Ciència i Innovació

És una científica biomèdica distingida centrada en la recerca de frontera sobre l’envelliment dels oòcits al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Com una de les investigadores seleccionades per participar en el programa “To the Mothers of Science” del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), combina la seva carrera amb els reptes de la maternitat. Amb un doctorat de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona, continua contribuint a avançar en el coneixement científic per a la salut pública i la prosperitat econòmica. Recentment, va donar la benvinguda al seu fill, Nicolas, nascut el 2024.

Què et va motivar a seguir una carrera científica? Quan vas adonar-te que era el camí correcte per a tu?

La meva decisió de seguir una carrera científica va estar, certament, influenciada pel fet que el meu pare és professor universitari, i vaig tenir la impressió que tenia un equilibri perfecte entre la vida laboral i personal. La majoria dels dies després de l’escola, el meu germà i jo ens trobàvem al seu despatx per fer els deures, envoltats de persones de tot el món que sempre estaven encantades d’ajudar-nos. Hi havia natius d’anglès, francès i espanyol, i tothom podia ajudar-nos amb els exercicis de matemàtiques, ja que el meu pare treballava al departament d’informàtica tècnica.

Tothom al departament, des dels professors fins als estudiants i el personal administratiu, semblava gaudir de la seva feina i de l’entorn. El meu pare solia passar molt de temps a la universitat i sovint obria l’ordinador els caps de setmana, simplement perquè li agradava. Per tant, vaig tenir la impressió que l’acadèmia era genial, i encara ho penso.

A l’escola, estava molt més apassionada per la biologia, la química i la física que per les matemàtiques, i és per això que vaig triar estudiar biologia molecular, a diferència de qualsevol altra persona de la meva família.

Com vas arribar a treballar en un centre internacional de recerca biomèdica com el CRG (Centre de Regulació Genòmica)?

Quan era més jove, mudar-me a diferents països era molt emocionant, tot i que he de reconèixer que he estat molt menys mòbil que la científica ideal amb el “CV perfecte”. Vaig fer els meus estudis de grau a Viena, on també vaig treballar com a tècnica a temps parcial al Centre de Biologia de Viena. Per al meu projecte de màster, em vaig traslladar a Londres, i per al meu projecte de doctorat, vaig anar a l’IRB Barcelona. Vaig triar fer el meu doctorat a Barcelona perquè m’agradava el laboratori (el laboratori de Salvador Aznar), la ciutat i el meu xicot d’aquella època, amb qui vaig coordinar els meus plans.

Per al meu postdoctorat, vaig considerar diversos laboratoris i llocs, però no volia tornar a començar en un lloc completament nou, així que estava inclinada a buscar laboratoris a Viena i Barcelona. El meu supervisor de doctorat em va suggerir laboratoris als Estats Units, però jo tenia clar que no volia deixar Europa. Vaig decidir treballar amb l’Elvan Boke perquè m’agradava molt la seva ciència i la seva flexibilitat respecte al projecte que volia fer. No obstant això, el que més em va convèncer va ser la seva manera d’entendre la vida com a científica. L’Elvan semblava una persona feliç i alegre, a qui les pressions de ser una investigadora principal júnior no l’atabalaven. La cito: “Si la ciència em va bé (com ara, que les bones publicacions i les bones subvencions continuen arribant), perfecte. Si no, trobaré una altra cosa per fer.” Jo volia fer el meu postdoctorat amb algú que no només fos exitosa sinó també una científica feliç.

Quins avenços recents en l’estudi de l’envelliment dels oòcits trobes més prometedors per millorar la qualitat de vida?

Si volem millorar la qualitat dels oòcits en dones més grans, serà essencial entendre com es produeixen els defectes relacionats amb l’envelliment dels oòcits, en altres paraules, quin és el seu origen. Una publicació recent del laboratori de Rong Li va trobar que els oòcits es poden rejovenir quan s’exposen a un entorn fol·licular jove. Així, afirmen que les cèl·lules somàtiques que envolten i donen suport a l’oòcit durant tota la seva vida juguen un paper fonamental en la salut de l’oòcit. Les cèl·lules fol·liculars velles no són capaces de donar suport amb precisió als oòcits, afectant així la seva qualitat i capacitat per desenvolupar-se en un embrió saludable.

D’altra banda, van poder trasplantar oòcits vells a fol·licles joves, millorant així el potencial de desenvolupament dels oòcits vells.

En el meu projecte, em centro en l’impacte de l’envelliment sistèmic (en altres paraules, els factors sanguinis com les hormones) sobre l’envelliment dels oòcits. Exposant oòcits vells a un entorn sistèmic jove, intentem rescatar els defectes de qualitat dels oòcits causats per l’envelliment. Un cop entenguem quins factors joves proporcionen les cèl·lules fol·liculars joves i l’entorn sistèmic jove, podríem desenvolupar teràpies que millorin la salut dels oòcits en dones més grans.

Com creus que la investigació en l’envelliment dels oòcits pot ajudar a abordar els reptes que planteja una població envellida?

