La materialitat, el maó i la seva diversitat d’ús i dimensió performativa són els conceptes que realment han cridat l’atenció del jurat. La capacitat de jugar amb els maons i fer geometries, per generar molts recursos visuals amb el mateix material i, finalment, oferir una façana molt qualitativa. Cal destacar el voladís que emmarca l’obertura al carrer. El jurat considera que aquesta proposta és una intervenció petita, agradable i intel·ligent, i subratlla el gran esforç en l’organització i la composició de les finestres.

Aquesta proposta és de les que aconsegueixen molt amb no gaire. El jurat considera que és una estratègia de molta qualitat; una idea senzilla, clara i modesta en l’economia de recursos. Es valora també com dona resposta a la continuïtat de les façanes. El balcó proposat no és genèric, sinó que afegeix un eix molt interessant, i s’articula com un espai que permet que l’interior surti. També destaquen les obertures a la planta baixa, que activen la nova plaça i ofereixen un cert control social.

El jurat destaca la dificultat de la tècnica, com s’utilitza el maó d’una manera molt més plàstica que en altres idees. La proposta juga amb la reminiscència, ja que s’incorpora en el disseny de la nova façana el record de l’edifici existent, que va ser enderrocat, i es completa amb aquesta aposta pels maons; es recupera així una tècnica tradicional catalana.

El jurat atorga una menció honorífica a aquesta proposta per la idea de pèrgola, que genera una entrada a la plaça i dona protecció solar a l’espai públic amb la incorporació de plaques solars; es considera una solució atractiva, tot i que no formi part de l’objecte del concurs.