La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni

Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni és una exposició interactiva pensada per a tots els públics, molt especialment per als estudiants de secundària. El seu contingut no és menys singular que la ubicació: la capella de Santa Àgata, a la plaça del Rei. La mostra parteix d’una exposició ideada pel Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach (Selva Negra, Alemanya), a la qual s’han incorporat elements del patrimoni de la ciutat. Aquests elements s’han agrupat en quatre mòduls que enfoquen la mirada matemàtica. Es tracta dels frescos de Ferrer Bassa a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes; de l’arquitectura de tres edificis gòtics (la capella de Santa Àgata, el saló del Tinell i el monestir de Pedralbes); del «rellotge dels flamencs», regulador del batec de la ciutat des de la Torre de les Hores durant gairebé tres segles i actualment ubicat a la sagristia de la capella de Santa Àgata; i de les estacions de metro de la plaça Catalunya i de la plaça Espanya, remarcables obres civils projectades per l’eminent Esteve Terrades.

En el mòdul sobre Ferrer Bassa el visitant s’adonarà que el pintor ja comprenia la perspectiva, d’una manera subtil que li permetia fer-la compatible amb els cànons estètics del moment, essencialment d’origen italià. En el cas de l’arquitectura gòtica, la mirada matemàtica, sense detreure ni un bri de l’austera bellesa dels edificis, mostra com unes quantes regles geomètriques, perfectament compreses pels constructors de l’edat mitjana, permeten dissenyar esglésies com Santa Àgata, voltes agosarades com la del Tinell i monuments entranyables com el monestir de Petras Albas. La mirada matemàtica sobre la imponent massa inert de ferro del rellotge, forjat el segle XVI per mestres flamencs, permet imaginar-ne el funcionament sense haver-lo de posar en moviment. Potser no ens apropa a comprendre el misteri del temps, però almenys hom s’adona de com oscil·lava l’esperit (balancí) i com aquestes oscil·lacions es transmetien a les maquinàries del temps, de les hores i dels quarts. Finalment, admirem Esteve Terrades, físic i enginyer de camins a més de matemàtic, amb una ment penetrant que va impressionar positivament el mateix Einstein, per una profunda mirada matemàtica que es reconeix en totes les seves obres.

L’adaptació de l’exposició Imaginary original fou promoguda per la Real Sociedad Matemática Española amb motiu del seu primer centenari (2011). La versió de Barcelona, ampliada amb els continguts esmentats, l’acullen la Societat Catalana de Matemàtiques i la comunitat matemàtica catalana (universitats, FEEMCAT, MMACA, ABEAM, etc.) Així doncs, el propòsit inicial de posar en relleu diverses interrelacions entre les matemàtiques i l’art, a Barcelona s’ha enriquit amb materials innovadors que ens inspiren a passejar pel patrimoni amb una nova mirada.

En una visita a Imaginary/BCN, una part important és l’experimentació amb les pantalles interactives: la Surfer (manipulació de superfícies), la j-Reality (un entorn de realitat virtual) i la Morenaments (pintura de mosaics plans). Us hi esperem.

Sebastià Xambó
Catedràtic de Teoria de la Informació a la UPC. Coordinador de RSMEImaginary