Liena és una dona emigrant, divorciada i amb dos fills: Pablo i Marcos, diagnosticat amb autisme. Durant gairebé deu anys, ella filma incansablement, primer com a eina per estimular la interacció de Marcos, i després com a registre de la seva pròpia maternitat. Mancant referents, necessita crear el seu i veure's a la pantalla. Filma alhora que cuina, assisteix, estima, treballa, juga, discuteix. La càmera no es talla, no s'apaga. Liena transforma una maternitat estigmatitzada en una experiència de vida significativa.