Romànic al Conflent
La primavera ens obsequiava amb un cap de setmana radiant i dissabte, a l’hora prevista, vam enfilar cap al priorat de Santa Maria de Serrabona. En un bell paratge natural vam trobar aquest edifici singular, que té un claustre d’una sola galeria obert sobre un paisatge lluminós. A Serrabona s’amaga una joia dels nostres avantpassats: l’admirable tribuna de marbre rosa completament esculpida. Una meravella.
Després de dinar, ens esperava Sant Miquel de Cuixà. Al fons, el Canigó cobert amb el seu millor mantell blanc ens contemplava de reüll i ens recordava la nostra cita de l’endemà. Sant Miquel de Cuixà va adquirir la seva esplendor sota les directrius de l’abat Oliba, qui el convertí en un dels grans conjunts monumentals de l’art medieval català. Molt s’ha descrit i s’ha publicat sobre l’ampli claustre, part del qual es pot admirar al Cloisters Museum de Nova York; sobre els capitells; sobre els arcs ultrapassats... I, especialment, sobre la cripta del Pessebre presidida per la immensa columna central.
L’endemà culminàvem l’excursió al més emblemàtic centre monàstic de la Catalunya Vella: vam iniciar a peu l’ascens a Sant Martí del Canigó. A dalt ens esperava una membre de la Comunitat de les Benaurances, els actuals habitants del monestir, que en un català més que acceptable per ser una francesa del nord, va fer-nos una exposició documentada i concisa sobre les vicissituds de l’indret. Sant Martí del Canigó és el resultat clar de la suma de voluntats; voluntats de persones que amb obstinació i treball han fet possible que hagi arribat fins als nostres dies.
El punt final el va posar una passejada per la població emmurallada de Vilafranca del Conflent. I... cap a casa! Amb aquella sensació d’haver aturat per un cap de setmana la quotidianitat i amb un retrat més per a l’àlbum dels records, on l’MHCB i els seus Amics cada cop adquireixen un protagonisme més destacat.
Finalment, agrair l’impecable bon saber de l’equip organitzatiu i la dedicació i professionalitat de la Lluïsa i la Mercè. Des d’aquí un reconeixement a la seva diligència.
Aurora Font DomínguezNúmero d’Amiga de l’MHCB: 232