Barcelona + Sostenible

“Si volem garantir la seguretat alimentària, protegir els sòls agraris de més valor, frenar el canvi climàtic i tenir accés a una alimentació saludable i sostenible, cal fer molts canvis en el model alimentari actual”. Alba Sánchez, responsable de gerència i agricultura social a L’Ortiga. 

Com i quan va néixer la cooperativa L’Ortiga? 

L’Ortiga va néixer el 2009 amb l’objectiu de fomentar la dinamització local agroecològica a la Serra de Collserola i fer possible l’activitat agrària professional en aquest context. 

El projecte va començar amb la recuperació agrària de la finca de Can Monmany i, poc a poc, es va diversificar i va adoptar l’estructura organitzativa actual. Ben aviat es va observar que una finca agrària a Collserola, tan a prop de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Papiol i Rubí, representava una gran oportunitat per oferir activitats d’educació agroecològica. Així, es va començar a rebre escoles i a organitzar formacions. 

Quins projectes dueu a terme actualment? 

Durant els darrers 10 anys, els diferents equips de L’Ortiga han convertit la finca de Can Monmany en un espai de producció d’horta ecològica i d’educació ambiental. En l’àmbit de la producció agrària, també s’han recuperat dues finques al Parc Agrari de Sabadell. 

S’han organitzat múltiples formacions en agricultura professional i d’autoconsum, adreçades tant al públic general com a col·lectius vulnerables. A més, s’han dinamitzat espais d’horts municipals a Rubí, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, El Papiol i Santa Coloma de Cervelló, entre d’altres. També s’han creat materials pedagògics per treballar l’agroecologia i l’alimentació sostenible als centres escolars, en el marc de programes com la Microxarxa Alimenta’t amb Seny d’Escoles + Sostenibles o el programa de Menjadors Escolars Més Sostenibles de l’Agència de Salut Pública. 

En l’àmbit de la comercialització, actualment gestionem tres mercats setmanals i distribuïm cistelles a domicili a unes 700 famílies. 

Per què és important canviar el nostre model alimentari? 

El que mengem i com ha estat produït i comercialitzat té un impacte enorme sobre la salut de les persones i el medi ambient. Fa anys que nombrosos estudis han evidenciat que el sistema agroindustrial és responsable de gairebé el 40% dels gasos d’efecte hivernacle. 

Tot i que s’ha avançat molt en la conscienciació, cada dia desapareixen pagesos a Catalunya, i amb ells, l’oportunitat de consumir productes de proximitat. El mateix passa amb el petit comerç. 

Si volem garantir la seguretat alimentària, protegir els sòls agraris de més valor, frenar el canvi climàtic i tenir accés a una alimentació saludable i sostenible com a societat, cal fer molts canvis en el model alimentari actual. 

A través d’Escoles + Sostenibles, treballem amb els centres educatius oferint recursos als equips docents, ja que considerem que l’educació és un pilar fonamental per impulsar aquest canvi. 

El 2021 Barcelona va ser la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Quins projectes i transformacions s’han produït a la ciutat? I com creieu que serà el futur? 

Com a professionals que treballem en aquest àmbit, hem percebut un gran canvi en la consciència ciutadana, probablement gràcies a la bona feina feta en l’àmbit educatiu i de divulgació. Aquest és un pas molt important, ja que necessitem que tant la ciutadania com les administracions públiques entenguin la necessitat de canviar el model alimentari. 

A Barcelona s’han implementat canvis significatius, com la introducció de productes ecològics a totes les escoles bressol municipals. També destaca la creació del Biomarket a Mercabarna, el primer mercat majorista d’aliments frescos ecològics d’Espanya i el primer d’Europa en concentració d’empreses hortofructícoles. 

La compra pública de productes ecològics i de proximitat, així com aquestes infraestructures, són clau per impulsar el canvi de model, però encara queda molt camí per recórrer. 

Quines han estat les majors dificultats que us heu trobat en el vostre camí, i com les heu resolt? 

L’Ortiga és un projecte que va néixer com un somni, i, com en qualsevol procés de creació d’una cooperativa, hem hagut de superar molts entrebancs. 

Com a cooperativa amb una part de l’equip dedicat a la feina de pagès, som molt conscients que la producció agrària és l’àrea amb més dificultat. Fer rendible l’activitat agrària és un dels principals objectius de L’Ortiga, i alhora, el repte més complex. 

Treballeu també directament amb la comunitat educativa mitjançant l’organització de tallers i activitats. Quina resposta heu rebut? 

La comunitat educativa està molt receptiva a treballar temes relacionats amb l’alimentació sostenible i l’agricultura. Són temàtiques transversals, adaptables a totes les edats i que permeten treballar de manera pràctica, vivencial o per projectes. 

Admirem el dia a dia de la feina de les escoles i instituts i constatem com es concreten propostes que sovint superen les nostres expectatives. 

Entre moltes altres activitats, dissenyeu horts urbans i projectes d’agricultura social per a entitats i administracions. Com va sorgir aquest servei? Per què és tan important? 

En els inicis de L’Ortiga, vam començar a treballar colze a colze amb els Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès en el projecte Aterra, una formació anual en jardineria i horticultura ecològica dirigida a persones en situació vulnerable. 

De seguida vam comprovar que l’horticultura i la feina a l’aire lliure en grup tenen un gran component terapèutic i són una eina molt vàlida per acompanyar persones que viuen moments complicats. 

A partir d’aquesta experiència, ens hem especialitzat en agricultura social i, de fet, molts dels projectes d’horts urbans que acompanyem també tenen aquesta funció, com els Horts Municipals de Cova Solera a Rubí. 

Actualment, L’Ortiga està formada per un equip interdisciplinari de 17 persones. Com és el vostre dia a dia i com us coordineu? 

L’Ortiga és una cooperativa de segon grau que integra tres empreses i desenvolupa tres activitats principals clarament diferenciades: producció d’hortalisses ecològiques, comercialització de proximitat i educació i dinamització en agroecologia. 

Els tres equips són molt autònoms, fet que ens permet ser operatius en el dia a dia, ja que les tasques de qui treballa al camp són molt diferents de les de qui fa tallers a les escoles. 

En general, combinem espais de reflexió i debat amb un dia a dia molt operatiu per tirar endavant els projectes. 

Us coordineu amb altres entitats de la ciutat? 

Les relacions amb altres entitats sorgeixen, sobretot, a partir de necessitats o projectes compartits. Hem col·laborat amb Xamec, Arran de Terra, Tarpuna i Eixarcolant, amb qui compartim objectius. 

Els projectes d’intercooperació ens permeten millorar i enriquir-nos amb altres experiències. També és molt important per a nosaltres la participació a Collserola Pagesa i al programa Alimentem Collserola, impulsat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per promoure la transició agroecològica de la zona. 

Què us aporta formar part de la Xarxa Barcelona + Sostenible? 

Formar part d’aquesta Xarxa ens enforteix i ens nodreix de recursos i contactes. És gratificant veure com cada entitat, des del seu àmbit d’actuació, fa petits passos que fa deu anys semblaven utòpics i ara són una realitat.