Temps de mercats

“A la tardor, surt el caçador”, recorda el refranyer català.

I els carnívors, en general, i els amants de la carn de caça, en particular fan festa major!

Senglars, cabirols, llebres, cérvols, colomins i altres peces casen rebé amb castanyes, moniatos, carabasses, magranes i bolets, els fruits estrella d’aquesta estació.

Tot i que la tardor també és temps de peix exquisit, com bonítols i popets. No us perdeu les receptes que us preparem amb aquests productes!

Pel que fa a propietats:

• és ric en hidrats de carboni, com el midó
• té un elevat contingut proteic i un contingut baix en greixos
• la varietat integral conserva la closca original la qual proporciona més del doble de les propietats que l’arròs blanc, com són les vitamines del grup B, el potassi, el fòsfor, el magnesi i la fibra

Blanc o integral, l’arròs no conté gluten, per la qual cosa és un aliment absolutament permès per a les persones que pateixen celiaquia.

Al mercat


Malgrat que es tracta d’un producte de llarga durada, convé consumir-lo al llarg d’un any, per la qual cosa ens hem de fixar en la data de caducitat i també en l’envàs per comprovar que no està danyat o trencat. Al mercat també hi trobareu derivats de l’arròs, com ara begudes, pasta o galetes.

A casa

Conserveu-lo en un envàs hermètic i en un lloc fresc i sec per evitar que es faci ranci i també l’entrada d’insectes o paràsits.

Truc

Si voleu evitar que el midó que conté l’arròs no espesseixi el líquid en què es cou, heu de rentar el gra en aigua freda abans de la cocció.

Pel que fa a propietats:

• aporta àcids grassos omega-3, els greixos cardiosaludables del peix blau, molt importants des del punt de vista nutricional, ja que redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial
• té proteïnes de gran valor biològic
• és una font de minerals com el iode, ferro, fòsfor, magnesi i calci
• i conté una quantitat significativa de vitamines, del grup A, beneficioses per a una vista sana, B i D

També es considera que el consum de bonítol dins d’una dieta variada i equilibrada i un estil de vida saludable enforteix el sistema immunitari.

Al mercat


El color del bonítol fresc ha de ser entre vermell i blanc, i sempre ha de fer olor de mar. Si de vegades el confoneu amb la tonyina, fixeu-vos en dues diferències: l’aleta pectoral (la tonyina la té més curta) i unes ratlles obliqües característiques de color fosc a la part dorsal (que la tonyina no té).

A casa

Com la majoria dels peixos frescos, és millor comprar-los i menjar-los, però si l’heu de guardar a la nevera, us aguantarà més si el protegiu amb un drap humit: us assegurareu que el fred no l’assequi. Als fogons, i gràcies als seus greixos, admet tota mena d’elaboracions: a la brasa, a la planxa, en guisats, amanides, pizzes o empanades, per anomenar-ne algunes.

Truc

Perquè no us quedi sec, cal evitar cuinar-lo massa. El bonítol és un peix que es cuina ràpidament. A la planxa, n'hi haurà prou amb un parell de minuts banda i banda; al forn, podeu embolicar-lo en paper d'alumini o vegetal perquè es cuini en el seu suc i no perdi humitat. També podeu marinar-lo prèviament amb oli d'oliva, llimona, herbes aromàtiques i espècies al gust.

Pel que fa a propietats:

• és rica en aigua (més del 80%)
• conté betacarotè, pigment que l’organisme transforma en vitamina A d’acord amb les seves necessitats i que controla, entre d’altres, el bon estat de la retina i la pell; vitamines del grup B, imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós, i vitamina C, que participa en la formació de col·lagen, important per a la pell i les articulacions, glòbuls vermells, ossos i dents, que afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé els radicals lliures, que envelleixen l’organisme
• minerals com el potassi, el calci i el magnesi, que millora la immunitat i té un efecte laxant suau, també hi són presents

Al mercat


Les trobareu per unitats, algunes de ben lluents i perfectes; d’altres, amb taques i lletges. Hi ha qui diu que com més lletges són per fora, més bones i dolces són per dins; i que com més grosses, més dolça és la polpa. En algunes parades, les herboristeries, per exemple, les venen en forma de suc. També se’n fan licors.

A casa

La magrana a la cuina és molt versàtil i, a més a més de les postres, es pot incorporar en una gran varietat de plats principals. Els productes derivats en faciliten el consum si us molesta la seva textura o bé manipular-les.

