El somni de Gulliver

El somni de Gulliver és una òpera mecànica en la tradició dels autòmats musicals dels segles XVIII i XIX. Constitueix un petit univers robòtic format per 75 motors elèctrics i més de 160 cilindres pneumàtics governats per ordinadors.
Tota aquesta tecnologia serveix per donar vida a un món fantàstic del qual formen part vint-i-cinc ninots, marionetes i animals, que expliquen una història rocambolesca, gairebé surrealista. És una metàfora poètica sobre la cerca obsessiva d'un científic. És el somni de l'últim viatge de Gulliver.
En aquest viatge a l'espai, Gulliver mirarà de descobrir els secrets sobre els orígens de la vida que no ha pogut trobar a la Terra. El seu rumb el fa passar per quatre planetes molt diferents, i a cadascun viu experiències diferents: des de la submissió i l'amor fins a la immortalitat. En l'última estació del seu viatge s'adona de com és d’impossible la seva cerca.
La música segueix el leitmotiv dels autòmats i s’interpreta amb dos instruments electroacústics robòtics que estan a la vista del públic a cada costat de l'escenari. Toquen la música en viu i les veus dels cantants estan pregravades.
L'obra s'ofereix en dues versions: una per a adults, d'aproximadament 65 minuts, i una altra per a nens d’uns 30 minuts.
Tot l'escenari, amb la maquinària que inclou llums, so i vídeo, està situat en un remolc que es pot apropar a qualsevol poble o ciutat, interior o exterior, i no necessita res més que un endoll per poder treballar.

Idea i direcció artística: Roland Olbeter; Música: Elena Kats-Chernin; Llibret: Roland Olbeter / Albert Mauri / Christoph Goldmann; Escultura: Nico Nubiola; Vídeo: Esterina Zarrillo; Il·luminació: Cube; Manipulació dels titelles: Kike Blanco;

Idea i direcció artística: Roland Olbeter; Música: Albert Pla; Llibret: Roland Olbeter; Escultura: Nico Nubiola; Vídeo: Esterina Zarrillo; Il·luminació: Cube; Manipulació dels titelles: Kike Blanco;