VOLAR, LLUITAR, ATIAR LA FLAMA
Presentació
Els dracs, éssers fantàstics per excel·lència, volen ja cap al 42, el Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, que en la quarta edició, del 6 al 10 de novembre del 2024, omplirà la Fabra i Coats de criatures alades, poderoses, provinents del mite i la llegenda, de la literatura juvenil i de la ciència-ficció, de la il·lustració i dels videojocs. Un 42 que enguany, any del drac xinès, celebrarà que Barcelona és Drakcelona, que per Sant Jordi ballem amb la bèstia, que la trobem i la gaudim en molts èxits literaris de la temporada. Els dracs no hi venen, al 42: hi tornen, sempre hi han estat.
CONVIDATS
Vet aquí una primera selecció de convidats i convidades destacats que tindreu a l’abast el 2024 (i això no és res, passat l’estiu, més informació de la resta).
-
Victoria Álvarez
(Salamanca, 1985) és escriptora, historiadora de l’art i professora a la Universitat de Salamanca especialitzada en literatura del segle XIX. Guanyadora de premis com el Torrente Ballester, va publicar novel·les com Hojas de dedalera i Las Eternas abans de passar a l’editorial Lumen el 2014 amb Tu nombre después de la lluvia, la primera entrega de la reeixida trilogia d’aventures fantàstiques Dreaming Spires. Després de les seves continuacions Contra la fuerza del viento i El sabor de tus heridas, la trilogia serà reeditada de manera íntegra enguany just abans del Festival 42.
@VictoriaAlvar99
-
Edgar Cantero
(Barcelona, 1981) és escriptor, guionista i dibuixant. Deien que era una promesa de les lletres catalanes quan feia historietes a El Jueves i va debutar amb llibres com Dormir amb Winona Ryder o Vallvi, que li van reportar premis com el Crexells o el Ciutat de Badalona. Va provar sort amb l’anglès el 2014 i va anar bé: va ser best-seller del New York Times amb la barreja d’Enid Blyton i Lovecraft Meddling Kids, i gràcies a llibres posteriors ha estat traduït a cinc idiomes. Per al Festival 42 vindrà amb la seva sisena novel·la, Ràdio Free Camaco (Empúries), un True Detective a la Catalunya rural en què barreja novel·la negra, crítica social i elements sobrenaturals.
@punkahoy
-
P. Djèlí Clark
(Nova York, 1971) va créixer a Houston, tot i que va passar-se gran part de la infància i joventut a Trinitat i Tobago. A l’obra de Clark hi convergeixen, d’una banda, l’interès per la història i la sociologia, i de l’altra, la passió per la ficció especulativa. Com a articulista ha escrit sobre temes com el racisme o l’obra de Lovecraft; i els seus llibres, entre els quals es troben Ring Shout. Càntic ritual (Mai Més / Obscura) i Los Tambores del Dios Negro (Obscura), li han servit per ser finalista del World Fantasy Award i guanyador dels premis Alex, Nebula i Locus.
@pdjeliclark
-
Frances Hardinge
(Kent, 1973) és una escriptora britànica de llibres juvenils fantàstics. La seva novel·la debut, Fly by Night, va guanyar el Branford Boase Award del 2006, i la novel·la del 2015 L’arbre de les mentides va guanyar el Costa Book Award. La novel·la La cançó del cucut, traducció de Xavier Pàmies, va rebre el Premi Llibreter 2019 de literatura infantil i juvenil, i La veu de les ombres, el premi Alba (avui, premi Alba 42 d’aquest festival) a la millor novel·la fantàstica per a joves traduïda al català. Aquesta tardor Bambú, editora habitual de l’obra de Hardinge, publica la seva primera novel·la il·lustrada per Emily Gravett, L’illa dels murmuris.
