El patró de consum de roba i calçat es basa en un model marcat pel fenomen fast fashion, que impulsa a la societat a renovar cada temporada les seves peces de vestir. Això ha provocat un increment de la producció de roba i calçat, i conseqüentment la generació de més residus tèxtils. Segons l’Agència Europea del Mediambient, el consum de roba per persona a la UE va augmentar un 40% entre els anys 1996 i 2012, i s’espera que en l'àmbit mundial la producció anual de fibres tèxtils segueixi creixent, passant de 72,5 milions de tones l'any 2010 a 133,5 milions de tones el 2030, el què significarà un consum anual per càpita de 15,5 kg. Aquestes dades són alarmants, i més si es té en compte que un 73% dels residus tèxtils acaben en dipòsits controlats o bé són incinerats, i que menys de la meitat de la roba utilitzada es recull selectivament per tornar-la a utilitzar o reciclar. Amb el propòsit d’aplicar un model d’economia circular, la directiva de residus UE 2018/851 obliga als estats membres (administracions municipals) a establir la recollida selectiva de residus tèxtils l'any 2025. A Catalunya el 2020, la generació de residus tèxtils va ser de 165.933 t, recollint-se selectivament només 19.399 t, un 11,7%. Amb la legislació s’espera que aquestes dades millorin i, per tant, augmentin les possibilitats de poder reutilitzar i reciclar els residus tèxtils. Pel que fa al reciclatge de les fibres, existeix la tecnologia, però el procés és poc competitiu. Tenint en compte aquestes limitacions, en aquesta investigació es proposa estudiar l’ús de líquids iònics com a tecnologia per recuperar les fibres naturals (cel·lulosa), i es proposa utilitzar aquestes fibres recuperades per obtenir films pel sector de l’embalatge.
Tanca
