El MUHBA pas a pas
Agustí Duran i Sanpere havia comentat en alguna ocasió que, en la seva experiència, la clau per fer avançar el Museu d’Història de la ciutat havia residit, sobretot, a saber aprofitar les oportunitats. També es podria dir d’una altra manera: convé tenir les propostes madurades per a quan siguin realitzables i, si se n’ha d’atendre diverses alhora, cal flexibilitat organitzativa i un equip il·lusionat. En certa manera, aquesta és la situació ara mateix, quan, al dia a dia i a la programació en preparació per al 2015 i els anys següents, s’afegeix l’actuació simultània en sis espais patrimonials que, d’acord amb el calendari d’inversions aprovat, s’ha d’enllestir en els propers mesos. Un pas més en la tasca per fer del MUHBA un mirall eficaç de la ciutat.
Començant pels temps d’abans de Barcino, el pla de Barcelona a l’alba de la pagesia serà l’objectiu de l’exposició programada sobre el Neolític, al final de la primavera, nodrida per anys de recerca i amb l’incentiu de les excavacions recents a la Sagrera i altres indrets de la ciutat. Quant a l’urbs antiga, un nou recorregut pels espais de l’aula episcopal i el baptisteri, junt amb l’exposició Barcelona a l’antiguitat tardana, mostrarà com emergeix el nucli de poder episcopal en temps visigòtics a l’angle nord del recinte fortificat. És la contribució principal del Museu al Pla Barcino, gràcies al qual el patrimoni de la ciutat incorpora també la domus d’Avinyó 15, un entorn de la muralla renovat i l’app sobre Barcino creada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona.
No menys enriquit sortirà el relat de la ciutat a l’edat mitjana, amb la remodelació prevista de l’espai del Museu al Call, que permetrà ubicar plenament l’aljama dels jueus barcelonins en el relat de les activitats, la societat, les institucions i la cultura de la ciutat medieval. La renovació museística, que s’obrirà pel març, anirà aparellada a l’exposició Haggadot, dedicada als llibres pasquals confegits a Barcelona al segle XIV, que constitueixen un magnífic testimoni de l’esclat jueu del gòtic català. Tot plegat, un pas més en la concreció museogràfica del perfil de la ciutat medieval, que seguirà en els propers anys amb els projectes dedicats a reavaluar la Barcelona del segle XV i també, en el terreny patrimonial, a crear una visió interactiva de la ciutat a l’edat mitjana, començant pel Palau Reial. Així mateix, la tardor vinent, l’exposició Alimentar Barcelona s’endinsarà en la continuïtat fins als nostres dies, malgrat els canvis, d’una competència fonamental del municipi medieval: la d’assegurar i regular el proveïment bàsic alimentari.
Els temps moderns han rebut un gran impuls museològic aquest 2014 arran del programa del Tricentenari. En el cas del MUHBA, l’exposició El món del 1714 ha tingut més de 90.000 visitants i Monestirs urbans en temps de guerra ha abordat el seu tema des d’una perspectiva inèdita i molt documentada. Convé mantenir aquest impuls per endinsar-nos en el procés històric que discorre dels segles medievals als moderns. Actualment, es prepara una mirada des de Barcelona a la divisòria entre el nord i el sud d’Europa en els temps en què la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica van marcar pautes divergents de control religiós i cultural. És una exposició prevista pel desembre del 2015 amb gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut.
Pel que fa als temps contemporanis, les actuacions en curs se centren en l’època de la formació d’una metròpoli industrial moderna i en la conformació de Barcelona com a capital d’una Catalunya renaixent. A Fabra i Coats, la rehabilitació de la Sala de Calderes i la sistematització en curs de la col·lecció van configurant el futur espai museístic, en la línia mostrada per l’exposició Fabra i Coats fa museu, clausurada fa poc amb la presentació d’un remarcable estudi de Pere Colomer: el llibre Barcelona, una capital del fi l. A la Casa de l’Aigua, l’enllaç de les dues parts de l’equipament, a Sant Andreu i Nou Barris, permetrà mostrar una infraestructura cabdal de la ciutat moderna. I a Oliva Artés, al Poblenou, avancen els treballs de la fase I, promoguts conjuntament per l’ICUB i Hàbitat Urbà.
A finals de març ja s’hi podrà fer un «obert per obres» amb una instal·lació que mostrarà, d’una banda, les apostes per a la ciutat futura i, de l’altra, una panoràmica històrica de la Barcelona del nostre temps, organitzada en dotze conceptes i amb objectes de la nova col·lecció contemporània en formació. A això cal afegir la mirada a la gran Barcelona des de les altures elaborada pel Museu i incorporada al castell de Torre Baró.
El contrapunt d’aquestes visions centrades en el «temps llarg» i els «grans espais» de la ciutat contemporània el posarà el Turó de la Rovira. La recuperació arqueològica de nous elements de la bateria antiaèria i del barri dels Canons va de bracet amb l’exposició permanent Barcelona, la ciutat al límit, centrada en moments i entorns extrems, com foren els bombardejos de la guerra i la ciutat de les barraques que creixia a la postguerra. Una postguerra que va conduir als camps nazis vora un miler d’exiliats que combateren el feixisme a Europa, conformant una vertadera Barcelona deportada que el Museu abordarà amb motiu del 75è aniversari del seu alliberament.
El projecte més complex en marxa al Museu, però, se situa en el terreny de la història cultural i és el de Villa Joana. La casa ha de reobrir al final del 2015 i en aquest Butlletí es comenten els treballs arqueològics que han enriquit el seu perfil, de mas agrícola a vil·la d’estiueig, escola especial i, finalment, casa museu. Els mons de la literatura, les literatures del món, la literatura catalana i Jacint Verdaguer s’articulen en la perspectiva històrica de Barcelona com a capital literària, i conformen la museologia d’un espai que ha de ser alhora centre d’estudi i de programació pública com a Casa Verdaguer dels patrimonis literaris.
També en el terreny de la història cultural, i en relació amb la seu del Museu al Park Güell, cal esmentar la preparació d’una mostra a l’aire lliure, potser a la sala hipòstila, sobre la imatge de les capitals europees el 1900. És part d’un programa més ampli, que anirà veient la llum en els propers anys, sobre la Barcelona del trànsit del segle XIX al segle XX, tan rellevant des de l’òptica dels nostres dies: de l’electrificació al modernisme, de la innovació industrial a les tensions socials, de l’expansió metropolitana a l’ambició de capitalitat nacional i europea.
Les novetats en els diversos espais del Museu incentiven, així mateix, l’aposta per comptar, en l’horitzó del 75è aniversari del Museu, amb una exposició de síntesi sobre la trajectòria de la ciutat, com la que Agustí Duran i Sanpere havia disposat a la Casa Padellàs. L’exposició Barcelona en cent objectes serà el primer pas en aquesta direcció, com comentarem en el proper Butlletí.
Joan Roca i Albert
Director del MUHBA