El Turó de la Rovira: balanç d’un espai patrimonial
El març del 2011 es va inaugurar el nou espai patrimonial del Turó de la Rovira, que va significar l’arranjament i l’actuació patrimonial en un indret de la ciutat, fins llavors força degradat, aïllat i desconegut, on es conservava una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l’aviació durant la Guerra Civil, així com les traces del nucli barraquista del barri dels Canons.
Ben poc es podia imaginar que, un any després, aquesta actuació seria guardonada ex aequo amb el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, atorgat als arquitectes Imma Jansana i Jordi Romero per set organismes europeus que pretenen «reconèixer i estimular els projectes de recuperació i defensa de l’espai públic a les nostres ciutats».
El jurat ha estat presidit per l’arquitecte Josep Llinàs, en nom del CCCB, i integrat pels directors de les institucions següents: Deutsches Architekturmuseum (Frankfurt), Museum of Finnish Architecture (Hèlsinki), The Archi-tecture Foundation (Londres), La Cité de l’Architecture et du Patrimoine (París), Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam) i Architekturzentrum Wien (Viena).
En les actes publicades es consigna que: «s’ha atorgat el premi ex aequo a la intervenció del Turó de la Rovira, al barri del Carmel, pel seu tractament delicat i elegant d’un espai amb una història recent i una posició fins ara marginal dins de la ciutat de Barcelona. A més de la vista de 360º que abasta l’indret, que és ara un mirador més accessible, s’ha recuperat un espai de memòria col·lectiva. S’hi evoca la Guerra Civil i, alhora, s’aporta valor afegit a les restes d’un assentament d’habitatges autoconstruïts, evitant tot indici de sobreactuació.
D’aquesta manera, un espai marginal ha estat discretament inclòs en la totalitat de la consciència de la ciutat». El treball comú durant més de dos anys entre l’equip d’arquitectes i els tècnics del Districte d’Horta Guinardó, de l’Agència del Carmel i del MUHBA, ha permès no només assolir l’objectiu –plantejat durant anys per veïns i entitats de la zona– de dignificar i millorar l’accessibilitat i la seguretat d’un entorn de gairebé deu hectàrees, sinó també recuperar un magnífic espai patrimonial, veritable mirador de Barcelona que ha estat un eco de la trajectòria de la plana de la ciutat.
Antic assentament ibèric, l’impuls de la Barcelona moderna i contemporània va anar transformant el paisatge del turó: de terreny de conreu de garrofers, ametllers i vinya, a espai poblat de cases d’estiueig i de casetes amb jardí, alhora que zona d’explotació de materials de construcció (pedrera de Can Baró) i d’emplaçament de serveis de ciutat, com el dipòsit d’Aigües de Barcelona o les actuals antenes de telecomunicacions. Aquests elements han conviscut amb l’esmentada bateria antiaèria i amb l’enclavament d’una part d’aquella ciutat informal de barraques que al final de la dècada de 1950 aixoplugava el 7 % de la població barcelonina.
El Museu ha volgut posar en valor tots aquests pòsits històrics i patrimonials. D’una banda, mitjançant la instal·lació in situ de cinc plafons informatius que faciliten la visita autoguiada, l’edició de dues guies d’història urbana intitulades Defensa/ BCN, 1936-1939 i Barraques/BCN, i la programació de visites guiades. De l’altra, impulsant una reflexió metodològica que ha permès una intervenció patrimonial basada en criteris arqueològics adaptats a la conservació d’estructures fràgils i modernes (com es va recollir al MUHBA Butlletí número 22, del primer quadrimestre de 2011).
La labor s’ha vist recompensada amb l’augment continuat de visites de propis i forans a un espai cada cop més normalitzat, singular i polifacètic. El MUHBA té voluntat de continuïtat i de col·laboració institucional, com ha succeït fins ara, tant en l’àmbit de la museografia com en el desenvolupament d’un projecte de treball que faciliti l’articulació narrativa del parc dels Tres Turons que conformen la primera cornisa de la ciutat i l’avantsala del Parc de Collserola.
Carme Garcia Soler
MUHBA