Presentació de la Guia d'Història Urbana 'Contrareforma/BCN'
Presentació a càrrec de l'autora Silvia Cabaldà Llobet
Coordinadora de la publicació Marta Iglesias (MUHBA)
La seixantena de punts assenyalats al mapa actual de Barcelona són una mostra àmplia, però no exhaustiva, dels testimonis arquitectònics i artístics compresos entre els dos-cents anys que van des de l’arribada dels aires de la Contrareforma fins a l’impacte del despotisme il·lustrat a la ciutat. Dit d’una altra manera, si es parla en termes artístics, entre el Classicisme d’arrel humanista i l’academicisme promogut, entre d’altres, per la segona generació d’enginyers militars i l’Escola de la Llotja, quan en paral·lel emergia una burgesia amb anhels senyorívols. Aquest patrimoni de la Contrareforma i del Barroc ha estat etiquetat massa sovint com a decadent com a conseqüència d’associar-lo a la situació política i social (la pèrdua de la capitalitat, l’exili dels grups dominants, els setges i les guerres o les epidèmies); tanmateix, si es tracta d’adjectivar-lo avui, hi ha altres mots que poden ser més encertats: esquinçat, delmat, malmès... Tot i les circumstàncies apuntades del període, a Barcelona es documenta una activitat constructiva i una demanda devota d’arts visuals continuada i significativa, que s’estructuren en tres etapes, no pel que fa a l’estil sinó a la intenció, i que s’identifiquen per la provisionalitat, la consolidació i la monumentalitat Quantificar quin tant per cent es conserva avui de l’arquitectura i les arts públiques d’aquests dos-cents anys és difícil. Es tracta, sens dubte, d’un patrimoni actualment incomplet. Per valorar l’abast d’aquesta pèrdua només cal mirar fotografies de Barcelona anteriors al 1936. Les actuacions que l’afectaren són moltes i variades: d’una banda, les guerres del mateix període (Separació i Successió) que malmeteren testimonis medievals i moderns, sobretot del vessant sud-oest de la ciutat; de l’altra, al ser obres en bona part de titularitat eclesiàstica o d’expressió pietosa, les desamortitzacions del període napoleònic i liberal i l’anticlericalisme violent de les revoltes i les guerres del segle XX, en propiciaren pèrdues rellevants. També l’obertura de carrers i avingudes, com la del carrer Nou de la Rambla, la Via Laietana o el Pla de la Seu, i la dotació necessària d’equipaments i espais públics, en una ciutat encara constreta al perímetre de les muralles medievals, significaren l’enderrocament o el trasllat de conjunts monumentals i artístics.
Es tracta, emperò, d’un patrimoni arquitectònic i artístic (al marge de valoracions estètiques qualitatives), molt abundant, expressió sentida i extensiva d’una ciutat que s’esforça a mantenir el seu pes en la vertebració del territori català, inserida en els corrents ideològics i culturals exògens del moment. Avui, després de quaranta anys d’estudi continuat des del món acadèmic, aquest patrimoni es reivindica i contrasta amb els seus referents artístics i el d’altres ciutats. La pressió turística, que ha comportat l’obertura d’hotels i la reforma integral d’edificis com a habitatges de luxe, és un nou repte per a la conservació d’aquest patrimoni urbà de l’època moderna emplaçat de manera majoritària al districte de Ciutat Vella.
Dates
Horari
Lloc: Sala Carreras Candi del MUHBA Padellàs.
(entrada c/ del Veguer)
Observacions
Entrada gratuïta.
Format
Informació i reserves
Feu la reserva prèvia aquí.
Per a qualsevol altra informació: 93 256 21 22 (de dilluns a divendres feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h).
informaciomuhba@bcn.cat
El MUHBA es reserva el dret d'anul·lar activitats.
El preu de les activitats està subjecte a les taxes i els preus públics vigents.
Si no s'especifica altrament, les visites i els itineraris es fan en català.
Per a grups, el MUHBA ofereix les visites i els itineraris en altres llengües, aixi com la interpretació en llenguatge de signes.
Instagram del MUHBA
Facebook del MUHBA
Canal YouTube del MUHBA