Altres impostos

Impost sobre béns immobles (IBI)

L’impost sobre béns immobles (IBI), també conegut com a impost sobre la propietat, és un tribut que apliquen els ajuntaments.

Qui ha de pagar l’IBI?

L’IBI el paguen les persones propietàries de qualsevol bé immoble o aquelles persones que tenen el dret o títol d’utilitzar-lo (usufructuàries, concessionàries o titulars). 

És molt important no confondre aquest impost amb els impostos que recauen sobre la titularitat d’un bé immoble, com, per exemple, l’IRNR que paguen els no residents fiscals per les seves propietats espanyoles no llogades, o bé l’IRPF en el règim d’atribució de rendes que paguen els residents fiscals pels seus immobles no llogats, excepte, òbviament, l’immoble que és la residència habitual. És a dir, l'IBI es paga en paral·lel amb altres impostos i no els substitueix.

Què grava l’IBI?

L’IBI es basa en el valor cadastral del bé immoble, que el fixa el Ministeri d’Hisenda a través del cadastre immobiliari. És important no confondre el valor cadastral amb el valor de referència de l’immoble.

El valor cadastral, que habitualment és inferior al preu de mercat del bé immoble, es determina tenint en compte diferents factors, com la mida de la construcció, la classificació del terreny en el qual està construïda la propietat, la proximitat a serveis o infraestructures púbiques, etc.

Cada cert temps, les autoritats públiques poden actualitzar els valors cadastrals.

Sobre aquest valor cadastral, s’aplica un tipus impositiu, que pot variar significativament segons el municipi on tinguis la propietat.

Cada quant es paga l’IBI?

L’IBI té caràcter anual, encara que la majoria dels ajuntaments permeten fraccionar-ne el pagament durant l’any (pagaments trimestrals).

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és un tribut de naturalesa indirecta que grava les tres modalitats següents:

• Les transmissions patrimonials oneroses (TPO)
  Aquesta modalitat grava les transmissions oneroses per actes entre persones vives de tota mena de béns i drets que integren el patrimoni de les persones físiques o jurídiques. També grava la constitució d’alguns drets (arrendaments, drets reals, préstecs, etc.).
  Per exemple, la transmissió d’un habitatge de segona mà entre particulars quedaria subjecta a TPO, mentre que l’habitatge nou (obra nova) tributa per l’impost sobre el valor afegit (IVA).
   
• Les operacions societàries (OS)
  Com el seu nom indica, aquesta modalitat grava les operacions societàries (constitució de societats, augment de capital, dissolució de societats, etc.).
   
• Els actes jurídics documentats (AJD)
  Es troben subjectes a aquesta modalitat els documents notarials, les primeres còpies d’escriptures i les actes notarials quan es presenten una sèrie de circumstàncies.

Hi ha un règim d’incompatibilitats entre les diverses modalitats de l’impost que fa que un mateix acte no pugui ser liquidat, per exemple, per TPO i per AJD alhora.

Impost sobre el valor afegit

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum que realitzen els ciutadans de productes o serveis, amb independència de la seva renda.

Actualment existeixen tres tipus d’IVA:

• L’IVA general, que s’aplica per defecte a tots els productes i serveis. El tipus impositiu és del 21%. Per exemple, si compres un rellotge, pagaràs un IVA del 21%.
   
• L’IVA reduït, el tipus impositiu del qual és del 10%. L’IVA reduït s’aplica amb caràcter general als productes d’alimentació, hostaleria, restauració, compra d’habitatges, etc. Per exemple, si t’allotges en un hotel, pagaràs un IVA del 10%.
   
• L’IVA superreduït, el tipus impositiu del qual és del 4% i s’aplica als productes de primeríssima necessitat (mediciones, pa, verdures, llet, etc.). A més, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, actualment certs consums (com l’oli) i el subministrament elèctric, de gas natural i de combustibles naturals estan gravats al 5%.

No obstant això, hi ha alguns productes i serveis que estan exempts de l’impost, com per exemple les assegurances, els productes financers, l’ensenyament en centres públics o privats, etc.

El consumidor final és qui paga l’IVA . Les empreses actuen com a recaptadores de l’impost i l’ingressen a Hisenda.

Els consumidors no residents a Espanya o a la Unió Europea poden sol·licitar la devolució de l’IVA pagat pel bé que faran servir/ consumiran fora del país (tax-free shopping service).

Impost de circulació

Les persones propietàries de vehicles aptes per circular en vies públiques han de pagar anualment l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), conegut popularment com a impost de circulació.

L’IVTM l’han de pagar anualment els propietaris de vehicles donats d’alta i la quota d’aquest impost depèn de la potència i la classe del vehicle.

Aquest impost el gestiona l’ajuntament del municipi en el qual estigui registrat el vehicle.

La inscripció la gestiona la Direcció General de Trànsit.

També pots consultar els tràmits relatius a la matriculació de vehicles i al bescanvi del permís de conduir.Per a més informació

Per acabar, volem recordar que tota aquesta informació és aplicable a les persones físiques (persones), i que les persones jurídiques (empreses) tenen el seu propi sistema de tributació. Per tant, si vols crear una nova empresa a Barcelona o, per exemple, establir una sucursal d’una empresa estrangera, t’aconsellem consultar la informació corresponent amb especialistes.

Pots consultar les diferents hisendes públiques de referència:

• L’Estat: Agència Tributària d’Espanya
• Les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya: Agència Tributària de Catalunya
• Les entitats locals, com l’Ajuntament de Barcelona: Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona