La urbanització del museu. Els itineraris del MUHBA
El MUHBA, mitjançant els itineraris urbans, proposa a la ciutadania una manera diferent d’apropiar-se de la ciutat. Es tracta de recorreguts que combinen, el coneixement i el gaudi estètic a través de la passejada.
Amb el guiatge d’una persona que coneix bé les qüestions abordades i les interpreta in situ, l’itinerari ajuda a establir relacions entre una sèrie de fites (monuments, edificis singulars, vies) i la trajectòria de la ciutat, de manera que la forma urbana actual se’ns descobreix com el resultat de successives conformacions històriques entre factors pràctics i simbòlics o artístics.
El passeig a l’aire lliure i l’exercici físic, a més de despertar la curiositat per conèixer l’entorn, aguditzen els sentits. La ciutat és un escenari, que ben argumentat es fa comprensible i proper, i sovint fa aflorar vivències pròpies, records i emocions.
El que aprehenem en un itinerari urbà acompanya durant molt de temps, perquè es rememora en els recorreguts diaris per la ciutat i automàticament s’aplica a indrets desconeguts. Recentment, els itineraris del Museu s’han reformulat aprofitant l’obertura de dos nous centres: la Via Sepulcral Romana de la plaça Vila de Madrid i la Domus romana i les Sitges medievals del carrer de la Fruita. Partint sempre de la traça urbana actual, s’analitzen les idees, les circumstàncies polítiques i simbòliques que portaren a posar en valor aquests elements i a monumentalitzar-los, per acabar aprofundint en el context històric que els va generar.
Enguany, amb motiu de l’Any Cerdà i com a complement de les exposicions temporals organitzades pel MUHBA, s’ha volgut prioritzar aquesta forma de coneixement. Així, s’han programat diversos recorreguts guiats que fan visible la important transformació que patí Barcelona des de mitjan segle XIX, quan deixà de ser una ciutat emmurallada i es convertí en una gran metròpoli.
Dos dels itineraris proposats recorren Ciutat Vella i pretenen mostrar la monumentalització de l’espai urbà en dos moments diferents: La construcció d’una visió romàntica de ciutat on es fa present el codi estètic dominant poc abans de l’enderroc de les muralles i del Pla de Reforma i Eixample, L’obertura de la Via Laietana i la creació del barri gòtic acosta al públic la percepció del patrimoni al començament del segle XX i els debats suscitats a l’hora de donar forma a la nova via.
Altres tres itineraris inviten a trepitjar l’Eixample central. En Raó, passió i negoci en la construcció de l’Eixample es tracta el Pla Cerdà, les propostes del modernisme i el noucentisme i la promoció immobiliària des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX. En A la recerca d’un nou estil. L’arquitectura historicista a l’Eixample es ressegueixen les traces del classicisme i el medievalisme romàntic i d’altres estils del passat com a font d’inspiració arquitectònica. I finalment, en L’Eixample, la Ciutadella, el Born i l’Exposició del 1888. Formació d’una nova centralitat entre la vella i la nova ciutat, s’analitza la creació d’una nova àrea de gran qualitat urbana al final del segle XIX.
Amb L’Eixample al Poblenou l’itinerari es desplaça a la perifèria de la ciutat per resseguir el creixement d’aquest barri de Sant Martí, des d’abans de l’aplicació del Pla Cerdà fins a la conceptualització del 22@, passant pels diferents experiments urbanístics inspirats en el GATCPAC i incorporats al Pla Comarcal del 1953, i els edificis de les cooperatives d’habitatges. El Poblenou és un dels barris que més han canviat en els darrers anys, on encara hi conviuen algunes traces dels camins medievals, barraques i edificis tecnològicament avançats.
El darrer itinerari que s’ha incorporat a l’oferta del MUHBA és el que porta per nom Barcelona en Diagonal, que proposa una mirada transversal sobre la ciutat a través d’un sol carrer. La Diagonal té una gran contundència visual en el plànol de Barcelona: és l’entrada per excel·lència a la ciutat i la recorre de punta a punta. La seva construcció no s’ha realitzat d’un cop sinó que ha anat acompanyant en el temps el procés de creixement de la metròpoli. El recorregut ensenya a diferenciar escales i a buscar referents (monuments, edificis singulars, encreuaments destacats, límits, barris) enmig d’una morfologia històrica sovint repetitiva d’edificis d’habitatges, carrers, places, jardins i parcs; també fa parar atenció a les activitats econòmiques, l’alineació dels carrers i dels edificis o la ubicació dels serveis, els comerços, les institucions públiques i les grans empreses que busquen un espai i una forma destacada de representació.
Barcelona en Diagonal és un relat en tres trams i diferents temes, construït amb un ritme estudiat i precís, com si d’una composició musical es tractés. Un itinerari que recorre la partitura d’una obra mestra que ideà Cerdà, però que s’ha anat formalitzant al llarg del temps. És una experiència d’una dotzena de quilòmetres que canvia la mirada i la percepció de tota la ciutat.
Teresa Macià
MUHBA. Activitats