Les fites defensives de la Corona d’Aragó

Sortim a les 7 del matí de la plaça Ramon Berenguer en direcció a França. La nostra primera visita serà el castell de Perapertusa, ubicat a la serralada de les Corberes. Aquestes muntanyes constituïen l’antiga frontera que separava els regnes de França i Aragó. El paisatge que envolta la fortalesa resulta espectacular.

Un detall que ens crida aviat l’atenció és l’emplaçament, a sobre d’una cresta rocosa natural en què la fortalesa queda totalment integrada. Dos penya-segats, d’oest a est, enquadren la gegantesca muntanya rocosa, on damunt d’un terraplè allargat es va construir Perapertusa. L’única manera possible d’accedir al castell és un sinuós sender que travessa un bosc de vegetació típica mediterrània.

Aquest baluard defensiu consta de tres nivells. En el recinte baix ens sorprèn per la seva bellesa i simplicitat l’església romànica de Santa Maria. Després de visitar els dos primers nivells accedim a la part superior per l’escala de Sant Lluís.

Pugem els 60 esglaons i, una vegada a dalt, contemplem una esplèndida vista de la zona i també Querbús, el castell que anirem a visitar a la tarda. Abandonem Perapertusa i ens dirigim en autocar cap a la població de Cucunhan, on ens deixen temps lliure per dinar. Després de l’àpat del migdia tornem a l’autocar i ens dirigim cap a Querbús.

Aquesta construcció s’alça sobre una elevació rocosa. Des d’allà contemplem un bell panorama de la plana del Rosselló i els Pirineus. Aquest castell va servir de refugi a alguns càtars després de la caiguda de Montsegur, i se’l considera el bastió final de la resistència càtara. Quant a l’estructura, destaquen la torre d’homenatge poligonal i la sala d’estil gòtic primitiu, la volta de la qual descansa sobre un poderós pilar circular que s’obre en forma de palmera. Una escala de caragol permet pujar a una terrassa situada a la part alta de la torre d’homenatge. Allà dalt vam estar una estona escoltant les explicacions històriques de la nostra guia.

Els viatges de cap de setmana amb els amics sempre coincideixen amb el canvi d’hora. Aquesta vegada van guanyar una hora de son. Per començar el diumenge i agafar forces per a la caminada matutina, vam prendre un bon esmorzar i a les 10 vam marxar cap al palau dels reis de Mallorca.

Quan entrem al palau ens aturem just al costat d’una còpia de l’atles català d’Abraham i Jafuda Cresques. Després d’una improvisada xerrada de la Mercè sobre els misteris i les curiositats de l’atles, ens endinsem en una història ben diferent però també interessant: la del palau dels reis de Mallorca. A mesura que descobrim el palau, la visita ens revela antigues històries d’aquesta construcció, símbol de l’època daurada del comtat del Rosselló. L’edificació, després de passar per diferents etapes, acaba sent una ciutadella defensiva de Perpinyà en les guerres entre França i Castella durant el segle XVI. Serà finalment reforçada després de la signatura del tractat dels Pirineus.

Finalitzada la visita de la fortalesa, marxem cap al centre per fer una passejada comentada pels indrets més significatius de la vila de Perpinyà. Acabem la visita a la catedral de Sant Joan.

Després de dinar agafem novament l’autocar per dirigir-nos a l’última construcció que visitarem: el castell de Salses. Aquesta fortalesa impressiona per la ubicació, la grandària i el bon estat de conservació del recinte.

L’anomenat castell de Salses representa un bell exemple d’arquitectura militar de transició. Aquest castell meravella pel seu impressionant pati d’armes, entorn del qual estan disposats els allotjaments dels soldats, els magatzems i els estables.

Acabada la visita al castell ens sobta veure com, encara que només són les sis de la tarda, el cel es va tenyint lentament amb els colors taronges i vermellosos de la tardor i ràpidament es fa de nit. El viatge acaba i tornem a Barcelona amb la satisfacció del bon ambient, dels nous llocs coneguts i dels coneixements adquirits sobre l’antiga frontera, baluards defensius i castells perduts enmig de bells paisatges.

Marta Córdoba JuradoNúmero d’Amiga del Museu: 450