La Disputa de Barcelona de 1263: Una reflexió sobre el poder i la paraula
Jaume I en una escena de caça vers 1262 (detall). © Muséu Lengadocian, Montpellier
Coincidint amb el 750è aniversari de la cèlebre Disputa de Barcelona, el MUHBA, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Món Juïc, va celebrar un seminari on es va reflexionar sobre elmarc històric general de les disputes esdevingudes durant el segle XIII a diferents ciutats europees al voltant de la religió jueva i cristiana, i de manera específica de la que es va produir a Barcelona al 1263 a instàncies dels frares dominics de Girona i arbitrada personalment pel rei Jaume I.
La Disputa va tenir lloc al Palau Reial, en presència de la cort, el clergat i els habitants de la ciutat, tant jueus com cristians.
Els disputants van ser el convers dominic Pau Cristià i el mestre Moixé ben Nakman de Girona, anomenat Nakhmànides, i els temes tractats a la Disputa eren tres: si el Messies és diví i humà o bé únicament humà; si aquest ja ha vingut o si encara ha de venir i si el judaisme és la doctrina veritable o bé el cristianisme. En un moment de lent però progressiu enrariment de les relacions entre cristians i jueus, el relat de la controvèrsia ha arribat a l’actualitat mitjançant dues versions ben diferents: l’hebrea i la llatina.
La reflexió sobre l’origen i la natura de les Disputes a l’àrea catalanooccitana al segle XIII, sobre el coneixement del Talmud al món cristià de l’època i sobre el paper de la crítica de textos com a element de combat, així com la singularitat de la Disputa de Barcelona i les seves conseqüències històriques de llarga durada van aplegar estudiosos com: Claude Denjean, J. Ramón Magdalena, Francesco Bianchi, Tessa Calders, Alexander Fidora, Eulàlia Vernet, Harvey J. Hames, Robert Chazan, Esperança Valls i Pere Casanellas. En acabar el Seminari es va realitzar una representació teatralitzada de la Disputa de Barcelona de 1263 sota la direcció d’Agustí Espriu, a partir del text adaptat de Tessa Calders.
Carme Garcia SolerMUHBA