Ciència i Innovació

Corregir la infrarepresentació de les dones a l’espai públic és l’objectiu de la campanya municipal d’aquest 8 de març, Ciutat de Dones, que presenta la publicació d’un mapa de la xarxa de metro i de l’àrea urbana d’FGC on les 153 parades s’han rebatejat amb noms de dona. L’acció impulsa una reivindicació històrica: reconèixer l’empremta que han deixat les dones a la ciutat, en àmbits tan diversos com la ciència, la literatura, l’esport, la política o l’activisme veïnal. Paral·lelament, a aquesta acció simbòlica, durant el mes de març s’inauguraran a la ciutat setze espais públics reals amb nom de dona.

La Ciutat de Dones és una iniciativa per evidenciar les grans aportacions de les dones al llarg de la història i reivindicar més presència de la seva memòria en el plànol urbà. Mitjançant un mapa simbòlic del metro, es recuperen les trajectòries vitals de més de cent cinquanta dones que han marcat i marquen la història de la ciutat, i que són una mostra de l’empremta que han deixat a Barcelona innombrables artistes, esportistes, polítiques, activistes o científiques.

El mapa de la Ciutat de Dones de Barcelona sorgeix d’una iniciativa internacional que va començar el 2016 a la ciutat de Nova York. Rebecca Solnit i Joshua Jelly-Schapiro van imaginar un mapa de metro novaiorquès on totes les parades duien nom de dona. Indígenes, negres i LGTBI, polítiques, erudites, revolucionàries i artistes, dones que formaven part del passat i del present de la història de la ciutat i que no estaven prou reconegudes a l’espai públic. La iniciativa, amb el nom de City of Women, es va reproduir el 2022 a Londres, amb el canvi de nom simbòlic de totes les parades de metro de la capital britànica.

Científiques de la Ciutat de Dones

• Adela Simon Pera (Barcelona 1919-1979). Infermera, va liderar la modernització de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, passant d’un model benèfic a una atenció professional i aplicant els ensenyaments de Florence Nightingale.
• Dolors Aleu i Riera (Barcelona 1857-1913). Metgessa, ginecòloga i professora, el 1885 va crear l’Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer, juntament amb Clotilde Cerdà. Fou la primera dona acceptada com a membre de la Société Française d’Hygiène.
• Elena Carreras i Moratonas (Barcelona 1960). Cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Grup de Recerca en Medicina Materna i Fetal. És presidenta del Consell Assessor en Polítiques de Gènere i pionera a incorporar la perspectiva de gènere en les qüestions sanitàries.
• Elena Maseras – Maria Elena Maseras Ribera (Vila-seca 1853-Maó 1905). Gràcies a un permís reial, el 1872 va ser la primera dona titulada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, d’on estava exclòs el gènere femení. No va poder, però, exercir i es va dedicar a la docència.
• Josefina Castellví i Piulachs (Barcelona 1935). Oceanògrafa i biòloga, va ser la primera espanyola a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida, juntament amb Marta Estrada. Va dirigir, del 1989 al 1997, la Base Antàrtica Espanyola de l’illa Livingston.
• Juliana Morell (Barcelona 1594-Avinyó (França) 1653). Única dona representada al Paranimf de la Universitat de Barcelona, va ser també la primera espanyola a obtenir una titulació universitària. Doctora en lleis, abadessa, escriptora i traductora, va arribar a parlar catorze idiomes.
• Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona 1931-2022). Matemàtica i pedagoga, seguidora de Montessori i Piaget, va liderar la fundació de l’escola Ton i Guida dels barris del Verdun i les Roquetes, on es va aplicar un model pedagògic avançat.
• Ramona Via i Pros (Vilafranca del Penedès 1922-Girona 1992). És autora de Nit de Reis: Diari d’una infermera de 14 anys i de Com neixen els catalans, en què explica la seva experiència de gairebé trenta anys com a llevadora al Prat de Llobregat, ciutat d’on és Filla Adoptiva.
• Rosa Ramon Soler (Barcelona 1946). Metgessa intensivista i anestesiòloga, ha estat la primera directora mèdica de l’Hospital Universitari de Bellvitge i ha ostentat altres càrrecs directius, com la gerència de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.