Truc

Més enllà de la cuina, apunteu: les gàrgares amb suc de magrana ajuden a millorar la tos seca de coll; els grans, sense les parets blanques, són eficaços en cas de febre, diarrees i còlics, i la fibra de les parets blanques, per contra, va bé per l’estrenyiment.

Pel que fa a propietats:

• són rics en vitamines B12, B3, B6 i E
• rics en proteïnes d’alta qualitat
• i també en minerals com calci, ferro, fòsfor, iode, magnesi, seleni, sodi i zinc, a més de grans quantitats de coure, com ja hem esmentat

Gran o petit, aquest cefalòpode és un aliment recomanable per incorporar a qualsevol mena de dieta. És apte per a infants i adults gràcies al seu interessant valor nutritiu. 

Al mercat


A banda dels exemplars petits —anomenats de sang reial pels seus tons de color blau—, als mercats hi trobareu pop adult fresc, peces senceres i trossejades, i especialment tentacles o potes, sovint ja cuites i envasades al buit, tendres i gairebé llestes per consumir: només els cal un cop de calor al microones o al forn.

A casa

Sencers i arrebossats i fregits, o guisats en múltiples cassoletes, tingueu en compte que els popets minven molt quan es couen, així que si us en voleu fer un tip, n'haureu de fer quantitat. És recomanable coure’ls en sec o amb poca aigua perquè, si no, en diluïm al gust.

Truc

Perquè us quedin ben tendres, introduïu-los dins d'una bossa de plàstic tal com us els donin a la peixateria, sense netejar ni esbandir. Congeleu-los immediatament. Quan els vulgueu cuinar, traieu-los una hora abans fins que quedin ben descongelats. Netegeu-los i cap a l’olla!

Pel que fa a propietats:

• és rica en vitamines del grup B, que tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós
• és rica en iode, ferro, potassi i silici, minerals que regulen el ritme metabòlic, el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell; combaten l’anèmia, intervenint en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular, entre altres característiques

Al mercat


La solem trobar disponible en manats. Trieu-ne els exemplars que no tinguin taques ni cops, de color vermell intens i arrel ferma. Si les fulles són verdes significa que les remolatxes són joves i, encara que estiguin pansides o toves, l’arrel pot estar en bones condicions si, en tocar-la, conserva la rigidesa.

A casa

Conserveu-les a la nevera dins d’una bossa de plàstic, sense netejar-les, un màxim de 5 dies. Si les bulliu, podreu congelar-les i us duraran en condicions òptimes molt més temps. També és molt gustosa adobada amb vinagre, un altre conservant.

Truc

La millor manera de consumir-la per aprofitar-ne tots els seus nutrients és crua, però si patiu males digestions, bulliu-la abans de menjar-vos-la. Si ho feu, val la pena coure-la amb l’arrel i les fulles perquè mantingui el seu color vermell tan característic.

Pel que fa a propietats:

• és un aliment ric en proteïnes d’alt valor biològic, per tant, proporciona tots els aminoàcids essencials per al cos
• conté, principalment, vitamines del grup A i D, i del grup B, sobretot la B1, B12 i B9
• els minerals més abundants que conté són potassi, fòsfor, magnesi i ferro, que a més s’absorbeix molt bé i és molt indicat per a persones amb anèmia, infants i embarassades

Tot i això, el consum de vedella ha de ser moderat, ja que també conté un índex més alt de greix saturat, que precisament és el que contribueix a fer-la més gustosa, tot i que la seva quantitat depèn de la part, l’edat o l’alimentació de l’animal.

Al mercat


La trobareu a les carnisseries en peces senceres, filetejada, envasada i en elaboracions diverses: hamburgueses, llibrets, escalopines, pastissos... piruletes! I és que hi ha comerciants que la transformen cada dia per tal que la clientela la pugui cuinar directament quan arribi a casa. Per fer bistecs, per fer-ne fricandó, rostir-la o estofar-la, quin tall és el millor? Pregunteu-ho a la gent del mercat, no hi ha millors prescriptors!

A casa

Des de l’os per afegir a un brou fins al tall de bistec, la vedella sempre és una bona opció. Parts més nobles i menys, a diferents preus, que val la pena conèixer. La tapa plana dels quarts del darrere de l’animal, per exemple, és una carn molt magra, que resulta sempre molt saborosa, ideal per fer-la arrebossada i amb una relació preu-qualitat molt bona.

Truc

Perquè la carn estigui més tendra, cobriu-la amb paper film i, amb l’ajuda d’una maça o un corró de fusta, colpegeu-la perquè les fibres es trenquin una mica. Serà més fàcil de cuinar i de mastegar.