El Parc de Collserola, territori clau per garantir el corredor biològic i els serveis ecosistèmics metropolitans, és també un dels espais naturals amb una major pressió antròpica. El ciclisme de muntanya, amb 207 km de pistes pedalables, és una de les activitats de lleure reconegudes i permeses al parc. Tanmateix, el debat públic sobre el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) – aprovat el 2021; ha fet emergir un marc de disputes entorn de les restriccions de la pràctica del ciclisme. Als requisits de protecció dels valors ecològics del parc s’hi sumen els conflictes de convivència amb altres usos o les actuacions per la prevenció d’incendis davant de l’emergència climàtica, entre altres. Aquest marc de desavinences, lluny de ser una mera disputa d’interessos entre agents interessats, constitueix un exemple clar de controvèrsia sociotècnica; això és, un context social d’incertesa i desacord en el qual el coneixement científic no és capaç d’imposar una solució tècnica (Callon, 1981).
El projecte #CiMColl preveu dues grans línies de treball complementàries. En primer lloc, aprofundir sobre l’ús i la pràctica del ciclisme a Collserola. Per fer-ho, preveu desplegar una bateria de mètodes d’anàlisi com són l’explotació estadística i cartogràfica de les dades existents així com la creació de nou coneixement a través d’una enquesta, un treball d’observació sistemàtica i entrevistes ride-along que permetran aprofundir sobre la pràctica i les característiques de les usuàries. En segon lloc, s’aprofundirà en l’anàlisi de les diferents disputes a través de la cartografia de controvèrsies (Surat & Tari, 2021; Venturini & Munk, 2022); un mètode de recollida d’informació per tal de construir una genealogia dels fets així com un mapa de les agències, les relacions i els interessos en joc. La publicació dels resultats té com a objectiu enriquir el debat públic i contribuir a millorar la presa de decisions de les administracions públiques responsables.
Tanca
