Ni country alternatiu ni rhythm'n'blues ni rock, sinó una mica de tot això i tones de personalitat pròpia. És el que trobareu en el concert d'un grup que no es pot encasellar en cap estil... perquè n'ha creat un de propi.
El compositor i guitarrista Kurt Wagner és l'eix al voltant del qual gira la proposta musical de Lambchop, una referència imprescindible a l'hora de parlar de la música nord-americana d'avui. Des dels anys noranta, quan van néixer a prop de Nashville, han estat interpretant una música que potser s’acosta al country alternatiu, però que ha begut de mil i una influències, entre les quals el soul i el blues de Memphis, la ciutat de la qual procedia Wagner. Hi ha qui, vist el melting pot d'influències que constitueix la seva música, prefereix dir que, simplement, fan música americana, cosa que no els ha impedit guanyar-se seguidors de tot el món, fascinats pel seu so i per unes cançons tan divertides com profundes. El 2012 van llançar Mr. M, el seu onzè àlbum, on presentaven una col·lecció de reflexions sobre l'amor, la pèrdua i les petites misèries de la vida quotidiana. Algú va dir que Lambchop són una de les bandes menys convencionals i més originals de totes les aparegudes als EUA als anys noranta. Veniu a escoltar per què.
Veu: Kurt Wagner ; Piano: Tony Crow ; Baix: Matt Swanson ; Teclat i guitarra: Ryan Norris ; Bateria: Scott Martin ; Guitarra: William Tyler ; Producció executiva: The Project; Fotografia: Bill Steber;
