De la mateixa manera que l’activitat física contribueix a mantenir el cos en condicions saludables, hi ha algunes activitats mentals que propicien que el cervell es mantingui “en moviment” i, per tant, en bon estat.
Les activitats intel·lectuals que han demostrat ser més positives per a la salut de la memòria són: llegir, tocar instruments musicals i jugar a jocs de taula.
Atès que els jocs tenen beneficis en aquest sentit, a continuació s’enumeren cinc que estimulen la memòria i funcionen com un entrenament cerebral per a les persones grans.
1. Joc de les parelles
Un dels jocs de memòria més famosos és el “memory” o joc de les parelles. Consisteix a col·locar una sèrie de fitxes o cartes boca avall, i anar destapant-les de dues en dues fins a trobar totes les parelles d’imatges que coincideixen entre sí, però en el mínim de moviments possible. Memoritzar la col·locació de cadascuna de les cartes és fonamental per a obtenir un bon resultat en el joc i obliga la nostra ment a treballar “intensament”.
2. Mots encreuats i altres jocs amb paraules
Els jocs amb paraules també són de gran ajuda, ja que el llenguatge és un element clau en el funcionament dels “engranatges” cerebrals. En aquest sentit, les possibilitats són múltiples: les sopes de lletres, l’Scrabble, els mots encreuats, etc.
3. Sudokus i altres jocs matemàtics
Els sudokus es van popularitzar fa anys i s’han convertit en una presència permanent en moltes publicacions, alguna cosa així com la versió numèrica de les paraules creuades. N’hi ha de diversos nivells de dificultat, la qual cosa permet que moltes persones puguin accedir a ells.
4. Puzles
Muntar puzles és una afició compartida per milers de persones a tot el món.
A major quantitat de peces, més treballa el cervell per trobar les relacions entre les imatges i saber on poden encaixar. Per això, la tasca de desxifrar i muntar un puzle és una gran activitat per a la salut cerebral que ajuda també a desenvolupar la paciència i a relaxar-se i, per tant, serveix per a alleujar l’estrès i l’ansietat.
5. Un diari autobiogràfic
Escriure no és, en rigor, un joc. Però també es pot afrontar com una tasca lúdica, un passatemps divertit que ajudi a exercitar la ment. En general, l’escriptura d’un diari sempre contribueix amb la memòria, però no es tracta aquí només d’un registre dels dies, sinó d’un diari autobiogràfic. D’aquesta manera, proposar-se l’escriptura amb una certa regularitat (una nota per dia, o una a la setmana, etc.) permet treballar la memòria en esforçar-se per recuperar els fets del passat, però també és una manera de donar un sentit a la vida, trobar un significat en la pròpia història.