Per tal de limitar l'escalfament global per sota dels 2 °C acordats a l'Acord de París de les Nacions Unides, les projeccions indiquen que caldrà tant una descarbonització ràpida com la implementació de tecnologies d'emissions negatives (en anglès NET, negative emission technologies). Així doncs, és urgent determinar NET segures i escalables que eliminin activament el diòxid de carboni de l'atmosfera i assegurin un emmagatzematge estable de carboni a llarg termini. En aquest sentit, la meteorització accelerada de roques silíciques (en anglès ESW, enhanced silicates weathering) està en el punt de mira científic com a NET en el camp de l’agroecologia. A escala geològica la meteorització de silicats captura anualment 1.1 Gt de diòxid de carboni, quan la roca reacciona en contacte amb el diòxid de carboni atmosfèric i l’aigua, alliberant bicarbonats que o bé reaccionaran amb cations del sòl i precipitaran en forma de carbonats pedogènics o bé seran drenats cap a aigües subterrànies fins a arribar al mar, disminuint així l’acidificació dels oceans. En aquest sentit, ESW proposa moldre roques en forma de pols, incrementar-ne la superfície de reacció i accelerant-ne el procés. L’aplicació d’aquestes partícules fines en camps agrícoles s’ha proposat com una manera efectiva de captura de carboni, ja que no competeix en superfície amb la producció agrícola, a la vegada que ofereix múltiples beneficis per la vegetació. La ràpida dissolució dels silicats afavoreix la producció de biomassa a causa de l'augment: (i) de l'alcalinitat del sòl, (ii) la capacitat d'intercanvi catiònic del sòl (CEC), (iii) de nutrients del sòl pels productes de la meteorització dels silicats (p.e. Ca, Mg, K) o els canvis conseqüents en el pH del sòl (p.e. P, Al, Fe), i (iv) la resistència a les plagues i la sequera a causa del contingut més elevat de silici (Si) als teixits vegetals. S’estima que el 70% de les emissions de diòxid de carboni provenen de les ciutats, ocupant tan sols el 3% de la superfície terrestre. Així, l’aplicació d’ESW en parcs i jardins de les ciutats suposa una oportunitat excepcional per augmentar la captura de diòxid de carboni dins de les mateixes àrees urbanes, a la vegada que pot afavorir el creixement d’una vegetació (gespa, arbustos i flors) exuberant i resistent a la sequera i plagues en el context de canvi climàtic que patim actualment.
Tanca
