a l’actualitat ha estat l’origen de les aigües de la séquia Comtal. En quart lloc, l’aqüeducte Baix de Montcada (ABM), amb origen a les mateixes mines i inaugurat el 1826, fou el principal subministrament d’aigua de boca a Ciutat Vella i la Barceloneta al llarg del segle XIX.
El cinquè lloc correspon a l’aqüeducte de Dosrius, inici del servei de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) des del 1873. Procedent del Maresme, travessava la vall del Besòs i ascendia fins a Trinitat Nova per arribar finalment a la Central d’Altures, l’actual seu el districte d’Horta-Guinardó. En sisè lloc trobem la Casa de les Aigües de Montcada, ubicada al barri de Can Sant Joan, que fou l’antiga central d’extracció de l’Ajuntament de Barcelona i de 1879 a 1989 va completar l’abastament de l’ABM.
En setè lloc, cal esmentar dos altres aqüeductes, Baix i Alt Vallès. Procedien de la conca dreta del Besòs i foren adquirits per la SGAB el 1881 i 1896, respectivament. Un tram del primer es pot veure al barranc de Can Cuyàs, a Ciutat Meridiana. El vuitè lloc l’ocupa la central d’Agbar del Besòs, a tocar de l’A17, finalitzada el 1895 i encara en servei, i el novè, l’estació elevadora de les aigües captades a Montcada de l’Ajuntament de Barcelona, destinada a l’abastament municipal i operativa de 1919 a 1989. Actualment es troba seccionada per la Meridiana, en les anomenades Cases de les Aigües de Trinitat Vella i Trinitat Nova.
La ruta de l’aigua a llevant de la ciutat, incorporada als espais MUHBA, actualment permet visitar la boca de la mina de Montcada, la Casa de les Aigües de Montcada, els trams descoberts del rec Comtal i la Casa de les Aigües de Trinitat Vella. Esperem que en un futur immediat sigui possible millorar i completar aquesta ruta amb la visita a la Casa de les Aigües de Trinitat Nova i la dignificació del tram del rec Comtal al seu pas per les hortes de la Ponderosa, a tocar de l’autovia A17.
Manel Martín Pascual
Historiador