Anna ajuda el seu pare a baixar algunes prestatgeries i roba vella a la remodelació el seu pis. Baixen i deixen aquests residus davant del portal. Amadou, que es guanya la vida com a reciclador (els mal anomenats ferrovellers), camina al voltant de 14 quilòmetres al dia per recollir prop de 200 quilos de materials i objectes d’entre els residus de la ciutat. Aquest dia troba la prestatgeria i la recull, així com algunes peces de roba. Com es podria facilitar la trobada i optimitzar-se les necessitats d'Anna i Amadou? O en altres paraules, podem millorar el benestar social de llars i recicladors alhora que millorem els serveis públics de maneig dels residus municipals? El maneig de residus és un gran problema per a les societats contemporànies. Independentment del sistema de maneig de residus o el nivell econòmic, a la gran majoria de ciutats del món hi ha grups de població que de manera informal es dediquen a recol·lectar materials d'entre els residus urbans. Els nostres patrons de producció i consum generen grans problemes ecològics, socials, administratius, polítics, pressupostaris i de logística en l'àmbit metropolità, però també dins de les llars i just quan en surten (1,18 K/Hab per dia a Barcelona). L'objectiu d'aquest projecte és analitzar i dissenyar de manera participativa, juntament amb llars i recicladors informals, una política pública feminista i ecologista per a la gestió dels residus urbans a Barcelona. Per dur a terme aquest objectiu és necessari conèixer qui i com es duen a terme les cures associades als residus a les i per fora de les llars de la ciutat. Però no exclusivament, també les relacions entre aquests i les solucions que millor s'hi puguin adaptar. Per això es planteja una metodologia participativa, tant per al disseny d'aquesta, com per a l’adaptació de les propostes resultants.
Tanca
