Àfrica, Amèrica i Europa. Tres continents implicats en el tràfic d'esclaus posen les seves tradicions musicals més antigues al servei d'un homenatge a les víctimes del tràfic negrer, un dels capítols més vergonyosos de la història de la humanitat.
Tan punyent i dolorosa, com magnífica i reveladora. Així han descrit alguns crítics la nova experiència musical que ens proposen Jordi Savall, el gran mestre de la música antiga, i els seus còmplices musicals a Les rutes de l'esclavatge. L'intèrpret torna a fer, com en anteriors ocasions, un recorregut temàtic pels sons del passat, concretament un conjunt de músiques que van del 1444 al 1888 i que tenen com a punt de connexió un dels moments més foscos de la història, aquell tràfic i explotació d'éssers humans que, dirigit des d'Europa, va destruir les vides de tants africans traslladats per força al continent americà per realitzar les feines més dures. Buscant una reconciliació musical i apostant per posar en valor una herència multicultural, Savall ha preparat un programa d’aquestes músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus. Aquestes músiques són interpretades per músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar, i mantindran un diàleg amb les formes musicals hispanes, inspirades en els cants i les danses dels esclaus i dels indígenes, i també amb les basades en les tradicions africanes, mestisses o índies. I, amb la música, textos sobre l'esclavatge amb testimonis, cròniques i reflexions de pensadors.
Es tracta d'una mena de gran retrat musical d'una època, una "fotografia" sonora que ens mostra les actituds envers els africans dels habitants de l'anomenat món occidental, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina o als Estats Units, però també les qualitats de la música com a font de pau i consolació i com a últim refugi de l'alegria i l'esperança. Una gran lliçó de música i història signada per un apassionat del mestissatge musical i del diàleg intercultural que ha estat apadrinada per la Unesco.
Aquesta actuació es presenta conjuntament amb el Festival de Torroella de Montgrí on, el dia 2 d'agost, Jordi Savall i els músics que l'acompanyen interpretaran la segona part del concert, amb altres temes musicals relacionats amb la mateixa temàtica.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquest programa ha estat patrocinat per la Unesco.
Recitador: Babou Cham
Interpretació musical: Canadà Neema Bickersteth (cant) Mali Mamani Keita (cant), Ballaké Sissoko (kora), Mary Konçé, Tanti Kouyaté, Fanta Sayon Sissoko (cor de veus) Mèxic / Colòmbia Tembembe Ensamble Continuo: Ada Coronel (viola de mà, guasá, dansa i veu), Leopoldo Novoa (marímbula, marimba de chonta i tiple colombià), Enrique Barona (viola de mà, leona, jarana, mandíbula de cavall, dansa i veu), Ulises Martínez (violí, viola de mà, leona i veu) Brasil Maria Juliana Linhares (soprano), Zé Luis Nascimento (percussió) La Capella Reial de Catalunya Arianna Savall (soprano), David Sagastume (contratenor), Lluís Vilamajó (tenor), Víctor Sordo (tenor), Petter Udland Johansen (tenor), Yannis François (baríton), Daniele Carnovich (baix) Hespèrion XXI Pierre Hamon (flautes), Béatrice Delpierre (xeremia), Daniel Lassalle (sacabutx), Jordi Savall (viola de gamba soprano), Xavier Puertas (violó), Xavier Díaz-Latorre (tiorba, guitarra, viola de mà), Andrew Lawrence-King (arpa barroca espanyola), Pedro Estevan (percussió)
Direcció: Jordi Savall Selecció de músiques de Mali: Mohamed Diaby, Violet Diallo & 3MA Selecció de músiques de Mèxic i Colòmbia: Leopoldo Novoa Selecció de músiques del Brasil: Maria Juliana Linhares Selecció de les cançons d’esclaus i gòspel antic: Jordi Savall Investigació històrica i literària: Sergi Grau, Manuel Forcano, Jordi Savall Traducció dels textos: Gilbert Bofill i Ball Concepció del programa i selecció final de les músiques i dels textos: Jordi Savall
