La domus romana i les sitges medievals del Call, un nou espai patrimonial
L’any 2002 es va excavar a la finca del carrer de la Fruita, cantonada amb el carrer Sant Honorat. Les troballes arqueològiques foren ben significatives, però la descoberta no va ser una sorpresa, ja que l’any 1999 s’havien fet uns sondejos que portaren a la localització dels primers mosaics romans. D’especial relleu són les restes d’una important domus romana i les estructures d’un gran magatzem medieval. La Comissió de Patrimoni de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va decidir conservar el jaciment in situ i fer-lo visitable.
Aquesta voluntat es va fer realitat el 23 d’abril passat amb l’obertura d’aquest nou espai arqueològic de 680 m2 situat al cor de la ciutat actual, a tocar de la plaça Sant Jaume.
El projecte arquitectònic de Josep Llinàs comprèn un recorregut que permet veure els elements més destacats. L’itinerari s’ha plantejat seguint un model similar al que es pot trobar al jaciment de la plaça del Rei: una passarel·la de relliga una mica aixecada, amb baranes protectores rematades en fusta. La línia de circulació del jaciment ressegueix les alineacions de les estructures antigues, reforçant en planta els diferents espais, de manera que podem dir que l’«obra nova» ajuda a la comprensió de l’«obra vella». Destaca el circuit que s’adapta a les sitges, de desenvolupament semicircular.
Com a la plaça del Rei, l’estructura metàl·lica que serveix per circular se substitueix puntualment per vidre, element que permet el pas i alhora deixa al descobert les restes arqueològiques situades a sota. A la part on les estructures medievals tenen una major presència s’ha emprat com a paviment un altre material: un linòleum de color negre, un terra que «desapareix» i que indica un canvi d’època i registre.
A l’interior del jaciment el visitant podrà veure i gaudir d’una de les domus de la colònia, un bon exponent de l’arquitectura domèstica de Barcino. La casa, propietat d’un important personatge de la ciutat, va ser construïda el segle IV, en un moment pròsper i dinàmic de la petita ciutat romana. Com era habitual a l’època, la casa segueix un esquema clàssic i s’organitza a l’entorn d’un peristilum, una mena de pati porticat que permetia l’entrada de llum i de ventilació, i que alhora feia un paper de punt de trobada familiar i d’espai d’oci i de reunió, sobretot a l’estiu.
Al voltant del peristilum s’obrien les diferents habitacions, algunes pavimentades amb mosaics policroms i decorades amb pintures que posen en relleu el rang i l’estatus social dels seus habitants. Hi ha indicis arqueològics que permeten suposar que la domus va disposar d’unes termes privades, com podem veure a la majoria de les cases rellevants de la ciutat (per exemple, a la domus de Sant Miquel o la domus del carrer Bisbe Caçador, totes dues cobertes i soterrades al subsòl de la ciutat per tal de preservar-les).
L’altre element que sobta quan es visiten les restes és la presència de sis grans sitges que van formar part d’un gran magatzem, d’un alfòndec, situat al Call Major de Barcelona. Els alfòndecs eren espais on els mercaders que arribaven a la ciutat deixaven les mercaderies i passaven la nit. Impressionen l’alçada i la capacitat de les sitges, com també el sistema constructiu, una acurada obra de fàbrica que s’eleva gairebé quatre metres. El complex medieval dóna mostra de la vitalitat econòmica i comercial del call barceloní el segle XIII.
Al costat d’aquest nou espai museístic es troba el Centre d’Interpretació del Call, actualment immers en un procés de renovació del discurs expositiu. Tot dos espais estan vinculats topogràficament i temàticament i d’ara en endavant aniran estretament relacionats. La visita al Call de Barcelona, que ocupava el quadrant nordoest de la ciutat romana, inclou ara un nou espai patrimonial que ajudarà a entendre millor l’evolució d’aquest sector de la metròpoli.
La domus romana i les sitges medievals s’afegeixen a altres centres patrimonials que el MUHBA té al centre de la ciutat i que són actors protagonistes a l’hora d’explicar la història de Barcelona. El Conjunt Monumental de la Plaça del Rei dóna l’oportunitat de fer una autèntica passejada per la ciutat romana, com també d’entendre i contextualitzar la ciutat antiga i medieval. Des de l’epicentre de la plaça del Rei, el visitant interessat pot apropar-se al temple d’August, on l’urbanisme i el poder polític i religiós es donen la mà, a la via sepulcral de la plaça Vila de Madrid, que ofereix una visió del territori i del món funerari, i ara a la domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita, on es pot trobar un magnífic exemple d’arquitectura domèstica d’època romana i redescobrir el call jueu.
En un futur relativament proper es comptarà també amb l’espai de la muralla i les termes de Regomir, que permetrà abordar la façana marítima, el sentit i significat de la Porta de Mar, el port, el comerç i les termes portuàries a la Barcino romana.
Les rutes i els itineraris per la ciutat que es projecten des del MUHBA ajuden a apropar-se a la realitat física de la ciutat antiga i medieval, que continua molt viva i present en la ciutat contemporània.
Julia Beltrán de Heredia
Cap de Centres del MUHBA