@franceshardinge
-
Ava Reid
(Nova York, 1996) va néixer a Manhattan i va créixer a l’altra banda del Hudson, a Hoboken, Nova Jersey, tot i que actualment viu a Palo Alto, Califòrnia. Té una llicenciatura en Ciències Polítiques pel Barnard College, centrada en religió i etnonacionalisme. Ha treballat en una organització de reassentament de refugiats per a un senador dels Estats Units i en una empresa emergent de robòtica i intel·ligència artificial. És autora de La loba y el leñador i del recent èxit internacional El arte de ahogarse, un dark academy amb intriga i passions en el qual la crítica social juga un paper destacat. Totes dues obres han estat publicades en castellà per Umbriel.
@avasreid
-
Albert Sánchez Piñol
(Barcelona, 1965) és antropòleg i escriptor. Autor dels assaigs Pallassos i monstres i Les estructures elementals de la narrativa, ha publicat obres de referència per als gèneres fantàstics en català, sobretot La pell freda (La Campana, 2002, premi Ojo Crítico i finalista del Llibreter, traduïda a 37 idiomes i amb 800.000 exemplars venuts arreu del món) i Pandora al Congo, el recull de contes Tretze tristos tràngols o Fungus. També es autor d’èxits fora del gènere, com Victus, Vae Victus o les recents El monstre de Santa Helena i Pregària a Prosèrpina, publicats a La Campana.
Programa
Del 6 al 10 de novembre, la quarta edició del Festival 42 afegirà als eixos que són els seus signes d’identitat una setantena d’actes en relació amb alguns d’aquests temes i formats:
- La importància dels dracs, tots i de tota mena, en els gèneres fantàstics (inclosos, és clar, des de l’Smaug de Tolkien fins al Tairn de Rebecca Yarros).
- La presència de l’aigua, del mar a la sequera, en gèneres com la ciència-ficció, la fantasia, el terror i la mitologia.
- La importància de la divulgació científica i l’assaig per abordar els temes del gènere, i com cada cop més autors i lectors de no-ficció s’hi interessen de manera directa.
- L’interès creixent pel llegendari, del retelling al patrimoni mític, i les seves connexions amb la revifada del folk horror.
- Els homenatges, mitjançant efemèrides o reedicions, que enguany aniran de Kafka a Matrix, de Shirley Jackson a Ursula K. Le Guin, de les bruixes a les sirenes i de La pell freda a les pioneres de la ciència-ficció.
- La activitats sobre llenguatges adjacents, que enguany inclouran una àmplia presència del còmic, la il·lustració, el teatre i els videojocs.
- Una atenció especial als autors europeus, amb la presència en aquesta quarta edició d’autors anglesos, irlandesos, danesos, francesos, italians, polonesos i de més enllà, a més, com sempre, d’americans i llatinoamericans.
42: el nom
El 42? Què és el 42? Si mireu a internet, ho trobareu de seguida: és el número per excel·lència de la ciència-ficció i, per extensió, dels gèneres fantàstics. Se’n fan mems, samarretes i articles sencers per treure’n l’entrellat. Se l’homenatja, s’hi juga, se’n fan citacions més o menys amagades. I, sobretot, se n’intenta revelar el misteri.
Misterioses criatures rere la gúbia
El cartell
L’il·lustrador Agustín Comotto utilitza la xilografia expressionista per al cartell de la quarta edició del 42, que barreja dracs auris, mars siderals, astronautes i antics déus.
RICARD RUIZ GARZÓN
COMISSARIAT
Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, comissari del Festival 42 i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyador de premis com el Muntaner, l’Edebé o l’Ictineu, és autor d’una quinzena de llibres, entre els quals hi ha dos assajos —dedicats a Frankenstein i Dràcula— i novel·les com Esquizo, Herba negra, Mångata i Janowitz. També ha fet d’antòleg (Mañana todavía, Risc, Insólitas, Extraordinàries) i, durant un quart de segle, de crític i periodista a premsa, ràdio i televisió. Ha estat vocal i secretari de l’AELC, sensei del col·lectiu Frikípuls i vicepresident de l’IBBYCAT-CLIJCAT. Les seves obres, que molt aviat s’ampliaran amb novetats, han estat adaptades al còmic, al teatre i al cinema, i s’han traduït a mitja dotzena de llengües. @ricruizgarzon
