La Disputatio de Barcelona 2023 reflexiona sobre l’origen de la violència
El quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha presidit avui al Saló de Cròniques de l’Ajuntament la Disputatio de Barcelona 2023, debat acadèmic anual organitzat pel Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea i l’Ajuntament, que enguany ha permès debatre sobre l’origen de la violència. El debat l’han protagonitzat l’antropòleg cultural francoamericà Scott Atram, de la Universitat de Michigan (Estats Units), i la paleoantropòloga argentina, Marta Mirazón Lahr, de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), amb la moderació d’Òscar Vilarroya, director d’Investigació al departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva.
Abans del debat, Jordi Valls s’ha felicitat de “l’oportunitat que dona la Disputatio de pensar, debatre i reflexionar sobre conceptes com violència o diàleg tan presents en el dia a dia”. Segons el quart tinent d’alcaldia, “estem constantment bombardejats amb titulars, tuits i missatges breus que deixen curt qualsevol espai per reflexionar. Estem envoltats per la febre de la immediatesa dels temps moderns. Però avui, el que busca Disputatio és que ens aturem, respirem, obrim la ment, reflexionem i aprenem”.
Valls ha defensat el poder del diàleg. “La capacitat de dialogar requereix paciència, voluntat d’escoltar i la capacitat d’assumir que la nostra pròpia perspectiva pot ser incompleta. En una societat diversa, el diàleg és trencar els mateixos murs i obrir la ment a altres idees. El desacord no és un signe de debilitat; representa la riquesa de la humanitat i la seva diferent perspectiva”.
Tot seguit, ha començat el diàleg. Al llarg de més d’una hora, Scott Atram i Marta Mirazón Lahr han debatut sobre l’origen del fenomen de la violència a partir de la interrelació de les perspectives evolutiva, genètica, ambiental, social i neurobiològica.
Protagonistes de la Disputatio
Scott Atran (1952), antropòleg cultural francès-estatunidenc, és director emèrit de recerca en antropologia al Centre Nacional de la Recerca Científica de París, professor de Recerca a la Universitat de Michigan (Estats Units) i cofundador d’ARTIS International i del Centre per a la Resolució de Conflictes Intractables de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). Ha investigat sobre terrorisme, violència, religió, gestió ambiental indígena i els fonaments transculturals de la classificació biològica; fent treball de camp amb terroristes, fonamentalistes islàmics i líders polítics i pobles nadius americans.
Marta Mirazón Lahr (1965), de nacionalitat argentina, es va graduar en Biologia a la Universitat de São Paulo (Brasil). És doctora en Antropologia Biològica per la Universitat de Cambridge (Regne Unit). De 1995 a 1998 va ser professora assistent al Departament de Biologia de la Universitat de São Paulo. Va tornar a Cambridge, el 1999, com a professora en Antropologia Biològica i membre de la Facultat Clare, sent promoguda com a professora adjunta en Biologia Evolutiva Humana el 2005. El 2012 va descobrir el jaciment de Nataruk, a Kenya, que contenia les primeres restes prehistòriques òssies trobades d’una massacre entre humans.
