La ciència, ho sap tothom, és un ingredient bàsic de la ciència-ficció. De vegades, fins i tot, pot ser-ho del terror o la fantasia. Però quanta i quina ciència hi posen, els autors dels gèneres fantàstics actuals? Lluny del hard, tot i que cada cop més preocupats pel rigor i les possibilitats serioses de l’especulació, els quatre autors d’aquesta taula han publicat recentment obres que palesen aquesta preocupació per unir narració i divulgació científica. Així, la reina del weird espanyol Cristina Jurado acaba d’empeltar els superherois massa humans de Limítrofes amb temes com la tecnologia o la salut mental; al fix-up Genes a la carta, per la seva banda, la gaditana Maya G. Vinuesa ha explorat els reptes de la bioètica amb el rerefons de l’edició del genoma; més indirecte, el madrileny Daniel Badosa ha emprat l’antropologia, la paleontologia i fins i tot l’epistemologia per inventar a Así fue la muerte del cazador els orígens prehistòrics de la ciència del relat; i per acabar, Celia Corral-Vázquez, que amb el premi Ripley Intermnemosis ja va explorar les interseccions entre ecologia i neurobiologia, acaba de publicar el relat amb exobotànica i elements climàtics El Cuello, dins l’antologia Hopepunk, de Droids & Druids. Moderats per Pablo Mallorquí, tots quatre compartiran amb els assistents les seves fórmules per quadrar el cercle narratiu fent ús de la ciència.

Participen:

Cristina Jurado

Maya G. Vinuesa

Celia Corral-Vázquez

Daniel Badosa Moriyama

Modera:

Pablo Mallorquí