Casa Padellàs, la casa de la història

Nova seu central del Museu d'Hèlsinki, totalment refeta i inaugurada a la primavera de 2016.
Maija Astikainen, ©Helsingin Kaupunginmuseo

En el butlletí anterior ja vam començar a parlar dels projectes per renovar tot el conjunt de la plaça del Rei, entre els quals hi ha la conversió de la Casa Padellàs i l’Edifici Llibreteria en la Casa de la Història de Barcelona. Una casa de la història concebuda com a punt de trobada per a ciutadans i visitants, que articuli el conjunt dels relats i espais patrimonials del MUHBA estesos per la ciutat.

No són pocs els museus de ciutat europeus que, després d’unes dècades en què han multiplicat la seva presència urbana amb la incorporació de seus pel conjunt de la ciutat, amplien i renoven la seva seu central en pro d’una més gran cohesió cultural urbana, que inclogui l’atenció als nouvinguts i els refugiats de manera plenament normalitzada, i apunti, alhora, a una reformulació completa de les pràctiques turístiques. 

Les propostes d’aquests museus urbans de nova generació, ben representats en la xarxa creada i liderada pel MUHBA, la City History Museums and Research Network of Europe, s’han començat a debatre també prop de les institucions europees, a partir de la Declaració de Barcelona sobre museus de ciutat de 2013. Amb aquesta finalitat, i en nom de tots els membres de la xarxa, el MUHBA va ser present el mes d’octubre passat a la darrera reunió del Culture Forum d’Eurocities, celebrada a Oulu (Finlàndia), per començar a concretar i a donar impuls al reconeixement de la configuració específica i de les funcions i potencialitats d’aquests museus de ciutat renovats en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que s’ha de celebrar el 2018.

No es tracta tan sols de comptar amb un camp d’actuació més clar per als museus de ciutat, que tenen unes característiques molt diferents d’altres tipus de museus, sinó de la possibilitat d’avançar en la construcció d’una personalitat compartible d’Europa.

Relatar les múltiples trajectòries europees a partir de les seves ciutats, considerades en xarxa, es perfila també com una alternativa tant a la mera addició de relats nacionals com al relat mític i monolític d’una suposada identitat essencial que, a còpia de contrapesar conflictes i exaltar valors hipotèticament compartits, acaba per convertir-se en una visió més ideològica que no pas històrica del passat i de com considerar-lo en el present. Aquest és, precisament, el risc que corre la Casa de la Història Europea, promoguda des del Parlament Europeu, que aviat ha d’obrir les portes a Brussel·les. 

Per poder perfilar el projecte de Casa de la Història de Barcelona a la Casa Padellàs i l’Edifici Llibreteria com com a cor i motor del MUHBA hi ha prevista una exposició seminari al Museu a començaments de 2017, que esperem que sigui el preludi d’una exposició i un debat més amplis sobre tota aquesta nova generació de museus de ciutat europeus, que avançat l’any s’ha de celebrar conjuntament a Barcelona, Berlín i una altra ciutat encara per decidir, en haver-hi múltiples candidatures. 

Aquesta petita exposició hauria de permetre també comentar els aspectes més materials en la concreció de la Casa de la Història com una part diferenciada i específica del complex museístic de la plaça del Rei. No es parteix de zero, hi ha exemples per Europa i també hi ha els estudis i treballs efectuats per al MUHBA Vil·la Joana. A hores d’ara, la previsió és d’una planta baixa com a àgora museu, és a dir, un espai obert amb múltiples mecanismes per apropiar- se de la ciutat, acompanyada de dues plantes per abordar les grans qüestions de la història de Barcelona fins als nostres dies, més una planta superior amb el Centre de Recerca i Debat, al qual s’afegiria el Centre de Documentació. 

Joan Roca i AlbertMUHBA