L’edat mitjana de les mares primerenques continua augmentant als països occidentals. A Espanya, l’edat mitjana de la maternitat per primer cop és de 32 anys, i moltes dones voldrien ser mares als 40. Com que la fertilitat natural disminueix bruscament a partir dels 35, moltes dones tenen dificultats per concebre a causa de la limitació en el nombre d’oòcits i defectes en la qualitat dels oòcits.

Què et va motivar a sol·licitar el programa “To the Mothers of Science” del BIST? Com ha impactat la teva vida professional i personal? S’han complert les teves expectatives?

Crec que és fantàstic que les mares en ciència rebin una atenció especial a través de programes dissenyats per ajudar-nos a progressar en les nostres carreres. Vaig escoltar opinions molt positives sobre aquest programa de diverses mares, així que vaig decidir sol·licitar-lo.

Abans de participar en el programa, creies que la maternitat podria limitar el teu progrés professional?

Certament, pensava que la maternitat podria afectar el meu progrés professional. Sobretot, la maternitat podria impedir-me traslladar-me a un altre país, cosa que certament limita les meves oportunitats en la ciència. Des que soc mare, estic bastant segura que m’agradaria quedar-me a Barcelona o traslladar-me a Viena, on podríem comptar amb el suport de la meva família. Així, per progressar en la meva carrera, necessitaria ofertes en una d’aquestes dues ciutats.
Independentment de la implicació del pare, la criança durant el primer any (o mentre la mare alleta) recau principalment en la mare. Com més gran es fa el nen, més fàcil és delegar certes responsabilitats, sigui al pare o a les escoles bressol.

A més, la maternitat consumeix molta energia, i per això moltes dones prefereixen una feina menys estressant i competitiva que una carrera en ciència.

Has notat col·laboració i suport entre les dones que participen en el programa? Hi ha xarxes de suport entre vosaltres?

Totalment. El programa “To the Mothers of Science” del BIST realment ens va permetre conèixer-nos. Ara que el programa ha acabat, ha estat una mica difícil organitzar trobades, ja que cadascuna ha tornat a la seva vida. No obstant això, sabem com estar en contacte i segurament ho farem si cal.

En la teva opinió, quines mesures addicionals podrien prendre les institucions per donar millor suport a les investigadores que són mares?

Crec que la principal responsabilitat de donar suport a les mares recau en el govern del país, així que primer m’agradaria felicitar Espanya per tenir un gran sistema de permisos de maternitat.
Però, pel que fa a l’acadèmia, els programes que ofereixen ajuda a les mares, com ara el “To the Mothers of Science” del BIST, haurien de continuar existint, perquè ajuden realment. Per exemple, aquest programa ens permet rebre subvencions per contractar assistència per ajudar a la llar o amb la criança. Ajudar en aquestes coses és el tipus de suport que les mares necessitem. No ens ajuden tant fent la ciència per nosaltres, però sí amb coses quotidianes com aquestes que permeten que puguem concentrar-nos en la nostra feina.

Quins són els teus objectius professionals a mitjà o llarg termini?

M’agradaria continuar fent recerca, idealment liderant un laboratori de recerca independent.

Quina és la teva visió sobre el futur de les dones en la ciència? Ets optimista?

Les dones en la ciència reben cada vegada més suport, així que sí, soc optimista. A més, hi ha hagut un augment enorme de dones liderant grups de recerca en els últims anys. Una limitació important que encara veig és la necessitat de viatjar, cosa que moltes mares ja no estan disposades a fer. Per formar una família, la majoria de les persones prefereixen establir-se en un lloc concret, i això pot ser vist com una mancança en el teu currículum científic. No obstant això, espero que amb l’arribada d’eines com Zoom, que permeten la comunicació i col·laboració a distància, la pressió per moure’s entre països i continents disminueixi.

Quines recomanacions donaries a les dones que volen començar una carrera científica?

Creu en tu mateixa. Troba bons mentors i supervisors (inclosos dones que visquin una vida que t’imaginis vivint) que et donin suport durant la teva carrera i que et puguin oferir consells tant professionals com personals.

També crec que és important no rendir-se fàcilment. Moltes mares joves senten que ja no poden continuar impulsant els seus projectes i tenir èxit en la ciència. Sovint, dedicar-hi la meitat de l’energia és suficient per avançar.

Busca ajuda, com seminaris, sessions de mentoria i beques per a mares en la ciència que ofereixin suport professional i orientació.

Troba una parella disposada a compartir les responsabilitats de la criança de manera equitativa, i si trobes aquesta parella, permet-li fer la seva part. Moltes vegades, una mare creu que és l’única persona capaç de cuidar correctament els nens. La teva parella ho farà de manera diferent, però ho farà bé.

Intenta mantenir unes finances estables. Malauradament, la ciència no ofereix grans sous, i la vida pot ser cara, especialment després de tenir fills. Per tant, és útil pensar des de ben aviat com invertir els teus diners i gestionar-los bé.